¡Descarga econo apunts complets tema 6 y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
Economia política (^1) 6 .1 Externalitats 6 .2 Benestar 6 .3 Solucions privades (teorema de Coase) 6 .4 Polítiques del govern 6 .5. Tipus de béns Bibliografia: Mankiw, Caps. 10 i 11
Tema 6 : Externalitats i béns
públics
Economia política (^2) Què és una externalitat? Per què una externalitat pot generar nivells ineficients de producció? Examinarem com algunes vegades la gent pot resoldre per si mateixa el problema de les externalitats. Considerarem per què algunes vegades les solucions particulars a les externalitats no funcionen. Examinarem les diverses polítiques dels governs dirigides a resoldre el problema de les externalitats.
6.1 Externalitats
Economia política (^3) Recordem: «La mà invisible del mercat», en Adam Smith, condueix l’interès dels compradors i dels venedors a maximitzar el benefici total que la societat pot obtenir del mercat. Però es poden presentar
6.1 Externalitats
Economia política (^4) Una externalitat és Les externalitats condueixen els mercats a ser ineficients i a fallar en la maximització del benestar.
6 .1 Externalitats
Economia política (^7) El que s’imposa a les persones que no estan directament involucrades en la producció de béns o serveis del mercat. L’acte de produir o consumir béns o serveis genera, algunes vegades, costos a persones que no han estat compensades per aquells béns o serveis.
Externalitat negativa
Economia política (^8) Externalitat negativa Externalitat positiva
Exemples d’externalitats
Economia política (^9) Mercat de l’alumini La corba de demanda reflecteix el valor de l’alumini per als consumidors, mesurat en els preus que estan disposats a pagar. La corba d’oferta reflecteix els costos de produir alumini. Q mercat: la quantitat produïda i consumida en equilibri del mercat és eficient en el sentit que maximitza l’excedent del productor i del consumidor.
6 .2 Benestar
Economia política (^10) Demanda Oferta 0 Equilibri Q mercat (^) Q P
El mercat de l’alumini
Economia política (^13) Demanda (valor privat) Oferta (cost privat) 0 Equilibri Q mercat (^) Q P (^) Cost social Q ò ptim Cost de la pol·lució Òptim Mercat de l’alumini (incloent-hi el cost social) Economia política (^14) Impost als productors d’alumini que desplaçaria la corba d’oferta cap amunt en la quantitat de l’impost, de tal manera que coincideixi amb la corba de cost social. Internalizant l’externalitat s’alteren els incentius perquè la gent prengui en compte l’efecte de les seves accions com a externalitats. Impostos Pigou: són impostos orientats a corregir l’efecte negatiu de l’externalitat. En la figura anterior, l’impost Pigou és igual a la distància ab. Com es pot aconseguir l’òptim social de producció?
Economia política (^15) Quan una externalitat beneficia a tercers, és que es tracta d’una externalitat positiva. Exemple: El cost social del bé és menor que el cost privat. Externalitats positives Economia política (^16) 0 Òptim Q P Demanda Cost social a b Q ò ptim P ò ptim Q mercat P mercat (^) Equilibri Valor de^ Oferta l’externalitat positiva Pèrdua de benestar Externalitats positives
Economia política (^19) Externalitat negativa en el consum Externalitat positiva en el consum P Q (^0 ) Valor social Demanda Oferta Q P Valor social Demanda Oferta Q òptim (^) Q mercat^ Q mercat^ Q òptim Tipus d’externalitats en el consum Economia política (^20) No sempre és necessària la intervenció del Govern per resoldre el problema que genera una externalitat. Es poden trobar solucions privades. Sancions i codis morals 6 .3 Solucions privades a les externalitats
Economia política (^21) En absència de costos de transacció, els actors econòmics privats poden arribar a un acord en el qual el resultat aconseguit sigui eficient (és a dir, poden internalitzar les externalitats entre ells). Això ocorre amb independència de quina hagi estat l’assignació inicial dels drets de propietat. Exemple: El teorema de Coase Economia política (^22) En el món real els acords no sempre funcionen. Costos de transacció: Per què no sempre funcionen les solucions privades?
Economia política (^25) Quan pensem en els béns en l’economia, és habitual agrupar-los d’acord amb les característiques següents: Són béns Són béns 6.5 Diferents tipus de béns Economia política (^26) Els béns gratuïts representen un desafiament a l’anàlisi econòmica. La major part de béns en l’economia s’han distribuït a través dels mercats… …i per a aquests béns, els preus són senyals que guien les decisions de compradors i venedors. Béns gratuïts
Economia política (^27) Quan els béns estan disponibles gratis, les forces del mercat, que normalment assignen els recursos, estan absents. Béns gratuïts En aquests casos, la política del govern pot corregir la fallida del mercat i incrementar el benestar. Economia política (^28) Béns Recursos Monopolis Diferents tipus de béns
Economía política (^31) Rivals? Sí No Sí Béns privats (^) Gelats (^) Roba Carreteres de peatge congestionades Monopolis naturals Línies elèctriques (^) TV per cable (^) Carreteres de peatge no congestionades No Recursos comuns (^) Peixos del mar (^) Medi ambient (^) Carret. sense peatge congestionades Béns públics (^) Defensa nacional (^) Coneixements (^) Carret. sense peatge no congestionades Excloïbles? Diferents tipus de béns Economia política (^32) Persona que rep el benefici d’un bé però que evita pagar-lo. Problema del paràsit En la mesura en què algú no pugui ser exclòs de gaudir del benefici d’un bé públic, evitarà pagar, esperant que uns altres ho facin per ell. El problema del paràsit inhibeix els mercats d’ofertar béns públics.
Economia política (^33) El govern pot decidir proporcionar el bé públic, si el benefici total excedeix els costos. El govern pot fer que tots obtinguin benestar proporcionant el bé públic i fent-lo pagar en l’impost sobre la renda. Problema del paràsit Economia política (^34)
Defensa nacional
Alguns béns públics importants
Economia política (^37)
Aire i aigua nets
Jaciments de petroli
Exemples de recursos comuns Economia política (^38) El mercat falla en la provisió eficient de béns quan Importància dels drets de propietat
