









Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Matemàtiques per a Economistes I, Profesor: Miguel Angel Lopez García, Carrera: Economia, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 16
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!










Departament d’Economia i d’Historia Economica
L’equaci´o de la recta tangent a f (x) en el punt x 0 es´
y = f (x 0 ) + f
′ (x 0 )(x − x 0 )
llavors:
a) f (x) = ln(x 2 +1) en el punt x 0 = 0. la recta tangent ´es l’eix d’abcisses.
y = f (0) + f ′ (0)(x − 0) = 0
b) f (x) = 3 en el punt x 0 = 1. Al ser una recta la recta tangent coincideix
amb la funci´o
c) f (x) = sin(cos 2 (x)) cos(sin 2 (x)) en el punt x 0 = π.
y = f (π) + f ′ (π)(x − π) = sin(1)
d) f (x) = cos(x) + e x en el punt x 0 = 0.
y = f (0) + f
′ (0)(x − 0) = (cos 0 + e
0 ) + (sin 0 + e
0 )(x − 0) = 2 + x
e) f (x) =
x − x 2 en el punt x 0 = 9.
y = f (9)+f
′ (9)(x−9) = (
2 )+
(x−9) =
107 x
6
f) f (x) = 8 − 3 x 2 en el punt x 0 = 1.
y = f (1) + f
′ (1)(x − 1) = 5 + (−6)(x − 1) = 11 − 6 x
g) f (x) = (x + 3) · e − 2 x en el punt x 0 = − 3.
y = f (−3) + f
′ (−3)(x − (−3)) =
11 − 7 x
e^2
h) f (x) = ex− 1 x en el punt x 0 = 1.
y = f (1) + f ′ (1)(x − 1)) = x + e − 2
b) f (x) = ln(x + 1) ⇒ f
(x) = 24 (x+1)^5 ⇒ f
(x = 0) = 24 (0+1)^5
c) f (x) = x ⇒ f
(x = 0) = 0
d) f (x) =
x ⇒ f 5)(x) = 105 32
√ x^9
⇒ f 5)(x = 0) No pot calcular-se.
1 x^2 − 1
El seu domini ´es R \ {± 1 }
f ′ (x) = − 2 x (x^2 −1)^2
f ′′ (x) =
8 x^2 (x^2 −1)^3
2 (x^2 −1)^2
f ′′′ (x) = 24 x (x^2 −1)^3
48 x^3 (x^2 −1)^4
f
(x) = 384 x^4 (x^2 −1)^5
288 x^2 (x^2 −1)^4
24 (x^2 −1)^3
f
(x) = − 3840 x^5 (x^2 −1)^6
3840 x^3 (x^2 −1)^5
720 x (x^2 −1)^4
f
(x) = 46080 x^6 (x^2 −1)^7
57600 x^4 (x^2 −1)^6
17280 x^2 (x^2 −1)^5
720 (x^2 −1)^4
b) f (x) = ln x ⇒ f ′ (x) = 1 x , per x ∈ R \ { 0 }
c) f (x) = e x ⇒ f ′ (x) = e x , per x ∈ R
d) f (x) = sin x ⇒ f ′ (x) = cos x, per x ∈ R
e) f (x) = ln(x 2 ) per la regla de la cadena tenim:
f
′ (x) =
x
, per x ∈ R \ { 0 }
f) f (x) = e x·ex , per derivaci´o logar´ıtmica tenim:
f ′ (x) = (e x
g) f (x) = sin(cos x) per la regla de la cadena tenim:
f ′ (x) = − cos(cos x) sin(x), per x ∈ R
h) f (x) = x x , per derivaci´o logar´ıtmica tenim:
f ′ (x) = x x (1 + ln x), per x ∈ (0, +∞)
i) f (x) =
ln x ⇒ f ′ (x) = 1 2 x
√ ln x
, per x ∈ (1, +∞)
Aplicant derivaci´o logar´ıtmica tenim:
y = (x
2
cos x ⇒ ln y = ln [(x
2
cos x ] = cos x · ln(x
2
derivant:
y ′
y
= (− sin x) · ln(x 2
2 x
x 2
⇒ y ′ =
(− sin x) · ln(x 2
2 x
x 2
· y
y ′ =
(− sin x) · ln(x 2
2 x
x^2 + 1
· (x 2
cos x
b) f (x) =
tan x ex
per la regla de la cadena tenim:
f
′ (x) =
tan x
ex
3 −^1 ·
tan x
ex
tan x
e x
3 ·
(tan x) ′ · e x − e x tan x
[ex]
2
tan x
e x
3 ·
1 cos^2 x
· e x − e x tan x
[ex]
2
1 + tan 2 (x)
e x/ 3
tan x
3 e x/ 3
x i h(x) = f (y(x)).
La funci´o h(x) ´es creixent quan h ′ (x) > 0 i c`oncava quan h ′′ (x) < 0.
Llavors aplicant la regla de la cadena:
4 x ·
x
4 x
3 2
per tant h ′′ (x) < 0 en tots els punts del seu domini, ´es a dir, pels valors
x ∈ (0, +∞).
un punt x = a.
a) limh→ 0
f (h+a)−f (a) h = limh→ 0
(h+a)^3 −a^3 h = limh→ 0 h^3 +3ah^2 +3a^2 h+a^3 −a^3 h
limh→ 0 (h 2
per tant f ′ (x) = (x 3 ) ′ = 3x 2
b) limh→ 0
f (h+a)−f (a) h = limh→ 0
[(h+a)^2 +1]−(a^2 +1) h = limh→ 0 h^2 +2ah+a^2 +1−a^2 − 1 h
limh→ 0 (h + 2a) = 2a
per tant f ′ (x) = (x 2
′ = 2x
c) limh→ 0
f (h+a)−f (a) h = limh→ 0
[2(h+a)^2 −(a+h)+1]−(2a^2 −a+1) h = limh→ 0
[2h^2 +4ah+2a^2 −a−h+1]− 2 a^2 + h
limh→ 0 (2h + 4a − 1) = 4a − 1
per tant f ′ (x) = (2x 2 − x + 1) ′ = 4x − 1
d) limh→ 0
f (h+a)−f (a) h = limh→ 0
√ h+a−
√ a h
0 0
Multiplicant i dividint perl conjugat del numerador, tenim:
limh→ 0
(h+a)−a (
√ h+a+
√ a)h
= limh→ 0 1 (
√ h+a+
√ a)
1 2
√ a
per tant f ′ (x) = (
x) ′ =
1 2
√ x
el rec´ıproc? No, ja que la funci´o valor absolut, per exemple, ´es cont´ınua a
tot R per`o no ´es derivable a x = 0.
f (x) =
x 2
cos( π 2 x), 0 < x < 1
ln x, x ≥ 1
Ens demanen estudiar la continu¨ıtat en el punt x 0 = 0, per tant, volem veure
si coincideixen els valors:
lim x→ 0 −^
f (x) = lim x→ 0
(x 2
f (x) = lim x→ 0
cos(
π
2
x) = 1; f (0) = a
per tant nom´es ser`a cont´ınua en el punt x = 0 si a = 1 Estudiem ara la
continu¨ıtat i derivabilitat en el punt x 1 = 1. Com abans, volem veure si
coincideixen:
lim x→ 1 −^
f (x) = lim x→ 1
cos(
π
2
x) = 0; lim x→ 1 +^
f (x) = lim x→ 1
ln x) = 0; f (1) = 0
per tant ´es cont´ınua en el punt x = 1.
Per veure si ´es derivable en el punt x = 1 han de coincidir f ′ −(1)^ i^ f^
′ +(1), ´es
a dir:
f
′ −(1) =^ lim x→ 0 −
f (1 + h) − f (h)
h
= lim x→ 0
ln(1 + h) − f (1)
h
f
′ +(1) =^ lim x→ 0 +
f (1 + h) − f (h)
h
= lim x→ 0
cos(
π 2 (1 +^ h))^ −^ f^ (1) h
π
2
com no valen el mateix, no ´es derivable en x = 1.
f (x) =
5 x 2 − 10 x, − 2 ≤ x < 0
4 e x
La funci´o est`a definida en un interval tancat. Es cont´´ ınua pels valors de x
dins [− 2 , 0) ∪ (0, 2] per ser suma de funcions cont´ınues.
Anem a veure si ho ´es al punt x = 0:
lim x→ 0 −^
f (x) = lim x→ 0
(5x 2 − 10 x) = 0; lim x→ 0 +^
f (x) = lim x→ 0
4 e x +k = 4+k; f (0) = 0
per tant ´es cont´ınua en el punt x = 1 si 4 + k = 0, si k = − 4
Es derivable pels valors de^ ´ x dins [− 2 , 0) ∪ (0, −2] per ser suma de funcions
derivables. Falta veure si ´es derivable a x = 0, per tant volem veure si f ′ −(0)
3 − 20 x f ′′ 1 (x) = 12x
2 − 20
b) f 2 (x) = 3 x^3 − 3 x f ′ 2 (x) =^
−3(3x^2 −3) (x^3 − 3 x)^2 f ′′ 2 (x) =^
6(3x^2 −3)^2 (x^3 − 3 x)^3
18 x (x^3 − 3 x)^2
c) f 3 (x) = (x + 3)e − 2 x f ′ 3 (x) =^ e
− 2 x − 2(x + 3)e − 2 x
f ′′ 3 (x) =^ −^4 e
− 2 x
d) f 4 (x) =
2+x 1 −x f^
′ 4 (x) =^
3 (1−x)^2 f ′′ 4 (x) =^
− 6 (1−x)^3
b) f (x) = x^2 + x^2 − 1 f ′ (x) = − 4 x (x^2 −1)^2 f ′′ (x) = 12 x^2 + (x^2 −1)^3
c) f (x) = x^21 x^2 + f ′ (x) = 4 x (x^2 +1)^2 f ′′ (x) = − 12 x^2 + (x^2 +1)^3
d) f (x) =
ln x x f^
′ (x) =
1 −ln x x^2 f ′′ (x) =
−3+2 ln x x^3
b) f (x) = ex x^2 +