Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apuntes sobre funciones, derivadas y integrales: ejemplos y propiedades, Ejercicios de Matemáticas

Documento que presenta conceptos básicos de funciones, derivadas y integrales, incluye ejemplos de funciones polinómicas, exponenciales, logarítmicas y periódicas. Además, se detallan las propiedades de las funciones exponentes y logaritmos, y se explican los conceptos de derivada y integral.

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 10/04/2018

miquel_butler
miquel_butler 🇪🇸

5

(1)

5 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Formulari de Matem`atiques: funcions, derivades i integrals
J. Ripoll, Universitat de Girona, Facultat de Ciencies.
1. Una funci´o y=f(x) ´es una relaci´o entre dues variables de manera que per cada valor de x(variable
independent) s’assigna un sol valor de y(variable dependent). Gr`afiques. Eixos de coordenades.
2. Exemples de funcions (a, b, c par`ametres): funcions polin`omiques com rectes y=ax +b, par`aboles
y=ax2+bx +c, etc., funcions exponencials i logar´ıtmiques y=exiy= ln(x) amb e= 2.718281· ··,
y=axiy= loga(x) amb a > 0, a 6= 1, i funcions peri`odiques com y= sin(ax) i cos(ax).
3. El logaritme ´es la funci´o inversa de l’exponencial: y=exx= ln y,y=axx= logay.
4. Propietats de exp. & log: ax·ay=ax+y,ax
ay=axy,a0= 1, (ax)y=ax y , loga(x·y) = logax+ logay,
logax
y= logaxlogay, loga(xb) = b·logax, loga1 = 0, a=a1/2.
5. Conversi´o entre exp. & log: ax=exln a, logay=ln y
ln a, (a > 0, a 6= 1).
6. La derivada d’una funci´o representa el canvi infinitesimal de la funci´o respecte de la seva variable.
La derivada en un punt f0(x0) ens diu com varia la funci´o en aquell punt x0i ens ona la direcci´o que
segueix la funci´o. Taxa instant`ania de canvi: dy
dx = lim
x0
y
x=f0(x0) ´es la variaci´o de la variable
dependent yrespecte de la variaci´o arbitr`ariament petita de la variable independent x.
7. Equaci´o de la recta tangent a una funci´o f(x) en un punt x0:y=f0(x0)(xx0) + f(x0).
8. Derivades b`asiques. La derivada d’un polinomi del tipus f(x) = xn, on n0 ´es el grau del polinomi,
´es f0(x) = nxn1que ´es un polinomi d’un grau menys. La derivada de l’exponencial ´es ella mateixa, si
f(x) = exllavors f0(x) = ex. La funci´o logaritme compleix que f(x) = ln xif0(x)=1/x. En derivar
les funcions sinus i cosinus, s’intercanvien entre elles llevat d’un signe, concretament: si f(x) = sin x
llavors f0(x) = cosx, i si f(x) = cosxllavors f0(x) = sin x.
9. Regles de derivaci´o I. Un factor constant multiplicant es pot treure fora de la derivada i la derivada
d’una suma ´es suma de derivades. Combinant les dues regles tenim que si y=af(x) + bg(x) llavors
y0=af0(x) + bg0(x), on a, b on par`ametres.
10. Regles de derivaci´o II. La derivada d’un producte ´es la derivada del primer pel segon sense derivar
es la derivada del segon pel primer sense derivar, (u·v)0=u0·v+v0·u. La derivada d’una divisi´o
´es igual per`o restant i dividint pel segon sense derivar al quadrat, (u/v)0= (u0·vv0·u)/v2
11. Magnituds encadenades x7→ y7→ z. Regla de la cadena dz
dx =dz
dy ·dy
dx , la variaci´o de zrespecte de x
´es igual a la variaci´o de zrespecte de yper la variaci´o de yrespecte de x. Exemple: y= 40e0.1xi
z=y21, llavors dz
dx = (2y)(0.1·40e0.1x).
12. Derivada de la funci´o inversa: dx
dy =1
f0(x).
13. Una funci´o ´es creixent en un punt x0si f(x)f(x0)
xx00. Una funci´o derivable ´es creixent si f0(x0)0.
´
Idem per funci´o decreixent canviant la desigualtat per .
14. El punt x0´es un ınim local (o relatiu) de la funci´o si f(x)f(x0) per xen un entorn de x0. Aquest
punt, no ´es necess`ariament ´unic. ´
Idem per m`axim local (o relatiu) canviant la desigualtat per .
15. Donada una funci´o derivable f(x), si x0´es un punt d’inflexi´o de la funci´o llavors f00(x0) = 0.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apuntes sobre funciones, derivadas y integrales: ejemplos y propiedades y más Ejercicios en PDF de Matemáticas solo en Docsity!

Formulari de Matem`atiques: funcions, derivades i integrals

J. Ripoll, Universitat de Girona, Facultat de Ciencies.

  1. Una funci´o y = f (x) ´es una relaci´o entre dues variables de manera que per cada valor de x (variable independent) s’assigna un sol valor de y (variable dependent). Gr`afiques. Eixos de coordenades.
  2. Exemples de funcions (a, b, c parametres): funcions polinomiques com rectes y = ax + b, paraboles y = ax^2 + bx + c, etc., funcions exponencials i logar´ıtmiques y = ex^ i y = ln(x) amb e = 2. 718281 · · · , y = ax^ i y = loga(x) amb a > 0 , a 6 = 1, i funcions periodiques com y = sin(ax) i cos(ax).
  3. El logaritme ´es la funci´o inversa de l’exponencial: y = ex^ ↔ x = ln y , y = ax^ ↔ x = loga y.
  4. Propietats de exp. & log: ax^ · ay^ = ax+y, a x ay^ =^ a

x−y, a (^0) = 1, (ax)y (^) = ax y, log a(x^ ·^ y) = loga x^ + loga y, loga xy = loga x − loga y, loga(xb) = b · loga x, loga 1 = 0,

a = a^1 /^2.

  1. Conversi´o entre exp. & log: ax^ = ex^ ln^ a, loga y = ln y ln a , (a > 0 , a 6 = 1).
  2. La derivada d’una funci´o representa el canvi infinitesimal de la funci´o respecte de la seva variable. La derivada en un punt f ′(x 0 ) ens diu com varia la funci´o en aquell punt x 0 i ens d´ona la direcci´o que segueix la funci´o. Taxa instant`ania de canvi: dy dx

= lim ∆x→ 0

∆y ∆x

= f ′(x 0 ) ´es la variaci´o de la variable dependent y respecte de la variaci´o arbitr`ariament petita de la variable independent x.

  1. Equaci´o de la recta tangent a una funci´o f (x) en un punt x 0 : y = f ′(x 0 )(x − x 0 ) + f (x 0 ).
  2. Derivades b`asiques. La derivada d’un polinomi del tipus f (x) = xn, on n ≥ 0 ´es el grau del polinomi, ´es f ′(x) = nxn−^1 que ´es un polinomi d’un grau menys. La derivada de l’exponencial ´es ella mateixa, si f (x) = ex^ llavors f ′(x) = ex. La funci´o logaritme compleix que f (x) = ln x i f ′(x) = 1/x. En derivar les funcions sinus i cosinus, s’intercanvien entre elles llevat d’un signe, concretament: si f (x) = sin x llavors f ′(x) = cos x, i si f (x) = cos x llavors f ′(x) = − sin x.
  3. Regles de derivaci´o I. Un factor constant multiplicant es pot treure fora de la derivada i la derivada d’una suma ´es suma de derivades. Combinant les dues regles tenim que si y = af (x) + bg(x) llavors y′^ = af ′(x) + bg′(x), on a, b s´on par`ametres.
  4. Regles de derivaci´o II. La derivada d’un producte ´es la derivada del primer pel segon sense derivar m´es la derivada del segon pel primer sense derivar, (u · v)′^ = u′^ · v + v′^ · u. La derivada d’una divisi´o ´es igual per`o restant i dividint pel segon sense derivar al quadrat, (u/v)′^ = (u′^ · v − v′^ · u)/v^2
  5. Magnituds encadenades x 7 → y 7 → z. Regla de la cadena dzdx = dzdy · dydx , la variaci´o de z respecte de x ´es igual a la variaci´o de z respecte de y per la variaci´o de y respecte de x. Exemple: y = 40e−^0.^1 x^ i z = y^2 − 1, llavors (^) dxdz = (2y)(− 0. 1 · 40 e−^0.^1 x).
  6. Derivada de la funci´o inversa: dxdy = (^) f ′^1 (x).
  7. Una funci´o ´es creixent en un punt x 0 si f^ (x x)−−fx^ ( 0 x 0 )≥ 0. Una funci´o derivable ´es creixent si f ′(x 0 ) ≥ 0. ´Idem per funci´o decreixent canviant la desigualtat per ≤.
  8. El punt x 0 ´es un m´ınim local (o relatiu) de la funci´o si f (x) ≥ f (x 0 ) per x en un entorn de x 0. Aquest punt, no ´es necessariament ´unic. ´Idem per maxim local (o relatiu) canviant la desigualtat per ≤.
  9. Donada una funci´o derivable f (x), si x 0 ´es un punt d’inflexi´o de la funci´o llavors f ′′(x 0 ) = 0.
  1. Procediment estandard d’optimitzaci´o: trobar els punts cr´ıtics x∗^ que s´on les solucions de l’e- quaci´o f ′(x) = 0. Per cada punt cr´ıtic, x∗^ ´es un m´ınim si f ′′(x∗) > 0 o ´es un maxim si f ′′(x∗) < 0 o no podem decidir si f ′′(x∗) = 0. Un punt de sella ´es un m´ınim per un costat i un maxim per l’altre. Exemple: la funci´o f (x) = x(x − 4)^2 + 1 t´e derivada f ′(x) = (x − 4)(x − 4 + 2x) i per tant dos punts cr´ıtics x∗ 1 = 4 i x∗ 2 = 4/3 que s´on un m´ınim i un maxim local respectivament.
  2. La integral definida d’una funci´o positiva ´es l’area entre la funci´o i l’eix horitzontal. Per a funcions qualssevol ´es l’area amb signe. Notem per

∫ (^) b a f^ (x)^ dx^ la integral definida de la funci´o^ f^ (x) entre els punts a i b.

  1. Aproximaci´o finita (suma de n rectangles):

∫ (^) b a f^ (x)^ dx^ '^

∑n k=1 f^ (xk) ∆x, on ∆x^ ´es l’increment en^ x i xk s´on punts qualssevol (e.g. el punt mig) dins de cada tros. La integral ´es un pas al l´ımit de les sumes.

  1. Propietats de la integral. Area d’un rectangle`

∫ (^) b a c dx^ =^ c^ ·^ (b^ −^ a), linealitat^

∫ (^) b a c^1 f^ (x) +^ c^2 g(x)^ dx^ = c 1

∫ (^) b a f^ (x)^ dx+c^2

∫ (^) b a g(x)^ dx, additivitat de l’interval^

∫ (^) b a f^ (x)^ dx+

∫ (^) c b f^ (x)^ dx^ =^

∫ (^) c ∣ a^ f^ (x)^ dx, valor absolut ∣∣∫^ b a f^ (x)^ dx

∣∣ ≤ ∫^ b a |f^ (x)|^ dx, i acotaci´o: si^ m^ ≤^ f^ (x)^ ≤^ M^ ,^ m^ ·^ (b^ −^ a)^ ≤^

∫ (^) b a f^ (x)^ ·^ dx^ ≤^ M^ (b^ −^ a).

  1. Donada una funci´o f (x), una primitiva ´es una funci´o F (x) que compleix que F ′(x) = f (x). Proc´es invers de derivar. La integral indefinida d’una funci´o ´es el conjunt de totes les seves primitives. La funci´o `area escombrada F (x) =

∫ (^) x a f^ (z)^ dz^ ´es una primitiva que compleix que^ F^ (a) = 0.

  1. La regla de Barrow diu que

∫ (^) b a f^ (x)^ dx^ =^ F^ (b)^ −^ F^ (a), on^ F^ ´es una primitiva qualsevol.

  1. C`alcul de primitives.

ex^ dx = ex^ + c,

ax^ dx = a x ln a +^ c,^

cos x dx = sin x + c,

sin x dx = − cos x + c, ∫ xn^ dx = x n+ n+1 +^ c,^ n^6 =^ −1,^

∫ (^) dx x−a dx^ = ln^ |x^ −^ a|^ +^ c,^

∫ (^) dx (x−a)m^ dx^ =^

1 (1−m)(x−a)m−^1 +^ c,^ m^6 = 1.

  1. Integrals quasi-immediates:

f (u(x))·u′(x) dx =

f (u) du = F (u), on F ´es una primitiva. dudx = u′(x).

  1. Les funcions racionals es poden descompondre en suma de fraccions simples. Per exemple:

∫ (^) dx ∫ (x−a)(x−b)^ = A dx x−a +^

∫ (^) B dx x−b =^ A^ ln^ |x^ −^ a|^ +^ B^ ln^ |x^ −^ a|, on^ A, B^ s´on dues constants a determinar.

  1. Calcul d’arees planes. Area delimitada entre dues funcions:` A =

∫ (^) b a |f^ (x)^ −^ g(x)|^ dx^ que es calcula sumant els trossos positius i restant els trossos negatius.

  1. Mitjana d’una funci´o f (x) en un interval [a, b]: f¯ = (^) b−^1 a

∫ (^) b a f^ (x)^ dx^ que ´es la versi´o cont´ınua de la mitjana aritm`etica ¯y = (^1) n (y 1 + y 2 + · · · + yn).