¡Descarga Gestió de la informació y más Apuntes en PDF de Historia del Cine solo en Docsity!
GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ
TEMA 1. Informació i documentació. Evolució de
l’Internet.
1. INTRODUCCIÓ
L’entorn informacional que ens envolta és el més complex, canviant i saturat (infoxicació) que hi ha hagut mai en la història de la humanitat.
- Usuaris d’informació: Receptors, consumidors d’informació.
No únicament en els àmbits del consum de prensa, televisió, cinema o publicitat. Exemple: El correu elèctronic, missatges, chats… Què passaria si tots els habitants del món decidíssim imprimir tots i cadascun dels correus electrònics que ens arriben durant un any?
- Creadors i productes d’informació.
De consumidors a prosumidors (interacció multilateral). Informació impresa: És superior la produida com documents d’oficina i el correu postal a la de llibres, revistes, periòdics, etc. Informació digital: És superior la informació produida a internet en xarxes socials, correu electrònic, chats, bolgs, etc… a la dels mitjans digitals convencionals o les webs coorporatives
- Emmagatzematge d’informació
En tots els suports, de manera privada i pública. Exemple: Discs durs i biblioteques personals. (A nivell privat): biblioteques, arxius, mediateques etc… (A nivell públic): emmagatzematge al núvol, etc… Quanta nova informació emmagatzemen per càpita en un any cadascun dels habitants del planeta? Gestiona adecuadament aquest emmagatzematge és un gran repte individual i colectiu.
- Vocabulari:
Documentació: Disciplina cientifica fundamentada en la recopilació, emmagatzematge, analisis i difusió de l’informació en formats diversos i amb l’objectiu de fer-la accessible. Documentació en comunicació (més important): conjunt de ciències i tècniques documentals al servei de la producció d’informació d’actualitat, el increment de la seva qualitat, del seu emmagatzematge i conservació i difusió i reutilització. 1.1. Evolució històrica de l’internet Algunes fites informacionals de la història de la humanitat: 1.1.1 Tradició oral Al llarg de moltissimes generacions, bona part de les innovacions que han configurat el nostre entorn informacional actual eren desconegudes. Els nostres avanpassats van ser capaços de transmetre de generació en generació els fets històrics, creences religioses, coneixements tecnològics per tradició oral. Tota transmissió és purament oral.
Limitacions: Els límits de la nostra pròpia memòria, la barreja difícilment distingible dels coneixements i creences, la dificultat de qüestionar lo que ve transmet per la autoritat de la tradició dels avantpassats. Pensar en exemples de permanència de la tradició oral en la actualitat. 1.1.2 Alfabet En el nostre alfabet de 27 lletres, correspon un so a cada signe. Això és un avantatge respecte a sistemes d’escritura anteriors: els jeroglifics egipcis a l’escritura cuneïforme sumèria, que es basaven en la representació de síl·labes o pictogrames (representació gràfica esquemàtica d’un objecte) Els fenicis van ser els primers en inventar un alfabet similar al nostres (Segle XIII a.C) 1.1.3 Imprempta (Gutemberg, 1450) Representa: a) Canvi tecnològic de gran impacte, inici de la democratització del accès a l’informació. b) Abaratiment ( fer més barat) dels costos de transmissió d’informació. c) Creació d’un nou sector d’activitat econòmica: El sector editorial, amb autors, editors, impressors. d) La multiplicació dels lectors (alfabetització). e) Una major dificultat de control per part dels poders de producció i transmissió d’informació (tot i la censura i la pressió) 1.1.4. Internet i naixement de la WEB (Decada dels 90: World Wide Web) la WWW és el conjunt de protocols que permet la consulta d’arxius. Sistema de documents hipertextuals entrellaçats als que accedim per la xarxa Internet: Llocs web allotjats en servidors que contenen diverses pàgines web, i que disposen d’un informe resource locator (URL), o direcció. Avui en dia amb una mica de perspectiva entenem aquesta web, en versió original, limitada, com a lectura i acceptació d’informació, no de creació. Diferents percepcions dels usuaris depenen de l’edat:
- (^) Natius digitals
- (^) Inmigrants digitals 3 grans característiques que fan la web interactiva i participativa:
- Evolució de l’usuari de la decàda dels 90, públic passiu a un actiu, amb la capacitat de compartir, generar, contextualitzar, difundir informació.
- Possibilitat de crear comunitats (Instagram, facebook, etc..) finalitat bàsica basada en la afinitat, un interès compartir (familia, amics, etc…).
- Capacitat que els propis usuaris / internautes puguin decidir com i quan i on reben la informació. (RSS, sistema que permet restringir la informació que un vol veure o que li interessa abans) 1.1.5. WEB 2.0 o web social L'evolució de la web en pocs anys ha donat lloc a una segona fase, caracteritzada per la major participació dels usuaris en els continguts: la Web 2.0 o web social (2006). És un web relacional (de "relació entre les persones"), que té com a aspectes clau la interactivitat, la participació, crear i compartir continguts: a hores d'ara, vivim l'era d'internet amb les xarxes socials.
+ accés a més dades equival a més informació?
- Informació no és + coneixement Potencialitat vs Realitat: Confonem el fet en què l'accés de la informació és senzill i rpaido amb el fet que siguem una societad de la informació i el coneixement "La tecnologia no determina la societat: la plasma. però tampoc la societat determina la innovació tecnologia: la utilitza “ Castells, M 1.2.3. La Societat Xarxa: Fa referencia a l’estructura social resultant de la interació entre organització social i el paradigma tecnologic constituit en torn a les tecnologies digitals de la informació i la comunicació.
- Principals caracteristicas de la societat xarxa: 1. Articulació de l’espai fisic i l’espai de fluxos La major part de funcions dominants de la societat s’organitzen a partir de l’espai de fluxos (mercats financers, xarxes de mitjans, formes en xarxa d’administració del poder, xarxes de producció internacionals o moviments socials d’abast mundial).
- Articulació del temps biologic i el temps atempora l · El temps atemporal, caracteristic de la societat xarxa, no té passat ni té futur. · Possibilitat de comunicació asincrònica, comunicació no simultanea. 3. de la virtualitat real · És una cultura pròpia de la societat xarxa · Implica que no es pot establir una distinció entre fisic i virtual en termes de realitat , donat que els processos virtuals formen part de la mateixa realitat. Forma part de la realitat quotidiana. · Internet forma part de la nostra vida 4. Autocomunicació de masses Una nova forma de comunicació interactiva caracteritzada per la capacitat d’emetre missatges de molts a molts, i en temps real, en el moment que es vulgui. (qualsevol pot enviar missatges de forma massiva). Produim i consumim informació: som prosumers (productores i consumidores) —————- El sociòleg Manuel Castells és l’autor que ha popularitzat el terme Societat Xarxa: http://www.rtve.es/alacarta/videos/con-ciencia/ciencia-manuel-castells/2382267/ Virtualitat real: web de cites.
Senyal
és la
Senyal emès
és el
Font d’informació Transmissió canal receptor Destinació
Font de
soroll (afecta
al canal)
2. INTRODUCCIÓ A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (Societat de la informació vs Bretxa digital) Dos reptes: Bretxa digital y alfabetització digital Cultura de la virtualitat real “no vivim amb internet; vivim a Internet. Internet forma part de les nostres vides” De consumidors a prosumidors: la societat genera i gestiona el contingut. L’autocomunicació de mases apareix com un nou model de comunicació en coexistència amb les formes tradicionals de comunicació i comunicació de mases. De la web 1.0 a la 2.0 o a la 3.0 (social, interactiva i participativa) 2.1. Moment de transició Societat d'un nombre petit controla tot el terreny del control de mitjans per explicar les seves històries, fa milers d'anys es repetien les històries. En l'era digital comencen a demanar permís d'autor per protegir els seus propis relats, prenem control del control de mitjans, la culura de convengercia és que tot funciona com coneixement global, intel·ligència col·lectiva. Hi ha un control (gran germà) cada plataforma contribueix, l'entreteniment els realitzadors de documentals controlem el món per explicar històries a explicar diferents plataforma, Obama explora cada plataforma per connectar amb cada votant, i permet que tots produeixin els seus vídeos. Cultura participa, veiem grups que van creixent, justícia social és aquella que permet que tothom pugui donar la seva veu en qualsevol plataforma i ser representada, i això és el més important en el nostre canvi de mitjans. Canvi que aquesta arribant de la comunicació a través de la tecnologia moderna, la societat pren el control dels mitjans. 2.2. Convergenia cultural i transmèdia Narrativa transmèdia: Tècnica consisteix a comunicar una història a través de diversos mitjans, expandint el contingut segons les característiques i les possibilitats d'interacció de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris, de tal manera que l'univers narratiu complet es construiria amb la suma de tots aquests continguts. Cultura de l'espectador a una cultura de la participació: Els mitjans de la comunicació de masses no tenen en exclusiva la narració dels fets, la construcció dels relats Cultura de la convergència (de mitjans, dispositius, plataformes: La realitat és digital i és cross plataforma, aquesta realitat que és digital es transmet per diferents plataformes. Transmèdia (es porta a terme amb la convergència que s'estableix per diferents plataformes) Adaptar un missatge o un valor de marca o un producte o una notícia adaptar-lo a múltiples plataformes PRODUCTE DE FICCIÓ: MATRIX Exemple de narrativa transmèdia (GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ) Ice Bucket Challenge: L’objectiu era recaudar fons per l’esclerosis lateral. La idea era incloure als usuaris de xarxes socials dins del relat: una persona havia d’omplir un cubell amb aigua i gel, i llençar-se’l per damunt, gravant un vídeo i penjant-lo a diverses xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, Youtube...), etiquetant i mencionant a altres usuaris de les xarxes per extendre aquest missatge i propagar la idea de la narrativa. Va ser un boom durant varios mesos, arribant fins i tot als Telenoticies: personatges famosos, futbolistes, etc. s’hi van sumar.
2.4.2. L’alfabetització. En el marc de la xarxa implica aprendre a:
- (^) Utilitzar múltiples llenguatges per crear i llegir de forma crítica
- (^) Interactuar amb altres persones físicament i virtualment
- (^) Partiipar de les comunicacions socials utilitzant diferents mitjans i dispositius
- (^) Connectarse en qualsevol moment amb diferents grups i comunitats. L'alfabetització, en el marc de la societat xarxa implica un procés d'aprenentatge permanent Possibilitats de la gestió de la informació amb TIC: ubiquitat en l'aprenentatge: L'aprenentatge es pot produir en qualsevol moment i espai Aprenentatge ublico: Ubliquitat en l'accés a la informació però també en l'accés de la formació L'aprenentatge ja no és un procés exclusivament formal (educació reglada o formalment reconeguda) L'aprenentatge ja no és un procés exclusivament desenvolupat en entorns físics (aules / acadèmies) 3. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ( MÉS INFORMACIÓ APART DE LA DONADA A CLASSE ) Entenem per Societat de la informació la nova estructura social que ha aparegut com a conseqüència de la implantació de les noves tencològies de la informació i de la comunicació (TIC), on la informació i el coneixement són el motor de la societat. Information R/Evolution: http://www.youtube.com/watch?v=-4CV05HyAbM
- (^) Societat agrícola
- (^) Societat industrial
- (^) Societat de serveis
- (^) Societat de la informació
- (^) Societat del coneixement 3.1. Tipologies i propietats de la informació Per entendre la complexitat del tractament de la gestió de la informació s’ha d’entendre la complexitat de les naturaleses de la informació de les diferents tipus d’informació.
- (^) Segons la naturalesa de les dades: Les dades que acaben convertint-se en informació poden ser de molts tipus diferents:
- Informació númerica:^ Basada en números, xifres. Per exemple, informació estadística (dades de la població espanyola, al INE) - Informació sonora:^ Basada en sons. Per exemple, informació radiofònica (arxius d’una emisora de radio) - Informació textual:^ Basades en paraules, en text escrit. Per exemple, llibres, revistes, prensa escrita. - Informació icònica i gràfica:^ Basades en icones o gràfics. Per exemple, senyals de tràfic, logotips, gràfics. - Informació audiovisual:^ Basada en imatge fixa o en moviment i sons a la vegada. Per exemple, pel·lícules, programes de televisió (arxius audiovisuals)
- Informació multimedia:^ Els documents multimedia son els que inclouen informacions, com a mínim, de tres naturaleses de les anteriors mencionades diferents. Per exemple, gràfics interactius en la prensa digital, amb vídeo, so, text.
- (^) Segons la naturalesa del suport:
- Paper^ (i antecedents, pergami, etc..)
- Suports fotogràfics^ (negatius, positius, etc..)
- Suports magnètics^ (sonor, vídeo, etc…)
- Suports óptics^ (DVD)
- Suports digitals
- (^) Segons el grau d’estructuració:
- Informació estructurada:^ És a dir, lo que té una resposta clara i distinta, precisa. Normalment es tracta de dades pures, o d’informació que té un sentit o un sigmificat molt clar. Exemple: Taules o gràfics amb xifres de l’atur per comunitats autònomes publicades pel INE.
- Informació no erstructurada:^ És a dir, lo que no té una resposta clara, o precisa si no s’incorpora algun tipus d’interpretació. Exemple: un article d’opinió d’un periódic, una obra literaria.
- (^) Segons la relevancia i pertinença de la informació: és un procès de busqueda d’informació, la informació obtinguda és més o menys relevant o pertinent en funció de la seva adequació a les expectatives a la necessitat de informació que té una persona. - Relevant:^ “Que té un especial significació o importància” (traducció diccionari IEC) - Pertinent:^ “Que ve a propòsit, apropiat al fi que persegueix” (traducció diccionari IEC)
1.3.2 Creativitat : Per donar un valor afegit i original. Donar valor afegit a la noticia amb un proces de documentació que diferencii i que la faci original en el producte comunicatiu resultant. Quan la documentació és l’element principal, destacat o protagonista del producte comunicatiu. Ex: Grans reportatges en prensa, radio, televisió o internet (com els especials). I. Funció previsora: Variant de la funció preparatòria. Especialment en els mitjans, quan la documentació serveis per preparar previsions informatives de informacions futures. Implica un procès documental, en el cual ens estem documentam perquè prevem que la necessitarem. Ex: dossiers temàtics, obituaris (records, memòries) i efemèries… (ens documentem perquè prevem que en un futur la necessitarem) o en events cíclics com events esportius, institucionals, etc… II. Funció preparatòria: Documentació, investigar. S’aplica a tots els processors (periodistics, audiovisuals, marketing, publicitat…) Documentació en el procès d’investigació per l’a creació d’un producte (si es necessari, constant). Molt important en produccións de cinema i de televisió, o en publicitat, en el procès d’investigació per la creació d’un producte cinematogràfic, televisiu o publicitari. 1.3.3. Rentabilitat : Funció de la documentació que permiet reutilizar aquest material que hem creat, posar en disposició del públic objetiu, novament. Importancia de la reutilizació. Permet la reutilització dels materials creats per l’empresa de comunicació, no únicament internament sinó també externament. Ex: posar en l’hemeroteca (biblioteca d’un diario), arxius de diaris y televisions. 1.4. Professionals de la documentació La documentació és una especialitat profesional, Formació oficial: Grau d’Informació i documentació, diversos postgraus. http://www.ub.edu/biblio/noticies/grau-en-informacio-i-documentacio.html http://estudis.uoc.edu/ca/graus-2n-cicle/informacio-documentacio/presentacio Les empreses de comunicació importants o de gran mida tenen documentalistes i centres de documentació. Per exemple, en les televisions: TVC, centre documentació amb 40 documentalistes o BTV, etc.. Els periòdics: La Vanguardia i el Periodico. En el cinema i la publicitat les tasques de documentació es fan dins de producció habitualment i/o es contracten especialistes per projectes, algunes denominacions: researchers, film researchers, video researchers, historical advisors, etc… Tant si existeix la figura del especialista en la documentació com si no, també hi ha tasques de documentació que ho han de fer els professionals de la comunicació: periodistes, guionistes, etc… 1.5. Exemples d’utilització de documentació en comunicació Intentar identificar l’utilització de documentació en diferents productes comunicatius i funcions que compleixen (complementarietat, verificació, creativitat, credibilitat, preparatoria, previsora, rentabilitat).
- (^) El Periódico. Record y con la derecha http://www.elperiodico.com/es/noticias/deportes/20101103/record-con-derecha/573573.shtml http://www.elperiodico.com/resources/pdf/4/6/1288739552564.pdf http://www.elperiodico.com/es/noticias/deportes/20101103/record-con- derecha/573573.shtmlhttp:/ www.elperiodico.com/resources/pdf/4/6/1288739552564.pdf
- (^) Tienda de la Hemeroteca de La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html
- (^) Coca-Cola Light. ¿Harás caso a todo lo que se dice? https://www.youtube.com/watch?v=LIXTildxNbo
- (^) 20 años de la guerra de Bosnia http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/20-anos-guerra-bosnia/1368831/
- (^) Mad Men http://eldocumentalistaudiovisual.com/2014/09/19/la-documentacion-en- mad-men/
- (^) El Objetivo http://www.lasexta.com/programas/el-objetivo/fuentes/ https://documedios.wordpress.com/ 2014/10/08/el-objetivo-gran-ejemplo-de-fact-checking/
- (^) USA Today. Interactive: Pope Benedict XVI’s papacy http://www.usatoday.com/story/news/world/2013/02/11/pope-benedict-xvi-papacy-reign/1908801/
- El Periódico. El precio del Tomate http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000- 0000-000000000001&fecha=29/09/2011&idioma=0&doc_id=47ad0d9b-a2ee-4157-a2e7- 5870390d106c
- (^) Mad Men http://eldocumentalistaudiovisual.com/2014/09/01/el-vestuario-de-mad-men/
- (^) Campofrio. El curriculum de todos: https://www.youtube.com/watch?v=Lawy94ymrP
- Telecinco. Boda de Chelsea Clinton http://www.youtube.com/watch_popup?v=I4fiaNg-5T8&vq=medium
Exemples: cercadors (Google), directoris web, catàlegs de biblioteques, bases de dades, bibliografies… C. Obres de referència / consulta: Son qualsevol document, font o serveis que serveixen per inciar el coneixement sobre una matèria o resoldre dubtes molt concrets sobre aquesta. Per a alguns autors són obres d’informació primàries; altres, les situen com categoria independent. Exemples: Enciclopèdies, diccionaris, anuaris, traductors, atles, guies.. Altres classificacions:
- (^) Per format: text, gràfic, àudiovisual, multimèdia.
- (^) Per suport: en paper, digital.
- (^) Per cobertura geogràfica: internacional, nacional, autonòmica, local…
- (^) Per tipologia d’informació: general, especialitzada.. Les diferents classificacions són inclusives i no excloents; complementen la informació sobre la font. Per exemple: Una enciclopèdia de la musica catalana en paper, es podria classificar així:
- (^) Segons l’origen: documental
- (^) Segons el grau d’informació: primària / obra de referència
- (^) Segons el format o suport: en paper
- (^) Segons la cobertura geogràfica: nacional / autonòmica
- (^) Segons el tipus d’informació: especialitzada Les webs són recursos d’informació específics d’Internet. Les podem classificar en:
- (^) Portals especialitzats
- (^) Webs institucionals
- (^) Webs comercials
- (^) Webs de grups
- (^) Webs personals 1.3. La credibilitat de les fonts d’informació Consultar: Sílvia Argudo I Amadei Pons, “Mejorar las búsquedas de información”, capitulo “Valorar los resultados” Tres grups de criteris. Avaluació o valoració de les fonts d’informació: Tres criteris bàsics : I. Autoria: Com a norma general, la preparació, l’experiencia, el prestigi dels responsables d'una obra son garantia de la qualitat del seu treball. Es molt important que una font ofeixi informació sobre la seva autoria (exemple: en les webs, a les seccions "about us”). Autoria: Individual, institucional, corporativa editorial. Trajectòria que denota una cerca preparació i experiència que aporta credibilitat i que es en termes generals, garantia de qualitat de la informació. Quan treballem amb recursos d’informació específics d’Internet - com les webs - és imprescindible cerca fonts que aportin informació sobre l’autoria. Dos grups d’autoria:
- (^) Creació de contingut
- (^) Edició, producció, etc.. II.Qualitat de contingut: La informació es troba actualitzada? En el procés d’elaboració de la informació s’han tingut present altres fonts d’informació de referència? Es detecten errors? (d’ortografia, de documentació, de contingut, de coherència interna del text…) Qualitat de contingut, criteris:
- (^) Abast de la temàtica
- (^) Quantitat d'informació que conté
- (^) Coherencia entre les diferents parts (estructura)
- (^) Actualització de la informació, etc… C. Aspectes formals, d’organització i facilitat d’accès: Criteris per llocs webs:
- (^) Legibilitat dels textos (color de la lletra i del fons, mida de la font, etc…)
- (^) Organització de la informació (facilitat de navegació dins de la web)
- (^) Buscador (si té algun sistema per buscar informació dins de la web)
- (^) Seccions d'ajuda o explicacions sobre el contingut
- (^) Accessibilitat (que pugui ser consultat per persones amb discapacitats)
interpretacions o execucions, i el d’exigir el respecte a la integritat de l’obra o actuació i la no alteració de les mateixes.
- (^) Drets d’explotació: A l’autor li corresponen també en exclusiva els drets de la seva obra en qualsevol forma pero són transferibles. Els principals drets d’explotació previstos a la llei són: reproducció, distribució, comunicació publica, transformació, obres completes. Reproducció: fixar l’obra en un mitjà que permeti la seva comunicació i l’obtenció de còpies. Distribució: posar a disposició del públic l’original o còpies. Comunicació pública: tot acte pel qual una pluralitat de persones poden tenir acces a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars. (radio) Transformació: traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la forma, de la qual es derivi una obra diferent. Obres completes: la cessió dels drets d’explotació sobre les seves obres no impedira a l’autor publicarles reunides en colecció escollida o completa. 3. COPYRIGHT El copyright té per objecte informar de qui és el titular o cessionari en exclusiva del dret d’explotació sobre una obra. A continuació del titular cal indicar el lloc i la data de divulgació de l’obra. Per fer servir aquest simbol no cal fer cap gestió administrativa , i qui el posa ho fa sota la seva responsabilitat. El copyright, per tant, restringeix o prohibeix l’ús d’una obra. Si no s’especifiquen les condicions: tots els drets reservats (TDR) S’ha de demanar permís per explotar l’obra més enllà de les limitacions que preveu la llei i que permeten, per exemple, citar o ressenyar amb finalitats educatives o d’investigació. Todos los derechos de la obra están reservados. Necesitas que el autor te ceda los derechos de autor de la obra para poder usar, modificar o distribuir la imagen. 4. COPYLEFT Autoritza l’explotació de l’obra en totes o en determinades condicions (Alguns drets reservats: ADR) sense haver de demanar permis Dins del moviment Copyleft, trobem les llicències Creative Commnos (CC) El autor cedeix voluntariament els drets d'autor de l’obra. I segons el tipus de llicencia que dongui l’autor la podem utilitzar, modificar, etc.. http://cyber.law.harvard.edu/blogs/gems/ion/secreativo.swf https://www.youtube.com/watch?v=RdMEWTqbcCA 5. DOMINI PÚBLIC Quan expira el termini de protecció de drets d'autor, l'obra pot ser explotada per qualsevol persona. COPIAD MALDITOS! http://www.rtve.es/television/documentales/copiad-malditos/
6. CREATIVE COMMONS (CC)
Sorgeix al 2002 a Estats Units per facilitar que els autors poguin cedir alguns drets sobre les seves obres perquè els usuaris d’Internet les poguin utilitzar de manera lliure i gratuita, però amb algunes restriccions imposes per l’autor. A Espanya van començar al 2004 En el moviment copyleft (contraposició a copyright) No confondre, les obres sota llicencies Creative Commons:
- (^) No son d’ús totalment lliure, com si hagués passat a domini públic (la obra continua protegida)
- (^) L’autor decideix com es pot utilitzar per terceres persones, quins drets cedir públicament i quins no 6.1. Com funciona creative commons? Dins de les llicencies Copyleft trobariem les llicencies Creative. L’autor decideix una de les modalitats de les llicencies CC existents i al penjar la seva obra a Internet, s’identifica amb el simbol CC que correspongui a la seva llicencia. Així, els usuaris d’Internet poden coneixer que facultats d'us ha cedit l'autor i que s’ha reservat. Creative Commons: las llicencias Creative Commons depenen de les condicions que trien per compartir una obra. 4 Condicions de Creative Commons:
- By: atribució, es necessaria la citació del autor per poder utilitzar la imatge. - Sa: compartir igual, si modifiques una obra y la distribuieix has d'utilitzar la mateixa llicencia. - Nc: no comercial, està prohibit l’ús comercial de l’obra. - Nd: sense obras derivades, no es permiten modificacions de l’obra. Amb aquestes condicions es pot generar les sis combinacions que produeix les llicencies Creative Commons:
7. PLAGI
No respectar la condició de reconeixement de l’autor d’una obra (amb tots els drets reservats o amb alguns drets reservats) es considera plagi. Plagi: Part d'una obra d'altri inserida en la pròpia sense indicació de la font Hi HA DOS MANERES DE CITAR:
- Les citacions literals o directes:^ aquelles les quals que s’utilitzar les comilles, s’utilitza la literalitat.
- les citacions indirectes : tot escrit però dient qui ho va dir sense dos punts, citant l’obra de Jnery Jackins, la ha contextualitzat però explicat amb les nostres paraules. Esa diferencia no ira entre comillas y no se tiene que poner de que pagina se ha sacado, porque no es asi, ja que no lo hemos cogido literalmente. Pero es necesario pie de pagina. Què es considera plagi? · Repetir un text sense citar. · Repetir un text sense fer refèrencia a l’autor, no unicament a la bibliografía, s’ha de fer una nota a peu de pagina (en la parte baja de la pagina‑ 1 ) · Copiar imatges, música, etc. sense citar-ne la procedència. · Utilitzar informació extreta d’un treball o publicació i no citar-ho. · Parafrasejar un text, sense citar les fonts. · Comprar o aconseguir un treball i presentar-lo com a propi. Per evitar el plagi: · Quan prenem notes, cal que anotem sempre les fonts que consultem. Quan acabem el nostre treball, podrem citar la bibliografia i les obres citades dins del treball. · Parafrasejar: podem utilitzar les idees d’una altra persona però fent servir les nostres paraules, però hem d’incloure la referència bibliogràfica de la font original. 7.1. Com citar Termcat: normativa de com hem de citar les fonts d'informació (biblioteca blanquerna, ajuda a la recerca, com citar, norma ISO 690 (TERM CAT) Examen: Com es cita?: Seguint la normativa ISO 690, més coneguda com termcat, en una facultat de comunicació
1 Esto es un pie de pagina
