¡Descarga Stuart Mill- Selectivitat y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
PREGUNTA 3
L’utilitarisme es troba conformat per diferents elements: → És una ètica teleològica o conseqüencialista , determina que allò que es defineix com a correcte és justament allò que es desprèn com a conseqüència positiva, beneficiosa, etc. Càlcul de les conseqüències o càlcul felicític. → És una ètica deontològica del deure moral , on actua segons els meus principis.
- positives per al major nombre d’individus. Una acció és bona si el principi pel qual ha mogut la persona per realitzar aquesta acció és bona. →Altruisme social L'utilitarisme afirma/valida que una acció és correcte si promociona/maximitza la felicitat (=principis de plaer o mitigació dels dols) per al major nombre d’individus. Llavors soc un espectador desinteressat i benèvol (sacrifici, moltes vegades m’he de sacrificar per tal de promocionar la felicitat de la majoria). Situació d'imparcialitat Liberalisme: És la mínima participació de l'estat en l'economia i la mínima interferència de l'estat en la vida privada. El liberalisme és també un "estat d'iniciativa", perquè considera que són els individus els qui han de mantenir la iniciativa i el control sobre les seves pròpies vides, en les quals l'estat no pot interferir. El liberalisme s'oposa al socialisme , o teoria de l'"estat màxim" que considera que l'estat ha de controlar l'economia -sigui directament a través de participar en els mitjans de producció o, simplement, condicionant-los de manera indirecta, a través de polítiques de preus o impostos. Sovint s'ha defensat el liberalisme amb arguments utilitaris: sembla més útil que cadascú cerqui el seu bé amb els seus propis mitjans que no pas sotmetre els individus a una centralització universalitzadora que posa traves a la llibertat. Fa una tria de llibertat, antiestàtica i individualisme Socialisme: El socialisme s'ha anomenat també "estat garantista" perquè defensa que tothom ha de tenir garantits una sèrie de drets, independentment de l'esforç que hagin fet per assolir-los. Utilitarisme:
- Utilitarisme dels actes: és la teoria ètica de J. Bentham segons la qual podem parlar d’un comportament moral quan, aquest beneficia als altres, quan és útil pels altres. El que compta a l’hora de jutjar una acció és el resultat d’aquesta: una acció serà correcte quan, efectivament, aquesta hagi estat profitosa pels altres.
- Utilitarisme de la regla: és la doctrina que desenvolupa J.S. Mill modificant algunes de les consideracions de l’utilitarisme dels actes de Bentham. El principi de
l’utilitarisme busca la més gran felicitat per al màxim nombre d’individus, però no ho podem fer mitjançant l’anàlisi dels resultats d’accions concretes; S. Mill diu que s’ha d’enfocar l’ètica des de les conseqüències globals d’una regla que ha de valer a nivell global. La norma ha de tenir un valor universal, ha de contemplar la dignitat humana i, com a mínim, tenir en compte que cap situació que ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre.
- Utilitarisme de la preferència: Una acció ha de ser considerada bona quan maximitza les preferències i minimitza els patiments del més gran nombre d’éssers vius del planeta. Paradoxa : promoció de la individualitat, on és important el jo únic sense ser obligat a servir a la societat, fer un sacrifici personal. Resum mill i les seves influències → Adam Smith i David Richardson, Epicur
3) Principi de les circumstàncies específiques del cas → Fa referència a la jurisdicció de la societat, que té dret a intervenir i sancionar quan les coses no funcionen. Amb un exemple quedarà, potser, més clar: la forma com els pares eduquen o alimenten els fills és cosa seva; però, arribat a un cert extrem, no constitueix un problema particular dels pares, sinó que l'Estat hi pot intervenir, quan es va més enllà de la llibertat individual i s'entra en la jurisdicció de la societat. Per això, per exemple, no atempta a la llibertat que els governs estableixin un control sanitari sobre els aliments. 4) Perill de la tirania de l'homogeneïtat: la por d'‘individu deixa de ser un i s’uneix a un grup de manera homogènia, per tant, que no passi s’ha de promoure la individualitat, llavors l’estat ha de ser obert on les minories han de ser respectades i subjecte de dret. Pluralista 5) Felicitat o llibertat: la llibertat és instrumentalment valuosa, però no intrínsecament, allò que és intrínsecament valuosa és la felicitat, la manera ideal de ser feliç és la llibertat, en una societat l’individu ha de ser lliure. Cal ser individus i, tanmateix, han d'actuar en funció del bé col·lectiu on visquin. Hem de sacrificar-nos per tal d’atribuir una cosa a la societat. Els menors d’edat no han assolit el principi d'individualitat, ja que es troben tutelats per un individu. Diferències entre Mill i Bentham Ètica formal: obra de tal manera que la teva màxima pugui esdevenir regal universal de la natura, això és: la seva universalitat no comporti contradiccions, la incompatibilitat lògica. La universalitat de la mentida la porta a desaparèixer. Mill Bentham No tots els plaers són del mateix tipus, no són igualment desitjables, per persones educades il·lustrades. ● La valoració per discernir la superioritat dels plaers ha de venir dels experts ⇢ constructivisme social. ● Són preferibles els plaers associats a les facultats, que ens defineixen com ésser humà. ● Serà l’art la sensibilitat de la bellesa, i els sentiments humans, els que permetran a l’humà dotar-lo d’una vida excel·lent. ● Utilitarista dels actes. Ha d’analitzar cada cas concret i s’ha de sotmetre al subjecte que actua, en un horitzó de desinterès i benevolència. ⇢ Espectador. Apostar per l’acció que prou més coeficient feliciti de benestar ⇢ la naturalesa al qual, no té cap rellevància, tot compte una felicitat agregativa. El que es mira és la intensitat, la durada ,probabilitat d’experimentar-ho , puresa, fecunditat i extensió. ● Utilitarista de les regles
No és cert que partim d’aquesta identificació, i per això cal, segons ell, treballar, a través de l'educació, per tal d’adonar-nos que la millor manera de ser feliços, és treballar per la felicitat de tots. “Anar contra la satisfacció d’un desig privat és anar contra la comunitat per la qual pertany, aquest individu…”
- Hi ha una total identificació entre fins privats i fins públics. (la cultura de servei a la comunitat.) J Rawls amb el llibre de la tesi de la justícia, planteja la posició originària, que explica quina és la nostra posició dins d'una societat amb el vel de la ignorància, que genera un espectador desinteressat benèvol. - Utilitarisme quantitatiu → Bentham dona més importància a la quantitat de felicitat - Utilitarisme qualitatiu → Mill distingeix entre plaers superiors i inferiors. Els superiors de més qualitat són els que et fan créixer i desenvolupar personalment com a persona. Mentre que els inferiors emocionals i sensuals són de menys qualitat (menjar truita de 🥔) Segons Mill “És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet” No és el mateix la satisfacció del desig (microfelicitat) consum de plaer— La felicitat (projectes, ideal) creixement personal. ➧ Felicitat comporta autodesenvolupament, és el principi de creixement i la individualitat: autonomia, conscient. El porc no té expectatives, satisfà els seus desitjos, però això no és la verdadera felicitat. ➧ El progrés de l’esperit humà a mesura de què prenem consciència augmenta incessantment en el sentiment d’unitat que llega a l’individu amb altres. El sentiment d’unitat és l’última conseqüència de la vida mortal Pregunta 4 Kant Mill È. deontològiques: La moral és una expressió de deure (moral) → un imperatiu de consciència È. teleològica: La moral es decideixen les pròpies fis sobre la qual s’aplica, en el sentit de l’afavoriment (=les conseqüències més beneficioses de la felicitat per a la majoria) È. autònoma : és el propi subjecte qui decideix que és el fi per a ell (=> és la voluntat lliure que es determina al seu propi fi)
- obra de tal manera que la teva màxima sigui un fi en si mateix i no un mitjà per a.. È. heterònoma: (la llei moral) el fi que s'ha d’atènyer ve de fora) [algú ha dit quin és el fi últim de la naturalesa humana]
utilitat social, és a dir, el màxim benestar pel major nombre. Pregunta 2: a) « circumstancials » Referència als plaers corporals, que no són avantatges ni permanents, ni segurs i poc costosos. b) « consistent » De manera totalment clara, sense errades. a) Apetits animals: Són inclinacions cap a aconseguir uns determinats fins que els animals tenen per la seva naturalesa, és a dir, per causes biològiques. Alguns exemples són menjar o beure. b) Felicitat: És l’absència de dolor i la gratificació o plaer en l’individu. Utilitarisme dels actes : és la teoria ètica de J. Bentham segons la qual podem parlar d’un comportament moral quan, aquest beneficia als altres, quan és útils pels altres. El que compta a l’hora de jutjar una acció és el resultat d’aquesta: una acció serà correcte quan, efectivament, aquesta hagi estat profitosa pels altres. Utilitarisme de la regla: és la doctrina que desenvolupa J.S. Mill modificant algunes de les consideracions de l’utilitarisme dels actes de Bentham. El principi de l’utilitarisme busca la més gran felicitat per al màxim nombre d’individus però no ho podem fer mitjançant l’anàlisi dels resultats d’accions concretes; S.Mill diu que s’ha d’enfocar l’ètica des de les conseqüències globals d’una regla que ha de valer a nivell global. La norma ha de tenir un valor universal, ha de contemplar la dignitat humana i, com a mínim, tenir en compte que cap situació que ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre. Plaer: benestar lligat a la felicitat. S. Mill parla de les diferències qualitatives dels plaers, a diferència de Bentham (que valora el número, la quantitat de plaer) per S. Mill no tots els plaers són equiparables i l’ètica ha de contemplar aquells que no provenen d’accions purament egoistes i contribueixin a millorar el benestar de la societat. Felicitat: és la pauta a partir de la qual es guia l’utilitarisme quan parla d’accions morals. Es determina si una acció és bona o és dolenta quan produeix felicitat a un major nombre d’individus. Per S. Mill, la felicitat està vinculada al fet de gaudir de forma solidària ( no podem ser feliços si els que ens rodegen no ho són) i és diferent del concepte d’acontentament (plaer personal, no moral). Principi de llibertat negativa: la llibertat no es defineix com a capacitat de realitzar la pròpia voluntat (llibertat positiva) sinó que s’entén com l’absència d’interferències en un àmbit en què les persones podem fer el que vulguem. La llibertat negativa dibuixa un cercle privat en el que ningú (ni tan sols l’Estat) té dret a controlar la voluntat o accions individuals.
Virtut : qualitat moral d’excel·lència humana lligada, segons S.Mill a la necessitat de sentir-se admirat i estimat (buscant l’excel·lència) i al desig d’estar amb els altres (una mena d’instint social). Liberalisme: és la teoria que defensa la mínima participació de l’Estat en l’economia i la mínima interferència en la vida privada de les persones. És la teoria de l’Estat mínim (en contraposició al socialisme: l’Estat màxim) i se sol considerar que el liberalisme és el marc polític de les ètiques utilitaristes per la reivindicació de la idea que l’individu ha de mantenir el control i la iniciativa sobre la pròpia vida. Principi de dany: norma ètica segons la qual els individus són lliures d’actuar com els sembli convenient sempre que les accions no vagin en detriment dels altres, no és lícit perjudicar a ningú en favor de la pròpia felicitat. Críticas sobre l'utilitarisme → pregunta 5 1r. - La impossibilitat de mesorar el plaer, per manca d'un criteri (és possible sumar els plaers individuals per tal d’obtenir un total). → és molt difícil mesurar un plaer 2n. - El perill polític de l'utilitarisme. → Pot acabar significant un seguit de mesures d’enginyeria social reformista que pot vulnerar la seva pròpia essència (Ray bradbury → FAHRENHEIT). 3r. - Els valors sagrats o no negociables → John Rawls. Hi ha valors que no estan sotmesos al càlcul, la seva valoració està fora de qualsevol dubte. peli: la proposició indecent. hi ha valors sagrats no negociables o tot té un preu. A. jen → els utilitaristes no li donen importància als drets naturals. 4r. - El plaer com a fenomen purament psicològic. → És una qüestió material, fisiològica. També podria ser assolida a través de drogues o euforitzants diversos. hi han coses que son bones i dolentes per si soles independentment de que provoquin plaer o dolor. Crítiques a l'utilitarisme. L'utilitarisme ha estat una filosofia política molt discutida i ha predominat en l'àmbit nord-americà, com a mínim fins a l'eclosió de Rawls i la posterior polèmica amb el comunitarisme i el llibertarisme. Les crítiques han estat abundoses: es tracta -cal no oblidar-ho- d'una "ètica de mínims"; i sempre resultarà difícil (per no dir impossible) establir quin sigui el "mínim" de llibertat o de dignitat assumible -a no ser que sigui "tota la dignitat" (per l'estil comunitarista) o "tota la llibertat" (llibertarisme). · Pel que fa al tema del càlcul utilitarista dels plaers: hi ha criteris que són qualitatius en ells mateixos i que mai no podran reduir-se a quantificació (per exemple els de caire estètic). Són criteris que ofereixen una mena de plaer que, sovint, només està a l'abast d'un petit
https://www.studocu.com/ca-es/document/best-notes-for-high-school-ca-es/historia-de-la-filosofia/resum-selectivitat-o -per-examens-de-js-mill/
