¡Descarga Gestió de la Informació y más Apuntes en PDF de Derecho a la Información solo en Docsity!
GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ
Per què és important la documentació o la gestió de la informació per als porfessionals de la comunicació?
- Perquè les TIC i la nova estructura de la societat (Societat de la Informació /Societat xarxa) ha comportat canvis sustancials a l’estructura del mercat laboral.
- Estem davant d’un canvi constant (transformació) del mapa de les ocupacions i les professions.
- Perquè les TIC requereixen noves maneres de formar-se i d’informar-se. No només es requereix formació amb les noves tecnologies sinó formació específica en l’ús d’aquestes noves tecnologies i de la seva aplicació en l’àmbit de la comunicació. Alfabetització digital = Educació amb les TIC i en les TIC PROCESSOS DE CANVI:
- Crisi econòmica
- Crisi / Transformació del sector
- Hibridació de perfils professionals; difuminació de les fronteres (cada vegada menys definides) entre Periodisme, Comunicació Audiovisual, i Publicitat i RR.PP.
NOUS PERFILS PROFESSIONALS O PROFESSIONALS 2.
- Expert en SEO (Search Engine Optimisation) : S’encarrega del posicionament de la web d’una empresa en els cercadors. És l’especialista en optimitzar els motor de cerca per generar entrades de qualitat a la web. - Expert en SEM (Search Engine Marketing) : Especialitzat en Marketing en cercadors. Decideix l’estratègia de marketing per donar visivilitat a la web d’una empresa i els conceptes clau que cal promocionar per arribar al target. Pagar per tenir tràfic web. - Gestor de continguts (Digital Content Manager o Content cautor) : Persona que vetlla pels continguts digitals de l’empresa. Què tenen en comú tots aquests perfils? - Gestionen el flux d’informació d’una empresa - Gestionen el procés de comunicació amb els públics - Dominen la tecnologia aplicada al procés comunicatiu.
La documentació és una dsciplina cientifica fomentada en la recopilació, l’emmagatzenament, l’anàlisi i la difusió de la informació a través de diversos canals amb l’objectiu de fer-la accessible. La documentació en els mitjants de comunicació : Conjunt de ciències i tècniques documentals al servei de la producció d’informació d’actualitat, l’increment de la seva qualitat, el seu emmagatzenament i conservació i la difusió i la reutilització. OPENDATA : La obertura de dades públiques consisteix en posar la informació que poseeix el sector públic a l’abast de tothom en formats digitals, estandarditzats i oberts, que permeti la seva comprensió. Al mateix temps es facilita l’accés a aquesta informació per tal de fomentar la seva reutilització. Usos:
- Disseny d’Apps - Anàlisi de dades per a estudis sobre diferents aspectes - Generar negoci partint de les dades publicades en Obert (“infomediarios”) - Ajudar a la presa de decisions BIGDATA : Fenòmen i procés relatiu a l’obtenció i processament d’ingents quantitats de dades amb l’objectiu de detectar determinats patrons que facin possible establir prediccions vàlides per a la presa de decisions. Les 5 V’s del BIGDATA : - (^) Volum - (^) Varietat - (^) Velocitat - (^) Veracitat - (^) Valor 7/2/ - (^) La publicitat i el negoci de les nostres dades (TV3) - (^) Facebook quiere saber cuánto cobras (La vanguardia) - (^) Documental de la 2
ARA
Dades:
- Representacions simboliques simples
- Facilment identificables i comunicables
- Aïllades, dificilment aporten informació rellevant 3.766. Informació: Són dades organitzades i comunicades Coneixement: Informació interpretada, contextualitzada, metabolitzada. El fet que les dades tinguin una estructura tan clara, fa que sigui fàcil la seva gestió: capturar, emmagatzemar i transmetre dades mitjançant tecnologies de la informació (Esquema de Shanon & Weaver).
Societat del coneixement
- Neix a finals dels 60 - Es fa popular a la dècada dels 90 ( Knowledge Societies ). - Adoptat per les institucions Europees —com a substitut de la SI— al 2005. (Facebook, twitter, youtube… web 2.0)
La Societat Xarxa
Estructura social resultant de la interacció entre organització social i el paradigma tecnològic constituït pel que son les TIC.
- Articulació de l’espai fisic i l’ espai de fluxos La major part de funcions dominants de la societat s’organitzen a partir de l’espai de fluxos (mercats financers, Xarxes de mitjans, formes en xarxa d’administració del poder, Xarxes de producció…) DADES CONEIXEMENT INFORMACIÓ
Exemple:
- (^) Documents en Drive (treballem conjuntament en línea i ho posem en comú en l’exposició a classe).
- (^) Compres per internet
- (^) Comanda online d’una pizza
- Articulació del temps biològic i el temps atemporal
- (^) El temps atemporal, característic de la societat xarxa, no té passat ni té futur.
- (^) Possibilitat de comunicació asincrònica. (El missatge que emet l’emissor és rebut per al receptor en el mateix moment que s’està emeten el missatge). Exemple:
- (^) Un missatge per Scala
- (^) Whatsapp
- (^) Instagram
- (^) Netflix
- Cultura de la virtualitat real
- (^) És la cultura pròpia de la societat xarxa.
- (^) Implica que no es pot establir una distinció entre físic i virtual en termes de realitat, Donat que els processos virtuals formen part de la mateixa realitat.
- (^) Internet forma part de la nostra vida. Exemples:
- (^) Wallapop
- (^) Amazon
- (^) Google maps
- (^) Cursar una carrera a distància (UOC)
- Autocomunicació de masses
- (^) Una nova forma de comunicació interactiva caracteritzada per la capacitat d’emetre missatges de molts a molts, i en temps real, en el moment que es vulgui.
- (^) Qualsevol pot enviar missatges de forma massiva.
- (^) Produïm i consumim informació: som prosumers Exemples:
- (^) Un youtuber
El concepte de bretxa digital neix per fer referència a les desigualtats existents entre individus o grups en relació a la gestió de la informació amb TIC. Hi ha dues tipologies o estadis de bretxa digital. Primera Bretxa Digital
- (^) Apareix a mesura que es comença a expandir l’ús de l’ordinador i d’Internet, amb l’adveniment de la “Societat de la Informació” - (^) Es posa l’accent en “ l’accés ”: tenir o no connexió - (^) Es (re)produeix, sobretot, a nivell geogràfic : regions connectades vs regions desconnectades. Segona Bretxa Digital
- (^) Entén l’accés com una condició necessària però no suficient.
- (^) Es posa l’accent en les condicions i la qualitat d’ús : alfabetització digital.
- (^) Es (re)produeix, en bona part (però no exclusivament), entre generacions : nadius digitals vs immigrants digitals. Diferents conceptes per a un mateix significat
- Nadiu digital. Mark Prensky
- Generació Net. Don Tapscott
- Millenial o Generación Y
- Generación Einstein. Jeroen Boschma Nadiu digital : Pertany a la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat. (Etiqueta - Nascuts després del 1990, tenen un domini intuitiu de les tecnologies) Aquest concepte es va endarrerint. Immigrant digital : Nascut abans de la popularització de les TIC. Pot manifestar una bona voluntat i predisposició tecnològica, però l’entorn digital li genera, habitualment, incomoditat, resistència o bloqueig psicològic. La bretxa Digital:
- Superar la segona bretxa digital implica, no només dotar la societat d’ordinadors o dispositius tecnològics amb l’accés a Internet; sinó dotar la societat d’una
alfabetització digital. Infraestructura + Accesibilitat + Habilitats El domini tecnològic és, només una de les múltiples dimensions de l’alfabetització (digital) necessàries per a la gestió de la informació. REDES - Cómo nos influyen los videojuegos
- (^) Cada videojuego tiene diferentes efectos en el cerebro —> Juegos de acción/disparos: repercuten en la agudeza visual y la concentración
- Aplicación de los videojuegos para la recuperación de enfermos (ictus) y la educación L’alfabetització digital —> Aprendre a… - Utilitzar múltiples llenguatges per a crear i llegir de forma crítica. - Interactuar amb altres persones físicament i virtualment,
- Participar de les comunicacions socials fent servir diferents mitjans i dispositius.
- Connectar-se en qualsevol moment amb diferents grups i comunitats. 21/02/ L’alfabetització, en el marc de la societat xarxa implica un procés d’aprenentatge permanent. Possibilitats de la gestió de la informació amb TIC: Ubiqüitat en l’accés a la informació però també en l’accés a la formació:
- (^) L’aprenentatge ja no és un procés exclusivament formal (educació reglada/reconeguda)
- (^) L’aprenentatge ja no és un proces exclusivament desenvolupat en entorns físics (aules/ acadèmies). 2. FUNCIONS DE LA DOCUMENTACIÓ (Comunicació) La documentació és una dsciplina cientifica fomentada en la recopilació, l’emmagatzenament, l’anàlisi i la difusió de la informació a través de diversos canals amb l’objectiu de fer-la accessible. La documentació als mitjans de comunicació: “Conjunt de ciéncies i técniques documentals al servei de la: producció d’informacions d’actualitat, l’increment de la seva qualitat, el seu emmagatzenament i conservació i la seva difusió i reutilització”. -Lluis Codina
EXERCICI - FUNCIONS DE LA DOCUMENTACIÓ:
CAS 1 - Article Sport En el primer cas es basa en la funció de qualitat juntament amb la complementarietat , ja que ens explica el context de la informació i ens aporta informació d’altres anys, per tant, retrospectiva. També cal destacar dins de la creativitat, la funció preparatòria , ja que abans de fer l’article s’han hagut de documentar i investigar per poder desenvolupar la notícia. Rendibilitat : aquesta notícia ja s’ha penjat a internet anteriorment i s’ha tornat a utilitzar. CAS 2 - Hemeroteca de El Periódico En el segon cas analitzem l’hemeroteca històrica de El Periódico de Catalunya , per tant ens trobem amb la funció de rendibilitat. (informació que està penjada i la podem reutilitzar sempre que calgui) CAS 3 - Mad Men En el tercer cas ens trobem amb la creativitat en estat pur; la funció previsora , perquè ha estat un vídeo gravat durant la 4a temporada de Mad Men i s’ha deixat en stand by fins que no es presenta la nova temporada. La funció preparatòria torna a estar present, ja que implica un procés de creació de cada un dels personatges de la sèrie i el vestuari que duran al llarg de la temporada. Credibilitat: perqué es parla amb gent que treballa a la sèrie fent el vestuari i corrobora aquest treball. Rendibilitat: es tornen a fer servir el vestuari i aparèixen imatges de la 4a temporada, es a dir, tornen en circulació aquestes imatges. CAS 4 - Don Simón En el cas de Don Simon veiem la funció de qualitat: la complementarietat , perquè ens aporta informació per enriquir el context de la notícia; la creativitat amb la funció preparatòria , ja que s’ha fet un procés d’investigació per escriure la noticia i la rendibilitat , perquè utilitza dades d’arxiu. (está penjat a internet, per tant en continua circulació). Credibilitat: fa servir altres fonts d’informació per aportar credibilitat a la notícia. Preparatòria: preparació prèvia abans de fer la notícia.
CAS 5 - Efemèrides En l’últim cas tracta sobre efemèrides i per tant es un cas clar de creativitat amb la f unció previsora que s’ha treballat en el document i s’ha deixat en stand by, la funció preparatòria prèvia a la redacció del treball i de rendibilitat perquè s’utilitzen dades d’arxiu i perquè sempre es poden reutilitzar. 26/02/
3. FONTS D’INFORMACIÓ: TIPOLOGIA I CREDIBILITAT Les fonts d’informació són els recursos necessaris, ja siguin originals o elaborats, que ens permeten tenir accés a una determinada informació. Poden ser documents, persones o institucions. Per tant trobem: - (^) Fonts d’informació documentals - (^) Fonts d’informació personals
- (^) Fonts d’informació institucionals (poden ser documentals o personals) FONTS D’INFORMACIÓ: TIPOLOGIA (EXAMEN) Les fonts d’informació es poden classificar a partir de diversos criteris. El model més freqüent utilitzat és el criteri del grau o nivell d’informació ; que permet distingis entre:
- Obres primàries: Aquella font que proporciona informació nova, original i completa (no remet a cap altra font d’informació). Exemple: llibres, articles de revistes, diaris…
- Obres secundàries:
- No contenen informació original ni final.
- Remeten a una font d’informació primària.
- Quan no sabem a quina font concreta es troba la informació que necessitem, consultem una font secundària. Exemple: cercadors, catàlegs de biblioteques, bases de dades, bibliografies…
- Obres de referència / consulta : Documents, fonts o serveis que serveixen per iniciar el coneixement sobre una matèria o resoldre dubtes molt concrets sobre aquesta.
imprescindible cercar fonts que aportin informació sobre l’autoria.
- Qualitat del contingut: - La informació es troba actualitzada? - En el procés d’elaboració de la informació, s’han tingut present altres fonts d’ informació de referència? - Es detecten errors? (d’ortografia, de documentació, de contingut, de coherència interna del text…). - Aspectes formals d’organització I facilitat de l’accés:^ Navegació clara, accessibilitat, rapidesa en l’execució de les peticions d’informació, sistemes d’ajuda o explicacions sobre el contingut, llegibilitat, visibilitat de la web, restriccions… Exercici Fonts d’informació - WEB AJUNTAMENT DE BARCELONA: - Segons l’origen:^ institucional - Segons el grau d’informació:^ primaria - Segons el format o suport:^ audiovisual / digital - Segons la cobertura geogràfica:^ local - Segons el tipus d’informació:^ especialitzada 28/02/ 4. ELS APUNTS LEGALS SOBRE ELS DRETS INTELECTUALS I LES PROPIETATS D’AUTOR Video - Copiar malditos 12-03- Cánon digital : taxa que es paga en els objectes electrónics per la propietat intel·lectual. En el marc d’una societat xarxa, d’una cultura participativa i de ciutadans que són prosumidors… - Què entenem per autoria? - Què entenem per creació?
La propietat intel·lectual Conjunt de normes i principis que regulen els drets morals I patrimonials que la llei concedeix als autors (drets d’autor), per la creació d’una obra. Té vigència durant la vida de l’autor i durant 70 anys després de la seva mort, passat aquest període els drets passen a ser de domini públic. Per fer ús d’una obra amb els drets en vigor cal l’autorització dels titulars dels drets. L’autorització es pot demanar per dues víes: a) Directament als titulars b) Mitjançant les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual:
- SGAE (Sociedad de Autores y Editores)
- CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos)
- VEGAP (Visual, Entidad de gestión de Artistas Plásticos)
- DAMA (Derechos de Autor de Medios Audiovisuales) Dos tipus de drets: - DRETS MORALS : Són inalienables i intransferibles, acompanyen a l’autor tota la seva vida. Entre ells destaquen el dret al reconeixement de la condició d’autor de l’obra o el reconeixement del nom de l’artista sobre les seves interpretacions o execucions i el d’exigir el respecte a la integritat de l’obra o actuació i la no alteració de les mateixes. - DRETS^ D’EXPLOTACIÓ:^ Corresponen^ a^ l’autor^ pero^ els^ pot^ cedir^ si^ ell^ vol.^ Els principals drets d’explotació previstos a la llei són: reproducció, distribució, comunicació pública, transformació i obres complets.
- Reproducció: Fixar l’obra en un mitjà que permeti la seva comunicació i l’obtenció de còpies.
- Distribució: posar a disposició del públic l’original o còpia.
- Comunicació pública: tot acte pel qual una pluralitat de persones poden tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’expemplars.
- Transformació: traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la forma, de la qual es derivi una obra diferent.
- Obres completes: la cessió dels drets d’explotació sobre les seves obres no impedirà a l’autor publicar-les reunides en col·lecció escollida o completes.
No respectar la condició de reconeixement de l’autor en una obra (amb tots els drets reservats o amb alguns drets reservats) es considera plagi. Què es considera plagi?
- Repetir un. Text sense fer referéncia a l’autor.
- Copiar imatges, música, etc. Sense citar-ne la procedència.
- Utilitzar informació extreta d’un treball o publicació i no citar-ho
- Parafrasejar un text, sense citar les fonts
- Comprar o aconseguir un treball i presentar-ho com a propi 14/03/ Per evitar el plagi:
- Quan prenem notes, cal que anotem sempre les fonts que consultem. Quan acabem el nostre treball, podem citar la bibliografia i les obres citades dins del treball.
- Parafrasejar: podem utilitzar les idees d’una altra persona però fent servir les nostres paraules, però hem d’incloure la referència bibliogràfica de la font original (a peu de pàgina i a l’apartat de bibliografia. CITACIÓ INDIRECTA
- Incloure fragments d’obres com a cita: si reproduïm textualment un text, cal tancar entre cometes (“) la totalitat del text citat. I incloure la referència bibliogràfica completa (a peu de pàg. I a la bibliografia) CITACIÓ DIRECTA
- S’han de citar correctament les fonts utilitzades, de manera normalitzada, segons les pautes de citació o manuals d’estil de cada Facultat. (FCRIB= ISO 690/TERMCAT) 19/03/ 5. CERCA D’INFORMACIÓ A INTERNET. INTERNET COM A FONT D’INFORMACIÓ L’estructura i funcionament dels cercadors i el llenguatge d’interrogació Fer una cerca d’informació consisteix a mantenir una conversa amb una font a la cual li hem d’explicar les nostres necessitats informativa de la manera més precisa. PROCÉS DE CERCA D’INFORMACIÓ
Comença quan es planteja una necessitat (o problema) d’informació i finalitza quan es disposa de la informació per a resoldre el problema. Fases del procés de recerca:
1. Analitzar el problema i identificar les necessitats d’informació. 2. Seleccionar la font o sistema d’informació. 3. Cercar la informació. 4. Valorar l’adequació dels resultats de la cerca. 5. Gestionar (organitzar) i fer ús de la informació cercada. Els ceradors o motors de cerca són programes informàtics dissenyats per ajudar a trobar informació emmagatzemada a la xarxa; mitjançant robots que cerquen i capturen continguts de la xarxa. Exemples: - (^) Google - (^) Bing - (^) Yahoo! Google és una font d’informació secundària més utilitzada. Les fonts secundàries no tenen la informació final, sinó que et porta fins a ella, a la font primària. Les claus de l’èxit de Google****? - Major índex de cobertura de la web visible (la web indexada). - Fàcil d’usar. - Càlcul de rellevància:^ Pagerank^ basat en la quantitat i qualitat d’enllaços que porten a la font. COM FUNCIONEN ELS CERCADORS
- Les aranyes capturen el contingut de la xarxa.
- Els dipositen en grans bases de dades on els ordenen segons categories.
- Recuperen els continguts segons les consultes fetes I ofereixen una llista de resultats en dècimes de segons (prioritzen els resultats). CONCEPTE DE SILENCI I SOROLL
Operadors posicionals: Els operadors posicionals com NEAR o ADJ ens permeten delimitar el nombre de paraules entre cada terme: Història NEAR3 Cinema (màxim tres paraules entre cada terme). Frase exacta: fa la funció d’un operador de proximitat “….” Si volem que el cercador recuperi les paraules tal qual les hem escrit, s’han de posar entre cometes. Truncament: El més habitual es l’asterisc (). Permet substituir un o més caràcters. És molt útil quan es desconeix com es completa una paraula de manera ortogràficament correcta o bé quan volem que ens recuperi les diferents variacions possibles Automat (automàtic, automatització, autòmat…) Operadors de rang o de comparació: Si N és un número determinat: = N recupera els documents que tinguin el número N >N documents que tinguin un número superior a N <= N documents que tinguin el número N o un número inferior a N
En molts cercadors I bases de dades s’utilitzen per delimitar la cerca per anys: >= 2014 documents a partir de l’any 2014. Operadors de presència o absència: + / - Les funcions són molt similar a AND (+) o NOT (-) Si no vols que aparegui una paraula, pots afegir un “-“ davant; si vols que aparegui, un “+”. Google utilitza l’operador AND per defecte. Si no indiquem la relació exacta que volem entre els termes seleccionats. L’ús del parèntesi ( ) Quan es fan equacions de cerca complexes cal fer ús del parèntesis per indicar si l’operació d’una cerca s’ha de realitzar abans que una altra. Publicitat AND (cinema OR televisió) No és el mateix que dir (Publicitat AND cinema) or televisió LES CERQUES ACADÈMIQUES A GOOGLE Google Académico és l’apartat de Google especialitzat en escoles (articles de revista, tesis doctorals, informes, manuals docents, treballs…) tot el que té a veure amb l’àmbit acadèmic. 4/04/ TEMA 6. EL VALOR DE LA INFORMACIÓ Audiència vs Públic Objectiu
- (^) Audiència: conjunt de persones que escolta, llegeix, mira o fa ús d’un determinat producte o mitjà comunicatiu. - (^) Públic objectiu (TARGET): grup d’individus al qual s’adreça un determinat missatge, producte o servei. El públic objectiu sempre és major que l’audiència (en termes quantitatius). Anàlisi d’audiències és el conjunt de mètodes de recerca emprats per obtenir informació quantitativa o qualitativa sobre les audiències. Per a què es mesuren les audiències? Per conèixer el comportament dels públics i essencialment: a) decidir la programació (en el cas dels mitjans de comunicació).
