






















Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
El documento analiza diversas funciones y sus extremos, incluyendo funciones polinómicas, exponenciales, logarítmicas e implícitas, con el objetivo de determinar su crecimiento, decrecimiento, concavidad y convexidad, así como los puntos de inflexión y extremos relativos y absolutos.
Tipo: Apuntes
1 / 30
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!























Departament d’Economia i d’Historia Economica
f ′′(x = 1) = − 2 < 0 ⇒ en x = 1 hi ha un m`ax relatiu f ′′(x = 3) = 2 > 0 ⇒ en x = 3 hi ha un min relatiu
0
1
2
3
4
y
(^1 2) x 3 4
c) f (x) = ( (xx−−2)1)^32. Tenim f ′(x) = (x−(x2)−^2 (1)x 3 +1) , , f ′′(x) = 6((xx−−1)2) 4 i i f ′′′(x) = (^42) (x−−^18 1)x 5 ). El domini de les quatre funcions ´es R \ { 1 }
(^2) (x + 1) (x − 1)^3 >^0 ⇔^ x^ ∈^ (−∞,^ −1)^ ∪^ (1,^ +∞) f ′(x) < 0 ⇔ (x^ −^ 2)
(^2) (x + 1) (x − 1)^3 <^0 ⇔^ x^ ∈^ (−^1 ,^ +1)
(^2) (x + 1) (x − 1)^3 = 0^ ⇔^ x^ =^ −^1 ,^2. Estudiem el signe de la segona derivada en ells per veure que s´on. f ′′(x = −1) < 0 ⇒ en x = − 1 hi ha un max relatiu f ′′(x = 2) = 0 possible punt d’inflexi´o
0
2
4
6
8
10
y
–10 –8 –6 –4 –2 (^2 4) x 6 8 10
d) f (x) = (x − 1) · x^2 /^3. Est`a definida per x > 0. Tenim f ′(x) = x^23 + 23 (x−1)x−^13 = x^23 + 23 x^23 − 23 x−^13 = 53 x^23 − 23 x−^13 = 5 x 3 23 √ 3 xx^13 − 3 √^23 x = 53 x √ 3 −x (^2) i f ′′(x) = (exercici) = 10 9 x 13 +^
2 9 x 43.
0
1
2
3
4
5
6
7
y
–1 (^1 2 3) x 4 5 6
f) f (x) = | sin x|. Discutim la funci´o, com a l’anterior ho farem a l’interval [0, 2 π]: f (x) =
sin x, si 0 ≤ x ≤ π − sin x, si π < x ≤ 2 π es una funci´ ´ o continua al ser composici´o de funcions continues. En x = 0, π, 2 π no ´es derivable (comproveu-ho!), en aquests punts t´e els seu m´ınims globals. Tenim:
f ′(x) =
cos x, si 0 < x < π − cos x, si π < x < 2 π
f ′′(x) =
− sin x, si 0 < x < π sin x, si π < x < 2 π
–0.
1
y
–6 –4 –2 (^2) x 4 6
g) f (x) = lnx^ x. Est`a definida per les x > 0. Tenim f ′(x) = 1 −xln 2 x, f ′′(x) = −3+2 lnx 3 x, f ′′′(x) = 11 −x6 ln 4 x.
e ´es i trobem que en (x = e, (^1) e ) hi ha un maxim relatiu. Despres es veu que ´es absolut.√e (^3) ).
–0.
–0.
–0.
–0.
0
1
y
(^5 10) x 15 20
i)
f (x) =
(^1) x , si x < − 1 x, si − 1 ≤ x < 0 −x(x − 1), si x ≥ 0 La funci´o f es continua a tot´ R. ´Es derivable en x = 0, per`o no ho ´es a x = − 1 (exercici).
–0.
–0.
–0.
–0.
0
1
y
–4 –3 –2 –1 (^1 2) x 3 4
f ′(x) =
− x 21 , si x < − 1 1 , si − 1 < x < 0 − 2 x + 1, si x ≥ 0 Per tant tenim:
e ´es i trobem que ´es un maxim relatiu. Despr´es es veu que ´es absolut. La funci´o f ′^ esta definida per R \ {− 1 } es continua en´ x = 0, pero no ´es derivable en ell.La funci´o f ′′^ est`a definida per R \ { 0 , 1 }.
f ′′(x) =
x^23 ,^ si^ x <^ −^1 0 , si − 1 < x < 0 − 2 , si x > 0
k) Segons els valors del par`ametre a,
f (x) =
ax · (x + 1), si x < 0 −x · (x − 1), si x ≥ 0 Observem est`a definida a tot R. anem a estudiar la seva continuitat. Per estar definida per polinomis ´es continua a R \ { 0 }, falta estudiar la continuitat en x = 0: x^ lim→ 0 −^ f^ (x) =^ xlim→ 0 −^ ax(x^ + 1) =^ xlim→ 0 +^ f^ (x) =^ xlim→ 0 +^ −x(x^ −^ 1) = f (0) = 0 per tant ´es continua a tot R independentment del valor de a. Estudiem la seva derivabilitat:
f ′(x) =
2 ax + a, si x < 0 1 − 2 x, si x > 0 Per estar definida per polinimis ´es derivable en R \ { 0 }, falta estudiar la derivabilitat en x = 0. Ser`a derivable si coincideixen les derivades direccionals en aquest punt, per tant hem de veure si f (^) −′(x = 0) = f (^) +′(x = 0).
f (^) −′(x = 0) := lim h→ 0 −^ f^ (h+0) h− f^ (0)= lim h→ 0 (ah^2 +ah h )−(0)= a f (^) +′(x = 0) := lim h→ 0 +^ f^ (h+0) h− f^ (0)= lim h→ 0 (h−h^2 h) −(0)= 1 per tant coincidiran sii a = 1. Es a dir, f ´´ es sempre continua indepen- dentment del valor de la ctte a per`o nom´es ´es derivable a tot el seu domini si a = 1.
Veiem la gr`afica en aquest cas (fixeu-vos que ´es una funci´o imparella):
–1.
–0.
0
1
y
–4 –2 (^2) x 4
f ′(x) =
2 x + 1, si x < 0 1 − 2 x, si x > 0
–1.
–0.
0
1
y
–4 –2 (^2) x 4
axim relatiu. Al ser imparella l’altre punt sera un m´ınim relatiu). Noi 5. a) f 1 (x) = x · (x − 1), D 1 = [0, 1]. Estudiem la funci´o:
1
2
–0.5 0.5 (^1) x 1.5 2
f 1 ′(x) = 2x − 1 , f 1 ′′ (x) = 2 f 1 ′(x) > 0 ⇔ x > 12 , f 1 ′(x) < 0 ⇔ x < (^12) f 1 ′(x) = 0 ⇔ x = (^12) La segona derivada veiem que ´es sempre positiva, per tant la funci´o ´es sempre convexa i tenim un m´ınim relatiu en x = (^12) Al ser un polinomi ´es una funci´o continua, ens donen un interval tan- cat, aplicant el Teorema de Weierstrass, hem de trobar com a m´ınim un maxim i un m´ınim absoluts. El m´ınim absolut esta en x = 12 , i els m`axims absoluts en els extrems de l’interval, x = 0, 1.
b) f 2 (x) = −x · (x − 1) = x(1 − x) = −f 1 (x), al ser la funci´o de l’apartat a) canviada de signe tenim: f 2 ′(x) > 0 ⇔ x < 12 , f 2 ′(x) < 0 ⇔ x > (^12) f 2 ′(x) = 0 ⇔ x = (^12) La segona derivada veiem que ´es sempre negativa, per tant la funci´o ´es sempre concava i tenim un maxim relatiu en x = (^12) Per D 1 = [0, +∞] hem vist que t´e un maxim absolut en x = 12 , en x = 0 t´e un m´ınim relatiu. Per D 2 = R nom´es t´e un maxim absolut en x = 12. Per D 3 = [− 1 , 1] Al ser un polinomi ´es una funci´o continua, ens donen un interval tancat, aplicant el Teorema de Weierstrass, tenim que el maxim absolut esta en x = 12 , i els m´ınims absoluts en els extrems de l’interval, x = − 1 , 1. Per D 4 = (−∞, 0) No t´e maxims ni minims relatius. c) f 3 (x) = | ln x|, ´es la funci´o del problema 1 apartat b), llavors: Per D 1 = (0, e], hem vist que t´e un m´ınim absolut en x = 1, no t´e maxim absolut, t´e maxim relatiu en x = e. Per D 2 = R t´e un m´ınim absolut en x = 1, no t´e maxims absoluts (ni relatius). Per D 3 = (0, +∞) igual que en l’apartat anterior. Per D 4 = (1, 2) no t´e m`axims ni m´ınims relatius.
axim re- latiu en x = 1, pero no cumpleix cap de les afirmacions, a), b, c) (exercici). - -1
2
3
4
y
–1 –0.5 0.5 (^) x 1 1.5 2
o no t´e cap maxim ni m´ınim ni relatiu ( ni absolut) a (1, 2).a) f (x) =
x^2 − x + 1, si x ∈ [0, 1] x^1 ,^ si^ x^ ≥^1.
0
1
y
0.5 1 1.5x 2 2.5 3 Tenim que f no ´es derivable en x = 1, ja que f (^) −′(1) ̸= f (^) +′(1) :
f (^) −′(1) := lim h→ 0 −^ f^ (h+1) h− f^ (1)= lim h→ 0 (h+1)^2 −(1+ h h)+1)−(1)= 1 f (^) +′(1) := lim h→ 0 +^ f^ (h+1) h− f^ (1)= lim h→ 0 h+1^1 −^1 h =^ −^1
f ′(x) =
2 x − 1 , si x ∈ (0, 1) − (^) x^12 , si x > 1.
f ′′(x) =
2 , si x ∈ (0, 1) x^23 ,^ si^ x >^1. Estudiem la funci´o: