FONTS DRET MERCANTIL, Apuntes de Derecho

¡Descarga FONTS DRET MERCANTIL y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

DRET EMPRESARIAL

CURS 2017 / 2018

GRAU RELACIONS LABORALS

1r QUATRIMESTRE

Prof: Ginebra COMELLAS i ESTIBAL (M1)

CONCEPTE I FONTS DEL

DRET MERCANTIL

I. NAIXEMENT, DESENVOLUPAMENT I FONTS DEL DRET MERCANTIL

El dret (com a conjunt de normes que regulen les relacions dels homes entre sí en quant a membres de la societat) es divideix en: · DRET PÚBLIC: Que és aquell que regula les relacions entre les persones i entitats privades amb els poders públics i les d’aquets darrers entre sí. · DRET PRIVAT: Regula les relacions dels particulars entre si. Així també, el Dret Privat es divideix en dues grans branques fonamentals el Dret Comú (Dret Civil) i els Drets Especials (Dret Mercantil, familia, successions, Internacional Privat, Laboral…) PERÒ QUAN NEIX EL DRET MERCANTIL COM A ORDENAMENT JURÍDIC AUTÒNOM I DIFERENT DEL DRET COMÚ?

El naixement del Dret Mercantil es troba vinculat a l’Edat Mitjana I als gremis de mercaders que s’organitzaven a les ciutats comercials medievals per a la defensa dels interessos comuns d’una classe: els mercaders o comerciats. Aquestes corporacions,

1. Estaven regides per uns estatuts que recollien les pràctiques mercantils tradicionals
2. Instituiren Tribunals de mercaders que resolien les qüestions surgides entre els associats. Surgeixen d’aquesta manera les primeres col·leccions de normes de Dret Mercantil en la que està l’origen d’aquest com a dret autònom separat del Dret Civil, naixent per tant, com un doble caràcter consuetudinari i professional: era el dret creat pels comerciants per resoldre les qüestions sorgides per raó del comerç que professionalment realitzaven.

QUÈ QUEDA VIGENT EN EL CODI DE COMERÇ ACTUALMENT?

· Empresari persona física i societats personalistes · Registre Mercantil · Comptabilitat dels empresaris · Alguna cosa de les Obligacions i els contractes mercantils · Prescripcions I QUÈ HI TROBEM FORA DEL CODI DE COMERÇ? Tot el que no està inclòs o vigent es regula en Lleis Especials: Societats de capital, Modificacions Estructurals de les Societats Mercantils, Patents, Marques, Propietat Intel·lectual, Propieatat Industrial, Publicitat, Defensa dels Consumidors i Usuaris, Competència deslleial, Defensa de la Competència, Cambiaria i del Xec, Crèdit al Consum, contracte d’assegurança, contracte d’agència, etc.

II. LES FONTS DEL DRET MERCANTIL

Lex specialis derogat generalis

Per tal de conèixer quines són les fonts del DM hem d’analitzar el contingut dels articles 2 i 50 Ccom: Artículo 2 Los actos de comercio, sean o no comerciantes los que los ejecuten, y estén o no especificados en este Código, se regirán por las disposiciones contenidas en él; en su defecto, por los usos del comercio observados generalmente en cada plaza, y, a falta de ambas reglas, por las del Derecho común. Serán reputados actos de comercio los comprendidos en este Código y cualesquiera otros de naturaleza análoga. Artículo 50 Los contratos mercantiles, en todo lo relativo a sus requisitos, modificaciones, excepciones, interpretación y extinción y a la capacidad de los contratantes, se regirán en todo lo que no se halle expresamente establecido en este Código o en Leyes especiales, por las reglas generales del Derecho común.

ELS USOS DE COMERÇ

Són normes de Dret objectiu creades per la observancia repetida, uniforme i constant dels comerciants en els seus negocis. L’ús és el costum mercantil. Neixen en l’àmbit de la contracació mercantil amb una triple funció: Suplir l’absència d’una regulació legal adequada (usos normatius); per tal de cobrir llagunes en el contingut dels contractes; o per a resoldre els dubtes que sorgeixen de la interpretació dels mateixos (usos interpretatius). Tot i la seva importància històrica, la seva utilització ha decaigut bastant menys en l’àmbit del comerç internacional. EL PRINCIPAL PROBLEMA DELS USOS ÉS LA SEVA PROVA.

LA JURISPRUDÈNCIA

És la doctrina que de manera reiterada estableix el Tribunal Suprem a l’interpretar i aplicar les fonts del Dret i compleix la funció de complementar l’ordenament jurídic. Les normes de l’ordenament jurídic mercantil es troben sotmeses a la Constitució i més concretament a la Constitució Econòmica en la que es fixen els principis ordenadors de l’activitat econòmica.

ORDENAMENT JURÍDIC DE LA UNIÓ EUROPEA I DRET MERCANTIL ESPANYOL

La incorporació d’Espanya a la UE ha suposat un canvi profund en l’Ordenament Jurídic Espanyol i, especialment en l’àmbit regulat pel Dret Mercantil. Aquest canvi s’ha produit fonamentalment a través de: · Reglaments : Són actes normatius generals directament aplicables a tots els Estats Membres sense necessitat d’un procés legislatiu d’incorporació a cadascún d’ells. · Directives: Són actes normatius que tenen com a destinataris als Estats Membres i la obligatorietat dels quals només afecta als resultats proposats, deixant llibertat als Estats respecte de la forma i mètodes per a aconseguir-los. Existeixen, a més a més, altres categories d’actes jurídics en l’àmbit de la UE: · Decisions: Són normes obligatòries i, per tant, vinculants que es dirigeixen a destinataris concrets. · Recomanacions: No són d’obligat compliment i solen procedir de la iniciativa d’una institució comunitària. Són una “invitació” a actuar d’una determinada manera. · Dictàmens: Són actes normatius de caràcter no vinculant que expressen un judici o valoració i acostumen a emetre’s com a conseqüència d’una iniciativa externa.

I NO OBLIDEM EL DRET UNIFORME DEL COMERÇ INTERNACIONAL: LA NOVA LEX MERCATORIA