¡Descarga Fitxa Llatí Medieval 1 y más Exámenes en PDF de Idioma Latín solo en Docsity!
Pràctiques de Llatí 1
Textos de llatí medieval
DE NOBILI REGE IACOBO I ARAGONVM,
VALENTIAE ET MAIORICARVM, ET COMITE BARCHINONAE
AC DOMINO MONTISPESSVLANI
LatMed
Fitxa 1
4.- De adquisitione regni et captione Maioricarum. 4.1. Postea, deliberato et communicato consilio Barchinonae suorum nobilium et baronum, necnon episcoporum et aliorum praelatorum etiam regni sui, magno navigio congregato, ivit ad Maioricarum insulas, quae vocantur antiquitus Baleares; 4.2. et post multa et varia proelia, in quibus mortui fuerunt plures nobiles et alii milites Cataloniae et Aragoniae, civitatem obsedit Maioricarum, 4.3. et cepit eam auxilio Iesu Christi cum rege suo et populo universo, 4.4. et pluribus mortuis Sarracenis subiugavit sibi civitatem praedictam multum nobilem et divitiis praepollentem, cum tota insula civitatis et aliis insulis d’Eviza et Menorca; 4.5. et dimissis ibi qui defenderent civitatem, dotatis ecclesiis et ibidem episcopo ordinato, ad terram suam cum magno honore et victoria est reversus.
- De adquisitione regni et captione Maioricarum. Tant en llatí clàssic com en llatí medieval, és habitual que el títol d’una obra o d’un passatge com aquest comence amb la preposició de , que es construeix sempre amb un sintagma nominal en ablatiu. Una altra característica del llatí medieval és la llatinització d’alguns topònims que no eren emprats en llatí clàssic. Al text trobem així Maiorica (que utilitzat en plural significa “les Balears”), Catalonia, Menorca, Eviza... Un altre topònim no clàssic és Aragonia, - ae, que a voltes apareix amb un genitiu plural Aragonum.
4.1. Postea, deliberato et communicato consilio Barchinonae suorum nobilium et baronum, necnon episcoporum et aliorum praelatorum etiam regni sui, magno navigio congregato, ivit ad Maioricarum insulas, quae vocantur antiquitus Baleares; El llatí medieval utilitza molt la construcció d’ablatiu absolut (participi en ablatiu, que fa de nucli verbal + sintagma en ablatiu, que fa de nucli nominal). En aquesta oració n’hi ha dos, amb molts complements en genitiu. L’oració principal, si llevem les dues grans proposicions d’ablatiu absolut, és breu, i ací la veus marcada en negreta i cursiva: Postea , [deliberato et communicato consilio Barchinonae suorum nobilium et baronum, necnon episcoporum et aliorum praelatorum etiam regni sui], [magno navigio congregato], ivit ad Maioricarum insulas , [quae vocantur antiquitus Baleares]. § Postea ivit ad Maioricarum insulas El subjecte de l’oració principal és un “Iacobus” que no apareix al text perquè ja ha estat esmentat abans, i que has de traduir com a “Jaume”. § A quin verb pertany la forma ivit? En quin temps està?
- Ivit : 3ª persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu, veu activa. Verb eo. § De quins elements està compost l’adverbi postea_?
- Postea_ està format per la preposició post (“després de”) i el pronom ea (“ això”). Ara que ja coneixes el sentit de l’oració principal, passem a les subordinades construïdes amb ablatiu absolut que hem marcat amb claudàtors. § Quina és la classificació d’una oració d’ablatiu absolut? És una subordinada substantiva, adjectiva o adverbial?
- Les oracions d’ablatiu absolut són subordinades adverbials de temps. § deliberato et communicato consilio Barchinonae suorum nobilium et baronum , necnon episcoporum et aliorum praelatorum etiam regni sui , [...] Ara tens marcat el sintagma en ablatiu en negreta, i els seus complements del nom en genitiu en cursiva. “Barchinonae”, tot i que sembla un genitiu per la terminació en – ae, en realitat és un cas locatiu, i significa “en Barcelona”. El llatí medieval llatinitza paraules no clàssiques, com ara baro, baronis , “baró”, com a títol nobiliari, o dóna un nou significat a paraules clàssiques: comes, comitis : en llatí medieval “comte”. dux, ducis : en llatí medieval “duc”. § Quin és el significat d’aquests dos mots en llatí clàssic? Explica com pot haver evolucionat el sentit.
- Comes: ‘company’, ‘soci’, ‘aliat’, ‘persona del seguici o de l’escorta’.
- Dux: ‘guia’, ‘conductor’, ‘cabdill’, ‘comandant’.
§ Quina és la funció dins de la proposició del pronom relatiu quibus?
- Quibus fa de complement circumstancial de lloc (figurat). § Quins són els sintagmes que fan de subjecte del verb?
- Plures nobiles i alii milites Cataloniae et Aragoniae. La part més interessant és el verb morti fuerunt. Es tracta d’un pretèrit perfet de la veu passiva, però construït a la manera romànica, no a la manera clàssica. § Repassa els teus apunts i digues quina seria la manera clàssica de formar aquest mateix temps. Recorda que si trobes una construcció semblant a l’examen l’hauràs d’explicar igual que ho fas ací.
- En llatí clàssic aquest temps tindria la forma mortui sunt (3a persona del plural del pretèrit perfet d’indicatiu de la veu passiva). En llatí medieval l’auxiliar sum adopta el temps verbal de la forma (fuerunt, 3a persona del plural del pretèrit perfet d’indicatiu de la veu passiva). 4.3. et cepit eam auxilio Iesu Christi cum rege suo et populo universo, El subjecte del verb cepit és també Iacobus, que no apareix. El pronom eam es refereix a la civitas Maioricarum de l’oració anterior. Com que no el pronom is, ea, id no té valor demostratiu, ací el pots traduir perfectament per un pronom feble, allò que en castellà anomenen “un pronombre átono” de tercera persona. Iesu Christi és una expressió en genitiu singular, “Jesucrist”. La primera part, Iesu, no es declina perquè prové de l’hebreu, que és una llengua indeclinable. Alguns noms propis del mateix origen, però, a voltes es troben llatinitzats i declinables, com el mateix Iacobus que hem esmentat abans. 4.4. et pluribus mortuis Sarracenis subiugavit sibi civitatem praedictam multum nobilem et divitiis praepollentem , cum tota insula civitatis et aliis insulis d’Eviza et Menorca; El primer que trobem en aquesta oració és una construcció d’ablatiu absolut molt fàcil, però amb una característica molt llatina, la disjunció o separació d’un sintagma: § pluribus mortuis Sarracenis à mortuis pluribus Sarracenis El mot sarracenus,-a- um, “sarraí”, apareix en llatí a partir del segle II EC, és a dir, molt abans de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident i 500 anys abans de la predicació de Mahoma; en l’Edat Mitjana, però, “sarraí” va ser emprat amb el significat de “musulmà”. è Investiga l’etimologia d’aquesta paraula, que és d’origen semítica.
- Provè del llatí medieval sarracēnu , adaptació de l'àrab xarqiīn , ‘orientals’. Hem marcat en negreta el complement directe del verb subiugavit, el nucli del qual és el substantiu civitatem. è L’adjectiu praedictus, - a, - um , que apareix sovint en aquest text, significa “abans esmentat”, “dessús dit”. Busca’l al diccionari en llatí i identifica els elements que el componen.
- Praedictus (“dit anteriorment”) està format pel prefix prae- (amb sentit d’anterioritat) i el participi de perfet passiu dictus , del verb dico (‘dir’).
è Fes el mateix amb l’adjectiu praepollens, praepollentis , que comparteix el mateix prefix amb l’anterior. § insula civitatis : Aquesta expressió significa literalment “l’illa de la ciutat”, és a dir, l’illa a la qual dóna nom la Ciutat de Mallorca, l’illa de Mallorca. § d’Eviza : Evidentment, aquesta construcció no te gens de llatí, sinó que està utilitzant la preposició de (amb apòstrof, a més) seguida d’un substantiu sense declinar. En llatí, l’illa rebia el nom d’ Ebusus, i els seus habitants, ebusitani : https://la.wikipedia.org/wiki/Pityussae 4.5. et [dimissis ibi {qui defenderent civitatem}], [dotatis ecclesiis] et [ibidem episcopo ordinato], ad terram suam cum magno honore et victoria est reversus. L’oració comença per tres construccions d’ablatiu absolut que marquem entre claudàtors, la primera d’elles té una proposició subordinada de relatiu “qui defenderent civitatem”. Recorda que en llatí clàssic una proposició d’aquest tipus, si porta el verb en subjuntiu, té valor de finalitat, “per a defendre...”. Ací també es pot traduir amb sentit de possibilitat “que defensarien, que podrien defensar”. El verb principal, est reversus, concerta amb el subjecte comú a totes les oracions, Iacobus, i és una forma de pretèrit perfet deponent: cal traduir-la amb sentit actiu. TRADUCCIÓ- TEXT 1 Sobre l’adquisició del regne i la presa de Mallorca. Després d’això, havent deliberat i compartit a Barcelona el consell dels seus nobles ibarons, així com dels bisbes i altres prelats del seu regne, havent reunit un gran vaixell, se n’anà a les illes de Mallorca, que antigament eren anomenades les Balears; i després de moltes i diverses batalles, en les quals foren morts nombrosos nobles i altres soldats de Catalunya i d’Aragó, assetjà la ciutat de Mallorca, i la prengué amb l’auxili de Jesucrist amb el seu rei i tot el poble, i havent mort nombrosos sarraïns subjugà per a si la molt noble i rica ciutat adés esmentada, amb tota l’illa de la ciutat i les altres illes d’Eivissa i Menorca; i havent-hi enviat els qui defensarien la ciutat, havent dotat les esglésies i al mateix punt ordenat el bisbe, amb gran honor i victòria tornà a la seua terra.
