Llatí 1- Fitxa Medieval 4 | Exámenes de Idioma Latín

L.M Llatí 1

Pràctiques+de+Llatí+1+

Textos+de+llatí+medieval+

DE NOBILI REGE IACOBO I ARAGONVM,

VALENTIAE ET MAIORICARVM, ET COMITE BARCHINONAE

AC DOMINO MONTISPESSVLANI

LatMed'

Fitxa'4'

El relat de la vida del rei Jaume I continua amb la descripció de la seua nombrosa

descendència i dels llurs casaments amb altres llinatges nobles europeus. El matrimoni de

Jaume I amb na Violant d’Hongria va donar molts descendents, entre els quals:

• la infanta Violant d'Aragó (vers 1236-1300), casada el 1248 amb el futur Alfons

X de Castella

• la infanta Constança d'Aragó (1239-vers 1275), casada el 1256 amb l'infant Joan

Manuel de Borgonya i de Suàbia, germà del rei Alfons X de Castella

• Pere II el Gran (1240-1285), rei d'Aragó i València i comte de Barcelona, que es

va casar amb Constança, la filla del rei Manfred de Sicília

• Jaume II de Mallorca (1243-1311), rei de Mallorca, que es va casar amb la filla

del comte de Foix, Sclarmonda

• la infanta Elisabet d'Aragó (1247-1271), casada el 1262 amb el futur Felip III de

França

• l'infant Sanç d'Aragó (vers 1248-1275), arquebisbe de Toledo

Si t’has aclarit amb tot aquest embolic familiar, podem passar al text. Recorda que estem

parlant de la descendència de la reina Violant, que és la “domina regina” que s’anomena

en el text

6.4. Item de dicta domina regina Aragonum fuerunt tres filii procreati: Petrus scilicet et

Iacobus et Sanxo, qui fuit archiepiscopus Toletanus et, cum plures Sarraceni causa vastandi

et destruendi terram in Hispaniam advenissent, fuit a dictis Sarracenis pro fide Christi et

patriae tuitione cum Christianis pluribus interfectus.

6.5. Petrus vero habuit in uxorem dominam Constantiam, filiam Manfredi regis Siciliae.

Iacobus frater eius duxit Sclarmondam, sororem Fuxensis comitis, in uxorem.

6.6. Item dominus Iacobus rex praedictus habuit tres filias ex eadem, dominam

Constantiam scilicet, quae fuit uxor Emanuelis fratris supradicti regis Castellae, et dominam

Elisabet, quam in uxorem duxit Philippus, filius Ludovici regis Franciae, et dominam

Mariam, quae virum non habens fuit mortua sin prole.

La primera oració sembla més complicada del que en realitat és, perquè la seua proposició

principal és curta. El que cal remarcar són les formes verbals passives que hi apareixen,

que tenen formes impròpies de la llengua llatina clàssica.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Llatí 1- Fitxa Medieval 4 y más Exámenes en PDF de Idioma Latín solo en Docsity!

Pràctiques de Llatí 1

Textos de llatí medieval

DE NOBILI REGE IACOBO I ARAGONVM,

VALENTIAE ET MAIORICARVM, ET COMITE BARCHINONAE

AC DOMINO MONTISPESSVLANI

LatMed

Fitxa 4

El relat de la vida del rei Jaume I continua amb la descripció de la seua nombrosa descendència i dels llurs casaments amb altres llinatges nobles europeus. El matrimoni de Jaume I amb na Violant d’Hongria va donar molts descendents, entre els quals:

la infanta Violant d'Aragó (vers 1236-1300), casada el 1248 amb el futur Alfons X de Castella
la infanta Constança d'Aragó (1239-vers 1275), casada el 1256 amb l'infant Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia, germà del rei Alfons X de Castella
Pere II el Gran (1240-1285), rei d'Aragó i València i comte de Barcelona, que es va casar amb Constança, la filla del rei Manfred de Sicília
Jaume II de Mallorca (1243-1311), rei de Mallorca, que es va casar amb la filla del comte de Foix, Sclarmonda
la infanta Elisabet d'Aragó (1247-1271), casada el 1262 amb el futur Felip III de França
l'infant Sanç d'Aragó (vers 1248-1275), arquebisbe de Toledo Si t’has aclarit amb tot aquest embolic familiar, podem passar al text. Recorda que estem parlant de la descendència de la reina Violant, que és la “domina regina” que s’anomena en el text 6.4. Item de dicta domina regina Aragonum fuerunt tres filii procreati: Petrus scilicet et Iacobus et Sanxo, qui fuit archiepiscopus Toletanus et, cum plures Sarraceni causa vastandi et destruendi terram in Hispaniam advenissent, fuit a dictis Sarracenis pro fide Christi et patriae tuitione cum Christianis pluribus interfectus. 6.5. Petrus vero habuit in uxorem dominam Constantiam, filiam Manfredi regis Siciliae. Iacobus frater eius duxit Sclarmondam, sororem Fuxensis comitis, in uxorem. 6.6. Item dominus Iacobus rex praedictus habuit tres filias ex eadem, dominam Constantiam scilicet, quae fuit uxor Emanuelis fratris supradicti regis Castellae, et dominam Elisabet, quam in uxorem duxit Philippus, filius Ludovici regis Franciae, et dominam Mariam, quae virum non habens fuit mortua sin prole. La primera oració sembla més complicada del que en realitat és, perquè la seua proposició principal és curta. El que cal remarcar són les formes verbals passives que hi apareixen, que tenen formes impròpies de la llengua llatina clàssica.

Recorda que en llatí clàssic el pretèrit perfet de la veu passiva es fa amb el present del verb sum i el participi passat del verb que es conjuga: amatur (és amat) à amatus est (fou amat) En llatí medieval el sistema es reconfigura: desapareixen les formes amb desinències personals secundàries que abans formaven el tema de present ( amor, amaris, amatur. ..) i són substituïdes sempre per formes compostes amb el verb auxiliar sum: amatus est (és amat) à amatus fuit (fou amat) Cada vegada que en el text trobes una forma com amatus fuit , és a dir, amb l’auxiliar en pretèrit perfet o plusquamperfet ( amatus fuerat ), estàs davant d’una forma no clàssica, pròpia del llatí medieval. 6.4. Item de dicta domina regina Aragonum fuerunt tres filii procreati, Petrus scilicet et Iacobus et Sanxo, qui fuit archiepiscopus Toletanus et, cum plures Sarraceni causa vastandi et destruendi terram in Hispaniam advenissent, fuit a dictis Sarracenis pro fide Christi et patriae tuitione cum Christianis pluribus interfectus. La primera proposició és molt simple:

Item de dicta domina regina Aragonum fuerunt tres filii procreati à Quin és el subjecte de l’oració? Busca un nominatiu plural. - El subjecte és tres filii D’aquesta proposició en depenen l’altra, que és sintàcticament una aposició del subjecte, al qual van units per l’adverbi scilicet “és a dir”, “o siga”: El nucli de la proposició que forma l’aposició és triple:
Petrus scilicet et Iacobus et Sanxo, [...] Una de les coses que caldria remarcar és que aquests tres substantius en aposició haurien d’estar en nominatiu, perquè concorden amb tres filii ; Petrus i Iacobus són nominatius, pero Sanxo té una forma estranya. De fet, existeix una forma llatinitzada del clàssic nom ibèric, “Sanctius” i també una forma catalana, “Sanç”, però ací el redactor ha optat per la forma aragonesa sense llatinitzar. Això ho hauries de remarcar en el teu comentari. Del substantiu (indeclinable, però amb funció d’aposició del subjecte) Sanxo, depèn la resta de l’oració, articulada com una proposició doble de relatiu que té al seu interior una proposició subordinada adverbial temporal-causal introduïda per cum (el denominat cum històric): Sanxo, [qui fuit archiepiscopus Toletanus] et, {cum plures Sarraceni causa vastandi et destruendi terram in Hispaniam advenissent}, [(qui) fuit a dictis Sarracenis pro fide Christi et patriae tuitione cum Christianis pluribus interfectus]. La primera proposició de relatiu és molt fàcil: archiepiscopus és un carrec eclesiàstic, arquebisbe.

6.6. Item dominus Iacobus rex praedictus habuit tres filias ex eadem, dominam Constantiam scilicet, quae fuit uxor Emanuelis fratris supradicti regis Castellae, et dominam Elisabet, quam in uxorem duxit Philippus, filius Ludovici regis Franciae, et dominam Mariam, quae virum non habens fuit mortua sin prole. Aquesta oració és llarga, però d’estructura simple i repetitiva, característica també del llatí medieval. Organitzem gràficament la seua estructura per a veure com hi ha un complement directe ( tres filias ), del qual depenen tres aposicions (els noms de les tres filles) i sengles proposicions de relatiu dependents de cadascun. Recorda que els adjectius praedictus, - a, - um i supradictus, - a, - um tenen un significat semblant “abans esmentat”, “desús dit”, “ja mencionat”:

dominus Iacobus rex praedictus habuit tres filias ex eadem aquesta eadem és Yoles (subst. indeclinable), és a dir, Violant d’Hongria Primera filla:
dominam Constantiam scilicet, [quae fuit uxor Emanuelis fratris supradicti regis Castellae], Segona fillia:
et dominam Elisabet, [quam in uxorem duxit Philippus, filius Ludovici regis Franciae], Tercera filla
et dominam Mariam, [quae virum non habens fuit mortua sin prole]. TRADUCCIÓ- TEXT 4 Així mateix, de la dita senyora reina d’Aragó foren engendrats tres fills; ço és, Pere, Jaume i Sanç, que fou arquebisbe de Toledo i, havent arribat a Hispània nombrosos sarraïns per devastar i destruir la terra, fou assassinat pels dits sarraïns en favor de la fe de Crist i de la defensa de la pàtria juntament amb nombrosos cristians. Però Pere tingué per muller na Constança, filla del rei Manfred de Sicília. El seu germà Jaume prengué per muller Esclarmonda, germana del comte de Foix. Igualment, el dit adés rei en Jaume tingué tres filles de la mateixa dona; ço és, na Constança, que fou la muller del germà del dit adés rei de Castella; n’Elisabet, a la qual Felip, fill del rei Lluís de França, prengué per muller, i na Maria, que no tenint marit morí sense descendència.

Llatí 1- Fitxa Medieval 4, Exámenes de Idioma Latín

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Llatí 1- Fitxa Medieval 4 y más Exámenes en PDF de Idioma Latín solo en Docsity!

Pràctiques de Llatí 1

Textos de llatí medieval

DE NOBILI REGE IACOBO I ARAGONVM,

VALENTIAE ET MAIORICARVM, ET COMITE BARCHINONAE

AC DOMINO MONTISPESSVLANI

LatMed

Fitxa 4