Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Funció del cos humà I , Apuntes de Enfermería

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)Enfermería
Prof. Antoni Betbesé

Asignatura: Estructura i funció del cos humà, Profesor: Antoni Betbesé, Carrera: Infermeria (Sant Pau), Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 01/12/2016

jrico25
jrico25 🇪🇸

3

(3)

9 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
J. Rico - Funció del cos humà I 2. Els teixits
1
Introducció
Els teixits són estructures orgàniques que agrupen cèl·lules amb un origen comú junt amb els possibles
productes elaborats per elles.
Existeixen quatre teixits bàsics i d’ells es deriven els altres:
- Teixit epitelial.
- Teixit conjuntiu.
- Teixit muscular.
- Teixit nerviós.
La classificació d’aquests quatre teixits ve determinada per la seva funció i per el seu origen embriològic.
Desenvolupament embrionari o histogènesis
El desenvolupament embrionari comença quan un espermatozoide (n) fecunda un òvul (n) i es forma un
zigot (2n). Durant la primera hora de vida, es divideix donant lloc a cèl·lules idèntiques i amb el temps es
forma una bola de cèl·lules idèntiques (blastòcit). A partir de llavors, les cèl·lules comencen a
especialitzar-se i es forma la gàstrula. Aquesta té tres capes. A partir de les tres capes es formen els
diferents teixits de l’organisme:
- Ectorderm que és la capa externa de la gàstrula.
- Mesoderm que és la capa intermèdia.
- Endoderm que és la capa interna.
Teixit epitelial
El teixit epitelial forma els embolcallaments que recobreixen internament i externament els òrgans i
sistemes.
El teixit epitelial pot derivar de les tres capes embriològiques:
- Ectordem: pell
- Mesoderm: mesoteli (epiteli que forma el peritoneu), epiteli que entapissa l’interior dels vasos
sanguinis i el cor(endoteli).
- Endoderm: epiteli que entapissa la llum intestinal i dels pulmons.
Les cèl·lules epitelials conformen el revestiment extern i intern de les cavitats de l’organisme. Algunes
tenen activitat secretora que sintetitzen i secreten substàncies a l’exterior o interior de l’organisme i són
capaces d’establir fortes unions laterals.
Degut a la capacitat d’excretar substàncies es determina que del teixit epitelial deriven totes les glàndules
de l’organisme.
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Funció del cos humà I y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

Introducció Els teixits són estructures orgàniques que agrupen cèl·lules amb un origen comú junt amb els possibles productes elaborats per elles. Existeixen quatre teixits bàsics i d’ells es deriven els altres:

  • Teixit epitelial.
  • Teixit conjuntiu.
  • Teixit muscular.
  • Teixit nerviós. La classificació d’aquests quatre teixits ve determinada per la seva funció i per el seu origen embriològic. Desenvolupament embrionari o histogènesis El desenvolupament embrionari comença quan un espermatozoide (n) fecunda un òvul (n) i es forma un zigot (2n). Durant la primera hora de vida, es divideix donant lloc a cèl·lules idèntiques i amb el temps es forma una bola de cèl·lules idèntiques ( blastòcit ). A partir de llavors, les cèl·lules comencen a especialitzar-se i es forma la gàstrula. Aquesta té tres capes. A partir de les tres capes es formen els diferents teixits de l’organisme:
  • Ectorderm que és la capa externa de la gàstrula.
  • Mesoderm que és la capa intermèdia.
  • Endoderm que és la capa interna. Teixit epitelial El teixit epitelial forma els embolcallaments que recobreixen internament i externament els òrgans i sistemes. El teixit epitelial pot derivar de les tres capes embriològiques:
  • Ectordem: pell
  • Mesoderm: mesoteli (epiteli que forma el peritoneu), epiteli que entapissa l’interior dels vasos sanguinis i el cor(endoteli).
  • Endoderm: epiteli que entapissa la llum intestinal i dels pulmons. Les cèl·lules epitelials conformen el revestiment extern i intern de les cavitats de l’organisme. Algunes tenen activitat secretora que sintetitzen i secreten substàncies a l’exterior o interior de l’organisme i són capaces d’establir fortes unions laterals. Degut a la capacitat d’excretar substàncies es determina que del teixit epitelial deriven totes les glàndules de l’organisme.

Classificació de les glàndules Les glàndules es poden classificar en dos grans grups:

  • Glàndules exocrines: són cúmuls de cèl·lules secretores que profunditzen en l’òrgan corresponent, però mantenen el contacte amb la superfície exterior a través d’un conducte exterior per on surt el producte secretat. o Glàndules sebàcies, sudorípares, salivals, pàncrees exocrí, fetge, bronqui... Segons l’origen de la secreció hi ha diferents glàndules exocrines: o Merocrines o ecrines: s’elimina la substància secretada mitjançant vacuoles però sense la pèrdua del citoplasma. o Apocrines: eliminen la substància secretada mitjançant vacuoles però amb la pèrdua del citoplasma. o Holocrines: secreció de tota la cèl·lula, és a dir, es necrosa i s’obra a l’exterior.
  • Glàndules endocrines: són cúmuls cel·lulars que es separen de la superfície epitelial i profunditzen en el teixit subjacent, encara que perden el contacte amb la superfície i no tenen conducte excretor. La substància secretada s’aboca al torrent sanguini. Les substàncies que aboquen són les hormones. Classificació de les membranes epitelials Els epitelis no són iguals i es poden classificar en funció de varies característiques:
  • Número de capes subjacents de cèl·lules epitelials. o L’epiteli simple només té una capa cel·lular. o L’epiteli estratificat té varies capes cel·lulars. o L’epiteli pseudoestratificat té una capa cel·lular però no totes les seves cèl·lules arriben a tocar la superfície.
  • Forma de les cèl·lules. o Pla. o Cúbic. o Cilíndric.
  • Superfície exterior. o Llisa. o Amb vellositats. o Epiteli ciliat. o Epiteli queratinitzat que té una capa de queratina, una proteïna densa i resistent. Que tinguin una o una altre configuració depèn de l’òrgan on es trobi, de la funció que tingui, i del desgast i fricció a la que estigui sotmès.

Vacuoles: són compartiments tancats o limitats per la

membrana plasmàtica que contenen substàncies.

Teixit conjuntiu El teixit conjuntiu deriva per complet del mesoderm i està format per una gran varietat de cèl·lules i estructures. La funció global del teixit conjuntiu és servir de connexió i suport de la resta dels teixits, i la seva característica específica és la de ser molt ric en cèl·lules i en matèria extracel·lular fabricada per les pròpies cèl·lules. Classificació del teixit conjuntiu

  • Teixit conjuntiu lax. o Elàstic. o Fibrós (cicatrius). o Gras (grassa subcutània).
  • Teixit conjuntiu de sostén. o Dens: càpsules i tendons. o Cartilaginós: articulacions.  No està vascularitzat, els nutrients necessaris els rep del líquid sinovial. o Ossi.
  • Teixit hematopoètic. o Mieloide: eritròcits, leucòcits i plaquetes. o Limfoide: limfòcits. Teixit conjuntiu lax És molt abundant i forma l’estructura sobre la que es troben els altres teixits, especialment el teixit epitelial. Com és el suport de les estructures funcionals d’un òrgan el teixit conjuntiu se li denomina estroma. En canvi, el parènquima és el teixit de l’òrgan responsable de la funció. Es pot trobar diferents cèl·lules:
  • Fibroblasts: són les cèl·lules més importants del teixit conjuntiu i són capaces de sintetitzar les fibres que es troben en l’espai intercel·lular. o Col·lagen que és una proteïna rígida. o Elastina que és una proteïna més flexible.
  • Adipòcits: són cèl·lules mesenquimals indiferenciades que absorbeixen una gran quantitat de greix al seu interior en forma de vacuola. La seva funció és de farcit, d’acumulació d’energia i d’aïllament tèrmic.
  • Cèl·lules plasmàtiques: cèl·lules de defensa. Són les productores d’anticossos o immunoglobulines contra elements estranys i provenen dels limfòcits B.
  • Mastòcits o cèl·lules cebades: cèl·lules de defensa. Contenen substàncies amb gran poder reactiu durant els fenòmens inflamatoris, com la histamina i la heparina, i intervenen en els processos inflamatoris i al·lèrgics.
  • Macròfags: cèl·lules de defensa. Serveixen per capturar elements estranys i microorganismes que poden haver travessat les membranes naturals de defensa. Els fagociten, és a dir, els digereixen per eliminar-los.

Estroma  estructura.

Parènquima  funció.

Blastes  sintetitzar

Teixit conjuntiu resistent o de sostén És un teixit en el que predomina la substància extracel·lular que les cèl·lules. Es poden diferenciar tres tipus de teixit conjuntiu de sostén, segons la major resistència de la substància extracel·lular:

  • Teixit conjuntiu dens: es caracteritza per una gran abundància de fibres de col·lagen que li donen una resistència moderada a la tracció. Aquest tipus de teixit es troben en les capsules que envolten òrgans com el fetge, la melsa o el ronyons amb una disposició irregular. Quan les fibres de col·lagen es distribueixen totes en el mateix sentit, com feixos de fibres dóna una disposició regular que forma els tendons que uneixen els músculs als ossos.
  • Teixit cartilaginós: està constituït per una substància intercel·lular que forma una estructura rígida que confereix una forma estable a l’òrgan. Abunda material extracel·lular. Les cèl·lules tenen la funció de la fabricació i el manteniment de la matriu extracel·lular.
  • Teixit ossi: està constituït per una substància intercel·lular que forma una estructura rígida que confereix una forma estable a l’òrgan. Abunda material extracel·lular i es deposita calci, amb el que s’obté una matriu extracel·lular de gran rigidesa i resistència (l’ os ), però també hi ha elasticitat. Les cèl·lules tenen la funció de la fabricació i el manteniment de la matriu extracel·lular. Teixit hematopoètic El predomini és exclusivament cel·lular i no hi ha estructures extracel·lulars. El teixit hematopoètic és divideix en dos grans grups:
  • Teixit mieloide: ocupa la medul·la òssia dels ossos, és ric en unes cèl·lules precursores ( cèl·lules mares o stem cells ), a partir de les quals s’originen les cèl·lules precursores dels eritròcits , leucòcits polimorfonuclears i les plaquetes. Aquestes estructures finals seran abocades al torrent sanguini per formar els elements que formen la sang.
  • Teixit limfoide: origina els leucòcits mononuclears o limfòcits i es distribueix pel tim , la melsa i els ganglis limfàtics.

Pell Estructura histològica de la pell La pell està formada per dues capes de teixit ben diferenciades, unides en tota la seva extensió, que recobreix tot el cos humà.

  • Epidermis: és la capa externa i està formada per teixit epitelial procedent de l’ectoderm, del tipus epiteli pla estratificat i queratinitzat. No està vascularitzat i es nodreix a partir dels vasos sanguinis de la capa subjacent. El grossor va variant segons la localització, es especialment gruixuda en peus i mans
  • Dermis: està formada per teixit conjuntiu procedent del mesoderm. Té un grossor variable. Hi ha glàndules sudorípares, sebàcies, pels i ungles.  annexos cutanis.
  • Hipodermis o teixit subcutani: capa situada per sota l’epidermis i al dermis. Pot ser molt ric en teixit connectiu lax o en teixit gras, lo que explica la mobilitat de la pell amb el desplaçament tangencial. Funcions de la pell
  • La epidermis forma una barrera que aïlla l’individu de l’exterior mitjançant la queratina degut a que és impermeable. Frena les radiacions ultraviolades, mitjançant la producció de melanina.
  • Regula la temperatura. Amb l’excés de la calor intern es dilaten els vasos per perdre temperatura (febre). Amb el fred es redueix l’aport de sang a la pell per evitar perdre calor.
  • Excreció d’aigua i sals minerals (suor).
  • Sintetitza la vitamina D.
  • Receptors tèrmics, tacte, pressió o dolor. Annexes de la pell Les glàndules sudorípares són exocrines i hi ha de dos tipus:
  • Apocrines que perden part del citosol. o Axil·les i pubis.
  • Ecrines que són tubulars simples. Consten d’un conducte excretor. Les glàndules es controlen mitjançant el sistema nerviós simpàtic i quan són estimulades generen una secreció rica en aigua i NaCl. Els fol·licles pilosos constitueixen els pels. La matriu germinativa en contacte amb el capil·lar pilós, dóna lloc a les cèl·lules encarregades de formar els pels, que es queratinitzen a mesura que s’allunyen de la mateixa. El múscul erector del pel està controlat per el sistema nerviós simpàtic. Hi ha una glàndula sebàcia (exocrina holocrina) que s’obre al fol·licle pilós per lubricar el creixement del pel.

Les ungles estan constituïdes per queratina dura i es formen a partir d’una invasió de la cara psoterior de l’última falange dels dits per l’epidermis, que s’introdueix per sota de la dermis i forma el surc unguial. En el surc proliferen una cèl·lules riques en queratina dura que progressen cap l’extrem del dit i cubreixen l’epidermis invasora ( jaç unguial ). Es formen de manera distal, és a dir, de dins cap en fora. Parts de l’ungla:

  • Surc unguial o matriu unguial.
  • Cos de l’ungla on es veu una lúnula.
  • En la base de la ungla existeix l’eponiqui que és un vorell d’epidermis morta.