Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Análisis de funciones y sus extremos - Prof. López García, Apuntes de Matemáticas

El documento analiza diversas funciones y sus extremos, incluyendo funciones polinómicas, exponenciales, logarítmicas e implícitas, con el objetivo de determinar su crecimiento, decrecimiento, concavidad y convexidad, así como los puntos de inflexión y extremos relativos y absolutos.

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 25/10/2013

andreia_bujor
andreia_bujor 🇪🇸

4.2

(20)

4 documentos

1 / 30

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Grau en Economia
Grau en Administraci´
o i Direcci´
o
d’Empreses
Matem`
atiques I
Curs 2010 - 2011
Llista de problemes.
Tema 7: Optimitzaci ´
o en una variable real. Solucions
Departament d’Economia i d’Hist`
oria Econ`
omica
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Análisis de funciones y sus extremos - Prof. López García y más Apuntes en PDF de Matemáticas solo en Docsity!

Grau en Economia

Grau en Administraci´o i Direcci´o

d’Empreses

Matem`atiques I

Curs 2010 - 2011

Llista de problemes.

Tema 7: Optimitzaci´o en una variable real. Solucions

Departament d’Economia i d’Historia Economica

  1. i 2. a) f (x) = x 33 − 2 x^2 + 3x + 1, al ser un polinomi ´es continua i derivable a R. Tenim f ′(x) = x^2 − 4 x + 3, i f ′′(x) = 2x − 4. - Creixement/decreixement: f ′(x) > 0 ⇔ x^2 − 4 x + 3 > 0 ⇔ x ∈ (−∞, 1) ∪ (3, +∞) ⇔ f creix f ′(x) < 0 ⇔ x^2 − 4 x + 3 < 0 ⇔ x ∈ (1, 3) ⇔ f decreix - Possibles extrems: f ′(x) = 0 ⇔ x^2 − 4 x + 3 = 0 ⇔ x = 1, 3 Estudiem el signe de la segona derivada en ells.

f ′′(x = 1) = − 2 < 0 ⇒ en x = 1 hi ha un m`ax relatiu f ′′(x = 3) = 2 > 0 ⇒ en x = 3 hi ha un min relatiu

  • Concavitat/convexitat: f ′′(x) > 0 ⇔ 2 x − 4 > 0 ⇔ x ∈ (2, +∞) ⇔ f convexa f ′′(x) < 0 ⇔ 2 x − 4 < 0 ⇔ x ∈ (+∞, 2) ⇔ f c´oncava
  • Possibles punts d’inflexi´o: f ′′(x) = 0 ⇔ 2 x − 4 = 0 ⇔ x = 2 Com f ′′′(x = 2) ̸= 0 tenim un punt d’inflexi´o en x = 2.

0

1

2

3

4

y

(^1 2) x 3 4

c) f (x) = ( (xx−−2)1)^32. Tenim f ′(x) = (x−(x2)−^2 (1)x 3 +1) , , f ′′(x) = 6((xx−−1)2) 4 i i f ′′′(x) = (^42) (x−−^18 1)x 5 ). El domini de les quatre funcions ´es R \ { 1 }

  • Creixement/decreixement: f ′(x) > 0 ⇔ (x^ −^ 2)

(^2) (x + 1) (x − 1)^3 >^0 ⇔^ x^ ∈^ (−∞,^ −1)^ ∪^ (1,^ +∞) f ′(x) < 0 ⇔ (x^ −^ 2)

(^2) (x + 1) (x − 1)^3 <^0 ⇔^ x^ ∈^ (−^1 ,^ +1)

  • Possibles extrems: f ′(x) = 0 ⇔ (x^ −^ 2)

(^2) (x + 1) (x − 1)^3 = 0^ ⇔^ x^ =^ −^1 ,^2. Estudiem el signe de la segona derivada en ells per veure que s´on. f ′′(x = −1) < 0 ⇒ en x = − 1 hi ha un max relatiu f ′′(x = 2) = 0 possible punt d’inflexi´o

  • Concavitat/convexitat: f ′′(x) > 0 ⇔ 6((xx −^ − 1)^ 2) 4 > 0 ⇔ x > 2 , f ′′(x) < 0 ⇔ 6((xx −^ − 1)^ 2) 4 < 0 ⇔ x < 2
  • Possibles punts d’inflexi´o: f ′′(x) = 0 ⇔ 6((xx−−1)2) 4 = 0 ⇔ x = 2, substituint a la tercera derivada trobem f ′′′(x = 2) = 6 ̸= 0, per tant tenim un punt d’inflexi´o en x = 2. - - - - -

0

2

4

6

8

10

y

–10 –8 –6 –4 –2 (^2 4) x 6 8 10

d) f (x) = (x − 1) · x^2 /^3. Est`a definida per x > 0. Tenim f ′(x) = x^23 + 23 (x−1)x−^13 = x^23 + 23 x^23 − 23 x−^13 = 53 x^23 − 23 x−^13 = 5 x 3 23 √ 3 xx^13 − 3 √^23 x = 53 x √ 3 −x (^2) i f ′′(x) = (exercici) = 10 9 x 13 +^

2 9 x 43.

  • Monotonia: f ′(x) > 0 ⇔ 53 x √ 3 −x^2 > 0 ⇔ x ∈ (^25 , +∞), f ′(x) < 0 ⇔ 53 x √ 3 −x^2 < 0 ⇔ x ∈ (0, 25 )
  • Possibles punts extrems: f ′(x) = 0 ⇔ 53 x √ 3 −x^2 = 0 ⇔ x = 25. Estudiem el signe de la segona derivada en ell per veure qu`e ´es: f ′′(x = 25 ) > 0 , per tant en x = 25 tenim un minim relatiu.
  • Concavitat/convexitat: f ′′(x) > 0 ⇔ (^910) x 13 + (^9) x^2 43 > 0 , sempre ho ´es, mai pot ser negativa ja que tenim x > 0.
  • Possibles punts d’inflexi´o: la segona derivada no s’annul·la mai.

0

1

2

3

4

5

6

7

y

–1 (^1 2 3) x 4 5 6

f) f (x) = | sin x|. Discutim la funci´o, com a l’anterior ho farem a l’interval [0, 2 π]: f (x) =

sin x, si 0 ≤ x ≤ π − sin x, si π < x ≤ 2 π es una funci´ ´ o continua al ser composici´o de funcions continues. En x = 0, π, 2 π no ´es derivable (comproveu-ho!), en aquests punts t´e els seu m´ınims globals. Tenim:

f ′(x) =

cos x, si 0 < x < π − cos x, si π < x < 2 π

f ′′(x) =

− sin x, si 0 < x < π sin x, si π < x < 2 π

  • Creixement/decreixement: f ′(x) > 0 ⇔ x ∈ (0, π 2 ) ∪ (π, 32 π ), f ′(x) < 0 ⇔ x ∈ (π 2 , π) ∪ (^32 π , 2 π)
  • Possibles punts extrems: f ′(x) = 0 ⇔ x = π 2 , 32 π Evaluant-los a la segona derivada veiem que ambd´os donen negatiu, per tant s´on maxims relatius. De fet s´on maxims absoluts.
  • Concavitat/convexitat: f ′′(x) > 0 mai. f ′′(x) < 0 ⇔ x ∈ (0, π) ∪ (π, 2 π)
  • Possibles punts d’inflexi´o: No s’annul·la mai la segona derivada.

–0.

1

y

–6 –4 –2 (^2) x 4 6

g) f (x) = lnx^ x. Est`a definida per les x > 0. Tenim f ′(x) = 1 −xln 2 x, f ′′(x) = −3+2 lnx 3 x, f ′′′(x) = 11 −x6 ln 4 x.

  • Creixement/decreixement: f ′(x) > 0 ⇔ 1 − ln x > 0 ⇔ x ∈ (0, e), f ′(x) < 0 ⇔ 1 − ln x < 0 ⇔ x ∈ (e, +∞)
  • Possibles punts extrems: f ′(x) = 0 ⇔= 0 ⇔ x = e Estudiem el signe de la segona derivada en ell per veure que ´es i trobem que en (x = e, (^1) e ) hi ha un maxim relatiu. Despres es veu que ´es absolut.
  • Concavitat/convexitat: f ′′(x) > 0 ⇔ −3 + 2 ln x > 0 ⇔ x > √e (^3) , f ′′(x) < 0 ⇔ ln x < 3 2 ⇔^ x^ ∈^ (0,^

√e (^3) ).

  • Possibles punts d’inflexi´o: f ′′(x) = 0 ⇔ −3 + 2 ln x = 0 ⇔ x = √ e^3. Substituint-lo a la tercera derivada dona diferent de zero, per tant es tracta d’un punt d’inflexi´o. -

–0.

–0.

–0.

–0.

0

1

y

(^5 10) x 15 20

i)

f (x) =

(^1) x , si x < − 1 x, si − 1 ≤ x < 0 −x(x − 1), si x ≥ 0 La funci´o f es continua a tot´ R. ´Es derivable en x = 0, per`o no ho ´es a x = − 1 (exercici).

–0.

–0.

–0.

–0.

0

1

y

–4 –3 –2 –1 (^1 2) x 3 4

f ′(x) =

− x 21 , si x < − 1 1 , si − 1 < x < 0 − 2 x + 1, si x ≥ 0 Per tant tenim:

  • Creixement/decreixement: f ′(x) > 0 ⇔ x ∈ (− 1 , 12 ), f ′(x) < 0 ⇔ x ∈ (−∞, −1) ∪ (^12 , +∞),
  • Possibles punts extrems: f ′(x) = 0 ⇔ x = 12 Estudiem el signe de la segona derivada en ell per veure que ´es i trobem que ´es un maxim relatiu. Despr´es es veu que ´es absolut. La funci´o f ′^ esta definida per R \ {− 1 } es continua en´ x = 0, pero no ´es derivable en ell.

La funci´o f ′′^ est`a definida per R \ { 0 , 1 }.

f ′′(x) =

x^23 ,^ si^ x <^ −^1 0 , si − 1 < x < 0 − 2 , si x > 0

  • Concavitat/convexitat: f ′′(x) < 0 sempre, per tant f es sempre con-´ cava.

k) Segons els valors del par`ametre a,

f (x) =

ax · (x + 1), si x < 0 −x · (x − 1), si x ≥ 0 Observem est`a definida a tot R. anem a estudiar la seva continuitat. Per estar definida per polinomis ´es continua a R \ { 0 }, falta estudiar la continuitat en x = 0: x^ lim→ 0 −^ f^ (x) =^ xlim→ 0 −^ ax(x^ + 1) =^ xlim→ 0 +^ f^ (x) =^ xlim→ 0 +^ −x(x^ −^ 1) = f (0) = 0 per tant ´es continua a tot R independentment del valor de a. Estudiem la seva derivabilitat:

f ′(x) =

2 ax + a, si x < 0 1 − 2 x, si x > 0 Per estar definida per polinimis ´es derivable en R \ { 0 }, falta estudiar la derivabilitat en x = 0. Ser`a derivable si coincideixen les derivades direccionals en aquest punt, per tant hem de veure si f (^) −′(x = 0) = f (^) +′(x = 0).

f (^) −′(x = 0) := lim h→ 0 −^ f^ (h+0) h− f^ (0)= lim h→ 0 (ah^2 +ah h )−(0)= a f (^) +′(x = 0) := lim h→ 0 +^ f^ (h+0) h− f^ (0)= lim h→ 0 (h−h^2 h) −(0)= 1 per tant coincidiran sii a = 1. Es a dir, f ´´ es sempre continua indepen- dentment del valor de la ctte a per`o nom´es ´es derivable a tot el seu domini si a = 1.

Veiem la gr`afica en aquest cas (fixeu-vos que ´es una funci´o imparella):

–1.

–0.

0

1

y

–4 –2 (^2) x 4

  • Creixement/decreixement: f ′(x) > 0 ⇔ x ∈ (− 21 , 12 ) f ′(x) < 0 ⇔ x ∈ (−∞, − 21 ) ∪ (^12 , +∞)

f ′(x) =

2 x + 1, si x < 0 1 − 2 x, si x > 0

–1.

–0.

0

1

y

–4 –2 (^2) x 4

  • Possibles punts extrems: f ′(x) = 0 ⇔ x = ±^12. Evaluant-los a la segona derivada veiem que x = 12 dona negatiu, per tant ´es maxim relatiu. Al ser imparella l’altre punt sera un m´ınim relatiu). No
  1. i 5. a) f 1 (x) = x · (x − 1), D 1 = [0, 1]. Estudiem la funci´o:

1

2

–0.5 0.5 (^1) x 1.5 2

f 1 ′(x) = 2x − 1 , f 1 ′′ (x) = 2 f 1 ′(x) > 0 ⇔ x > 12 , f 1 ′(x) < 0 ⇔ x < (^12) f 1 ′(x) = 0 ⇔ x = (^12) La segona derivada veiem que ´es sempre positiva, per tant la funci´o ´es sempre convexa i tenim un m´ınim relatiu en x = (^12) Al ser un polinomi ´es una funci´o continua, ens donen un interval tan- cat, aplicant el Teorema de Weierstrass, hem de trobar com a m´ınim un maxim i un m´ınim absoluts. El m´ınim absolut esta en x = 12 , i els m`axims absoluts en els extrems de l’interval, x = 0, 1.

b) f 2 (x) = −x · (x − 1) = x(1 − x) = −f 1 (x), al ser la funci´o de l’apartat a) canviada de signe tenim: f 2 ′(x) > 0 ⇔ x < 12 , f 2 ′(x) < 0 ⇔ x > (^12) f 2 ′(x) = 0 ⇔ x = (^12) La segona derivada veiem que ´es sempre negativa, per tant la funci´o ´es sempre concava i tenim un maxim relatiu en x = (^12) Per D 1 = [0, +∞] hem vist que t´e un maxim absolut en x = 12 , en x = 0 t´e un m´ınim relatiu. Per D 2 = R nom´es t´e un maxim absolut en x = 12. Per D 3 = [− 1 , 1] Al ser un polinomi ´es una funci´o continua, ens donen un interval tancat, aplicant el Teorema de Weierstrass, tenim que el maxim absolut esta en x = 12 , i els m´ınims absoluts en els extrems de l’interval, x = − 1 , 1. Per D 4 = (−∞, 0) No t´e maxims ni minims relatius. c) f 3 (x) = | ln x|, ´es la funci´o del problema 1 apartat b), llavors: Per D 1 = (0, e], hem vist que t´e un m´ınim absolut en x = 1, no t´e maxim absolut, t´e maxim relatiu en x = e. Per D 2 = R t´e un m´ınim absolut en x = 1, no t´e maxims absoluts (ni relatius). Per D 3 = (0, +∞) igual que en l’apartat anterior. Per D 4 = (1, 2) no t´e m`axims ni m´ınims relatius.

  1. La resposta ´es la d) Cap de les anteriors, doncs si agafem, per exemple: f (x) = 8x^2 − 10 x + 3, veiem que en l’interval tancat [0, 1]t´e un maxim re- latiu en x = 1, pero no cumpleix cap de les afirmacions, a), b, c) (exercici). - -

1

2

3

4

y

–1 –0.5 0.5 (^) x 1 1.5 2

  1. No, ja que, per exemple la funci´o g(x) = −x^2 , ´es dos cops derivable a l’interval (1, 2), t´e segona derivada sempre negativa, pero no t´e cap maxim ni m´ınim ni relatiu ( ni absolut) a (1, 2).
  1. Calculeu els m`axims i m´ınims de les seg¨uents funcions definides a trossos en els dominis on estan definides.

a) f (x) =

x^2 − x + 1, si x ∈ [0, 1] x^1 ,^ si^ x^ ≥^1.

0

1

y

0.5 1 1.5x 2 2.5 3 Tenim que f no ´es derivable en x = 1, ja que f (^) −′(1) ̸= f (^) +′(1) :

f (^) −′(1) := lim h→ 0 −^ f^ (h+1) h− f^ (1)= lim h→ 0 (h+1)^2 −(1+ h h)+1)−(1)= 1 f (^) +′(1) := lim h→ 0 +^ f^ (h+1) h− f^ (1)= lim h→ 0 h+1^1 −^1 h =^ −^1

f ′(x) =

2 x − 1 , si x ∈ (0, 1) − (^) x^12 , si x > 1.

f ′′(x) =

2 , si x ∈ (0, 1) x^23 ,^ si^ x >^1. Estudiem la funci´o:

  • Creixement/decreixement: f ′(x) > 0 ⇔ x ∈ (^12 , 1), f ′(x) < 0 ⇔ x ∈ (0, 12 ) ∪ (1, +∞),