¡Descarga FILOSOFÍA DE STUART MILL y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
3. FILOSOFIA POLÍTICA: SOBRE LA LLIBERTAT (1859)
L’objectiu de l’assaig Sobre la llibertat no és l’estudi del lliure albir o capacitat de decisió (llibertat “positiva” o capacitat “interior” de decidir fer o no fer una cosa), sinó la llibertat social o civil, entesa com a absència de coacció (llibertat “negativa” o capacitat d’actuar sense ser coaccionat, és a dir, sense veure’s obligat o impel·lit per un altre). La coacció pot provenir o bé directament de l’Estat (negació de la llibertat política de l’individu) o bé de la societat, actuant aquesta mitjançant l’opinió pública o “tirania de la majoria” (negació de la llibertat social de l’individu).
Es tracta, per tant, d’establir els límits legítims del poder de l’Estat i la societat sobre l’individu o, dit d’una altra forma, delimitar amb claredat un domini en què els individus puguin actuar lliurement, sense cap coacció o interferència. Per establir aquest domini recorre Mill a dos principis complementaris:
I. PRINCIPI DE LA LLIBERTAT INDIVIDUAL
Mill defineix la llibertat com l’esfera de la nostra existència que conté les acciones que no repercuteixen negativament sobre els altres, i considera que respecte d’aquest tipus d’accions la llibertat dels individus ha de ser absoluta. La llibertat esdevé així l’espai de la pròpia individualitat i, per tant, de l’autodesenvolupament intel·lectual de l’individu.
Els àmbits de l’esfera individual en què la llibertat és fonamental són:
- La llibertat de consciència o “domini intern de la consciència”, que inclou la llibertat de pensament (creences, religió, política,...); la llibertat d’expressar i publicar opinions; així com la llibertat de gustos i aspiracions personals.
- La llibertat en la determinació dels propis fins i en la possibilitat d’organitzar la pròpia vida d’acord amb els propis criteris.
- (^) La llibertat d’associació i reunió.
Ara bé, tot i aquest ampli ventall de llibertats i malgrat no estar lligat a la societat per cap “contracte”, l’individu ha de respectar la relació establerta amb els interessos (drets) dels altres. I això deriva d’una “sociabilitat originària”, refermada per la utilitat social que es desprèn d’això. D’aquesta forma, Mill examina tres possibles restriccions a aquest principi general de la llibertat individual:
- Principi de paternalisme : consisteix en limitar la llibertat d’un individu pel seu propi bé i sense el seu consentiment (defensar algú “de si mateix”).
- Principi de moralitat : consisteix en limitar la llibertat d’un individu per evitar que actuï contra les normes de moralitat establertes.
- Principi del dany : consisteix en limitar la llibertat d’un individu per evitar que lesioni els interessos o drets dels altres.
Només en el cas d’aquest últim principi ( “dany”) és possible admetre la interferència de la societat o l’Estat en el domini de la llibertat individual. Així, Mill distingeix entre dos tipus d’accions:
a) self-regarding actions o accions que només concerneixen un mateix b) other-regarding actions o accions que concernirien també als interessos dels altres individus.
El propi Mill reconeix que la frontera entre aquests dos tipus d’accions és tènue i borrosa, ja que no existeix ningú “que sigui un ésser enterament isolat”.
Considera Mill que apel·lar simplement al bé de l’individu ( paternalisme ) o a la moralitat (moralisme) , no és una raó legítima per a restringir el dret a la llibertat individual. Aquests dos casos pertanyen al terreny dels sentiments o de les opinions, on “l’individu ha de gaudir d’una llibertat perfecta”.
Tot i així, Mill accepta que la societat pugui expressar la seva desaprovació de determinades conductes que manifestin “vicis morals” (temeritat, entestament, la manca de sinceritat, l’enveja, la dissimulació, no poder viure amb mitjans moderats, anar a la percaça de plaers carnals...en definitiva els valors contraris al model de vida imperant) a través de consells, l’educació, la persuasió, etc., però mai pot imposar prohibició. De fet Mill considera paradoxal que la societat d’una banda es doni a si mateixa el dret a castigar a posteriori conductes immorals i, en canvi, no prevegi, mitjançant l’educació, el capteniment injust. De fet, la societat castigant els malfactors només castiga la seva pròpia inoperància. Cal, per tant, separar el que són actes lesius als drets de tothom (conculcació de drets de caire legal que han de ser sancionats per les lleis), del que són opcions o tendències personals (eleccions de caire moral que no poden ser objecte de càstig legal).
Mill complementa aquestes reflexions amb d’altres d’evident interès:
- El principi de llibertat individual només és vàlid en les societats que anomena “civilitzades”, és a dir, que adopten la lliure discussió com a mitjà de millora i progrés. No s’aplicaria en els estadis de la societat en què la lliure discussió provoca passions, desordres o, fins i tot, guerres civils.
- No tots els individus poden gaudir de total llibertat: ni els nens ni els deficients ho poden fer,
- Aquest sistema de llibertat individual no està basat en la indiferència o simple tolerància de creences i formes de vida, sinó en les fermes conviccions ètiques de cada qual.
- Cal entendre la llibertat com a eina per a l’assoliment de la felicitat, i el seu fonament últim és justament el “principi d’utilitat”: la llibertat individual és un bé superior, l’home com a “ésser progressiu” veu la possibilitat de desenvolupar-se com a individu i d’expressar el seu potencial, de progressar intel·lectualment i moral. A més, Mill afirma que, quant més valuós és un individu per a si mateix, és més capaç de ser valuós per als altres.
arribat a un cert extrem (analfabetisme o desnutrició), no constitueix un problema particular dels pares, sinó que l’Estat hi pot intervenir, quan es va més enllà de la llibertat individual i s’entra en la jurisdicció de la societat. En aquest sentit, no atemptaria contra la llibertat individual que els governs estableixin un control sanitari sobre els aliments.
Finalment i en relació a la pràctica política, cal esmentar que Mill defensa la democràcia pel seu valor educatiu ja que permet el lliure desenvolupament de l’individu; també és un declarat protector de les minories, ja que considera la democràcia i les minories complementen l’acció d’un govern liberal.
Atent a la intervenció política activa i al debat intel·lectual, ja molt abans d’arribar al Parlament [Membre de la Cambra dels comuns entre els anys 1865 i 1868], Mill fa discursos al Hyde Park, escriu en la revista radical que dirigeix, o presenta les seves idees en el si del mateix Partit Radical, del qual és el líder intel·lectual (des dels divuit anys vol crear un partit polític que divulgui les idees liberals i que trenqui el bipartidisme britànic ja que, així, s’enfortiria la democràcia i la tolerància). El debat se centra en la llibertat de pensament i d’expressió, la independència d’Irlanda, el dret de vaga, la llibertat religiosa i el respecte interconfessional, els drets de les minories, el respecte a les opcions sexuals, els drets i la llibertat de la dona casada ( publica l’any 1869 De la servitud de les dones , on defensa la igualtat de sexes), el dret al divorci i al sufragi femení (presenta una moció fallida l’any 1867a favor del vot femení ), etc.
