Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


ej mates soluciones, Apuntes de Matemáticas

Asignatura: Matemàtiques per a Economistes I, Profesor: Miguel Angel Lopez García, Carrera: Economia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 25/10/2013

andreia_bujor
andreia_bujor 🇪🇸

4.2

(20)

4 documentos

1 / 16

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Grau en Economia
Grau en Administraci´
o i Direcci´
o
d’Empreses
Matem`
atiques I
Curs 2012 - 2013
Llista de problemes.
Temes 4 i 5. Derivaci ´
o, Diferenciabilitat i Comportament d’una funci´
o.
Solucions
Departament d’Economia i d’Hist`
oria Econ`
omica
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga ej mates soluciones y más Apuntes en PDF de Matemáticas solo en Docsity!

Grau en Economia

Grau en Administraci´o i Direcci´o

d’Empreses

Matem`atiques I

Curs 2012 - 2013

Llista de problemes.

Temes 4 i 5. Derivaci´o, Diferenciabilitat i Comportament d’una funci´o.

Solucions

Departament d’Economia i d’Historia Economica

L’equaci´o de la recta tangent a f (x) en el punt x 0 es´

y = f (x 0 ) + f

′ (x 0 )(x − x 0 )

llavors:

a) f (x) = ln(x 2 +1) en el punt x 0 = 0. la recta tangent ´es l’eix d’abcisses.

y = f (0) + f ′ (0)(x − 0) = 0

b) f (x) = 3 en el punt x 0 = 1. Al ser una recta la recta tangent coincideix

amb la funci´o

c) f (x) = sin(cos 2 (x)) cos(sin 2 (x)) en el punt x 0 = π.

y = f (π) + f ′ (π)(x − π) = sin(1)

d) f (x) = cos(x) + e x en el punt x 0 = 0.

y = f (0) + f

′ (0)(x − 0) = (cos 0 + e

0 ) + (sin 0 + e

0 )(x − 0) = 2 + x

e) f (x) =

x − x 2 en el punt x 0 = 9.

y = f (9)+f

′ (9)(x−9) = (

2 )+

(x−9) =

107 x

6

f) f (x) = 8 − 3 x 2 en el punt x 0 = 1.

y = f (1) + f

′ (1)(x − 1) = 5 + (−6)(x − 1) = 11 − 6 x

g) f (x) = (x + 3) · e − 2 x en el punt x 0 = − 3.

y = f (−3) + f

′ (−3)(x − (−3)) =

11 − 7 x

e^2

h) f (x) = ex− 1 x en el punt x 0 = 1.

y = f (1) + f ′ (1)(x − 1)) = x + e − 2

  1. a) f (x) = e x ⇒ f 5) (x = 0) = e 0 = 1

b) f (x) = ln(x + 1) ⇒ f

(x) = 24 (x+1)^5 ⇒ f

(x = 0) = 24 (0+1)^5

c) f (x) = x ⇒ f

(x = 0) = 0

d) f (x) =

x ⇒ f 5)(x) = 105 32

√ x^9

⇒ f 5)(x = 0) No pot calcular-se.

  1. Calculeu les derivades fins a ordre 6 de la funci´o f (x) =

1 x^2 − 1

El seu domini ´es R \ {± 1 }

f ′ (x) = − 2 x (x^2 −1)^2

f ′′ (x) =

8 x^2 (x^2 −1)^3

2 (x^2 −1)^2

f ′′′ (x) = 24 x (x^2 −1)^3

48 x^3 (x^2 −1)^4

f

(x) = 384 x^4 (x^2 −1)^5

288 x^2 (x^2 −1)^4

24 (x^2 −1)^3

f

(x) = − 3840 x^5 (x^2 −1)^6

3840 x^3 (x^2 −1)^5

720 x (x^2 −1)^4

f

(x) = 46080 x^6 (x^2 −1)^7

57600 x^4 (x^2 −1)^6

17280 x^2 (x^2 −1)^5

720 (x^2 −1)^4

  1. a) f (x) = x n , n ∈ N ⇒ f ′ (x) = nx n− 1 per x ∈ R

b) f (x) = ln x ⇒ f ′ (x) = 1 x , per x ∈ R \ { 0 }

c) f (x) = e x ⇒ f ′ (x) = e x , per x ∈ R

d) f (x) = sin x ⇒ f ′ (x) = cos x, per x ∈ R

e) f (x) = ln(x 2 ) per la regla de la cadena tenim:

f

′ (x) =

x

, per x ∈ R \ { 0 }

f) f (x) = e x·ex , per derivaci´o logar´ıtmica tenim:

f ′ (x) = (e x

  • xe x ) · e (xex) , per x ∈ R

g) f (x) = sin(cos x) per la regla de la cadena tenim:

f ′ (x) = − cos(cos x) sin(x), per x ∈ R

h) f (x) = x x , per derivaci´o logar´ıtmica tenim:

f ′ (x) = x x (1 + ln x), per x ∈ (0, +∞)

i) f (x) =

ln x ⇒ f ′ (x) = 1 2 x

√ ln x

, per x ∈ (1, +∞)

  1. a) f (x) = (x 2 + 1) cos x

Aplicant derivaci´o logar´ıtmica tenim:

y = (x

2

cos x ⇒ ln y = ln [(x

2

cos x ] = cos x · ln(x

2

derivant:

y ′

y

= (− sin x) · ln(x 2

      • cos x

2 x

x 2

  • 1

⇒ y ′ =

[

(− sin x) · ln(x 2

      • cos x

2 x

x 2

  • 1

]

· y

y ′ =

[

(− sin x) · ln(x 2

      • cos x ·

2 x

x^2 + 1

]

· (x 2

cos x

b) f (x) =

tan x ex

per la regla de la cadena tenim:

f

′ (x) =

tan x

ex

3 −^1 ·

tan x

ex

tan x

e x

) −^2

3 ·

(tan x) ′ · e x − e x tan x

[ex]

2

tan x

e x

) −^2

3 ·

1 cos^2 x

· e x − e x tan x

[ex]

2

1 + tan 2 (x)

e x/ 3

tan x

3 e x/ 3

  1. Considereu les funcions f (y) = y(1 − y), y(x) =

x i h(x) = f (y(x)).

La funci´o h(x) ´es creixent quan h ′ (x) > 0 i c`oncava quan h ′′ (x) < 0.

Llavors aplicant la regla de la cadena:

4 x ·

x

4 x

3 2

per tant h ′′ (x) < 0 en tots els punts del seu domini, ´es a dir, pels valors

x ∈ (0, +∞).

  1. Totes s´on funcions derivables, per tant apliquem la definici´o de derivada en

un punt x = a.

a) limh→ 0

f (h+a)−f (a) h = limh→ 0

(h+a)^3 −a^3 h = limh→ 0 h^3 +3ah^2 +3a^2 h+a^3 −a^3 h

limh→ 0 (h 2

  • 3ah + 3a 2 ) = 3a 2

per tant f ′ (x) = (x 3 ) ′ = 3x 2

b) limh→ 0

f (h+a)−f (a) h = limh→ 0

[(h+a)^2 +1]−(a^2 +1) h = limh→ 0 h^2 +2ah+a^2 +1−a^2 − 1 h

limh→ 0 (h + 2a) = 2a

per tant f ′ (x) = (x 2

′ = 2x

c) limh→ 0

f (h+a)−f (a) h = limh→ 0

[2(h+a)^2 −(a+h)+1]−(2a^2 −a+1) h = limh→ 0

[2h^2 +4ah+2a^2 −a−h+1]− 2 a^2 + h

limh→ 0 (2h + 4a − 1) = 4a − 1

per tant f ′ (x) = (2x 2 − x + 1) ′ = 4x − 1

d) limh→ 0

f (h+a)−f (a) h = limh→ 0

√ h+a−

√ a h

[

0 0

]

Multiplicant i dividint perl conjugat del numerador, tenim:

limh→ 0

(h+a)−a (

√ h+a+

√ a)h

= limh→ 0 1 (

√ h+a+

√ a)

1 2

√ a

per tant f ′ (x) = (

x) ′ =

1 2

√ x

  1. Tota funci´o derivable en un punt ´es tamb´e cont´ınua en aquest punt. ´Es cert

el rec´ıproc? No, ja que la funci´o valor absolut, per exemple, ´es cont´ınua a

tot R per`o no ´es derivable a x = 0.

f (x) =

x 2

  • a, x ≤ 0

cos( π 2 x), 0 < x < 1

ln x, x ≥ 1

Ens demanen estudiar la continu¨ıtat en el punt x 0 = 0, per tant, volem veure

si coincideixen els valors:

lim x→ 0 −^

f (x) = lim x→ 0

(x 2

  • a) = a; lim x→ 0 +^

f (x) = lim x→ 0

cos(

π

2

x) = 1; f (0) = a

per tant nom´es ser`a cont´ınua en el punt x = 0 si a = 1 Estudiem ara la

continu¨ıtat i derivabilitat en el punt x 1 = 1. Com abans, volem veure si

coincideixen:

lim x→ 1 −^

f (x) = lim x→ 1

cos(

π

2

x) = 0; lim x→ 1 +^

f (x) = lim x→ 1

ln x) = 0; f (1) = 0

per tant ´es cont´ınua en el punt x = 1.

Per veure si ´es derivable en el punt x = 1 han de coincidir f ′ −(1)^ i^ f^

′ +(1), ´es

a dir:

f

′ −(1) =^ lim x→ 0 −

f (1 + h) − f (h)

h

= lim x→ 0

ln(1 + h) − f (1)

h

f

′ +(1) =^ lim x→ 0 +

f (1 + h) − f (h)

h

= lim x→ 0

cos(

π 2 (1 +^ h))^ −^ f^ (1) h

π

2

com no valen el mateix, no ´es derivable en x = 1.

f (x) =

5 x 2 − 10 x, − 2 ≤ x < 0

4 e x

  • k, 0 ≤ x ≤ 2

La funci´o est`a definida en un interval tancat. Es cont´´ ınua pels valors de x

dins [− 2 , 0) ∪ (0, 2] per ser suma de funcions cont´ınues.

Anem a veure si ho ´es al punt x = 0:

lim x→ 0 −^

f (x) = lim x→ 0

(5x 2 − 10 x) = 0; lim x→ 0 +^

f (x) = lim x→ 0

4 e x +k = 4+k; f (0) = 0

per tant ´es cont´ınua en el punt x = 1 si 4 + k = 0, si k = − 4

Es derivable pels valors de^ ´ x dins [− 2 , 0) ∪ (0, −2] per ser suma de funcions

derivables. Falta veure si ´es derivable a x = 0, per tant volem veure si f ′ −(0)

  1. a) f 1 (x) = x 4 − 10 x 2 + 9 f ′ 1 (x) = 4x

3 − 20 x f ′′ 1 (x) = 12x

2 − 20

b) f 2 (x) = 3 x^3 − 3 x f ′ 2 (x) =^

−3(3x^2 −3) (x^3 − 3 x)^2 f ′′ 2 (x) =^

6(3x^2 −3)^2 (x^3 − 3 x)^3

18 x (x^3 − 3 x)^2

c) f 3 (x) = (x + 3)e − 2 x f ′ 3 (x) =^ e

− 2 x − 2(x + 3)e − 2 x

f ′′ 3 (x) =^ −^4 e

− 2 x

  • 4(x + 3)e − 2 x

d) f 4 (x) =

2+x 1 −x f^

′ 4 (x) =^

3 (1−x)^2 f ′′ 4 (x) =^

− 6 (1−x)^3

  1. a) f (x) = xe x f ′ (x) = (1 + x)e x f ′′ (x) = (2 + x)e x

b) f (x) = x^2 + x^2 − 1 f ′ (x) = − 4 x (x^2 −1)^2 f ′′ (x) = 12 x^2 + (x^2 −1)^3

c) f (x) = x^21 x^2 + f ′ (x) = 4 x (x^2 +1)^2 f ′′ (x) = − 12 x^2 + (x^2 +1)^3

d) f (x) =

ln x x f^

′ (x) =

1 −ln x x^2 f ′′ (x) =

−3+2 ln x x^3

b) f (x) = ex x^2 +