Llengua Catalana
TEXT EPISTOLAR
Singapur, 30 de març de 2021
Sra. Marta Gòmez Martínez
Carrer del Carme núm. 6
Badalona, Barcelona 08911
Estimada mare,
Avui fa trenta dies d'ençà que va començar la meva aventura per tot el món i he decidit
escriure't aquesta carta per explicar-te com m'estan anant les coses aquí.
El meu dia a dia és incert i impredictible, cosa que em dificulta expressar tot el que sento i el
que em presenta el futur. Tot va començar quan vaig arribar a Alemanya, allà vaig durar
pocs dies, feia molt de fred i la gent era una mica displicent. Vaig aterrar a Hamburg i vaig
fer autoestop fins a arribar a Berlín. Tot va sortir bé! Vaig visitar la Porta de Brandenburg,
l'Illa dels Museus, el Monument als jueus assassinats d'Europa... Vaig tenir sort i vaig
infiltrar-me entre un grup turístic de japonesos que entraven a la Catedral de Berlín. Donava
una mica la nota perquè carregava una motxilla que pesava trenta quilos però com no
entenia el que murmuraven entre ells, no els hi vaig fer molt de cas. Dins de la catedral vaig
conèixer una parella catalana que estava fent exactament el mateix que jo, un viatge
"mochilero", i vam decidir anar a prendre unes cerveses, les més cares de la meva vida!
Alemanya va ser breu però interessant i inspiracional.
La segona etapa del meu viatge començava al Japó. Vaig visitar Kyoto i Nara de la mà de
Núria, una noia que va ser la meva acompanyant al vol. Kyoto em va deixar fascinada, com
també Tòquio, per la possibilitat de trobar un temple de mil anys d'història al centre de la
ciutat a la banda de l'edifici més modern que puguis imaginar. El bosc de bambú, Kinkakuji i
el castell de Nijo van ser els meus preferits. Nara no entrava en els meus plans inicials de
viatge, el vaig visitar seguint les recomanacions de Núria, i ara sóc jo qui ho recomanaré a
tothom que em pregunti pel Japó! El seu gran Buda i els jardins del temple amb els cérvols
pasturant en llibertat entre els turistes... simplement impressionant. Em vaig allotjar en els
famosos hotels càpsula. Allà vaig conèixer a en Miquel, un valencià que no parava de
roncar i em va tenir en vetlla tota la nit.
Ara mateix em trobo a Singapur, esperant l'avió de camí a Austràlia acompanyada d'en
Miquel, el meu amor a primera oïda! T’enviaré notícies quan arribi.
Petons i abraçades a tota la família, espero que estigueu tots bé
Marina