¡Descarga Métodos observacionales en Etología: El estudio de la conducta - Prof. Riba Campos y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!
TEMA 5: Mètodes observacionals en etologia:
l’Estudi de la conducta:
Concepte de conducta: la conducta o comportament (mecanisme que regula organisme i entorn), és l’activitat de
l’organisme en clau d’interacció adaptativa amb l’entorn. Compren les reaccions a estímuls externs interns + la acció proactiva sobre aquest entorn.
- s’expressa normalment mitjançant el MOVIMENT (manera etològica de mesurar el comportament), excepte en el cas de les secrecions (que també són conducta com la suor, hormones,…) i canvis en l’aspecte corporal (ex. Color pops, camaleons,…).
- és un procés en el que existeixen pautes o regularitats ( repeticions ).
- es desenvolupa des de la gènesis Fins a la mort de l’organisme.
- posseeix una funció reguladora i adaptativa , en el sí de la interacció conducta-ambient.
- es produeix contínuament i sense fissures: és un flux o corrent. S’organitza de manera anàloga al llenguatge seqüència ≈ frase.
- per poder mesurar aquest flux conductual és necessari establir les seves unitats bàsiques , dividir-lo en porcions o discretitzar-lo ( segmentat ).
- per realitzar la segmentació s’han de decidir amb quina resolució temporal (molar, molecular) s’ha d’estudiar la conducta.
Segons SCHLEIDT (1982): la conducta és , principalment, un canvi de característiques espacials d’un organisme a través del temps , i podem definir una pauta (o unitat ) de conducta, com una localització concreta del mateix en el domini espai-temps.
Nivells d’estudi de la conducta (conducte especifiques):
nivells dels organismes (o de mostratge): una espècie (+ general. Es un grup natural d’individus que poden reproduir-se entre sí , però que estan aïllats reproductivament d’altres grups afins ), una població ( conjunt d’individus d’una espècie que viuen en una zona determinada , amb una certa estabilitat i una part del patrimoni genètic de l’espècie ). un grup (conjunt petit i relativament estable d’individus (entre 2 i 30). Que poden arribar a conèixe’s individualment , possible parentesc , per tant, demografia i característiques determinades x tipus d’aparellament de l’espècie). una díada (parelles=mare/fill o mascle/femella.) un individu ( conductes individuals ( idiosincràtiques ) realitzades en solitari, o sense necessitat d’interaccionar amb ningú. Ex.formes, postures ,… organismes + llestos (aprenentatge en aus i mamífers)
Nivells de conducta (aplicat a les mostres també): molecular o molar. conducta específica d’espècie: es troba en tots els individus de l’espècie. Poden ser fixes ( innates) o variables (apreses). (ex. Monta Macaco Rhesus= pauta apresa ja que els aïllats no en saben, però és comú a tota l’espècie ). conducta específica població: comunes a la població determinada , no observades en altres poblacions mateixa espècie. (ex. Banys macacos japonesos en fonts termals). Conducta específica de grup: la que sigui típica del grup. Particularment aquella lligada amb la dinàmica entre membres. (ex. Caça cooperativa en grup de ximpanzés). conducta diàdica: interacció entre els 2 membres. (ex. Transport cries)
Tipus de context o ambient: hàbitat natural, captivitat, laboratori.
Nivells de conducta:
l’investigador pot dividir el flux conductual en unitats amb diferents graus d’integració i abstracció , d’acord amb els objectius del seu estudi.
molecular (analític): les unitats corresponen a accions motrius especifiques : postures, gestos, expressions facials, direcció de la mirada, objecte de la mirada,… (ex. Agafar fulla amb índex i polze, fregar-se els ulls amb puny, boca oberta mostrant dents,…). molar (sintètic, global): les unitats corresponen a un nivell d’abstracció major. Combinen accions , direccions, objectes de la conducta en classes genèriques definides x les conseqüències o causes hipotètiques. (EX. Agressió, alimentació, gruming, caça cooperativa, nidificar, aparellament, jugar,…)
UN SEGMENT MOLAR ACOSTUMA A ENGLOBAR SEGMENTS MOLECULARS. Molar/molecular son termes relatius; no absoluts. La decisió sobre un nivell o un altre dependrà de l’objectiu d’investigació. El que en una investig. És molar…
ETOGRAMES: (és com un diccionari. Ha de ser complert ; sinó té un altre nom).
- pot ser total (totes les conductes d’una espècie) o parcial (determinades conducte com ara la caça,…).
- és el repertori conductual complert d’una espècie o inventari sistematitzat de totes les seves pautes de conducta. o conjunt de totes les unitats de conducta possibles de l’espècie en el seu entorn natural (exhaustiu o ideal).
- pot ser restringit a una àrea conductual només (ex. Etograma de pautes de cortejo de los cignes).
- es compon de categories , que corresponen a unitats naturals de conducta. Unitats naturals de conducta:
- son aquelles que tenen significat en el propi UMWELT (univers animal=operativitat i percepció en tot aquest espai. Cada espècie té el seu Umwelt encara que ocupi el mateix entorn que una altra).
Catàleg de conducta (etograma NO complet).
és una MOSTRA. És a dir, no exhaustiva , de les unitats de conducta possibles de l’espècie, que s’obté al observar-la durant períodes de temps limitats. Com + temps s’observi la conducta, + s’aproximarà un catàleg a l’etograma.
Completitut d’un catàleg de conducta: és el grau en que s’aproxima a l’etograma ideal. S’estima com la probabilitat (0) de q que les conductes que s’observen ja estiguin incloses en el catàleg (fage&Goldman, 1977). 0 = 1 – (N 1 /N) N 1 = quantitat d’unitats de conducta que només s’han observat 1 cop. N= quantitat total de fets de conducte registrats fins al moment. (ex. Conducta macacos N=5507 ; N 1 =32. complitut catàleg (0 = 1 – (32/5507) = 0,9942 = 99,42%.
3 TIPUS d’etograma:
Individual: conductes individuals que no impliquen interacció amb altres individus (postural, locomoció (quadrúpede, bípede,…), conducta exploratòria, conducta ingestiva o tròfica, conducta d’eliminació (excretora), conducta sexual i conducta lúdica (individuals).
Social: interaccions entre membres mateixa espècie (conducta sexual i lúdica (social), agonística i antagonística (calma o baralla), conducta epimelètica (maternal i aliança) i etepimelètica (atreure atenció dels pares), conducta alelomimètica (imitació), cooperació i comunicació en general).
Interespecífic (de gènere, família,…): conductes dirigides o rebudes d’individus d’altres especies (predació (caça), competència tròfica (menjar), comensalisme, mutualisme i parasitisme.
Fases en l’elaboració d’un ETOGRAMA:
1.observació lliure ( sense hipòtesis ni pressupòsits ): fase inicial en que s’anota el que sembla rellevant però sense supòsits. (es prenen notes de camp, registre narratiu). Observació lliure, oberta i no-estructurada. Descobertes.
2.descripció: s’elabora una llista d’unitats de conducta generals i rellevants (descriptiva. NO interpretem ) per als objectius de la investigació. Descrivim tots els moviments de manera objectiva i topogràfica (mapping moviments de l’animal). S’estructura l’etograma, tenint en compte les pautes del tipus posicional o postural, locomoció ,…
3.interpretació: es determina el significat funcional de cada unitat de conducta. Analitzem la conducta en el
Unitats causals: descriuen la conducta per les causes hipotètiques que la generen. S’estableix que existeix un mecanisme motivacional intern (gana, set, sexe, ira, felicitat,…) que és el que produeix la manifestació conductual externa. Les unitats causals sempre són interpretatives. Només es definiria de manera objectiva si :
- s’acompanya d’una definició estructural de la manifestació externa.
- existeix fonament per atribuir la manifestació externa a la causa. es fan servir definicions causals en l’estudi de l’expressió d’emocions (ex. Cara agressiva “Ximpanzé”: expressió generada suposadament per un estat emocional anomenat agressivitat o ira. Es produeix en contextos agressius amb possible contacte físic, violent,…).
