¡Descarga DRET PENAL 2 y más Apuntes en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!
APUNTES DE PENAL 2
TEMA 1. LA TEORIA JURIDICA DEL DELICTE (conceptes abstractes) INTRODUCCIÓ Judici de desvalor sobre el fet (antijuricitat) i desvalor sobre l'autor d'aquest fet (culpabilitat). Han d' existir aquests dos elements per a que existeixi un delicte. Piramide: a la base_tipicitat, per sobre_antijuridicitat, per sobre_culpabilitat, i finalment en alguns casos punibilitat.
- Tipicitat (objectiu, subjectiu)
- Antijuridicitat
- Culpabilitat
- Punibilitat Per comprovar si una condicta es delictiva s'ha de seguir un ordre. Teoria general del delicte La Teoria General del Delito estudia les característiques comuns que ha de tenir qualsevol conducta (acció) u omissió per ser considerada delicte. Hi ha característiques que són comunes i s’estudien a la Part General del Dret penal i constitueixen la essència del concepte general de delicte, la verificació d’aquestes característiques comuns correspon a la Teoria General del Delicte. Y altres que es diferències els tipus penals uns i d’altres que s’estudien a la Part Especial. La primera feina amb la que es troba la Teoria General del Delicte és la definició del concepte de delicte. Per saber que és un delicte hem de partir del dret positiu, el dret escrit que dóna seguretat jurídica. Des d’un punt de vista jurídic el dret és tota conducta que el legislador sanciona amb una pena, conseqüència del principi de legalitat: Nullum crimen sine lege (impedeix considerar com a delicte tota conducta que no hagi sigut determinada prèviament per la llei—concepte formal), derivat de la constitució i Codi Penal.
Elements i estructura del concepte de delicte Cada norma escrita té una valoració, es prohibeix una cosa, es desvalora una conducta per alguna raó que dóna valor a la vida humana. La norma penal protegeix un bé jurídic. En tot delicte hi ha un judici de desvalor, és a dir, una norma penal desvalora una determinada cosa, que és doble: un sobre el fet (antijuridicitat) i una altre sobre l’autor (culpabilitat). En el primer cas s’inclou que la conducta sigui per acció u omissió, medis i formes en que es realitza, els seus objectes i subjectes i la relació causal i psicològica amb el resultat. En la segona es troben les facultats psíquiques de l’autor, el coneixement de l’acció per part de l’autor i la exigibilitat de un comportament diferent. Las causes de justificació, la falta de facultat psíquiques en el autor son exemple que exclouen la imputabilitat. Per imposar una mesura de seguretat o correcció és suficient amb la comissió de un fet antijurídic, encara que l’autor no sigui culpable del mateix, sin embargo, es necessari que el fet sigui aintijuridic que l’autor que l’ha comès sigui culpable del mateix. No tot fet antijuridic realitzar per un actor culpable és un delicte. De tota la gama de conductes antijurídiques que es cometen, el legislador ha seleccionat gran part d’elles, normalment les més greus. Aquest procés de selecció en la llei s’anomena tipicitat: l’adequació de un fet comès a la descripció que aquell fet es fa en la llei penal. La tipicitat és la conseqüència del principi de legalitat. EXPLICACIÓ DE LA PIRÀMIDE La tipicitat és el que hi ha recollit el codi penal. Conducta tipificada = recollida en el Codi Penal. Per poder afirmar la tipicitat hauríem d’identificar i verificar elements com “s’ha produït una mort” i “algú ha matat algú”, per tant, identificar una part objectiva i una subjectiva exemple del article
148. És a dir, a la tipicitat hi ha una part subjectiva i una objectiva. Una vegada afirmat que el dret es tipificat, hem de valorar si és antijurídic. No seria antijuridic en el cas que per exemple s’hagi produït una mort en legitima defensa o un policia hagi disparat pel bé públic, ja que, una altre persona estava causant perill a unes altres. El fet seria tipicitat però no antijuridic. També hi ha casos en que encara que el fet sigui tipificat i antijuridic no hi hagi culpabilitat en casos inimputables com per exemple un drogoaddicte o un esquizofrènic.
i temps per a ser perseguits, és a dir, tenen data de caducitat. Si el delicte prescriu no serà punible.
- Concepte de delicte en el Codi Penal Español: (art. 10) Son delitos o faltas las acciones o omisiones dolosas o imprudentes (no responsabilitat objectiva, s'exigirà a la tipicitat) penadas por la ley (vinculat al principi de legalitat). *El principio de legalidad es el principal límite impuesto por las exigencias del Estado de Derecho. <<nullum crimen, nulla poena, sine lege>>. garantía criminal: que la ley sea previa a la comisión de los hechos. Ampliació “en el codi penal” : Concepte del delicte en el Codi Penal de 1995: article 10 del CP, “son delitos o faltas las acciones y omissiones dolosas o impruidentes penadas por la ley” , és a dir, que pot ser delicte tan una conducta activa com passiva. Dol o imprudència s’exigeix en la part subjectiva excloent la responsabilitat objectiva: “accident de la tarima”, és a dir, causar un resultat encara que no es pretengui ni realitzi cap acció perillosa no és delicte. Han d’estat penades per la llei, principi de legalitat, fora del que estigui el Codi Penal no serà penat. En aquest sistema no només ens referim el concepte de delicte com a formal sinó també com a material, ja que, “ las acciones deben ser doloses o imprudentes”. 17/02/ Son delitos o faltas las acciones o omisiones. Omisiones: el que no socorriere a una persona en situacion grave (195 CP). Art. 138, “el que matare a otro sera castigado”.. es un exemple de acció, pero també esta dins del de omisió (homicidi), exemple: la mare deixa morir de gana al seu fill. 1.omisio pura: art.195 (el que no socorriere), no exigeix resultat. 2.comisió per omisió: homicidi, exigeix resultat. continuant amb el article, pot ser una omisió dolosa o imprudent: tenim dos modalitats de realització subjectiva. (dolo, imprudencia). La imprudència té un sistema d’incriminació que se llama numerus clausus només on estigui explícitament explicat que sigui delicte, ho seria amb dolo i imprudència.
Responsabilitat objectiva: que una persona respongui enfren la meva acció del qual el resultat no ha estat previst, perque no hi ha ni dol ni imprudencia. Ex: quan jo caic i li donc un cop al cap a l'altre sense voler y el mato. Això no seria delicte perque no hi ha dolo. Art. 142 “el que por imprudencia grave matare a otro sera sancionado como reo de homicidio imprudente”. Imprudencia: (art.12) las acciones o amisiones solo se castigaran cuando expresamente lo dispone la ley. La imprudencia no esta expresament escrita en el codi penal no sera delicte. Piramide: punibilitat culpabilitat antijuridicitat tipicitat TIPUS DINJUST (tipicitat) Una vegada es veu que es compleix el tipus d’injust o la tipicitat por determinar la responsabilitat penal d’una persona, si es verifica que ha comès un tipus d’injust, la seva conducta seria sancionada, la seva conducta típica pot no ser objecte de responsabilitat penal. Tots els tipus recullen una determinada valoració, quan estan inclosos el codi penal, es que el legislador ha considerat important de protegir, per això hi ha el desvalor de una determinada conducte. Ej: delicte d’homicidi el desvalor és l’haver matat algú, valor: protegir la vida humana. Conducta delictiva que està recollida en el codi penal com a tal. Tipicitat: indici de que una conducta pot ser sancionada. Delicte d'homicidi_ desvalor: haver matat a algú. Hi ha determinades funcions que pot determinar el tipus dinjust:
- De garantia: totes aquelles conductes que no estiguin dins del codi penal no podran ser sancionades. Garantia de legalitat
- Indiciaria: (indiciaria es quan una conducta sigui tipica), si es compleix el tipu dinjust esta
subjecte passiu del delicte. Per exemple la estafa. ··Delitos de propia mano : Delictes que de alguna manera requereixen una intervenció fisica del subjecte actiu. En funcion de la conducta (modalidad de accion) ··Delitos de acción / de Omision : acción es que jo et mato, i d'omisió es que mors perquè jo t'he deixat morir. -Delictes de mera actividad : son aquells en els que no hi ha una diferencia entre la acció i el resultat. Per exemple delicte de injuries, es cumpleix quan s'insulta! No requereix separació temporal. Un altre exemple: omisió del deure de socors, es produeix cuan tu no socors, no exigeix resultat final. -Delictes de resultat : exigeix un resultat final que estigui separat temporalment amb la acció.
- de lesió: quan acabes amb la vida humana per exemple.
- de perill (concret): si circulo amb el meu vehicle per una autopista en sentit contrari, es una conducta contra la seguretat vial. He exposat en perill la vida dels altres conductors. El codi penal ha establert casos concrets de delictes de perill ABSTRACTES, que seria quan jo circulo a 250 k/h per la autopista però no hi ha ningú. No seria de resultat sino de mera activitat. **Delitos de medios determinados : s'exigeix el com, s'exigeix el delicte d'una determinada forma establerta en el codi penal. **Delitos resultativos : no exigeix agressió, no s'exigeix cap manera de ralitzar el delicte. por exemple el de homicidi, només importa el resultat de mort no el com. -delitos de un acto. -delitos de una pluralidad de actos. ··Delitos instantaneos : son aquells en els que una vegada realitzada la acció tipica es produeix el
resultat, i una vegada produit el resultat s'acaba el delicte. Per exemple el delicte d'homicidi, perque una vegada acabo ja està. Algu pot participar en el meu delicte? No, perque quan s'ha produit el resultat ningu pot participar en el meu delicte que ja s'ha produït. ··Els delictes instantanis es contraposen als permanents : despres de realitzar la acció que està escrita en el codi penal, la situació antijuridica és va prolongant al llarg del temps. Per exemple: el delicte de detenció ilegal o segrest. Té molta importància per dos cosas: per la participació del delicte i per la prescripció. Si jo mato a una persona i no em pillen al cap de 50 añs prescriura, encanvi aixo no! 18/02/ ··Delictes de estado : s' ha de diferenciar els permanents dels de estat, els de estat es manté la situació antijurídica, però només es sanciona als que participin en la lesió del be juríric. Per exemple falsificar un document, el document fals continua circulant (però nomes es sanciona a qui l'hagi creat). En función de la relación entre la parte objetiva y la parte subjetiva del tipo Tipus congroent : hi ha un equilibri entre les dues parts objectives i subjectives. Tipus incongroent : part objectiva(desvalor de resultat) part subjectiva (desvalor d'acció). Existeix un desequilibri entre les dos parts. Per exemple en el cas d' imprudència es dona la part objectiva, pero la part subjectiva es troba disminuida. i en viceversa, en el cas de la temptativa, quan jo vull matar a una persona pero nomes el lesiono (es inferior del que vull fer).
Quan comença el pas de la fase interna a la fase externa? La tercera part es quan comença aquesta acció final, aquesta acció final no s'ha de confondre amb la finalitat del subjecte (ex: jo vull matar i començo a matar fins que arribo al meu objectiu, matar els altres no era la meva finalitat, forma part d'un altre delicte). No ha de coincidir en la finalitat de cometre el delicte. L'acció final de welzel no és entesa com un projecte causal físic permet la diferenciació de coses juridicament importants. -sopòsits de absència d'acció: el que fa és excloure comportaments que no són penalment rellevans, el que no és un comportament humà quedarà fora del penal.
- el primer cas d'absencia d'acció és quan no hi ha voluntat. D'intre d'aquests casos es troba la força irresistible, que es una força que ve de l'exterior que és irresistible, és a dir que no es pot vencer, i comportarà que el subjecte no sigui lliure i no pugui actuar. Per exemple algunes omisions s'exclouran del dret penal: si a la mare que té el deure d'alimentar al seu fill que s'ha mort de gana l'han segrestat.
- el segon cas que s'exclou son el que diriem moviments reflexos. Per exemple si tu estas conduint i t'entra una abella y t'està picant. Son moviments que no controlem. No respondre per una comisio de delictes imprudent, ja que no ha sigut culpa meva.
- el tercer dels casos son els estats de inconciencia, per exemple un sonambul que no sap el que fa. Anar sota els efecte de la droga (en aquests casos no s'aplica pena pero sí una mesura de seguretat.) 25/02/ Acció + Resultat = 1.relació causalitat, 2. imputació objectiva com podem pasar de la fase de la tipicitat a la de la culpabilitat?
RELACIÓ DE CAUSALITAT
-teoria EQUIVALENCIA DE LAS CONDICIONES: es considera causa tota condició que ha contribuit a la producció d'un resultat. “condinio sine qua non”. Per exemple apunto a alguna persona al cap y disparo. Si suprimeixo la condidició (disparar), suprimeixo el resultat. El fet d'haver-lo conegut a la persona té resultat en l'acció. (Es una teoria molt física) la idea es suprimir una determinada acció, si suprimint la acció es suprimeix el fet, és una teoria d'equivalencia de las condiciones. Aquesta teoria té crítiques perque no distingeix causes. Per exemple una dona decideix matar al seu home poc a poc, quan está començant a emberinar-lo el marit se'n dona compte i aterrat li dona un atac al cor i mor. Aquesta dona ha fet algu penalment rellevant per matarlo? Objectivament no ha matat, pero segons aquesta teoria si. Injust: si hi ha dos homes que odien a un mateix, y el primer li posa verí al menjar. Pero la persona que ha enverinat no quedará imputada perque no ha canviat el resultat de mort, perque sino l'hagués matat ell, l'hauria matat el segon. -Teoria de LA ADECUACIÓN: es considera causa del resultat aquella que a priori (abans de la producció de l'acció) es apta per produir un resultat previst. Es a dir que la “adecuación” es el que diriem coneixements del hombre medio i especifics del autor. Coneixement hombre medio: si disparo a algu al cap mato. si disparo a la cama no mato, pero si l'home es homofili (que no cicatritza), si que el mato. -Teoria de LA CAUSA JURIDICAMENTE RELEVANTE: es una teoria de la causalitat on utilitzant la teoria de l'equivalencia, mirem si una qüestió de una causa es o no rellevant per al dret penal. TEORIA DE LA IMPUTACIÓN OBJETIVA
3 requisits ACOMULATIVOS (necesaris els 3) perque es doni la teoria:
primer requisit es aumentar la situació de risc permesa, el segon requisit es un cop aumentat el risc, si la cuasa final (mort) es la conseqüència de la acció produida (situació de risc), el tercer requisit seria que es el que la norma volia protegir?
- creación de un riesgo no permitido : A un limite no tolerado socialmente. Ex: conduir per una carretera de 80 km/h a 120km/h i apareix un suicida amb bicicleta que es posa davant
TEMA 3. LA OMISIÓ
La teoria juridica del delicte esta pensada per la acció (no per la no acció). Existeixen 2 tipus d'omisió:
- Omisio pura/ pròpia : Comportament passiu que es troba expressament tipificat en el codi penal, per exemple art.195 CP “El que ni soccorriere..”, art. 450 CP “El que no impiedere la comision de un delito..” -expressament tipificat. (es recull al codi penal especificament) Es tracta de que s'ha de verificar la existencia d'aquest comportament sense que es produeixi un resultat. Quan es compleix aquest delicte de omissio? Simplement en no socorrer ja es compleix el delicte independentment del resultat.
- solen ser delictes de mera activitat. -generalment es per TOTS els ciutadans (el subjecte actiu poden ser tots).
- Omisió impropia o de comisió per omisió: es un manera de cometre delictes d'acció (homicidi)
- No esta expresament tipificat (art. 11 CP, estableix els requisits per a que un determinat delicte sigui d'omisió) -que sigui un delicte de resultat (a diferencia de la mera activitat), ex: el metge que no socorre a una persona (art. 195 CP). El metge podria ser acusat d'omicidi. -delicte de mitjans indeterminats (que el delicte no exigeixi una determinada manera d'actuar)
- No es per a tots, sino que es ESPECIFIC. - posició de garantia. En aquesta omisio, la omisio bé preseguida d'un resultat, es a dir s'exigeix sempre un resultat tipic de delicte. Caracteristiques comuns que hi ha en els dos tipus d'omisió
- situació tipica (per exemple la situacio tipica del art. 195, es la persona en perill de mort).
- La absencia de la acció deguda (falta del deure d'actuar que serveix per imputar al subjecte). En el cas de la mare que no alimenta als seus fills es no donar aliment. En el cas de la omisió pura existint una situacio tipica i confirmada la'absencia de l'accio deguda ja es compleix el tipus d'objectiu. En canvi en els delictes de comisio per omisio vistes les dues coses, cal un resultat per establir que s'ha complert la conducta d'omisió.
- Capacitat actual (present) del subjecte per actuar ( hem de tenir la posibilitat de poder
actuar, hem de ser capaços!)_ aixo es més de la part de culpabilitat, pero si no hi ha capacitat del subjecte per actuar ja no hi ha tipicitat.
- Presencia de DOL, o en algun cas d'imprudència (es coloca a la tipicitat subjectiva). El dol en aquest delictes d'omisio consisteix en la conciencia de la situació típica y la decisió de no actuar. 03/03/ Art. 11. Un delicte comes per comissio per omisio consisteix en assolir un resultat tipic amb un comportament homicidic. La relacio de causalitat no es dona, pero alguns diuen que hi ha una causalitat hipotetica (hipotesi). Per tant l' important tenint una omisio i un resultat en la part objectiva direm que hi ha una imputació objectiva entre omissió i el resultat. criteris imputació objectiva: creació d'un risc no autoritzat, resultat produit per l'acció del risc, y el si el fet entra dins de la finalitat de proteccio de la norma de l'homicidi. (Finalitat: protegir la vida). Algú davant de l'odenament jurídic que té una posició de garant, té un especial deure d'actuar. Exemple: un pare, una persona que ha contractat el pare per que cuidi al nen, i un socorrista han de cuidar al nen quan esta a la picina i aquest s' ofega (aquests tres son culpables d'homicidi). I si jo que estic a la piscina i ho veig i no faig res seria omisió pura. Art. 11: “los delitos o faltas que consistan en la acción de un resultado se entenderan comentidos por omision cuando la no..” 1 requisit important: la omiso (la no evitacio del resultat) equivalgui a la seva causació. Tot això es tradueix com si l'hagues matat. 2 element important: la existència de (posicio de garant) tenir la obligació de protegir un bé jurídic protegit. FONTS DE POSICIÓ DE GARANTIA
- la llei
- contrato
- ingerència (actuar precedent). Idea: algu que per accio o omisio posa en risc aquell be juridic protegit i aleshores es fa garant d'aquell bé jurìdic.
que el derecho sanciona con una pena. Por lo tanto, se trata de comportamientoa descritos en tipos legales (no auxiliar, no impedir un delito).
- La omision impropia, también llamada comision por omision, no es un tipo legal específico, sino una posible modaidad de comision para unos delitos de resultado. Claro està que no puede tratarse de cualquier delito de resultado, pues en muchos la ley especifica los modos de accion que, por imperativo del principio de legalidad, deben concurrir, o bien la naturaleza del resultado hace impensable que se pueda alcanzar por omisión (por ejempli, mutilar).
- Es preciso en estos casos en los que se plantea la eventual comision por omisión (por ejemplo, no dar la medicación hasta lograr que muera), que recibe tal nombre o el de omision impropiampor no consistir meramente en un comportamiento pasivo, sino en eso y ademas un resultado positivo que con ese comportamiento puede relacionarse. Elementos típicos de la omisión: a) existencia de una situacion tipica, por ejemplo una persona en peligro o apunto de ser victima de un delito. b) ausencia de la acción debida. El comportamiento del sujeto podrá ir desde no hacer absolutamente nada, hasta hacer cualquier cosa diferente de aquello que de él se esperaba. c)capacidad de actuar del sujeto para hacer lo que no hizo (actuar) d) Por todo ello, el dolo se integrará por la conciencia de la situación típica y por la decisión de no actuar.
TEMA 4. EL DOLO.
Fins ara hem vist la part objectiva de la tipicitat. La part objectiva es “el que matare” ara veurem la part subjectiva del tipus (modalitat) diferents parts SUBJECTIVES: ~ DOL ~ imprudencia ~ Elements subjectius del tipus d'injust Reforçament legal al CP: si no existeix dol o imprudencia no hi ha pena. (art. 5), (art.10). La responsabilitat objectiva no hi es. Art. 5: “ No hay pena sin dolo o imprudencia”. Art. 10: “Són delitos o faltas las acciones u omisiones penadas con la ley. Limits subjectius que té el dret penal: DOL: coneixement o conciencia, la voluntat de realitzar la part objectiva del tipus penal. Hi ha dos elements importants en el dol: -element intel.lectual (coneixer) -element voluntiu (voler) Ex. Art. 237 CP. Els elements objectius del tipus son : “ se apoderaren ”. La part subjectiva @normalment quan el delicte es dolos no esta tipificat en el codi penal, en canvi els imprudents si. Tipus de clase DOL:
- Dol directe o de primer grau
- Dol indirecte o de segon grau
- Dol eventual/ (aquesta en el dol no funciona: imprudencia conscient)
- DOL DIRECTE: conec I vull matar.
- DOL INDIRECTE: sap que es produirà un fet però no vil que succeeixi però accepta aquest
No es vol produir però es produeix fruit d'una acció inicial.
- No hi haurà pena sense dol o imprudencia. Unicament per allò que es volia provocar.
- El que s' hauria de fer, es que jurídicament si jo vull lesionar i lesiono= dol, pero si a més mata, si el subjecte ho hauria d'haver previst seria imprudencia conscient, per tant aniria en concurs amb el de les lessions, però si no ho podia haver previst, seria un cas FORTUÏT. ELEMENTS SUBJECTIUS DEL TIPUS D'INJUST Ex. ART. 234 CP: “ El que, con ánimo de lucro, tomare cosas..” dol: agafar coses d'algú i saber-ho element subjectiu del injust: animo de lucro Per tant és l' ànim una cosa àlgida. Tots els delictes que tinguin un element subjectiu de l'injust són doloses. -Són elements àlgits al dol, pero si no es compleix, no hi haurà delicte perquè la conducta sería atípica. Són determinats ànims que s'afegeixen al dol: que són diferents, amb diferents finalitats. No cal que aquest especial ànim que es dugui a terme s'acabi realitzant, per tant no és necessari que s'aconsegueixi aquest lucre. ERROR DE TIPUS (art.14 cap 1 i 2 CP) Error en algun dels elements de la conducta típica. Per exemple quan es falsifica un document, pero no ho sabia. “Error invencible sobre un hecho constitutivo”. Error de tipus: -elementos esenciales (constitutivo infracción): **invencible (exclou responsabilitat penal perque no hi ha dol), **vencible (sigui un delicte imprudent, art. 12)
- elementos accidentales (no s'apliqui al delicte, art. 14.3) 10/03/ Dins de la tipicitat es troba la part objectiva i subjectiva. Dins la part subjectiva es troba el dol, la
imprudencia i els elements subjectius del injust. Dins del dol es troba l' error de tipus : (m'equivoco sobre una cosa que està escrita en el codi penal) Error sobre els elements objectius del tipus (art. 14 CP). Aquest error pot ser de dos tipus: vencible: seria qualificat com a delicte imprudent. (no hi ha dol però ho havies d' haver previst). invencible: impune, a cualsevol persona li podria haver passat aquest error. Error de prohibició (art. 14.3) : dins de la Culpabilitat. Per exemple abortar, tu coneixes i saps que estas abortant per tant hi ha dol, pero no se que està prohibit. També hi ha dos tipus de error: vencible: la pena disminueix un o dos graus invencible: impune Art. 325 CP. Associat al error de tipus i de prohibició en relació al medi ambient. (Exemple) 1.ERROR SOBRE L'OBJECTE DE L' ACCIÓ Quan son bens juridics homogenis no té rellevancia l' error, encanvi si es heterogeni sí que té mes rellvancia, i entraria dins de un concurs de delictes: per exemple si jo vull matar al gos del veí i mato al veí. Es diferent matar a un animal que a una persona. Perque aleshores estariem parlant de un delicte d' homicidi. Aplicació de la pena: homicidi imprudent.
- RELACIÓ DE CAUSALITAT La mort no es produeix per la consumació degut al tipus. Seria tentativa d' homicidi, però s'ha mort a conseqüencia d'un accident, no de l'acció. Excepció: DOLUS GENERALIS (dol en general): la quesió és que un subjecte volia matar i ha matat. Un home vol matar dispara a l'altre i es pensa que està mort, pero no ho està. I pensant que esta mort, el llença pel penya-segat i mor en aquest acte. En teoria el tindriem que classificar en error de tipus pero, no hi ha delicte imprudent perque
