Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


EJERCICIO DEBATE LINGUISTICA, Ejercicios de Lingüística

EJERCICIO DE UN DEBATE DE LINGUISTICA

Tipo: Ejercicios

2022/2023

Subido el 21/06/2023

carlota-conde
carlota-conde 🇪🇸

3 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Carlota Conde Villalba
a) Indiqueu, amb la nomenclatura correcta (si…, aleshores…) un mínim de 5 universals
implicatius. Teniu en compte que per indicar un universal cal satisfer les quatre propietats
lògiques (p q).
1. Si una llengua marca els noms amb cas, aleshores els noms es marquen amb número (sg/pl).
2. Si una llengua marca els noms amb número (sg/pl), aleshores els noms es marquen amb
temps.
3. Si una llengua marca els noms amb número (sg/pl), aleshores els noms concorden amb els
subjectes en persona.
4. Si una llengua marca els noms amb número (sg/pl), aleshores els noms concorden amb els
subjectes en número.
5. Si una llengua marca els noms amb gènere o classe, aleshores els adjectius concorden en
gènere amb els noms.
b) Per a cadascun dels universals, indiqueu en quin grup aniria el català o el castellà (és a dir,
per a cada universal, classifiqueu el català o el castellà com pertanyent al grup 1-1, o al grup
0-1, etc.).
Grup 1-1: Rus, Dyirbal, Quechua, Hindi, Maorí.
Grup 0-1: Anglès.
Grup 0-0: Jacaltec.
Grup 1-0: Esquimal, Akan, Xinès mandarí.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga EJERCICIO DEBATE LINGUISTICA y más Ejercicios en PDF de Lingüística solo en Docsity!

a) Indiqueu, amb la nomenclatura correcta (si…, aleshores…) un mínim de 5 universals implicatius. Teniu en compte que per indicar un universal cal satisfer les quatre propietats lògiques (p → q).

  1. Si una llengua marca els noms amb cas, aleshores els noms es marquen amb número (sg/pl).
  2. Si una llengua marca els noms amb número (sg/pl), aleshores els noms es marquen amb temps.
  3. Si una llengua marca els noms amb número (sg/pl), aleshores els noms concorden amb els subjectes en persona.
  4. Si una llengua marca els noms amb número (sg/pl), aleshores els noms concorden amb els subjectes en número.
  5. Si una llengua marca els noms amb gènere o classe, aleshores els adjectius concorden en gènere amb els noms. b) Per a cadascun dels universals, indiqueu en quin grup aniria el català o el castellà (és a dir, per a cada universal, classifiqueu el català o el castellà com pertanyent al grup 1-1, o al grup 0-1, etc.). Grup 1-1: Rus, Dyirbal, Quechua, Hindi, Maorí. Grup 0-1: Anglès. Grup 0-0: Jacaltec. Grup 1-0: Esquimal, Akan, Xinès mandarí.

Segmenta els sintagmes anteriors en lexemes (bases lèxiques) i afixos (morfemes), tot indicant quin és el significat de cada lexema i de cada afix.

  1. [c‡ay ic‡tik] (vàrem beure te) Lexemes: c‡ay (te), ic‡- (beure), -tik (preterit) Afixos: c‡ay, ic‡-, -tik Significat: c‡ay (te), ic‡- (beure), -tik (preterit)
  2. [bir kos‡uj‡u go_rdu_m] (vaig veure un atleta) Lexemes: bir (un), kos‡uj‡u (atleta), go_r- (veure), -du- (passat), -m (primera persona singular) Afixos: bir, kos‡uj‡u, go_r-, -du-, -m Significat: bir (un), kos‡uj‡u (atleta), go_r- (veure), -du- (passat), -m (primera persona singular)
  3. [go_zler go_rdu_m] (vaig veure ulls) Lexemes: go_zler (ulls), go_r- (veure), -du- (passat), -m (primera persona singular) Afixos: go_zler, go_r-, -du-, -m Significat: go_zler (ulls), go_r- (veure), -du- (passat), -m (primera persona singular)
  4. [kitablar sec‡tik] (vàrem triar llibres) Lexemes: kitablar (llibres), sec‡- (triar), -tik (preterit) Afixos: kitablar, sec‡-, -tik Significat: kitablar (llibres), sec‡- (triar), -tik (preterit)
  5. [su_t ic‡tim] (vaig beure llet) Lexemes: su_t (llet), ic‡- (beure), -tim (preterit) Afixos: su_t, ic‡-, -tim Significat: su_t (llet), ic‡- (beure), -tim (preterit)
  6. [pasta yedim] (vaig menjar galetes) Lexemes: pasta (galetes), ye- (menjar), -dim (preterit) Afixos: pasta, ye-, -dim Significat: pasta (galetes), ye- (menjar), -dim (preterit)
  7. [adamlar go_rdu_m] (vaig veure homes) Lexemes: adamlar (homes), go_r- (veure), -du- (passat), -m (primera persona singular) Afixos: adamlar, go_r-, -du-, -m Significat: adamlar (homes), go_r- (veure), -du- (passat), -m (primera persona singular)
  8. [kahve sec‡tim] (vaig triar cafè) Lexemes: kahve (cafè), sec- (triem), -tim (preterit) Afixos: kahve, sec-, -tim Significat: kahve (cafè), sec- (triem), -tim (preterit)
  9. [evler baktik] (vàrem buscar cases) Lexemes: evler (cases), bak- (busquem), -tik (preterit) Afixos: evler, bak-, -tik Significat: evler (cases), bak- (busquem), -tik (preterit)

Afixos: su_tu, sec-, -tik Significat: su_tu (llet), sec- (triar), -tik (preterit)

  1. [kitablarˆ sevdik] (vàrem estimar els llibres) Lexemes: kitablarˆ (llibres), sev- (estimar), -dik (preterit), -k (primera persona plural) Afixos: kitablarˆ, sev-, -dik, -k Significat: kitablarˆ (llibres), sev- (estimar), -dik (preterit), -k (primera persona plural) Quin tipus morfològic de llengua és aquesta?: analítica (aïllant), aglutinant, polisintètica o flexiva (fusional). Justifica la resposta. Per justificar la resposta és necessari dir per què considereu que és un tipus morfològic concret i per què considereu que no pot ser dels altres tipus. Aquesta llengua té tipus morfològics flexius (fusió). En aquestes oracions, podem observar que hi ha afixos que connecten els lexemes. Aquests afixos mostren una fusió parcial amb lexemes. En aquest llenguatge, els afixos poden tenir múltiples significats gramaticals, ja sigui que indiquin temps verbals, persones, nombres o altres categories gramaticals. Això suggereix l'existència d'un sistema morfològic en el qual les formes verbals i substantives es flexionen per expressar aquestes categories gramaticals. A més, aquests afixos flexius poden canviar la forma fonètica segons l'entorn fonètic, com ara l'harmonia vocàlica o les regles fonològiques de la llengua. Aquesta fusió o fusió parcial d'afixos i lexemes reflecteix les característiques típiques de la morfologia flexiva (fusió). D'aquestes observacions, es pot concloure que la llengua presenta un tipus morfològic flexiu (fusió), ja que els afixos uneixen morfemes per expressar categories gramaticals i mostren fusió fonètica amb elles, per la qual cosa no pot pertànyer a un altre tipus.