¡Descarga dret public tema 1 y más Apuntes en PDF de Derecho público solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ AL DRET
TEMA 1: DRET I ORDENAMENT JURÍDIC
Dret: pautes que estableixen el que es pot fer i el que no, el que volen en definitiva és regular la convivència. Són normes que es poden imposar coactivament i tenen un compliment obligatori, si no es compleixen hi ha mecanismes constitucionals que s’encarreguen de fer complir-es amb independència de la voluntat de la persona obligada. Ordenament jurídic: conjunt de normes jurídiques vàlides i vigents que regulen una societat/ col·lectiu territorial concret ( espanyol, català, autonòmic, internacional…). Es caracteritza per una sèrie de notes distintives que són: caràcter unitari, és coherent(no hi ha contradiccions), tot i que hi hagi contradiccions té mecanismes per solucinar-les, el sistema és fer respectar les normes de rang jurídic superior. És un sistema complet, no té buits, tot i que pot haver-hi qüestions que no estan regulades per cap ordenament, però té sistemes per cobrir els buits legals de l’ordenament. 1.1 Dret Públic i Dret Privat: diferències i notes característiques. Dret Públic: fa referència a les institucions públiques i regula la relació del règim jurídic, les normes de conducta, les relacions i la regulació interna de les institucions públiques. Cobreix la relació entre institucions públiques entre elles, i institucions públiques i subjectes privats. Sempre esta marcat amb totes les relacions que genera per un subjecte públic( institucions públiques, les que configuren el sistema institucional de l’estat, incloses les administracions públiques. Dret Privat: encarregat de regular el règim jurídic (estatut i relacions) entre subjectes privats( persones físiques a títol individual). *Persona jurídica: ex/ empresa. Entitats creades en règim del dret privat, que no són persones físiques i que operen habitualment en el mercat privat.
- Vincle amb l’ordenament jurídic · Dret Públic: vinculació positiva amb l’ordenament jurídic > només poden fer allò que les normes de l’ordenament els habilita a fer. No pot realitzar cap altre actuació fora del que les normes li reconeixen. · Dret Privat: vinculació negativa amb l’ordenament jurídic, subjectes d’ordenament privat, poden fer qualsevol cosa sempre: quan no els hi estigui prohibides. -Interessos perseguits · Dret Públic: institucions públiques només poden servir l’interès general (el que es considera com a interès de tot el col·lectiu representat). · Dret Privat: subjectes de dret privat poden tenir com a finalitat qualsevol tipus d’interès.
1.2 Fonts del Dret: Teoria i tipus de fonts Fonts del Dret: forma en que es produeixen o manifesten les normes jurídiques. Ens indiquen l’origen d’aquestes normes i el seu procés d’elaboració o producció. S’apliquen de forma general en la societat, i es poden imposar coactivament.
- Constitució(norma superior de l’ordenament jurídic)
- Lleis orgàniques / lleis ordinàries / altres disposicions amb valor de llei
- Reglaments
- Obligacions jurídiques individualitzades o per persones concretes. _1.Constitució: estableix el sistema de fonts del dret i del sistema polític. té eficàçia directe, vol dir que els seus articles es poden aplicar directament, tot i que hi ha articles que s’han d’aprovar per diferent lleis.
- Normes de rang legal: principalment les lleis. Estan les lleis orgàniques(estatut d’Autonomia) , les lleis ordinàries i altres disposicions amb valor de llei i de valor legislatiu. -Llei orgànica o llei ordinària, respon a la matèria, fa referència a allò que s’està regulant. La Constitució diu quines matèries s’han de regular per llei orgànica o llei ordinària. Lleis no poden ser inconstitucionals.
- Reglaments: normes que aprova el govern de forma ordinària, estan per sota de les lleis i no es poden contradir amb elles ni amb la Constitució. Normes reglamentàries no poden ser il·legals ni inconstitucionals. *4. Obligacions jurídiques individualitzades o per persones concretes. També s’hi troben actes administratius i es poden trobar contractes privats per les quals les persones s’obliguen a fer certes accions. -Elements interpretatius de les fonts del dret: principis generals del dret(clàusures interpretatives de les normes, principis generals del dret). Serveixen per interpretar les fonts del dret però no són propiament fonts del dret._ La jeràrquia normativa implica que normes de nivell inferior, no poden tenir contradiccions amb normes de grau superior. Ordena principal la normativa que preval en casos de contradicció. · Validesa de les normes, fa referència a la capacitat d’una norma de ser exigida, perque una norma sigui valida, ha de cumplir tres requisits, i si no els compleix, aquesta norma no serà vàlida i no s’haurà de complir. -1: ha de ser dictada o aprovada per un òrgan compatent(és reconegut per fer-ho). -2: ha de seguir el procediment d’el·laboració previst a l’orrdenament jurídic. -3: no pot entrar en contradicció amb normes de rang superior. Hi ha una presumpció de validesa de les normes, vol dir que es dona per fet, que s’ha seguit el procediment, i que no hi ha contradicció amb normes jurídiques de rang superior.
- Criteri temporal: Prioritat a la norma que sigui posterior en el temps. La norma posterior ha
derogat la norma anterior.
- Criteri d’especialitat: Preval la norma especial respecte de la norma general.
La Constitució determina la forma de l’Estat, l’organització política, estableix drets fonamentals de les persones, regles de funcionament de les institucions públiques i finalment regula la pròpia forma de modificació de la Constitució. Control de constitucionalitat: només el pot fer el tribunal constitucional, el que fa es veure si una norma s’ajusta a la Constitució, si creu que es contraria a la Constitució el que fa és anul·lar aquesta norma. La qüestió d’inconstitucionalitat que la plantejen els jutges o magistrats. La plantejen quan tenen la sospita fonamentada, de que la norma que han d’aplicar en un cas concret pot ser contraria a la Constitució. Només es fan servir per les normes de rang legal. Interpretació conforme a la Constitució: sempre que una norma pugui ser interpretada adequada a la Constitució s’ha d’interpretar d’aquesta manera. Estatut d’autonomia: s’aproven com a llei orgànica, i la seva especialitat és que complementa la Constitució dins de la seva Comunitat Autònoma. la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de cada comunitat i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, confomen el bloc de la constitucionalitat, que és el paràmetre autonòmic per fer les controls de constitucionalitat. Les lleis autonòmiques es miren si són adequades a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia. Els estatuts són lleis orgàniques especials que complementen el mateix contingut de la Constitució però en l’àmbit autonòmic. L’Estatut d’Autonomia regula drets i deures dels ciutadans de la comunitat autònoma, regula el sistema constitucional que regula les institucions públiques autonòmiques i estableix també les competències legislatives de la comunitat autònoma. És una llei orgànica, i aquestes les aprova el parlament central, per tant l’Estatut formalment és una llei aprovada per l’Estat. Normes de rang legal: Per sobre té la Constitució i per sota els reglaments. Les lleis: El legislador, que és qui aprova les lleis, l’únic límit que té és la Constitució i en l’àmbit autonòmic l’estatut d’autonomia. El procediment legislatiu, és el procediment d’el·laborar i aprovar una llei, consta de tres fases principals:
- iniciativa legislativa (art.87), la té el govern , forma més freqüent, (es fa a través de la
presentació d’un projecte de llei. S’aprova en consell de ministres, i s’envia al congrés dels diputats, s’ha d’acompanyar de motius [preàmbul] i d’antecedents.Un cop fet això es fa una acceptació automàtica),el parlament ( es fa a través d’una proposició de llei, la poden presentar grups parlamentaris o bé un grup parlamentari sol, o 15 diputats o més, o 25 senadors o més. ) iniciativa de les comunitats autònomes ( tenen dues vies, la primera es que li poden sol·licitar al govern que adopti un projecte de llei determinat i en segon lloc, remetre directament a la mesa del congrés una proposició de llei i a continuació el parlament autonòmic pot delegar fins a 3 representants per defensar aquesta proposició ) , e iniciativa popular ( implica que el
projecte que es presenta com a iniciativa, l’el·labora directament la ciutadania i no cap institució pública, per això és necessari que hi hagi més de 500.000 signatures i el que es fa és presentar aquesta inciativa, davant de la mesa del congrés dels diputats, i la mesa fa un control previ formal de la legalitat de la proposta. Algunes matèries no poden ser objecte d’iniciativa legislativa popular com els drets fonamentals, ni les qüestions tributàries) * (Quan es du a terme per el parlament) Tràmit de presa en consideració de la cambra corresponent. És un debat i posterior votació sobre la proposició de llei. Es fa en el ple( reunió de tots els membres de la cambra) i perque prosperi, s’ha d’emetre el vot favorable de la majoria simple de la cambra.
- el·laboració o fase constitutiva, el primer que ens trobem és la publicació de la iniciativa
presentada en el butlleti oficial del congrés dels diputats. Sobre un termini per presentar esmenes(proposta de modificació) , aquestes poden ser de dos tipus: a l’articulat( quan es vol afegir o suprimir o modificar, algun dels articles de la iniciativa) o a la totalitat( presenta un text alternatiu), després es fa un debat en el ple, en primer lloc sobre les esmenes a la totalitat, si no es necessari perque no s’han presentat o aquestes no són acceptades, es fa directament un exàment de la iniciativa i de les esmenes a l’articulat, es crea una comissió parlamentaria, amb especialistes de la matèria que provenen de la mateixa cambra i el que fan és designar una ponència que serà l’encarregada d’informar sobre l’iniciativa. Es fa un informe tècnic sobre la iniciativa, aquest informe es discuteix i es vota en la comissió parlamentària. i si s’aprova el que fa és un dictàmen. i aquest es discuteix en el ple del congrés, si s’aprova per majoria simple passa al senat que te dos mesos per fer tots els tràmits, en primer lloc per publicar la iniciativa, en el butlleti ofiical del senat, es crea una ponència i dictàmen i després a partir del dictàmen s’ha de fer una discusió del dictàment. La votació del senat té tres formes:
- pot aprovar el text exactament igual com s’ha enviat al congrés.
- pot ser que no s’hagi aprovat el text igual sinó que l’hagi aprovat per esmenes. S’aproven per majoria simple.
- el senat de forma majoritaria com a majoria absoluta pot ser que rebutji la iniciativa del congrés dels diputats. Després de les votacions poden passar diferents coses: · si es favorable finalitza aquesta fase i passa a l’última fase. · si hi ha alguna modificació en esmenes o si el senat a imposat el seu dret en aquests casos el text del senat, torna al congrés dels diputats. Aquí els tràmits succesius són diferents, en funció del que hagi passat al senat. Si hi ha esmenes a l’articulat, el que es fa és votar especificament sobre les esmenes, i s’ha aprovar per majoria simple. Si hi ha una oposició completa del senat, en aquest cas s’ha de fer un segon debat sobre la totalitat de l’iniciativa, Si el congrés dels diputats continua estant a favor d’aquell text, en aquest cas el que ha de fer és aixecar el vet del senat i
es publica. Dins d’aquest termini de 30 dies, el congrés dels diputats ha d’acceptar la continuitat de mantenir la vigència del decret llei, dins d’aquest 30 dies es fa un debat en el congrés, hi ha una participació del govern, on un representant del govern defensa aquesta norma i la votació del congrés pot tenir dos sentits diferents, amb conseqüències també diferents. Pot ser que el vot del congrés sigui negatiu, i en aquest cas immediatament el decret llei perd la seva vigència i deixa de produir efectes. En aquest cas el decret llei perd el caràcter provisional i queda convalidat.La seva vigència passa a ser indefinida. També és possible la conversió en la llei del dret legislatiu. Aquesta conversió en la llei, el qe fa es que en el termini de 30 dies, i abans de que hi hagi una convalidació, el que es pot fer és iniciar un procediment legislatiu d’urgencia. En aquest cas, la diferència es que quan es converteix en llei el decret legislatiu la seva vigència també passa a ser indefinida. Art 82.1 - És una delegació del parlament perque el govern pugui aprovar la norma de rang legal. Està exercit una competència normativa impròpia(perque el govern només té una competència normativa propia per aprovar normativa de rang reglamentari). El govern no té competència directe per aprovar normes de rang legal. Per una sèrie de circumstàncies el parlament permet que el govern exerceixi funcions normatives de rang legal. *Només el parlament aprovaria normes que tinguin rang de llei, el parlament el que fa és fer una delegació en el govern de la seva competència legislativa, o una convalidació posterior. Decrets llei i decrets legislatius requereixen ser aprovats per el parlament. El decret legislatiu implica que hi hagi dues normes implicades. Són:
- Llei de delegació: (82.2) es pot fer a través de dues lleis de contingut diferent. La primera és la
llei de bases , serveix perque el govern pugui aprovar una regulació nova en una matèria concreta. Els principis que han de regir aquesta nova regulació que faci el govern. (se li dona al govern a que innovi en l’ordenament jurídic) La segona opció, és una llei ordinària que té com a finalitat que el govern faci una refundició de textos legals (quan hi ha una dispersió regulatoria en la matèria i aprovi un únic text coherent per donar major claretat i seguretat jurídica) ( quan s’aprova el text refós el govern no fa cap innovació en l’ordenament jurídic)
- Decret legislatiu: que aprova el govern
Les dues normes tenen el mateix rang jeràrquic, tenen rang legal. *Aquesta delegació que fa el parlament no és transmisible i per tant no es pot subdelegar. *No es poden delegar aquestes competències normatives sobre les matèries que estiguin reservades en llei orgànica. *En aquesta delegació expressa s’ha de dir la matèria concreta per la que es fa la delegació. També s’ha de dir el termini en el qual s’ha de fer el decret legislatiu.
- La delegació del parlament quan es fa a través d’una llei de bases, no pot autoritzar mai la modificació de les bases.
- El decret legislatiu, ha de complir amb la llei de delegació respectar les bases o si és una llei ordinària, s’ha de fer un text refós.
- El decret legislatiu s’ha de publicar al butlleti oficial de l’estat específicament amb aquest nom de decret legislatiu.
- El decret legislatiu, no té caràcter provisional, per tant té vigència indefinida.
- El control judicial del decret legislatiu té una particularitat, ha de respectar la constitució, perque és jeràrquicament superior, també ha de respectar, s’ha d’adequar a la llei de delegació. PREGUNTES EXÀMEN: 3 valoracions de la resposta:
- estiguin els conceptes principals de la classe.
- la terminologia sigui el més tècnica possible
- sigui entenedora la resposta que es dongui.
- diferents tipus de reforma constitucional, diferents possibilitats dins de l’elaboració de lleis.
- terminologia clau en cadascuna de les dues opcions 2 tipus de preguntes:
- 1 pregunta sobre 1 part del programa.
- relacionar aspectes del contingut de l’assignatura
- quines diferencies hi ha entre la reforma constitucional
