Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Full costing explicacion, Esquemas y mapas conceptuales de Economía de la Empresa

Aprender y entender como funciona el full cossting en economia de empresa

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2022/2023

Subido el 02/03/2023

aya-el-fadely
aya-el-fadely 🇪🇸

4 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 4:
El restauració (1874-1898)
4.1- La monarquia Constitucional
a) El projecte monarquico-constitucional Canovas del
Castillo
Va ser el que va fer possible que tornés la monarquia dels borbons a Espanya
amb el fi d’Isabel II, el futur: Alfons XII. Canovas, va redactar un text amb un
gran manifest, Sandhurst, en el qual Alfons XII es presentava com l'únic i
legitim representant del dret monàrquic a Espanya i plantejava la recuperació
de la legalitat constitucional a través de la restauració de la tradició
monàrquica que ell representava
b) El cop d’estat de Martínez Campos
Alguns monàrquics volien que es constitucionés el mes ràpid possible la
monarquia a espanya y per això el general Martínez Campos va fer un cop
d’estat a Segur, València i va proclamar Alfons XII com a rei d’Espanya.
Canovas del Castillo es va lamentar d’aquesta actitud per que desprestigiava a
la monarquia. Alfons XII va tornar de l’exili i va fer una entrada trumfant a
Madrid al gener de 1875.
c) La constitució de 1876
Es basava en la constitució de 1845, i es basava en el principi de la sobirania
compartida: Rei, corts i govern
d) Del sufragi sensatari al sofragi universal
La consitució de 1878 consistia un sufragi sensatari a partir dels 25 anys. Van
er una llei al 1890 que s’aprovava al sofragi universal per homes a partir de 25
anys
4.2- Els mecanismes polítics de la
restauració
a) El bipartidisme i el torn de partits
Entre 1875 i 1978 els conservadors d’Antonio Canoves del Castillo intenten
calmar les aigües de la inestabilitat política i vol solucionar els 2 problemes
principals de la 3ª guerra Carlina i La guerra de Cuba.
Antonio Canovas veu que amb els conservadors no pot resoldre res, fa un pact
amb els liberals, Sagasta, que consisteix en el torn de partits.
El torn de partits es que els partits dinàstics (conservadors / liberals) s’alternin
per governar i això és fa a través del Bipartidisme .
Aquest pactes els van fer Antoni i Sagasta en el pacte del Prado al 1885.
Perquè no hi hagui cop d’estat faran un pacte- El Prado:
Fan un torn de partits dinàstics. En aquell moment quedava com a regència
Maria Cristina d'Habsburg., que estava embarassada del futur Alfons XIII
b) La manipulació electoral i l’estructura caciquista:
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Full costing explicacion y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Economía de la Empresa solo en Docsity!

Tema 4 :

El restauració (1874-1898)

4.1- La monarquia Constitucional

a) El projecte monarquico-constitucional Canovas del

Castillo

Va ser el que va fer possible que tornés la monarquia dels borbons a Espanya amb el fi d’Isabel II, el futur: Alfons XII. Canovas, va redactar un text amb un gran manifest, Sandhurst, en el qual Alfons XII es presentava com l'únic i legitim representant del dret monàrquic a Espanya i plantejava la recuperació de la legalitat constitucional a través de la restauració de la tradició monàrquica que ell representava

b) El cop d’estat de Martínez Campos

Alguns monàrquics volien que es constitucionés el mes ràpid possible la monarquia a espanya y per això el general Martínez Campos va fer un cop d’estat a Segur, València i va proclamar Alfons XII com a rei d’Espanya. Canovas del Castillo es va lamentar d’aquesta actitud per que desprestigiava a la monarquia. Alfons XII va tornar de l’exili i va fer una entrada trumfant a Madrid al gener de 1875.

c) La constitució de 1876

Es basava en la constitució de 1845, i es basava en el principi de la sobirania compartida: Rei, corts i govern

d) Del sufragi sensatari al sofragi universal

La consitució de 1878 consistia un sufragi sensatari a partir dels 25 anys. Van er una llei al 1890 que s’aprovava al sofragi universal per homes a partir de 25 anys

4.2- Els mecanismes polítics de la

restauració

a) El bipartidisme i el torn de partits

Entre 1875 i 1978 els conservadors d’Antonio Canoves del Castillo intenten calmar les aigües de la inestabilitat política i vol solucionar els 2 problemes principals de la 3ª guerra Carlina i La guerra de Cuba. Antonio Canovas veu que amb els conservadors no pot resoldre res, fa un pact amb els liberals, Sagasta, que consisteix en el torn de partits. El torn de partits es que els partits dinàstics (conservadors / liberals) s’alternin per governar i això és fa a través del Bipartidisme. Aquest pactes els van fer Antoni i Sagasta en el pacte del Prado al 1885. Perquè no hi hagui cop d’estat faran un pacte- El Prado: Fan un torn de partits dinàstics. En aquell moment quedava com a regència Maria Cristina d'Habsburg., que estava embarassada del futur Alfons XIII

b) La manipulació electoral i l’estructura caciquista:

Durant la restauració els governs no eren el resultat d’unes eleccions sinó que el partit es esculli't pel rei per governar s’encarregava d’obtenir vots necessaris per formar la majoria de diputats suficients. El ministre de govern feia que si tocava que governes els liberals, doncs els vots fossi majoritàriament liberals i ho feien a través de la ‘’ Tupinada’’. La tupinada es Diferents manipulacions; trencar les urnes i fer que els vots siguin seus ‘’ La cacicada’’ = oligarquia de gent poderosa econòmicament i política ‘’si no votes et quedes sense persones riques’’ oligarquia: Petit grup de persones riques i molt influents que controlen una part dels interessos polítics, econòmics, administratius i judicials del país. En conclusió, el frau electoral no va ser un invent de la restauració, però els polítics del l’anomenat sistema panonista el van convertir en un element fonamental per garantir el funcionament dels bipartits.

4.3- L’acabament dels focus d’inestabilitat

i l’articulació de l’oposició

a) La finalització de la 3

a

Guerra Carlina i la nova oposició

tradicionalista:

Un dels primers objectius del govern conservador de la restauració era posar fi a la 3ª guerra carlina que s'arrossegava des de el 1892. Per fer això van augmentar l’esforç bèl·lic. Van ocupar les localitats d’Estella (Navarra) i Tolosa al 1876. S’acaba la 3ª guerra Carlina. La nova oposició està formada per Catòlics tradicionalistes i els Carlins.

b) La Guerra Chiquita:

Amb la pau de Zajón, no va acabar amb el problema de la independència de Cuba, va haver-hi una petita insurrecció, la guerra chiquita al 1879, però les autoritats colonials l’any següent la varen sufocar.

c) La oposició republicana

Els principals partits republicans durant el període de la restauració eren: El Partido Demócrata Posiblista de Emilio Castellar El Partido Republicano Progresista de Manuel Ruiz Zorrilla El Partido Republicano Centralista de Nicolas Zarmelón El Partido Republicano democrático Federal de Fancis Pi Margall La població del sufragi universal masculí del 1890 no va afavorir als partits republicans ja que les eleccions del 1893 van treure només 34 vots.

d) El corrent socialista

El corrent de pensament socialista d'inspiració Marxista va tenir grans dificultats a Espanya el 2 de maig de 1879 és va fer PSOE per Pablo Iglesias

4.4- La qüestió social

a) La llei d’associacions i la política reformista

La crisi colonial de 1845 al 1898 va posar de manifest la capacitat de l’Estat espanyol de mantenir les restes del seu antic imperi colonial d’ultramar. La pèrdua de les illes de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, es coneix amb el nom de ‘’el desastre del 98’’ Aquesta pèrdua va ser la conseqüència de la derrota en la guerra hispano-nordamericana de 1898. A més de la pèrdua de les colònies rectificada pel tractat de Paris, va obrir una profunda crisi de consciencia a Espanya, especialment entre els intel·lectuals que van afrontar el desastre de 98 en clau de decadència nacional.

a) La guerra de Cuba:

Al 1895, els independentistes cubans es van tornar a aixecar en armes contra els espanyols amb el crit: ‘’girto de Baire’’ , els insurrectes aren aconseguir el control de la part oriental de la illa. El general Weyler va actuar amb duresa i va tractar malament a la població rural dispersa. Weyler va contraatacar sense miraments i va aconseguir reconquerir la illa. Les noticies can arribar manipulades per la premsa d’USA.

b) La intervenció d’USA

Al 1897 Sagasta pressionat per les noticies, va destituir a Weyler i va donar un govern autònom a Cuba. Aquesta decisió no va complaure a ningú. El president d’USA William McKinley, molt interessat amb quedar-se Cuba, ca enviar el Marine al port de l’Havana i el vaixell Marine es va enfonsar per una explosió per causes desconegudes. Maei es va aclarir aquest incident i USA ho va utilitzar de forma interessada contra Espanya per que l’opinió pública fos afavorida cap a USA. La diplomàcia d’USA es va posar en marx i els espanyols només tenien 2 opcions: Seguir donant Cuba a USA a canvi d’una indemnització Acceptar anar a guerra contra USA El ministre espanyol Seguismundo Moret va rebutjar l’oferta de donar a Cuba a USA. Les derrotes navals de Cavite (Filipines) i la de Santiago de Cuba a les quals Espaya va perdre pràcticament tota la flota de guerra, va haver-hi una gran matança. Amb la derrota del 98, Espanya es quedava sense les restes més importants del seu imperi colonial. Només li quedaven petits enclavaments a l'Àfrica que li van portar problemes