Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Exemple de Comentari de Text, Ejercicios de Literatura

Asignatura: Llengua espanyola o llengua catalana, Profesor: una alumna, Carrera: Humanitats, Universidad: UAB

Tipo: Ejercicios

Antes del 2010

Subido el 13/11/2008

lepisma-2
lepisma-2 🇪🇸

3.4

(85)

40 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Per a cadascun dels blocs cal lliurar una ressenya al professor/-a sobre
una de les lectures del dossier. Aquesta tasca ha de tenir una extensió
màxima de tres fulls, escrits amb cos de lletra 12 i un interlineat de 1’5p.
Ha de seguir l’esquema de comentari de text següent:
EXEMPLE DE COMENTARI DE TEXT
[ Per Montserrat Clua i Fainé ]
1. Fitxa tècnica:
- Llobera, J.R.: “Postcriptum: algunas tesis provisionales sobre la naturaleza de
la antropología”, en La antropología como ciencia, Barcelona: Anagrama,
1975:373-387.
2. Introducció:
* Nascut a l’Habana el 1939 però d’origen català, va cursar estudis d’economia i
filosofia a la Universitat de Barcelona. Resident a Anglaterra des de 1969, es va
llicenciar i doctorar en Antropologia Social per la Universitat de Londres, on ha estat
professor d’antropologia i sociologia en el Goldsmith College fins al 1996. És un autor
principalment teòric, tot i que féu treball de camp a les Barbados (1989-90). I tot i que
ha treballat i publicat sobretot en l’àmbit anglès, és tota una referència a l’antropologia
espanyola perquè va ser el principal introductor de les obres i figures més importants
de l’antropologia durant els anys 70 i 80 a través de la direcció de la col·lecció
Anagrama. Sobre la seva orientació teòrica, va començar en posicions pròximes a
l’esquerra marxista, però després la va criticar (Hacia una historia de las ciencias
sociales, 1980) i ha estat un defensor de l’antropologia social científica contra
l’hermenèutica postmoderna (La identidad de la antropología, 1990). En els últims
anys ha escrit sobre el tema del nacionalisme en l’Europa occidental (El dios de la
modernidad, 1994) i l’únic manual d’introducció a l’antropologia que s’ha publicat en
català (Antropologia Social, 1999).
* El text és l’últim capítol que tanca un volum compilat pel propi Llobera on recull una
sèrie de textos de diferents autors clàssics de la disciplina (Malinowski, Radcliffe-
Brown, Leach, Lévi-Strauss...) al voltant de l’antropologia com a ciència. El llibre
recollia el debat i les incerteses en què es trobava la disciplina als anys 70, en plena
“crisi” de l’antropologia. Recull un treball de clarificació epistemològica (que va fer
inicialment com a pre-requisit de la seva tesi doctoral però que es va convertir en tesi
per si mateixa) i que ja va ser presentat prèviament en un seminari d’Investigacions
en Curs al University College de Londres a finals de 1972.En aquest sentit assoleix
aquest objectiu general de ser unes conclusions a l’obra.
3. Anàlisi:
* Objectius de l’autor:
Objectiu general: oferir un text de clausura del debat sobre les possibilitats de
l’antropologia de ser una ciència que guia tot el llibre.
L’objectiu específic del text és oferir una visió de la naturalesa de l’antropologia, el seu
objecte “real” d’estudi, perquè entra en crisi i quines són les sortides possibles si vol
tenir un futur “com a ciència”.
Un altre objectiu implícit és donar la seva interpretació externalista de la història de la
disciplina i proposar la seva interpretació de quin havia de ser el tipus d’antropologia
més convenient.
* Hipòtesi o tesi principal:
La tesi principal que planteja Llobera és que si l’antropologia vol continuar essent una
ciència s’ha de reconvertir o desapareixerà. Segons ell “el principal obstáculo para el
desarrollo como ciencia es el dogma empirista y inductivista que penetra toda nuestra
disciplina” (Llobera, 1975:373).
PAGE 1
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Exemple de Comentari de Text y más Ejercicios en PDF de Literatura solo en Docsity!

Per a cadascun dels blocs cal lliurar una ressenya al professor/-a sobre

una de les lectures del dossier. Aquesta tasca ha de tenir una extensió

màxima de tres fulls, escrits amb cos de lletra 12 i un interlineat de 1’5p.

Ha de seguir l’esquema de comentari de text següent:

EXEMPLE DE COMENTARI DE TEXT

[ Per Montserrat Clua i Fainé ]

1. Fitxa tècnica:

  • Llobera, J.R.: “Postcriptum: algunas tesis provisionales sobre la naturaleza de la antropología”, en La antropología como ciencia , Barcelona: Anagrama, 1975:373-387. 2. Introducció:
  • Nascut a l’Habana el 1939 però d’origen català, va cursar estudis d’economia i filosofia a la Universitat de Barcelona. Resident a Anglaterra des de 1969, es va llicenciar i doctorar en Antropologia Social per la Universitat de Londres, on ha estat professor d’antropologia i sociologia en el Goldsmith College fins al 1996. És un autor principalment teòric, tot i que féu treball de camp a les Barbados (1989-90). I tot i que ha treballat i publicat sobretot en l’àmbit anglès, és tota una referència a l’antropologia espanyola perquè va ser el principal introductor de les obres i figures més importants de l’antropologia durant els anys 70 i 80 a través de la direcció de la col·lecció Anagrama. Sobre la seva orientació teòrica, va començar en posicions pròximes a l’esquerra marxista, però després la va criticar ( Hacia una historia de las ciencias sociales , 1980) i ha estat un defensor de l’antropologia social científica contra l’hermenèutica postmoderna ( La identidad de la antropología , 1990). En els últims anys ha escrit sobre el tema del nacionalisme en l’Europa occidental ( El dios de la modernidad , 1994) i l’únic manual d’introducció a l’antropologia que s’ha publicat en català ( Antropologia Social, 1999). ***** El text és l’últim capítol que tanca un volum compilat pel propi Llobera on recull una sèrie de textos de diferents autors clàssics de la disciplina (Malinowski, Radcliffe- Brown, Leach, Lévi-Strauss...) al voltant de l’antropologia com a ciència. El llibre recollia el debat i les incerteses en què es trobava la disciplina als anys 70, en plena “crisi” de l’antropologia. Recull un treball de clarificació epistemològica (que va fer inicialment com a pre-requisit de la seva tesi doctoral però que es va convertir en tesi per si mateixa) i que ja va ser presentat prèviament en un seminari d’Investigacions en Curs al University College de Londres a finals de 1972.En aquest sentit assoleix aquest objectiu general de ser unes conclusions a l’obra. **3. Anàlisi:
  • Objectius de l’autor:** Objectiu general: oferir un text de clausura del debat sobre les possibilitats de l’antropologia de ser una ciència que guia tot el llibre. L’objectiu específic del text és oferir una visió de la naturalesa de l’antropologia, el seu objecte “real” d’estudi, perquè entra en crisi i quines són les sortides possibles si vol tenir un futur “com a ciència”. Un altre objectiu implícit és donar la seva interpretació externalista de la història de la disciplina i proposar la seva interpretació de quin havia de ser el tipus d’antropologia més convenient. *** Hipòtesi o tesi principal:** La tesi principal que planteja Llobera és que si l’antropologia vol continuar essent una ciència s’ha de reconvertir o desapareixerà. Segons ell “el principal obstáculo para el desarrollo como ciencia es el dogma empirista y inductivista que penetra toda nuestra disciplina” (Llobera, 1975:373).

*** Exploració:** El mètode d’exposició de les seves idees és un procediment especial. Hi ha un preàmbul on exposa els objectius, hipòtesi i mètode de treball i després ofereix les seves principals idees en forma de 6 apartats que s’inicien amb una formulació o tesis de caràcter dogmàtic. Acaba citant la bibliografia dels autors citats en el text. *** Breu resum de les idees més importants** Les idees més importants estan anunciades en forma de 6 tesis:

  1. Encara que inicialment l’antropologia es definís com l’estudi de totes les cultures, en realitat ens hem limitat a estudiar els pobles “primitius”, als quals canviem la denominació (s’ha passat de races inferiors (Lubbock), salvatges (Malinowski), societats analfabetes (Radcliffe-Brown), simples (Evans-Pritchard), altres cultures (Beattie), perquè com que l’antropologia és colonial i la terminologia reflecteix un complex de superioritat, de seguida els termes es carreguen de connotacions “políticament incorrectes”.
  2. L’antropologia, tot i originar-se amb la ideologia humanista dels filòsofs de la Il·lustració, és filla del colonialisme ja que la pràctica antropològica fou possible gràcies al context colonial. Si no ha estat una condició necessària, hi ha hagut una relació de dependència amb el món colonial. Aquí planteja una idea molt important: el debat en la filosofia de la ciència plantejat per Reichenbach sobre la diferència entre “context de descobriment” i “context de validació”. Creu que en el cas de l’antropologia l’estudi de la primera és molt important per la segona. Mite de l’objectivitat de l’investigador de camp.
  3. L’antropologia no és una ciència sinó una ideologia teòrica: allò pràctico-social predomina sobre allò teòrico-abstracte. Considera que és una “ciència en formació”, amb un corpus de material empíric, un cert nombre d’ideologies teòriques descriptives i cert nombre de ruptures intra-ideològiques (o canvis de paradigma). I que aquests canvis de paradigmes (evolucionisme, funcionalisme i estructuralisme) estan relacionats amb el “context de descobriment”: els canvis en el món colonial.
  4. La desaparició dels “pobles primitius” amb la descolonització ha provocat una crisi en els fonaments de la disciplina i ha generat diferents respostes que intenten crear nous útils conceptuals per afrontar els canvis. Alguns neguen la possibilitat de fer ciència i d’altres intenten continuar fent-la revisant i canviant els models emprats fins ara.
  5. L’obstacle fonamental pel desenvolupament d’una antropologia científica és el dogma empirista i inductivista que tradicionalment hem fet servir i que l’epistemologia de la ciència ens ha demostrat que no és vàlid per a l’obtenció de coneixement científic a través de la formulació de lleis explicatives.
  6. Algunes corrents (com l’estructuralisme i el materialisme històric) estan proposant un canvi d’estratègia cap a la construcció d’un objecte teòric-abstracte a partir de la recerca d’universals humans o lleis històriques. *** Experiència / Opinió:** Assaig de reflexió a través de l’experiència que estava vivint en Llobera en aquells moments i amb l’ús dels materials teòrics que hi havia disponibles. Mostra la seva interpretació dels fets utilitzant les referències que sustenten les seves idees. *** Referents:** En ser un text sobre la història i les tendències seguides a la disciplina apareixen citats diferents autors com a exemples del què s’està dient (bàsicament Malinowski, Radcliffe-Brown, Evans-Pritchard i Lévi-Strauss). També s’usen autors que reforcen la seva visió externalista i crítica de la disciplina (especialment Leclerc, Asad, Barnes i Althusser i Balibar). *** Marcs teòrics de referència emprats:**