Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Filosofia moderna, Stuart Mill, Resúmenes de Historia de la Filosofía

trobem el positivisme de compte, Jeremy bentham i Stuart Mill

Tipo: Resúmenes

2022/2023

Subido el 22/05/2023

jordina-civico-pichaco
jordina-civico-pichaco 🇪🇸

7 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
GEO BLOC 4
4.1 DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
4.1.1 UN MÓN EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
La dinàmica demogràfica indica com varia població d’un territori l llarg del
temps i la poblac pot créixer o disminuir per creixement vegetatiu o
migratori.
El creixement total és la suma del creixement migratori o vegetatiu.
La taxa de creixement vegetatiu és la diferència entre taxa de natalitat i la
taxa de mortalitat.
Taxa de natalitat=n ascuts vius
població total x1000
Taxa de mortalitat =defuncions
població total x1000
1929 Warren Thompson un demògraf nord-americà va observar canvis en
relació entre naixements i defuncions i va formular models de transició de
demografia.
La evolució en la població mundial a la ½ del segle XX el creixement és més
elevat, de 2500 milions de persones a l’any 1950 han passat a ser 7700
milions avui dia. El creixement es produït per dos factors, hi ha un descens
en les taxes de mortalitat infantil i general, mantenint fins a 1970 de les
taxes de natalitat elevades.
Al 1973 les taxes de natalitat i el % de l’increment de la població van baixar
lentament, una gran quantitat de la població era jove d’entre 0-14.
Actualment l’augment accelerat es dona a Àfrica, sobretot a la subsahariana
i supera el doble de la mitja mundial.
A la resta del planeta la població augmenta i tendeix a una disminució
progressiva de naixements. Les taxes naturals moderades entre 10-20 per
mil.
La taxa de mortalitat mundial disminueix lentament, Europa és l’únic
continent on s’alça per l’envelliment i la més baixa es a Amèrica Central i
del Sud. Per gran quantitat de població jove en condicions sanitàries i
alimentàries acceptables.
Les projeccions de la ONU del segle XXI el procés de creixement s’alentirà.
Al 2050 la població arribarà a 9800 milions i a finals de segle a 11000
milions.
4.1.2 LA DISMINUCIÓ UNIVERSAL DE LA FECUNDITAT
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Filosofia moderna, Stuart Mill y más Resúmenes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

GEO BLOC 4

4.1 DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

4.1.1 UN MÓN EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

La dinàmica demogràfica indica com varia població d’un territori l llarg del temps i la població pot créixer o disminuir per creixement vegetatiu o migratori. El creixement total és la suma del creixement migratori o vegetatiu. La taxa de creixement vegetatiu és la diferència entre taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.

Taxa de natalitat =

n ascuts vius

població total

x 1000

Taxa de mortalitat =

defuncions

població total

x 1000

1929 Warren Thompson un demògraf nord-americà va observar canvis en relació entre naixements i defuncions i va formular models de transició de demografia. La evolució en la població mundial a la ½ del segle XX el creixement és més elevat, de 2500 milions de persones a l’any 1950 han passat a ser 7700 milions avui dia. El creixement es produït per dos factors, hi ha un descens en les taxes de mortalitat infantil i general, mantenint fins a 1970 de les taxes de natalitat elevades. Al 1973 les taxes de natalitat i el % de l’increment de la població van baixar lentament, una gran quantitat de la població era jove d’entre 0-14. Actualment l’augment accelerat es dona a Àfrica, sobretot a la subsahariana i supera el doble de la mitja mundial. A la resta del planeta la població augmenta i tendeix a una disminució progressiva de naixements. Les taxes naturals moderades entre 10-20 per mil. La taxa de mortalitat mundial disminueix lentament, Europa és l’únic continent on s’alça per l’envelliment i la més baixa es a Amèrica Central i del Sud. Per gran quantitat de població jove en condicions sanitàries i alimentàries acceptables. Les projeccions de la ONU del segle XXI el procés de creixement s’alentirà. Al 2050 la població arribarà a 9800 milions i a finals de segle a 11000 milions. 4.1.2 LA DISMINUCIÓ UNIVERSAL DE LA FECUNDITAT

La natalitat es calcula sobre el total de la població, té conclusions enganyoses on hi ha un percentatge de població vella, fa abaixar la natalitat tot i que les dones fèrtils tinguin més fills. La fecunditat ajuda a explicar més bé el creixement demogràfic i les seves conseqüències. D’ICF ha disminuït en el món als darrers 50 anys al 2050 s’aproximarà a l’índex de reemplaçament generacional. 2,1 fills per dona als països desenvolupats. Els factors biològics com l’alimentació el període de lactància i els factors socials determinen la dificultat de fecunditat entre països i zones urbanes i rurals. 4.2 CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES DE CATALUNYA I ESPANYA La població catalana fa 300 anys que augmenta i la dinàmica no és regular sinó que va per etapes de creixement ràpid i lent i per etapes d’estancament. Del s.XVIII-XIX augmenta per creixement vegetatiu. Del s.XX-XXI augmenta pel creixement migratori. Al segle XX el creixement vegetatiu es feble fins que a finals del segle arriba al mínim i actualment està tenint una lleu remuntada. Hi ha un augment de població jove aportada per la immigració, això ha fet augmentar la natalitat fins al 11,4 per mil a Catalunya a la primera dècada del segle XXI. La immigració a Catalunya es va aturar amb la crisi econòmica del 2008. 4.2.1 EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC A ESPANYA. Hi ha una evolució en la població espanyola al s.XVIII s’inicia una etapa de creixement continu fins actualitat, el creixement és lent al s.XVIII i s’accelera durant els segles XIX-XX. A finals del s.XVIII hi ha un augment de població que provoca conseqüències canvi d’una orientació de creixement vegetatiu que passa de creixement feble per l’elevada mortalitat a creixement intens, per desaparició mortalitat catastròfica. Entre els anys 1787 – 1910 es dobla la població de 10 a 20 milions d’habitants. Del 1910 – 2001 es torna a doblar de 20 a 40 milions.