¡Descarga Envelliment - Unitat Temàtica 1 y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
UNITAT TEMÀTICA 1: LA PERSONA GRAN SANA
ENVELLIMENT COM A FENOMEN POBLACIONAL
• Evolució i creixement demogràfic : envelliment de les poblacions.
L’envelliment és un procés de transformació progressiu i irreversible, però s’ha de considerar tant un esdeveniment individual com un fenomen col·lectiu. L’esdeveniment demogràfic més important de l’etapa final del segle XX ha estat l’augment de persones grans de 60 – 65anys (aquest és el terme d’edat en el qual la persona pot ser considerada com a persona gran).
• Els canvis demogràfics es deuen a:
■ Canvis produïts en la natalitat
■ Lent però sistemàtic descens de la mortalitat
■ Augment correlatiu de l’esperança de vida
• Índexs estadístics :
Són diversos els factors que influeixen i intervenen en els canvis de l’estructura de les poblacions; per tant, es fa imprescindible utilitzar paràmetres universals quantificables que ens permetin mesurar els límits d’aquestes estructures.
• Els 2 paràmetres fonamentals que revelen la projecció de la població en el
transcurs del temps són:
■ Esperança de vida :
És el temps estimat o esperat per a un individu pertinent a un grup determinat en el moment del seu naixement (temps que s’espera que visqui un individu pertinent a un grup específic). L’esperança de vida de les poblacions ha evolucionat, superant en l’actualitat a la majoria de països desenvolupats als 70 anys.
■ Duració mitjana de vida :
L’anàlisi sobre la distribució per edats de la població només és possible a través d’indicadors sintètics utilitzats segons el criteri d’aplicació. Els més utilitzats són:
• Mitjana d’edat: és l’edat que divideix a la població en 2 grups
iguals (del mateix número d’habitants), un més jove i un altre més vell.
• Índex d’envelliment: considerat com la relació percentual entre
la població de 65anys o més, y la població de 0 a 15 anys.
• Índex de dependència: és l’índex que avalua de forma conjunta
els canvis en les proporcions entre població juvenil i senil (població passiva) amb el grup d’individus d’edats intermèdies (població activa), per tant permetrà conèixer les repercussions d’aquesta dependència en una societat determinada.
ENVELLIMENT DES D’UNA PERSPECTIVA DEMOGRÀFICA
• Piràmide de població :
S’anomena a la representació gràfica de la situació demogràfica d’una població determinada distribuïda en grups d’edat (segons any de naixement) i diferenciada per sexes. La forma de la piràmide determinarà el tipus de població del país o regió d’estudi i a través d’ella s’analitzarà la seva evolució demogràfica durant un període determinat (normalment un segle):
• Una piràmide triangular (més ampla de la base i que s’aprima ràpidament)
dóna la idea d’una població jove pròpia de països en vies de desenvolupament.
• Si és forma ogival , representaria una població en transició amb un predomini
d’edats intermèdies.
• Una amb la base estreta, piràmide invertida , serà d’una població amb major
proporció de grups d’edat superiors. Els canvis succeïts en l’estructura de la població espanyola queden reflectits en la piràmide de població, la interpretació de la qual determina un estrenyiment de la base pel descens de la natalitat i un augment de la població >65 amb un significatiu número de dones >70 anys.
- Factors que intervenen en l’envelliment de la població :
- Descens de la taxa de natalitat:
- Disminució del número de naixements en la majoria dels països industrialitzats ha generalitat una disminució de la població infantil.
- Ha disminuït la taxa de fecunditat per dona (això és degut a una sèrie de canvis esdevinguts en projectes de vida dels individus i també en nous plantejaments de les realitats familiars, que desvinculen la procreació de la sexualitat i del desenvolupament de la personalitat individual). A tot, s’ha d’afegir el retard en l’edat de la maternitat i els canvis apareguts a arrel de noves unions afectives.
- Descens de la taxa de mortalitat infantil:
- Descens de la taxa de mortalitat infantil garanteix a les noves generacions la probabilitat d’una major esperança de vida.
- El major grau de control de la mortalitat s’ha exercit en els primers anys de vida, tot i així també han millorant les condicions de vida per adults i vells.
- (^) Avenços tecnològics:
- Els avenços tecnològics esdevinguts sobre tot en el camp de la medicina, han tingut la conseqüència immediata de l’augment de la duració de vida dels individus i el descens de la mortalitat, tant infantil com en edats intermèdies. (Aquests avenços han influït en la millora de les condicions de vida, higiene i alimentació, així com en l’eradicació d’algunes malalties infeccioses o en les possibilitats de tractament adequat en altres).
- Factors ambientals:
- La millora d’aquests lligats a la cultura i al comportament social i econòmic del propi país, genera una major concepció social de l’home, i satisfà les necessitats dels individus en major grau, repercutint en la seva qualitat de vida i augmentant la duració de la seva vida.
- Influència dels moviments migratoris de les poblacions:
- Els moviments de la població esdevinguts en èpoques determinades de la història han influït directament en l’envelliment de les poblacions. (Aquest fet explica perquè els individus que es traslladen d’una zona a una altra solen fer-ho en edats productives, i això produeix un rejoveniment del lloc on emigren, mentre que sol augmentar la proporció de població vella del lloc de procedència).
- Augment de la duració de la vellesa:
- L’augment de la duració de vida és el responsable de l’increment de la duració de la vellesa. Aquest fenòmen crea l’aparició d’etapes o periódes diferenciats, establint a priori tres grups dins de la població major de 65 anys. - Primera etapa: de 65 a 70 anys - Segona etapa: de 70 a 75 anys fins a 80 - Tercera etapa: més de 80 anys
- Problemes plantejats amb els canvis poblacionals :
- Dèficit de les estructures socioeconòmiques: La insuficient cobertura social de la població està lligada al sistema de distribució dels recursos econòmics. L’augment de la població passiva en respecte a la població activa (edats intermèdies) crea un abisme cada vegada més important que no permet distribuir de forma equitativa els recursos socials dels diversos països entre la pròpia població que hauria de consumir-los.
- Augment de la demanda de serveis sanitaris: L’augment de la demanda de serveis sanitaris per l’estrat de la població més gran és degut a l’increment de les malalties degeneratives, els estats d’invalidesa física, psíquica o social; que creen unes necessitats assistencials i de cures diferents.
- Transformació del rol social i dels valors: Els canvis que esdevenen en la societat, tenen coma resultat una expressió diferent de les necessitats i del benestar entre les diferents generacions. (La
■ Reconèixer les pròpies capacitats.
■ Acceptar el canvi com un element essencial d’aquest recorregut pel cel
de la vida.
■ Comprendre que el canvi no és sinònim de pèrdua, sinó que només és
passar d’una situació a una altra en la que també hi ha experiències gratificants i positives, i desplaçar les vivències negatives i doloroses per aprenentatges significatius.
- Concepte d’ancià : Quan es parla d’ancià veiem una persona “vella” amb una sèrie de característiques: arrugues, canosa, encorbada, de caminar lent... - Quina edat li podem atribuir?: depèn de la nostra edat ens pot semblar més o menys vella. És molt subjectiu!
- Concepte d’edat : l’edat efectiva d’una persona es pot establir tenint en compte una sèrie de consideracions i podem diferenciar entre: - (^) Edat cronològica:
■ Representa el número d’anys transcorreguts des del moment del
naixement d’un individu. És la forma més simple de determinar la vellesa.
■ El pas de l’edat madura a la vellesa es produeix de forma diferent en
totes les persones, mentre que per a uns passa de forma gradual i suau, en altres pot ser ràpid per influència de circumstàncies externes i internes, i possiblement aquesta última forma sigui més traumàtica.
■ Grups d’edat: segons Pietro de Nicola, l’edat d’interès geriàtric es
classifica en (tenint en compte que és una classificació de l’any 79) :
- 45 – 60: edat crítica o presenil
- 60 – 72: senectut gradual
- 72 – 90: vellesa declarada
- Més de 90: grans vells
- Edat fisiològica:
■ L’estat de funcionament orgànic és el que determina l’edat biològica en
els individus, i per tant, el grau de funcionalitat i el deteriorament dels òrgans i teixits.
■ Els canvis orgànics, tal i com veurem més endavant, es produeixen de
forma gradual: disminució de l’agilitat, disminució de la força física, que és paulatina i inapreciable a l’inici, utilització d’ulleres, cansament amb l’exercici.. Al principi, tots aquests canvis són inapreciables, però es van acumulant i determinant després de l’envelliment de tot l’organisme.
■ És difícil determinar els canvis a nivell psíquic que es produeixen de
l’adult a la persona gran.
■ Es diu que a partir de certes edats, la vida es reorganitza en funció del
temps que queda per viure i els esdeveniments de la vida de cada individu determinen i fan reaccionar a cada un de manera diferent (segons la seva personalitat, circumstàncies i experiència vital).
■ Estableix el rol individual que es desenvolupa en la societat on es
desenvolupa cada individu.
■ Aquesta forma de classificar no té en compte les aptituds i actituds
personals davant activitats de la vida quotidiana, i només està marcada per la finalització de l’activitat laboral. Però aquesta edat dependrà de les necessitats econòmiques i les polítiques de cada país en cada moment.
- Causes de l’envelliment : els científics no s’han posat d’acord amb les causes que produeixen l’envelliment, i hi ha multitud de teories per explicar-ho. - Antiguitat: es pensava que era un càstig diví.
- Edat mitjana: es pensava en factors màgics i religiosos.
- Renaixement: da vinci va practicar multitud de disseccions per intentar explicar l’envelliment.
- (^) Actualitat: teories de l’envelliment:
■ Fisiològiques :
- Deteriorament orgànic, de sistemes:
- Explica un deteriorament del sistemes per una utilització al llarg del temps, afecten a totes les cèl·lules corporals. Causa modificacions en l’organisme, sobre tot en sistema cardiovascular, endocrí i nerviós.
- Les alteracions dels mecanismes fisiològics, de la homeòstasis en aquests sistemes incapaciten a l’organisme en el seu conjunt per respondre a canvis mediambientals.
- Es perden els mecanismes d’adaptació cel·lular i es perden número de cèl·lules.
- Debilitament del sistema immunològic:
- Explica l’envelliment des del punt de vista del deteriorament del sistema immunitari, es crea una disminució de la capacitat de produir anticossos, cosa que produeix una disminució de la resposta immunitària. Genera un augment de les reaccions autoimmunes.
- També explica malalties de conseqüències fatals i un augment de l’envelliment.
- De l’estrès:
- La pèrdua de resposta de l’organisme es deu al resultat de la tensió causant de situacions d’estrès.
■ Bioquímiques i metabòliques :
- Acumulació de productes de rebuig:
- S’acumulen diversos cossos pigmentats en les neurones o fibres musculars estriades, afectant a les funcions cel·lulars.
- Es pensa que l’eliminació de residus en la vellesa està disminuint, quedant debilitat el funcionament normal. L’envelliment cel·lular es pot explicar en termes de l’acumulació de restes de productes citoplasmàtics, alguns dels quals són perjudicials per la cèl·lula. La única manera que les cèl·lules tenen per evitar la mortalitat, és créixer i dividir-se. D’aquesta forma els productes de rebuig es dilueixen. La cèl·lula, per tant, envellirà per evitar la seva transformació en una cèl·lula cancerosa.
- (^) Envelliment cel·lular:
- Es produeix una pèrdua d’informació que pateixen les cèl·lules de l’ADN.
- Aquesta teoria comenta que l’envelliment es deu a la mort d’un gran número de cèl·lules.
- S’ha vist que les divisions cel·lulars no són infinites.
- Radicals lliures d’Oxigen:
- Afirma que l’envelliment es produeix pels efectes tòxics del metabolisme normal d’oxigen. És una de les més populars. Proposa que l’envelliment seria el resultat d’una inadequada protecció contra el dany produït en teixits pels radicals lliures.
- S’ha de destacar el paper que juga el dany produït per l’alliberació de radicals lliures en certes patologies
considera que pot produir-se en un rang de pèrdua d’unes 100.000 al dia. Tot i que aquest valor pugui semblar molt gran, s’ha d’indicar que el número aproximat de neurones que pot contenir un sistema nerviós central és de billons.
■ Un augment de la mida cel·lular, la pèrdua
d’elements cel·lulars provoca un intent de contrarestar la carència mitjançant el creixement de les cèl·lules restants.
■ Els teixits que perden cèl·lules no recanviables
supleixen la pèrdua incrementant el teixit de farcit, el teixit connectiu ocupa espais que a la vegada són no funcionals.
■ Modificació d’estructures cerebrals: canvis anatomic – fisiològics del
sistema nerviós i òrgans dels sentits.
■ Modificació de les funcions cognitives : intel·ligència, memòria,
resolució de problemes, creativitat conservada i temps de reacció a estímuls. (explicat més endavant!!!) [**]
■ Modificacions en l’afectivitat: vivència de les pèrdues, motivació,
personalitat.
- (^) Emocions (efectivitat):
- Sentiments d’inutilitat
- Sentiments d’impotència davant situacions determinades especialment pèrdues d’amics, familiars, treball, salut.
- Motivació:
- Està relacionat amb la memòria
- Lligada a la capacitat de mantenir activitats satisfactòries o no
- Ocupar el temps
- Influència per l’entorn
- Personalitat: agudització de tots els aspectes de personalitat que han tingut durant la vida en condicions normals. Factors que poden influir: - Salut física i mental - Antecedents, actituds desenvolupades al llarg de la vida - Pertinença a un grup - Identitat social, interessos i rol - Interaccions familiars actuals i passades - Situació de vida - Maduresa emocional, capacitat d’adaptació als canvis
- Envelliment normal :
- Envelliment i malaltia: les modificacions relacionades amb l’edat no són malalties sinó pèrdues naturals de funció.
■ Envelliment normal o fisiològic: caracteritzat per la reducció de la
capacitat funcional en l’individu, però absència de malalties invalidants.
■ Envelliment patològic: caracteritzat per l’aparició de malalties cròniques
invalidants.
■ Envelliment competent o d’èxit: sense malalties invalidants i amb un
declivi (decadència) funcional poc acusat. Autonomia plena física i psicològica.
- Cabells: velocitat de creixement disminuïda, falta de coloració, augment del borrissol facial i disminució del borrissol púbic.
- Ungles: creixement més lent, fragilitat i duresa, especialment a les ungles dels peus; i estries longitudinals per la deshidratació.
- Base dels canvis anatòmics – fisiològics en l’envelliment:
■ Les cèl·lules es fan més grans, perden flexibilitat i capacitat per dividir-
se. A més hi ha pigments i material greixós al seu interior.
■ El teixit connectiu es fa més inflexible.
■ Vasos i vies respiratòries més rígides.
■ Canvis en les membranes cel·lulars: dificultat per l’intercanvi d’oxigen/
CO 2 i nutrients/productes de rebuig.
■ Òrgans: pèrdua de massa, amb atròfies i/o tumoració.
■ Aparició d’arrugues (un dels canvis més evidents)
■ Pell més aspra, menys resistent i més prima
■ Pèrdua de la fermesa i elasticitat de la pell
■ Aparició de taques irregulars de color fosc
■ Aparença pàl·lida de la pell
■ Augment de la mida de les orelles i el nas
■ Zona de la barbeta es ressalta
■ Les parpelles es fan més grans
■ Els ulls es mostren més enfonsats
■ Augmenta la probabilitat que es produeixin pèrdues dentàries
■ Pèrdua de talla per modificacions de la columna (6-8cm), i per flexió de
genolls i malucs
■ Reducció de l’amplada de les espatlles
■ Canvis en l’angulació de les costelles per efecte d’atròfies múscul –
esquelètiques
■ Redistribució de la grassa corporal. Generalment disminueix a la cara i
el coll i s’acumula a l’abdomen i els malucs
■ El gruix de la pell augmenta a la pelvis, melic i cintura, i disminueix a la
cara
- Canvis en l’aparell digestiu:
■ Boca:
- Pèrdua de papil·les gustatives
- Varicositats bucals
- Epiteli bucal prim i fràgil, amb disminució de la capacitat de cicatrització
- Pèrdua de dents i queixals
- Atròfia i esclerosis de glàndules salivars
- Músculs de la mandíbula: atrofies que dificulten la masticació
■ Esòfag: pèrdua de fibres musculars funcionals
■ Estómac:
- Pèrdua de fibres musculars
- (^) Disminució de les cèl·lules encarregades de la producció dels àcids gàstrics
■ Intestí prim: pocs canvis, amb renovació constant de cèl·lules epitelials
■ Intestí gruixut:
- Atrofia de la mucosa i anormalitats morfològiques de les glàndules intestinals.
- Capacitat funcional dels vasos i cor:
■ Insuficiència de la manxa aòrtica
■ Augment de les resistències perifèriques
■ Disminució de la tensió venosa
■ Disminució de la velocitat de circulació
■ Augment del temps de recuperació després de l’esforç
- Característiques de l’envelliment del pulmó senil:
■ Estructura anatòmica:
- Disminució del pes i volum dels pulmons
- Reducció del número d’alvèols
- Dilatació dels bronquíols i conductes alveolars
- Disminució de la distensibilitat de la paret toràcica, el qual donarà problemes i no podran realitzar una respiració profunda
- Alteració del parènquima pulmonar, hi ha una disminució de la capacitat respiratòria.
■ Capacitat funcional: la disminució de la capacitat respiratòria, la
reducció de l’activitat ciliar, disminució del reflex tusígen, de l’oxigen a nivell tissular i d ela difusió alvèol – capil·lar Condiciona que hi hagi un cúmul de moc amb el qual hi ha més possibilitat d’infeccions = pneumònia. La resta no condiciona que hi hagin infeccions.
- Característiques de l’envelliment de la sang:
■ Estructura anatòmica:
- Alteració dels hematies a nivell d’estructura i forma, mai disminueixen en número pel fet d’envellir.
- Reducció de la taxa d’hemoglobina (anirà relacionat amb la disminució de l’oxigen).
- Característiques de l’envelliment genital – urinari:
■ Estructura anatòmica:
- Disminució del pes i volum del ronyó
- Reducció del número de nefrones
- Esclerosis dels glomèruls
- Dilatació dels túbuls
- Augment del teixit intersticial
- Reducció del to muscular de la bufeta
■ Òrgans genitals masculins:
- (^) Disminució del borrissol púbic
- Distensió de la bossa escrotal (penja)
- Disminució de la mida dels testicles. Està relacionat amb la disminució d’hormones
- Augment de la mida de la pròstata
■ Capacitat funcional:
- Disminució del filtrat glomerular
- Disminució del flux hemàtic i plasmàtic
- Augment de la resistència vascular
- Característiques de l’envelliment en el sistema genital:
■ Òrgans genitals femenins:
- Disminució del borrissol púbic
- Atròfia de la mucosa vaginal (està relacionat amb la menopausa i pot provocar molèsties en les relacions sexuals)
- Disminució de la mida de la vulva, llavis majors i clítoris
- Escurçament de la vagina
- Disminució de la secreció hormonal
- Augment de la mida de les mames (s’aconsellen sostens)
- Característiques envelliment sistema immunitari:
■ Reducció de la resposta davant estímuls antigènics
■ Disminució de la producció d’anticossos
- Característiques de l’envelliment del sistema endocrí:
■ Disminució de la secreció hormonal
■ Disminució del nivell de producció d’hormones
■ Menor resposta orgànica
■ Disminució de la tolerància a la glucosa (augmenta la glucosa i
disminueix la seva tolerància)
- Canvis en el sistema nerviós:
■ La disminució del flux sanguini cerebral és el fenomen que més
repercuteix en l’envelliment de dit sistema.
■ Disminució de neurotransmissors i de la conducció nerviosa
■ Alteracions posturals
■ Incoordinació de moviments
■ Perturbacions de la mímica
■ Tremolors senils
■ Picors senils
■ Hipertonia muscular
- (^) Òrgans dels sentits (gust, olfacte):
■ Disminució del vermell dels llavis
■ Disminució del número de papil·les gustatives
■ Aprimament de les membranes mucoses
■ Atròfia de la llengua
■ Fragilitat dental i sequedat de les genives
■ Deteriorament de l’arrel de la dent
■ Degeneració del nervi olfactiu, s’atrofia i afecta al gust.
■ Augment de la mida del nas. Hi ha laxitud de la pell i deshidratació del
cartílag, provocant que el nas sigui més rígid i gran.
■ Proliferació dels pèls rígids en fosses nassals. En l’home apareixen a
l’orella i a les fosses nassals, i a la dona apareixen al bigoti i la barbeta.
■ Disminució de l’agudesa visual (capacitat per adaptar-nos a llocs
foscos) i de l’amplitud del camp visual (capacitat de veure pels costat sense necessitat de girar el cap ). Per aquestes raons els ancians cauen i tenen més accidents.
■ Atròfia de la musculatura palpebral
■ Pèrdua de l’elasticitat cutània
■ Pal·lidesa de les conjuntives
■ Disminució de la mida pupil·la
■ Creixement del cristal·lí
■ Disminució de la secreció lacrimal per la deshidratació
■ Pèrdua de l’agudesa auditiva. Com més crides menys senten i entenen
millor les veus greus.
■ Degeneració del nervi auditiu
■ Augment de la mida del pavelló de l’orella
■ Engruiximent de la membrana timpànica
■ Proliferació de pèls
■ Dipòsit de cera
- Funcions cognitives : [**]
- La contribució individual de l’home al grup de pertinència pot tenir amples perspectives; tot i així la societat en general valora tant sols l’home actiu, al que aporta treball i genera riquesa.
- No obstant, s’ha de considerar que els ancians que ja han complert amb la seva etapa productiva encara tenen possibilitats d’aportar coneixements i de realitzar tasques d’ajuda comunitària.
- (^) La dimensió del paper de l’individu, dins de la comunitat, gira entorn a dos grans eixos: - L’activitat laboral - L’activitat social
- El fet d’envellir modifica el rol que s’ha desenvolupat, pe`ro no de forma individual, sinó en el moment que la societat ho inclou dins del grup d’ancians, aproximadament als 65 anys.
- Rol social :
■ Els canvis socials produeixen en l’ancià la sensació de no pertinència
al grup escollit, al temps que el jove no és capaç d’integrar-lo al seu grup.
■ Les costums, l’estil de vida i la concepció de la pròpia existència
separen les generacions i incideixen negativament en el mutu reconeixement dels individus que el componen.
■ Conseqüència: proliferació de grups paral·lels formats únicament per
ancians, el qual provoca un major distanciament intergeneracional.
- Rol laboral : la jubilació
■ El gran canvi ve donat pel moment de la jubilació. Aquesta nova
situació comporta per a l’ancià, en ocasions, una sèrie de conseqüències negatives que és necessari analitzar per poder evitar- les.
■ Amb la jubilació:
- Les relacions socials es redueixen de forma important al deixar l’ambient laboral.
- Els recursos econòmics disminueixen en gairebé tots els casos, sent en general insuficients.
- L’excés de temps lliure exigeix una reorganització de la vida quotidiana i una utilització dels recursos personals i culturals per evitar l’angustia que produeix el “no tenir res a fer”.
- A més, aquesta etapa coincideix amb la pèrdua dels éssers estimats, i la marxa dels fills per crear la seva pròpia família.
■ Impacte de la jubilació:
- Desvalorització que suposa el cessament de la feina com una situació injusta d’identitat social i de crisis de personalitat.
- Excessiu temps lliure, que sovint, és difícil d’emprar.
- Absència de socialització amb aquesta nova etapa.
■ Repercussions sobre la salut de la jubilació:
- Perturbacions emocional
- Estat depressius i ansietat acompanyades d’astènia
- Trastorns del son
- Manifestacions hipocondríaques que poden influir en l’aparició d’un altre tipus de malalties. Que amb el pas de la jubilació sigui satisfactori o no dependrà de la preparació i de la familiarització de l’individu amb tot el que comporta aquesta nova etapa.
LA PERSONA GRAN SANA. PROGRAMES DE PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT
Quan les persones amb qui centrem els programes de prevenció i promoció de la salut són ancians, és possible que les modificacions de conductes no s’aconsegueixin plenament, però això no ha de significar que abandonem al seu àrbitre a aquest grup de població cada vegada major.
L’ancià, si li interessem, és capaç de modificar els hàbits i conductes; li constarà més esforç, però és possible si es posa voluntat en aconseguir-ho. En relació a les persones ancianes i a la promoció i prevenció de la salut, els aspectes més importants que s’han de tractar per la incidència que poden tenir en el seu estat general són:
- Alimentació :
- Les persones grans constitueixen un grup que pot veure’s afectat en el seu estat nutricional, pels canvis fisiològics, psicològics, econòmics i socials que acompanyen a l’envelliment.
- No podem deixar de pensar que l’envelliment i la jubilació tenen efectes psicosocials sobre les persones que influeixen sobre la seva nutrició i per consegüent, sobre la seva salut.
- Factors de risc: hi ha una sèrie de factors que poden afectar al patró normal d’alimentació de les persones d’edats avançades que ens poden indicar si aquests pateixen malnutrició. Entre ells: soledat, pobresa, estats depressius, dificultats físiques, dificultats de masticació/deglució, alcoholisme i ignorància
- Problemes nutricionals:
■ Molts ancians poden patir dèficit, excés o desequilibri nutricional. La
quantitat i qualitat dels aliments que componen la seva dieta, unit a factors socials, biològics, físics i malalties cròniques, augmenten el risc que aquestes persones pateixin problemes de nutrició.
■ Aquests problemes poden ser:
- Per dèficit: carències nutricionals, anorèxia, estrenyiment, diverticulosis, hemorroides, osteoporosis, anèmia nutricional
- Per excés: bulímia, obesitat, HTA, diabetis, hipercolesterolemia, cardiopatia isquèmica, malalties cerebrovasculars i càncer.
- Conclusió:
■ Una dieta nutricionalment equilibrada i una activitat física contínua és el
millor mètode d’afrontar els canvis que té l’organisme amb el transcurs dels anys.
■ L’efecte preventiu és realment eficaç quan la dieta ha estat equilibrada
des de la infància.
- Exercici físic :
- (^) Biològicament, l’envelliment s’associa amb la disminució gradual de les capacitats funcionals de l’organisme. Gran part dels fenòmens relacionats habitualment amb el deteriorament senil, són deguts a la disminució de l’activitat física que acompanya a les persones de la nostra societat segons van complint anys.
- Molts dels canvis fisiològics que es consideren deteriorats en l’ancià són susceptibles de millorar amb l’exercici físic adequat.
- Hipertensos, diabètics, cardiopaties, patologies osteoarticulars, entre altres, són molts els problemes de salut els efectes dels quals poden ser millorats si les persones afectades realitzen exercici físic o esports controlats.
- Les persones grans que s’integren en un programa d’exercici físic solen tenir canvis positius en l’autopercepció del seu cos, produint-se un augment de l’autoestima i de l’estat d’ànim.
- La sensació de benestar que experimenta l’ancià després de la pràctica d’exercici es deu a l’elevació de l’estat d’ànim, de la imatge que percep de si mateix, del canvi d’ambient i de la sensació de substàncies químiques que deriven de l’exercici.
- L’assistència a sessions grupals afavoreix la integració social, evitant així l’aïllament tant freqüent en persones d’aquestes edats. L’exemple i recolzament d’altres persones s’ha comprovat que és útil per modificar conductes, estimular el desig de canvi i refermar hàbits positius per a la salut.
- Al domicili és on hem de prendre les mesures correctores, preventives, per procurar que l’ancià tingui al seu voltant un entorn afavoridor i segur.
- El control de salut periòdic :
- (^) Si sempre és recomanable que les persones es facin controls de salut periòdicament, en ancians, aquesta recomanació es converteix en una norma que s’ha de seguir.
- En ancians, el primer signe d’una malaltia nova o d’una crònica reactivada, rara vegada és un símptoma aïllat, sinó que el més probable és que apareguin un o més problemes inespecífics que representin només simples manifestacions d’una funció alterada.
- Aquests problemes alteren la independència de l’ancià, però no ocasionen, a vegades, l’aparició de signes i símptomes evidents de malalties reconegudes. El deteriorament de la independència funcional en ancians actius, constitueix un signe precoç de malaltia no tractada que es caracteritza per l’absència de signes i símptomes típics.
- És aconsellable que a tot ancià, de manera periòdica, se li realitzi una revisió general en la que es pugui apreciar la situació real del mateix, es valori la capacitat vital del mateix, la independència o dependència de les activitats de la vida diària.
- Les vacunes :
- L’objectiu de la vacunació és proporcionar, després d’un primer contacte amb l’antigen vacunal, una immunització que garanteixi nivells suficients d’anticossos per quan es produeix un contacte amb el microorganisme, es reaccioni de manera eficaç.
- En la població anciana, l’administració de la vacuna de la grip és una mesura preventiva eficaç. Totes les tardors, per les complicacions que aquesta afecció pot provocar en aquest grup de població; sobretot si pateixen malalties cardiovasculars i pulmonars.
