Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Gestió de la informació, Apuntes de Publicidad y Promoción

Asignatura: Gestió de la informació, Profesor: Sonia Sonia, Carrera: Publicitat i Relacions Públiques, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 24/04/2017

thegreatavm
thegreatavm 🇪🇸

3.7

(20)

3 documentos

1 / 45

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
GEST DE LA
INFORMAC
ARIADNA LÓPEZ RODERO
1R - M2
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com
Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo
Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez77
Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Gestió de la informació y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!

GESTIÓ DE LA

INFORMACIÓ

ARIADNA LÓPEZ RODERO

1R - M

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ

Per què és important la documentació o la gestió de la informació per als professionals de la comunicació? Per tal de contrastar, estructurar i recuperar la informació, entre altres.

Per què les TIC i la nova configuració de la societat (Societat de la Informació / Societat Xarxa) són importants en el món de la comunicació?

  • Primera raó: l’estructura del mercat laboral està canviant i el sector de la comunicació està en transformació, cada vegada és més digital. La crisi entesa com a transformació dels sectors, cada vegada s’estan diluint més els sectors de la comunicació. Hibridació de perfils professionals; difuminació de les fronteres entre Periodisme, Publicitat i Comunicació Audiovisual.
  • Segona raó: perquè les TIC requereixen noves maneres de formar-se i d’informar- se. No només es requereix formació amb les noves tecnologies sinó formació específica en l’ús d’aquestes noves tecnologies i de la seva aplicació en l’àmbit de la comunicació. Alfabetització digital = EDUCACIÓ AMB I EN TIC. Nous perfils professionals en l'era 2.

Article: Los nuevos perfiles profesionales en la era 2.0 , J.L del Olmo Arriaga. La Vanguardia, 28/05/15. Estudis realitzats dels estudiants ja llicenciats mostren uns perfils professionals que plantegen la modificació del pla d’estudis. Què és la documentació? És una disciplina científica fomentada en la recopilació, l’emmagatzematge, l’anàlisi i la difusió de la informació en formats diversos amb l’objectiu de fer-la accessible. Segons Lluís Codina, la documentació en els mitjans de comunicació és un conjunt de ciències i de tècniques documentals al servei de la producció d’informacions d’actualitat, l’increment de la qualitat, el seu emmagatzematge i conservació i la seva difusió i reutilització. La documentació, per tant, forma part del nostre treball com a comunicadors, de manera implícita i explícita.

 Planificador de mitjans  Responsable de Reputació digital

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

Internet i la Web: Dècada dels 90: World Wide Web. La WWW es un conjunt de protocols que permet la consulta d'arxius d'hipertext mitjançant la xarxa d'Internet.  Web 2.0 o web socialWeb 1.0: Neix la dècada dels 90 coincidint amb un boom de la informació i la tecnologia. Tenim accés a la informació però no generem informació, nomes rebem informació.  Web 2.0: Desdibuixa les figures d'emissor i receptor generant infraestructura amb l'objecte de que la societat generen nous continguts  Web 3.0: Xarxes/ conversa social.

Característiques principals del a web 2.0:

 Conversió del públic passiu en usuari actiu  Possibilitat de crear comunitats virtuals  Capacitat que siguin els mateixos internautes els que defineixin com volen veure la informació.

Exemples de web social:

 Creació de continguts: Blog, microblogs, wikis, Blogger, wordpress, twitter - Auto comunicació.  RSS (Really simple syndications: Feedly, Netvibes - La informació ens ve a nosaltres, quan ens interessem per temes, Internet ens genera una alerta quan arriba nova informació  Serveis per compartir documents: Flickr, Youtube, Slideshare  Etiquetat social: Delicious, Diigo  Xarxes socials: Facebook, LinkedIn -S'han convertit en noves xarxes d'aprenentatge i coneixement. La consolidació de les xarxes de comunicació social permeten conceptualitzar l'emergència d'una Internet 3.0 fonamentada en una nova cultura Participativa: Es una cultura amb poques barreres a l'expressió artística i a la participació cívica amb un fort suport amb la creació i amb el intercanvi de creacions pròpies fonamentada a ensenyar a aquells que saben a aquells que no saben (tutoriales youtube). I digital.  Curació de continguts: Scoop.it, Paper.li, Pinterest, Storify: Una estratègia de marketing- Consisteix en cercar, seleccionar, classificar, organitzar i orientar els continguts en funció dels objectius d' una empresa o institució.

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

La informació ja no es quelcom difícil de trobar que anem a cercar en un espai físic localitzat, biblioteca, llibre, diari, i que ha estat generada per uns pocs experts que son els que tenen el coneixement i el transmeten. La informació digital és flexible, permet recreació (paper actiu): obliga a repensar i reorganitzar.

Soroll -> vol dir que quan busquem informació i posem al cercador qualsevol concepte que ens interessi en dècimes de segon ens trobarà milers de respostes, però al haver-hi tanta informació mes de la meitat no ens serveix. És la informació que ens serveix Google paro no ens interessa.  Silenci -> Cerquem informació, se'ns dona molta informació però allò que busquem no ens ho proporciona.

08/02/ SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ  Societat agrícola  Industrial  Dels serveis  De la informació  Del coneixement

Nascuda en la Dècada dels 70. Yoneji Masud, Manuel Castells (societat de xarxa). El concepte de societat de la informació

Explica l'evolució de l'estructura social a partir de la dècada dels 70 encara que es fa popular (salta de la literatura científica al vocabulari social) a la dècada dels 90.

El concepte de societat del coneixement Neix a finals dels 60, es fa popular a la dècada dels 90: Nico Stehr, Robin Maansell. Adoptat per les institucions europees com a substituït de la SI al 2005. No una societat amb molta informació sinó accentuar com passem de la informació al coneixement. UNESCO:

Las sociedades emergentes no pueden contentarse cons er merso componentes de una sociedad mundial de la informacion y tendran que ser sociedades en las que se comparta el conociemiento.

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

Com a societat... L'accés a mes informació equival a l'adquisició de mes coneixement?  Potencialitat vs.Realitat

"La tecnologia no determina la societat: la plasma. Però tampoc la societat determina la innovació tecnològica: la utilitza"- Castells,M. LA SOCIETAT XARXA Fa referència a l'estructura social resultant de la interacció entre organització social i el paradigma tecnològic constituït en torn a les tecnologies digitals de la informació i la comunicació. PRINCIPALS CARACTERISTIQUES DE LA SOCIETAT RED:

Articulació de l'espai físic i l'espai de fluxos: Parlem de convivència, dues coses cada vegada més relacionades -> La major part de funcions dominants de la societat s'organitzen a partir de l'espai de fluxos, Internet. Mercats financers, xarxes de mitjans, formes en xarxa d'administració del poder, xarxes de producció internacionals o moviments socials d'abast mundial. Ara l'espai virtual es l'espai de referència a la societat xarxa.  Articulació del temps biològic i el temps atemporal -> El temps atemporal, característic de la societat xarxa, no te passat ni té futur. Possibilitat de comunicació asincrònica. Podem penjar una informació avui i veure-la d'aquí a tres anys, no té temps. Comunicació asincrònica vol dir que no cal que ens comuniquem en el mateix lloc i en el mateix temps, no cal compartir-ho amb l'altra persona.  Cultura de la virtualitat real -> És la cultura pròpia de la societat xarxa. Implica que no es pot establir una distinció entre físic i virtual en termes de realitat, donat que els processos virtuals formen part de la mateixa realitat. Internet forma part de la nostra vida. Dues realitats en convivència, doble realitat.  Autocomunicació de masses -> Una nova forma de comunicació interactiva caracteritzada per la capacitat d'emetre missatges de molts a molts, i en temps real, en el moment que es vulgui (qualsevol pot enviar missatges de forma massiva). Produïm i consumim informació: som prosumers. El sociòleg Manuel Castells és l'autor que ha popularitzat el terme societat xarxa.

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

INTRODUCCIO A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

SOCIETAT DE LA INFORMACIO VS BRETXA DIGITAL

De consumidors a prosumidors:

 La societat genera i gestiona el contingut

Reptes per a la gestió de la informació a la societat xarxa:

 La bretxa digital i l'alfabetització digital. 11/02/

Que és la bretxa digital? El concepte de bretxa digital neix per fer referència a les desigualtats existents entre individus o grups en relació a la gestió de les TIC. Hi ha dues tipologies de bretxa digital. PRIMERA BRETXA DIGITAL

 Apareix a mesura que es comença a expandir l'ús de l'ordinador i d'Internet, amb l'adveniment de la Societat de la Informació  Es posa l'accent en l'accés: tenir o no tenir connexió  Es (re)produeix, sobretot, a nivell geogràfic: regions connectades vs regions desconnectades. SEGONA BRETXA DIGITAL

 Entén l'accés com una condició necessària però no suficient.  Es posa l'accent en les condicions i la qualitat d'ús: alfabetització digital.  Es (re)produeix en bona part (però no exclusivament, entre generacions: nadius digitals vs immigrants digitals.

Diferents conceptes per a un mateix significat (són etiquetes):

 Nadiu digital - Mark Prensky  Generació Net - Don Tapscott  Millenial o Generació Y

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

 Interactuar amb altres persones físicament i virtualment.  Participar de les comunicacions socials fent servir diferents mitjans i dispositius  Connectar-se en qualsevol moment amb diferents grups i comunitats.  Saber gestionar la informació en els nous entorns digitals i això implica una educació permanent, constantment. VIDEO

Aprendizaje ubicuo: Nuevo aprendizaje: Pervasividad de las tecnologias, acceso continuo a la informacion i nuevas estructuras relacionales y sociales. Sucede en qualquier momento i en cualquier lugar, no queda encerrado en aulas. Autogestión del aprendizaje. Ubicuidad en el acceso a la información, canvio en los procesos mentales (memorizar ya no es importante, podemos tener la información en cualquier momento), portabilidad de las tecnologias, capacidad de interconectividad (inteligencia social expandida, se crea una red de informacion social), ubicuidad como transversalidad , ubicuidad temporal (sucede en cualquier momento, no tiene tiempo) conocimiento globalizado (cultura de la participacion: busca canviar de lo individual a lo colectivo) 15/02/

INTRODUCCIÓ A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (4) Mesurar la SI- tendències de consum digital

La societat de la Informació/Societat xarxa comporta una nova manera de gestionar i consumir la informació. La evolución de internet (video) "Crecimiento acelerado de usuarios en internet, forma parte de nuestra rutina, un gran uso en todos los habitantes. Esta en más de la mitad de los hogares españoles (muchos con banda ancha fija) fibra optica es la mas creciente. Smartphone usa la banda ancha mobil i es mas superior que la fija. Solo se mantiene el libro como formato tradicional. La mensajeria instantanea aumenta el contacto, las relaciones, i organizar nuestro dia a dia. El email se ha reducido. Uso elevado de portatiles, mobiles, consolas. Tenemos una vida multidispositivo. España es el pais que mas usa los mobiles i smart-tv. Compras por internet. "

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

Més autonomia,més consum mobil, articulacio de mes dispositius, més possibilitats d'informació i comunicació.

Radiografia de la societat de la informació (SIE 2014) 1.Internet forma part de la nostra rutina diària:

78,7% el fan servir tots els dies

2. Mes de la meitat de les llars espanyoles tenen Internet: 74,4 % de les llars ja disposa de conneixó de les quals el 99,6 % amb banda ampla 3. Smartphonne: rei de la banda ampla mòbil Factura més que la banda ampla fixa (per primera vegada) 4. La vida cada vegada és més digital Puja l'ús de les xarxes i del microblogging sobre tot per comunicació entre família i amics. L'Email baixa en la comunicació amb família i amics. 5. Millor equipament tecnològic a les llars:

 78,4% de les llars tenen ordinador de sobretaula  86,3 %portatil  54,4 %tablet  88,8 %smartphone  46,6 %videoconsola

6. Usuaris multidispositus: 2 de cada 3 usuaris espanyols són multidispositiu

El 66% de la població ( Regne Unit: 65% i EEUU: 58%

7. Gran creixement de dispositius mobils

Espanya és el país de la UE amb major percentatge de smartphone

8. Creixement de l'ús de Smart TV

 Espanya: 23  Alemanya:  Regne Unit 17  EEUU: 16

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

"Es un conjunto de ciencias y técnicas documentales al servicio de: la producción de informaciones de actualidad, el incremento de su calidad, su almacenamiento y conservación y su difusion y reutilizacion" - Lluis Codina. Funcions de la documentació en comunicació:

1. Qualitat:

 Complementarietat  Credibilitat  Verificació

2.Creativitat

 Funció previsora  Funció preparatòria

3.Rendabilitat

1. QUALITAT

a) Complementarietat: Documentar el contingut principal per enriquir i contextualitzar o situar la informació. Exemple: Contextualitzar una informació aportant informació retrospectiva. b) Credibilitat:

Quan es fa un ús intensiu de documentació, aquesta aporta credibilitat al producte i a la marca/empresa. Exemple: Aportar documentació de fonts diferenciades per donar credibilitat a una determinada afirmació c) Verificació: Relacionada amb la credibilitat. Documentar-se és fonamental per donar informació fiable i versemblant. La informació ha d'estar ben contrastada i verificada. Exemple: Comprovació d'imatges, dades o informacions d'actualitat.

2. CREATIVITAT

Donar valor afegit a una notícia partint d'un procés de documentació que diferencia i fa original en el producte comunicatiu resultant.

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

a) Funció previsora:

Treballar i deixar en stand by diferents temes. Ens documentem perquè sabem que en un determinat moment sortirà una noticia, d'aquesta forma li podem donar creativitat. Exemple: Dossiers temàtics (eleccions), obituaris (noticies sobre persones que han mort), efemèrides (avui fa X anys que va passar tal cosa) ...

b) Funció preparatòria: Ens documentem en el procés d'investigació per a la creació d'un producte (periodístic, publicitari, cinematogràfic...). Exemple: Documentar-se per a preparar una entrevista, un reportatge, un anunci, una pel·lícula... c) Rendibilitat:

Funció de la documentació que permet reutilitzar els materials informatius generats per una empresa de comunicació; així com posar-los a disposició del públic objectiu novament. Exemple: Arxius de diaris i televisions, hemeroteques... 22/02/

FONTS D'INFORMACIÓ: TIPOLOGIA I CREDIBILITAT Que es una font d'informació?

Les fonts d'informació son els recursos necessaris, ja siguin originals o elaborats, que ens permeten tenir accés a una determinada informació. Poden ser documents, persones o institucions. Per tant, trobem:

 Fonts d'informació documentals  Fonts d'informació personals  Fonts d'informació institucionals: persones que representen una institució Dificultat que es produeix entre personals i institucionals, la classificació no es tan fàcil de tancar.

Fonts d'informació: tipologia Les fonts d'informació es poden classificar a partir de diversos criteris.

El model més freqüentment utilitzat es el criteri del grau o nivell d'informació: que permet distingir entre:

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

Les webs són recursos d'informació específics d'Internet. Les podem classificar en:

 Portals especialitzats  Webs institucionals  Webs comercials  Webs de grups  Webs personals LA CREDIBILITAT DE LES FONTS D'INFORMACIÓ

Avaluació o valoració de les fonts d'informació: Tres criteris bàsics:

A. Autoria: Individual, institucional, corporativa editorial- Trajectòria que denota una certa preparació i experiència que aporta credibilitat i que es en termes generals, garantia de qualitat de la informació. Quan treballem amb recursos d'informació específics d'Internet - com les webs - és imprescindible cerca fonts que aportin informació sobre l'autoria.

B. Qualitat de contingut: La informació es troba actualitzada? En el procés d'elaboració de la informació s'han tingut present altres fonts d'informació de referència? Es detecten errors? (d'ortografia, de documentació, de contingut, de coherència interna del text...)

C. Aspectes formals, d'organització i facilitat d'accés: Navegació clara, accessibilitat, rapidesa en l'execució de les peticions d'informació, sistemes d'ajuda o explicacions sobre el contingut, llegibilitat, visibilitat de la web, restriccions...

Classificació de la nostra font d'informació, i veure si compleix els requisits i que es pot millorar.

EXEMPLE - LinkedInOrigen: -

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

Tipologia : Obra primària  Format: Text i imatge  Suport: Digital  Cobertura geogràfica: Internacional  Tipologia d'Informació: Especialitzada  Tipologia de web: Portals especialitzats - personal  Autoria: Individual a nivell de perfil però corporativa a nivell empresarial  Qualitat de contingut: La informació es troba actualitzada depenent del perfil de la persona. No s'han tingut present d'altres fonts d'informació de referència. Es poden detectar errors depenent del perfil de cada persona. 25/02/

T.4 Accés a la informació: Apunts legals En el marc d'una societat xarxa , d'una cultura participativa i de ciutadans que són prosumidors ...

 Què entenem per autoria?  Què entenem per creació?

Què és la propietat intel·lectual? Conjunt de normes i principis que regulen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors (drets d'autor), per la creació d'una obra literària, artística o científica, publicada o inèdita. Te vigència durant la vida de l'autor i durant 70 anys després de la seva mort. Per fer ús d'una obra amb drets en vigor cal l'autorització dels titulars dels drets. L'autorització es pot demanar per dues vies: Directament als titulars

Mitjançant les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual:

 SGAE (Sociedad General de Autores de España)  CEDRO (Centro Español de Derecho Reprográficos)  VEGAP (Visual, Entidad de Gestión de Artistas Plásticos  DAMA (Asociacion Derechos de Autor de Medios Audiovisuales)

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

Autoritza l'explotació de l'obra en totes o en determinades condicions (Alguns drets reservats: ADR) sense haver de demanar permís.

Dins del moviment Copyleft, trobem les llicències Creative Commons (CC)

Dominio Público

Cuando expira el plazo de protección de derechos de autor, la obra puede ser explotada por cualquier persona

TRIPLE C :

Com funciona creative commons?

Las licencias Creative Commons dependen de las coniciones que elijas para compartir una obra (4 condiciones):

 By: Atribución - Es necessaria la citación del autor para poder usar la imagen.  Sa: Share alike - Compartir igual - Si modificas una obra y la distribuyes tienes que usar la misma licencia  Nc: no comercial - Està prohibido el uso comercial de la obra  Nd: Non deliver - No se permiten modificaciones de la obra

Las licencias Creative Commons dependen de las condiciones que elijas para compartir una obra.

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo

No s'ha de confondre la llicencia creative commons amb el domini públic. Amb el CC l'obra no és totalment lliure; l'autor decideix quins drets cedeix i com es pot utilitzar l'obra.

La propietat no es cedeix pero els drets d'explotacio si: Tot i ser propietari d'un determinat producte cultural, aixo no implica poder fer-ne difusió.

Cada vegada més fonts o recursos d'informació (general o específics de l'àmbit de la comunicació) fan servir Creative Commons. No respectar la condició de reconeixement de l'autor en una obra (amb tots els drets reservats o amb alguns drets reservats) es considera plagi. QUÈ ES CONSIDERA PLAGI?

 Repetir un text sense fer referència a l'autor  Copiar imatges, música, etc. sense citar-ne la procedència.  Utilitzar informació extreta d'un treball o publicació i no citar-ho.  Parafrasejar un text, sense citar les fonts.  Comprar o aconseguir un treball i presentar-lo com a propi.

Apunte del usuario: alopezrodero para el uso exclusivo de: avazquez Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo