¡Descarga Gotico primer parcial y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
- Definició de Art Gòtic:
- Una obra de arquitectura del segle XIV i XV:
- Una obra de pintura del segle XIV i XV:
- Una obra de escultura del segle XIV i XV:
- Una obra d'arts de l'objecte del segle XIV i XV:
- Una obra tèxtil del segle XIV i XV:
- 3 adjectius del Gòtic: Examen parcial 35% 21.04. Treball 15% 26.05. Examen Final 50% 22.06. Practiques 08.03.17 seminari 10.05.17 seminari 17.05.17 sortida de camp 07.06.17 repas examen final 08-09.06.17 Exposició oral. 05.04.17 i 19.04.17 No hi ha classe! Lectures Obligatòries: Dossier a fotocopies INTRODUCCIÓ 1. L’art gòtic dels segles XIV-XV: límits geogràfics i temporals. L'art «del gòtic» a a recerca d'un estil:
- Primer gòtic 1130-
- Gòtic clàssic 1190-
- Gòtic radiant 1230- 1350
- Gòtic tardà: 1350- Epicentres del curs serà França i Itàlia. El concepte gòtic es un concepte que apareix de manera pejorativa en ple quattrocento, que fa referència als gots (art dei goti o tedesco). Humanistes com Alberti o Valla i culmina amb Vasari aquesta referencia al mon medieval. 17/02/
GÒTIC A: ARQUITECTURA GÒTICA MERIDIONAL: LA RECERCA DELS GRANS
ESPAIS INTERIORS
A1. El Midi: Albi, Toulouse i Narbona.
Geografia i particularitats del Mid, ens en anem al sud de França, el nord dona unes característiques a la arquitectura i estèticament en el sud serà diferent. Agafa com a limit la serralada pirinenca, centre i sud de França i ens perllonguem fins als països valencians. Tots els conjunts es caracteritzen per altres coses que donen peu a
parlar del gòtic meridional. Que entenem per gòtic meridional? Perquè son diferents a la del nord? i Quin reso historiogràfic ha tingut? _Amiens Catedral de Notre Dame_* (1220) NORD església de planta en creu amb transsepte que li dona uns plans i una monumentalitat que li dona juxtaposició i contraposició de volum que contraposa amb la de toulosse, veiem que amiens es mes recarregada amb contraforts mes barroca, contraforts que queden amagats per els arcbotants i pinacles que serveixen per garantir la estabilitat i li donen una aparença ornamental en contraposició amb la de Toulouse veiem que els contraforts tenen tot el protagonisme, tenen menys decoració es més hostil. Els contraforts articulen tot l'edifici, amb caràcter monocrom. A mes a mes en Amiens en els murs exteriors estan perforats amb finestres amb traceries que dona mes la sensació ornamentals mentre que en l'altra les finestres son mes petites i el protagonisme se l'emporta el mur a mes de que en el nord hi es caracteritza la verticalitat mentre que en toulosse es la horitzontalitat i la contensio. Toulouse: Església de Jacobins (Sud). Per el que fa al interior trobem el mateix, trobem en amiens la sensació de la verticalitat sobretot en la central a diferencia de la lateral i tot el protagonisme se la porta la central, però com alhora hi ha el voler treure el mur cosa que fa que facin el trifori. Per el que fa a la arquitectura del sud veiem que es estranya ja que trobem que tenen dues naus amb la mateixa alçada a mes de que estan separades per columnes, per el que fa als murs hi han vitralls però si que hi ha molt de mur. Interes per crear espais únics. Historiografia gòtic meridional. Es comencen a explicar les diferencies a traves de exemples com la catedral de Girona. Església amb deambulatori, presbiteri i que des de la capçalera hi trobem 3 naus un cop en el cor es converteix en una nau única i mes alta on trobem 3 o – rosetons. Es conserven les actes de dos congressos en 1416, el motiu del debat era em de continuar la catedral en 3 o 1 nau, i es decideix de fer una nau. Es la catedral cristiana d'única nau mes ampla del mon. Per a un arquitecte del sud una única nau es mes solemne proporcional i noble. Naus Úniques i espais unificats. Hi ha aquesta preferència per la tradició estètica i constructiva mediterrània, hi haurà una difusió dels arcs diafragma que permetia cobrir les naus d'una manera mes barata i permet crear els espais unificats a més que hi ha una influencia dels ordes mendicants i del Cister. _Toulosse: Catedral de Saint-Etienne (1210)_* Al veure la façana veiem que es estranya amb combinació de etapes i materials. Es una església que el seu procés de construcció es molt llarg que comença en el segle IX i que dura molt. Es una nau única que te 19 metres de amplada i a partir del 1210 se li cobreix amb la volta de creueria amb vitralls que busquen inspirar-se en la cultura del nord. Nau nef raymondine un nom que li ve per un rei es un referent mes antic de la nau. Aquesta tipologia de nau única amb el bisbe Bertrand de l'Isle i li encarrega a Deschamps una nova catedral mes moderna i dissenya una catedral mes vertical i s'acabara en el segle XVII en el neogòtic. Veiem dos criteris diferents la tradició del sud de nau central i la del nord amb 3 naus.
pensar per a que la comunitat es reunís però tot i que no es molt alt dona una sensació de amplitud i de espai unificat s'opta de uns pilars prismàtics molt prims que desenvolupen en nervis que creen un espai diàfan. Aquí hi ha una simplificació de suports (pilars) _Narbona: la influencia del nord_* L'únic que ens queda es la capçalera una catedral inacabada. Per iniciativa de Climent IV en 1268 fomenta la construcció però no es comença fins al 1286 quan comença les obres, vol que la església imiti les esglésies de Paris. Una obra que s'inaugurava en 1332. veiem que aquesta obra s'ha sembla molt a la capçalera de Toulosse, on hi han 5 capelles radials amb deambulatori. Veiem que arriba als 40m. S'organitza amb el claristori els trifori i el formers. Veiem com els nervis de la volta arrenquen de la pròpia pedra del pilars, pilars sense capitells. 23/02/
A2. Itàlia: l’arquitectura mendicant i la resistència al “gòtic transalpí”
Te unes particularitats diferents del continent tant en arquitectura com pintura i escultura. Ens centrarem en els orígens. Gòtic transalpí arquitectura que es troba darrere dels Alps. La Inèrcia de la moda Classicitzant Trobem un romànic molt diferents de la resta de Europa com a Pisa o en la Catedral de Luca etc. s'ha de remarca això per la pervivència de la moda clàssica. L'empremta de la ideologia pauperistica^1 Per el que fa al Cister veiem la abadia de Fontenay , esta mediatitzada per el rigor de Bernardi, que esta a favor de la austeritat. Per el que fa a la església esta regit per el ad quadratum^2. Per tant tenim una arquitectura racional utilitària, formes geomètriques mol bàsiques i simples, una contenció ornamental i el vot de pobresa. Aquesta reacció s'estableix a Itàlia en la Llombardia a principis del segle XII, i a partir d'allà es va expandint per Itàlia excepte Roma. _Abadia di Fossanova 1187-_* Trobem una mateixa planta que la de Fontenay per la filosofia Cistercenca. Des de fora la simplicitat es present. Tot i aquest rigor comença a introduir elements propis del gòtic com es el rosetó, però per el que fa a l'interior trobem la racionalitat de l'arquitectura on hi han pilars utilitaris etc.
- Abadia di Casamari 1203- Veiem que tenim una mateixa estructura, trobem una austeritat amb simplicitat, murs pesants, un efecte de solidesa romànic que es manté. Però en l'interior l'efecte que ens produeix es molt semblant però en cantes de una volta de canó apuntada trobem la volta de creueria. 1 De Pobresa 2 Tenir com a model el quadrats
L'arquitectura dels ordes mendicants (p.1240-1250) Esclata a italià una mica mes tard que el Cister. Els ordes mendicants tenen una importància en la configuració de les ciutats, els mendicants el que fan es introduir-se en les ciutats cosa que abans no passava. Els mes famosos dels mendicants son els Franciscans i els Dominics. _Convent Dominic de Santa Maria Novella en Florència_* Ens ajuda a entendre el concepte de dominic. El que busquen es predicar la pobresa etc, buscant el contacte directe amb la població. En 1246 es fa la primera fundació que no es conserva, però deuria tindre un aspecte semblant a el convent dels jacobins de Toulosse. A mesura que passa el temps es fan convents mes grans en 1278 es reconstrueix tota a mes implica un replantejament urbà del seu entorn. Per entendre l'urbanisme el paper dels dominicans es molt important com podem veure en la plaça que hi trobem, es important vincular el convent amb la gent. Abans de que fes Alberti la façana renaixentista, era una façana austera. Veiem que hi ha unes majors dimensions, però d'arquitectura pobre en la que prima la línia horitzontal on hi ha una simplificació estructural. Veiem la capçalera, plana on l'absis no es desenvolupa de mig punt si no que es poligonal, veiem com hi ha una monumental finestra que torna a recordar-nos que hi ha una interferència del mon. Trobem un interior amb molt llum. Veiem una unitat espacial on es prioritza els espais únics o que si son de tres naus que siguin unificades, de tal manera que les naus laterals també tenen el seu protagonisme. Es important remarcar els estatuts dominicans en 1228-1260 on es diu que pugin tenir decoració i vitralls historiats perquè així s'accentuava la emoció i la captació del missatge del poble. Veiem que hi ha una arquitectura simplificada amb una coberta de creueria puntada, a mes a mes hem de veure la decoració bicroma en els arcs feixos^3 i toral^4. Església de planta de creu llatina de 3 naus on el transsepte molt definit que desenvoca a les capelles, no hi han capelles laterals perquè es vol acollir el major numero de gent possible. _Església Franciscana de Santa Croce 1295_* El campanar neogòtic i la façana son del segle XIX. Es el paradigma del ordre franciscans. Hi ha una competició per a veure quina es mes gran però alhora han fet un vot de pobresa on a mes la prediquen però a causa son receptors de grans sumes de diners. A mitjans del segle XIV un grup de franciscans pensaven que la santa croce es passava. En 1211- 1212 es l'establiment de franciscans, era un rectangle amb una coberta de fusta, es fan unes ampliacions amb un nou projecte a partir de 1295 es pensa que estava feta per Arnolfo di Cambio. Podem veure el contractes de la monumentalitat de la façana amb la austeritat de la nau. Prima horitzontalitat. Igual que l'anterior. 3 Que serveix per aguantar una volta. 4 Son els arcs que separen els trams.
mateix que hem dit, unitat espaial, pilars molt gruixuts octogonals llum generosa, on hi ha un petit predomini de la nau central. Trobem una volta de creueria i per el que fa a la decoració es austera. En planta el que veiem es un edifici diferents al que hem vist fins ara, es una església de planta basilical o de salo, el transsepte no es desenvolupa exteriorment, una capçalera complexa amb un deambulatori amb capelles radials. Les voltes de creueria son sexpartites on s'utilitzava en França, una solució que volia estar de avantguarda però que que en França ja estava abandonada aquesta tendència (ex. Notre- Dame de Paris). Una planta amb un desenvolupament diferent que autors han relacionat amb la planta amb esglésies cistercenques com la de Claravall. Trobem la presencia de Arcbotants; la presencia es molt inèdita a França, tant en la capçalera com en la nau. *Església franciscana de San Loreno de Napols 1270 Abadia franciscana, es posa la construcció amb el regant de Carles I d'Anjou que es el promotor de l'església un promotor Francès per tant hi ha una connexió amb el mon francès. Nau única transsepte de notable rellevància però la capçalera recorda a la de Borgonya girola amb capelles radials. Veiem arcbotants, finestrals que fan desaparéixer el mur. Nau coberta amb una encavallada de fusta i veiem la monumentalitats, una inundació de llum característic del françes. 24/02/
A3. L’urbanisme medieval: el cas de Siena.
Siena, civitas Vergis. Per comprendre el seu urbanisme es important conéixer el seu origen. Es una ciutat no se sap molt els seus orígens possiblement vinculada al mon etrusc sena etrusca. Estava en un indret perifèric en mig de la peninsula itàlica. Estava comunicada per camins secundaris. Aixo dona peu a les seves llegendes saena Iulia. Siena no tenia un passar imperial gloriós per estar en la perifèria per això es van inventar llegendes en el que es diu que els fill de rem Squinus i Senus van agafar la lloba per si el seu tiet tenia represalies i funden Siena. Aquest caràcter perifèric canvi a partir del segle VIII, a causa del domini longobard com la zona marítima estava en mans del bizantins els longobards creen la Via Francigena en la que des de Roma travessem els Alps, França fins a Canterbury però la seva consolidació es fa en el segle VIII i Siena esta en mig. Es a partir d'aquest moment quan es comença a forjar la llegenda de la lloba en la que es comença a fer una serie de estructures publiques en la que forjaran cap al segle XII els dos escuts de Siena, d'una banda Balzana que es l'escut de siena en blanc i negre que es remet a el fum blanc i negre del foc que van fer una altra llegenda que es el color del cavall que tenien. Després tenim a Capitano del Popolo que es el
capita del poble. Un segon aspecte que queda consolidat cap al segle XII es coneguda com la capital de la Verge perquè es diu que es la Verge qui protegeix la ciutat. La verge amb el mantell que protegeix a tota la població per igual democràtica. La gracia que te Siena es que es un model viu, veiem que es allargada i que no es una ciutat que s'hagi expandit, es resultat de la seva pròpia historia. Una línia que comença amb la partida per la Porta Camolia i que termina i desenvoca cap a direcció de Roma que es la porta Romana. Els seus eixos principals continuen sent els mateixos: Via Banchi di Sopra, Via Banchi di Sotto i Via di Città Siena focalitza la seva economia en el negoci bancari ja des de l'edat mitjana. Veiem com la interpretació de un sienes de la seva ciutat era la unió del Comune (el poder laic) i el Duomo (el poder eclesiàstic) a més en la pintura de Pietro es veu com a mes es importat la muralla i per ultim veiem unes torres que es una referencia a la noblesa. Per configura aquesta ciutat es necessita mà d'obra i material d'obra. Un altre negoci que va tindre molta importància que es el maò de fang (totxos) fent que els edificis d'allà tinguin un color marronós. Materials que es busquen al voltant de la ciutat, com Montanoia es on es treia el marbre de color blanc, en Montierr es buscava el marbre vermell i a Crevole el marbre obscur. Edilícia pública Es veu en la plaça on esta el Comunne amb la seva torre. Veiem com hi ha una monumentalitat en la plaça precedida per el palau comunale si no per la resta de edificis de caràcter privat que tanca la plaça. La Piazza del Campo es fan activitats de caràcter medieval com el Palio. Per el que fa a la plaça del campus es anomenada així perquè hi havia un camp, però amb el pas del temps sense buscar un projecte es va fer un espai de trobada conjunta. En 1193 es parla de Campus fori referit a un espai de mercat i al seu voltant van començar a aparéixer alguns edificis on comença a ser el punt central de la ciutat. A finals del segle XIII la ciutat ha de tenir normatives de caràcter public, en 1297 fan una normativa de unitat estilística en la que es diu que tots els edificis fets en a plaça després de la data havien de tenir un tipus determinat de finestres i sense balcons. Entre el 1327 i 1333 es du a terme la pavimentació on veiem que hi ha 9 fragments que divideixen la plaça. A mes de que si ens fixem amb la pintura de la verge veiem que la plaça te una similitud amb la manta com si la plaça estigues protegint la ciutat igual que la verge protegeix la ciutat. Al voltant de la plaça es fan una serie de edificis. La noblesa feia cases amb torres a veure quina era mes alta, era com un símbol fàl·lic, es deia que cap de les tores podia superar a la torre del comunne, torres que no eren habitables. Torres que han desaparegut però que hi ha ciutats com San Gimignanio les conserva. A siena les torres si que hi so, el que passa es que estan tallades, en un primer moment perquè van patir problemes estructurals per els terratrémols, però sobretot va ser com a conseqüències del segle XVIII i una manera de reivindicava-se contra la noblesa era tallant-li les torres.
que manté elements romànics, se sap que la capçalera cap a finals del 1259 s'acaba la cúpula cal al 63 que es diu que esta feta de plom, la cúpula es original excepte la llanterna, cap al segle XIII es fan les naus que Nicola Pisano seria el mentre d'obres que seria l'encarregat de ferles finalment a finals de segle es fa la façana per Giovanni Pisano finalment en 1313 el campanile es fa aprofitant les seves bases donant una major verticalitat. Planta de creu llatina amb tres naus. Es decideix fer una aplicació cap a la capçalera que es fa mes monumental i el transsepte que també es monumentalitza. En el procés de ampliació entre 1313-39 hi ha problemes tècnics per la monumentalització i en 1322 hi ha una comissió de mestres i arquitectes que visiten la catedral com a conseqüència dels problemes tècnics que arriben a la conclusió que es tendria que haver tirat a terra l'antic Duomo sent pulcra magna i magnifica. En 1339 s'acaba les obres sobtadament. No es una superfície plana si no que hi ha un desnivell, quan hi ha la reconstrucció es fa una mena de cripta aprofitant la pendent, es crea un cos interior que fa la funció de cripta que serà on quedara incert el baptisteri (pseudocripta) i a dalt es farà la capçalera. S'acaba el projecte de sobte i es busca fer un nou un projecte desmesurat. Fan un projecte que consistia en l'església tal i com la coneixem faria la funció de transsepte es voldria eixamplar el cos en girar la església en 90ºC ¡, un projecte portat a cabo per Lando di Pietro, es construeixen el murs sota la seva direcció amb la col·laboració de Giovanni d'Angostino, un projecte megalòman que acaba sent un projecte frustrat, primerament per la peste negra, a mes dels projectes tècnics i quan es va construir parts de les voltes de les naus algunes van caure i després perquè arriben una serie de arquitectes florentins que aconsellen que no poden tirar endavant. I en 1357 es decideix abandonat el projecte. Entre 1227 i 1355 es la època daurada de Siena, època en la que hi ha mes diners i mes projectes, el govern dels nou i es en 1355 quan acaba el govern. Entre 1357 i 70 s'acaba el projecte anterior es posa el baptisteri i a sobre es posa l'església. Si la veiem des de fora, estilísticament ens dona una gran homogeneïtat on destaca els marbres blancs amb faixes negres, una solució comú Estem davant d'un edifici unificat per el que fa al interior fomenta la idea mediterrània, 3 naus diafenes entre si. La combinació monocroma es repeteix al interior. Per el que fa a la capçalera es fàcil saber quina es del segle XIII i quina del segle XIV. De la antiga la combinació de les faixes de la fabrica vella es mes estreta mentre que la nova es mes amplia.
GÒTIC B: LA PETJADA DEL ‘CLASSICISME' EN L’ESCULTURA ITALIANA
B1. Nicola Pisano: l’empremta de l’antiguitat.
Per explicar les tendències clàssiques hem de parlar del sud de Itàlia, a principis del segle XIII en la cort de Frederic II Hohenstaufen al costat de Barletta, ell es emperador i alhora de idea un programa iconogràfic busca en els antics emperadors romans. En Ravello ens trobem el Duomo ens trobem un Ambó que es un moble de marbre que pot ser diversos materials, un moble amb doble escalinata en la que hi ha una repisa des de la qual un pot pujar per a llegir un text evangeli.
Aquests es el tipus de Ambo que va ser molt important des de època carolíngia i que a partir del segle XIII es comença a potencia aquest moble. Canto del evangeli (mirant cap al altar el que queda al costat de la esquerra) el canto de la epístola es la de la dreta que trobem un altre moble que es un ambo però que per esta elevat se l'anomena un Pergamí , que es te unes escalinates que es recolzen sobre unes columnes. Es tracta d'una obra d'un gust classicista com els lleons i l'àguila. Columnes en las que recolza el pergamí estan recolzades per lleons anomenats Stilofori. Mosaics molt freqüents en època medieval que podem trobar com en els paviments etc mosaics cosmatecs tipus de decoració que arrelara en tota l'edat mitjana. Altres detall que trobem d'aquest classicisme un cap d'una senyora que ele que es important de com s'ha resolt esta feta com si fos una emperadriu bizantina. Nicola Pisano: els orígens de l'escultura moderna Ell va néixer a Puglia al sud d'Itàlia viatja a la toscana on es realitza professionalment. Aquesta presencia en el sud ajuda a entendre la seva manera artística. (1230-1278/84) es escultor i arquitecte. Des de el punt de vista professional apareix en el 58 en un document de Pisa. Es pensa que havia apres el seu ofici de escultor en Puglia i que possiblement el seus mestres tinguessin un corrent classista cosa que fa que busca un diàleg amb el classicisme però no només s'inspira si no que li dona un tret personal. Dona una humanització de l'art, humanitza a les seves escultures. La seva primera gran obra la te en 1260, abans de fer aquesta es pensa que tendria que haver fet altres per donar-se a conéixer i algunes persones li donen com a seves escultures que que hi ha en el Duomo de Siena en la que hi han escultures en la cúpula, on es veu un gran coneixem de la fisonomia semblem molt real, un gust per el retrats, estan en el tambor i en les finestres cegues de la cúpula. ***** El púlpit del baptisteri de Pisa (1260) Baptisteri de tradició romànica. Per el que fa al interior trobem la piscina i en un dels costats tenim un Pulpitum (plataforma). No li diem ambó perquè només es feien servir per llegir textos bíblics mentre que un Pulpitum es per parlar, llegit etc, des de el punt de vista litúrgic es va aquesta distinció. Aquí la seva presencia ha estat interpretada per algun autor com John White i Max Seidel que el baptisteri del pisa al marge de la seva funció baptismal es podia fer servir com a església o com a lloc de trobada com per exemple el consell de Siena, era un espai multifuncional. Micro-arquitectura inserida en una macro-arquitectura, Nicola planteja una tipologia de púlpit completament nova del panorama artístic de l'època. No havien fet un púlpit centralitzar de estructura hexagonal. Es excepcional per la tipologia i per que sota de la crucifixió hi ha una inscripció en la que ens diu el seu nom Nicola Pisa[us] no firma com el seu nom, ens dona la data i a mes diu docta manus ens esta exaltant la seva mà privilegiada. Alhora de plantejar el púlpit veiem les columnes que es recolzen en lleons Stilofori, columnes de marbres diferents amb capitells de gust clàssics corintis, en el nivell superior arcs trilobulats que seria un element gòtic transalpí, en els espais intermitjons veiem la representació de les virtuts que ens dona veure les característiques de Nicola per les seves robes, la cara i el cabell, representa la caritat per els nens, a mes seguidament veiem al barana amb pilars que emmarquen les plaques de marbre (5 en total ja que la sisena es la escala). En l'espai intermig a mes de les al·legories de les virtuts tenim a Sant Juan Baptista, des de el punt de vista iconològic es pensa que les escenes que estan en l' ampit, es representa el triomf del cristianisme a mes de les virtuts que triomfen sobre
- Altre compas mitjancer
- Altre compas xic de coure
- Dos scayres La importància de la geometria queda reflectida en un taulell de l'Arquerc. En la que hi ha una repetició de mòduls. Abans del segle XIII no es conserva cap plànol arquitectònic. Els plànols mes antics conservats son els Palimpsets 7 Qüestions terminològiques: Traça: Dibuix indicador de la forma general d'una cosa que s'ha de construir, fabricar o executar(DCVB) Traza: Diseño que se hace para la fabricación de un edificio u otra obra (RAE) 09.03. _El púlpit del Duomo de Siena (1265-68)_* La diversificació del taller Estem dins d'una microarquitcetura dins d'una macro-arquitectura. El lloc on esta no es el lloc per al qual estava pensat. Obra que no esta feta totalment per ell si no que es també de gent del taller. Boles que hi ha a sobre no son de l'època. son posterior. Es un objecte amb una utilitat i de vegades es tapava a causa de a litúrgia. Si el comparem amb el de Pisa veiem que son molt semblants, aquí magnifiquem el prototipus ja que aquí tenim 8 costats a diferencia del del pisa (6), la segona diferencia es que en pisa cada una de les escultures eren diferents separades per columnes aquí en siena es substitueixen les columnes per Virtuts (escultures) cosa que dona una sensació de continuïtat, el discurs narratiu continua. Aquest to de marbre blanc es fictícia si no que son pintades, cosa que contrasta millor les imatges. La localització del púlpit estava al mig de l'església., però al 1543 es volia canvia a causa de les practiques litúrgiques i se li dona una localització mes secundaria afegint-li les boles i l'escala. Es una obra documentada, on trobem el contracte i una serie de documents mostrant-nos el cost. El comitent va ser Fra Melano que es el que gestiona a fabrica de Siena, el contable. Hi ha una serie de clàusules en a que diu que col·laborara Arnolfo di Cambio, Lapo di Ricevuto, Giovanni Pisano i Donato, Nicolas Pisano es qui fa el disseny de l'obra i després es el que dirigeix l'obra. Una segona clàusula es que se li donava un mes per a que aconsegueixi el marbre necessari per fer l'obra, a mes de que Nicola havia de aconseguir la ciutadania de Siena en uns mesos (es un prestigi per a Siena) i finalment s'estableixin les remuneracions diàriament. *Nativitat del Baptisteri de Pisa comparació amb la de Siena Iconogràficament es igual no hi ha cap innovament, la única novetat es que en la de Siena trobem la visitació. Els personatges perden volum a favor d'una millor narrativitat, veiem com la mare de Deu te mes moviment i mira com renten al nen. Les imatges perden profunditat on hi ha mes una superposició de figures com veiem en Siena, assistim a una certa gotitizació, veiem com hi ha una tendència gòtica transalpina. 7 Es reutilitzar uns pergamins ex. es fa un projecte que no es du a terme el borren i dibuixen un altre projecte.
En el cas de pisa tenia un tema autònom aquí igual excepte en la del judici final que ocupa 2 cares, en la dreta els condemnats, en la esquerra els escollits que van vestits, ordenats, hi ha una serenor i calma, un isomorfisme (formes que es repeteixen) i tots giren la cara cap a Crits en canvi en l'altre trobem que estan nus, contorsionats, turmentats, aïllats per ombres profundes, veiem com giren el seu cos de forma no normal, expressions i girs inversemblants. Veiem com hi ha un dimoni que ens recorda a les mascares teatrals. Un altre contrast i una evolució estilística explicada per la ajuda de altes artistes a mes de la evolució pròpia del artista, escena de la adoració dels mags de Pisa (reompliment del cos i actitud passiva i hieràtiques) en contrast amb la de Siena on els cavalls no son per enriquir el espai trobem els camells i tot. Acabant amb Nicola trobem la Fontana Maggiore de Perugia (1276-1278) es la ultima obra seva, plaça que es troba en la catedral. Aquí no conservem el contracte, es una obra de vida, i de maduresa. Es una obra de taller on hi participen altres persones com Arnolfo di Cambio i el seu fill Giovanni. Font composta per 2 parts, una primer apart dividida en 25 plafons (cares) feta per nicolo, mentre que el cos superior de 12 cares hi ha una serie de escultures fetes per Giovanni i una font acabada amb una escultura en bronze feta per di Cambio. Son fonts que a mes a abastir aigua es un exemple de orgull civil. Va ser restaurada en el segle XX. Per el que fa a la piscina inferior on hi han 25 plafons dobles con hi han 2 relleus no molt profunds per el temps que no es faci mal be. Des de el punt de vista iconogràfic veiem referencies sobre la historia de la humanitat (adam i Eva) un cicle de la natura com els mesis i el zodíac, al·legories de les arts lliberals. Veiem que hi ha un predomini de la línia, on trobem la lloba i la Vestal. També hi ha al·lusió a les arts liberals com la astronomia i la filosofia, on trobem un caient geomètric on no s'hi recreen els plegs no hi ha volum si no que es recrea en la línia. Tot i pisano anar cap un àmbit gotitzant però no deixa de reflectir el mon antic.
B2. Arnolfo di Cambio: la dialèctica escultura-espai.
Neix a Colle di Val d'Elsa entre 1240-45/ 1302-1310. Es arquitecte i escultor i pot ser pintor, es el deixeble de Nicola, un exemple molt clar del seu prestigi en 1300 a Florència que l'eximeix de pagar taxes per industriam experimentam et ingenium perquè els dona prestigi a la ciutat. La seva formació d'estil se l'ha de relacionar amb el púlpit de Siena i amb l'Arca de San Domenico obres en las de que di Cambio participa Nicola. Al marge de que al principi es forma amb Nicola comença a tindre projectes, on començara a treballar per al rei Carles I d'Anjou, moltes de les obres no es conserven excepte per el retrat del rei. A l'entorn o a l'ombra Arnolfo parla d'un retrat viu, amb un realisme amb una tendència clàssica a mes de que li dona un aire francès, gòtic. Un altre element fonamental es el que configura una tipologia de monument funerari, en Viterbo en la església de Sant Francesco allà Rocca Monument sepulcral del papa Adrià V escultura amb un baldaquí, pseudobladaqui, es vol imitar una arquitectura que queda enganxada a la paret on es posa el cos del mort i després un conjunt de elements addicionals. En el marc d'aquesta configuració d'elements funeraris, devia de seguir la seguien composició d'un notari.
- Monument del notari Riccardo Annibaldi Sant Giovai Lateriano. Tenim
_Duomo de Santa Maria dei Fiore,_* Florència. Capçalera trilobulada, en el segle XIV es va voler ampliar a càrrec de Francesco Talenti no es el model de Arnolfo di Cambio. Trobem la idea de espai unifica, es de 3 naus però com les laterals te una alçada important amb els arcs forners lluminosos i alts fa que dona una sensació de espai únic.
- Projecte per la façana del Duomo de Florència. Cap a finals del segle XVI va ser demolida, només es va realitzar el cos inferior i la par de d'alt no sembla que l'acabés, quedant inacabada amb alguns rosetons. La façana fins a principi del segle XIX no es va acabar. Acabada per Emilio de Fabris en estil Neogòtic. Reconstrucció de la façana del Duomo segons el projecte d'Arnolfo. Muntatge que es fa a partir d'un dibuix en el que les escultures que s'havien conservat s'han conservat, altres escultures que no es conserven en Florència s'han fet motlles. _Santa Reparata i sant Zanobio_ Decoració que la trobem en mig de la porta del mig, es un grup escultòric. Programa iconogràfic regit per la mare de deu en la que hi apareix en totes les portes, flaquejada per dos sants Florentins. Es tracta de una mare de deu hieràtica amb una vitalitat relativa, sense moviment, però en la que va mes enllà, trobem la esmalteria que hi ha als ulls per remarcar la expressivitat. Veiem la barreja de materials. Amb un predomini de la línia. *Porta lateral de la esquerra Iconografia de la nativitat, una postura de la verge amb un modelat sintètic, la roba s'enganxa al cos, una executiva rectitud que li treu veracitat. S'ha parlat d'una suposada influencia de la pintura, una interferència Giotto Arnolfo. Trobem un altre com el reso de la antiguitat, però segueix sent diferent Porta lateral de la dreta Dormitio Verginis la original esta en berlin, se li dona una major importància al volum sintetitzar en la roba. Formant part d'aquest grup tenim a un apòstol ens fa pensar en un avançat en el seu temps perquè veiem que trets del renaixement hi apareixen podríem pensar en un precursor. _Grup escultòric de Praesepio, Roma_ Papa Nicolau IV papa franciscà amb la tendència a fer pessebres. Aquest es el primer pessebre datada al final del segle XIII. Veiem que hi ha un diàleg entre les escultures i l'espai intenta col·locar-les i jugar amb la teatralitat en la que cada figura fa el rol de actor. Aquest diàleg i espai es molt important. Si ens enfoquem en el rei que esta agenollat veiem mes volumetria, van participar col·laboradors, veiem la gestualitat a mes veiem que te molta cura en el gest, en els cabells, en la decoració de la vestimenta, model acurat i analític, més gòtic, veiem que la part per no ser vista no es recrea gaire i no presta tant atenció en els plegs. Per el que fa a la verge es pensava que es va fer del segle XVI es pensa que es la escultura original però modificada en el segle XVI.
- El monopoli dels baldaquins^9 Es col·loquen damunt l'altar es una obra seva perquè esta escrit. El podem trobar en el trastevere. Es una micro-arquitectura com el púlpit, defineix una micro-arquitectura per definir l'altar. Utilitza columnes, arcs trilobolats frontons triangulars amb rosetons, es una maqueta arquitectònica amb motius escultòrics que el decoren. El que fa Arnolfo es crea una tipologia que es el que ell va introduir en l'arquitectura funerària. El Cimbori es diu que la va fer Arnolfo i Pietro que es pensa que es el que ja havia fer una sepultura amb un bandaqui. Un primer referent en el que es pot haver influenciar es l'element funerari i per altra banda en la Sainte-Chapelle hi ha el reliquiari el que fa es prendre en consideració això.
- escultura funerària i el pseudo baldaquí de la catedral S'enriqueix amb escultures. Un altre baldaquí es el de Santa Sicília in Trastevere. Destaquem un sant italià San Tiburzio molt semblant a la escultura de Marc Aureli.
B3. Giovanni Pisano: la versatilitat de matèries i formats.
Veurem característiques semblants però el tira mes al seu propi estil. Giovanni es molt versàtil, la por fer en marbre, ivori o fusta. Va néixer a Pisa cap al 1245 i mor a Siena 1318. Va ser el deixeble de Nicolas Pisano, el trobem documentat en el púlpit del Duomo de Siena. Giovanni tira la antiguitat cap al seu estil molt diferent de Arnolfo. Trobem un dinamisme impetuós, estan plenes de vida, es tira al màxim als gestos, el porta al expressionisme patètic, veiem un pathos (emocions i sentiments) coneix la escultura transalpí no se sap molt be com. Ell es el més gòtic dels 3 artistes. Es centra en l'àrea de la toscana.
- Fontana Maggiore de Perugia 1276- Aquí treballa de manera autònoma com artista independent. Fa la piscina superior en la que no hi ha relleus i fa les escultures que hi en els àngels decagonal amb la participació de altres artistes. La temàtica que trobem son figures de l'antic testament com salomó, als orígens mítics de Roma i Perugia (Euliste) i al·ludeix a Augusta Perugia. Tenim una tendència al moviment en la representació de Augusta Perugia on fa la seva personificació. Sosté una cornocopia amb aliments que es la personificació de la abundància pagana, una ciutat prospera, a ala dreta tenim a Domina Laci (regió del Laci) amb la característica de la obertura al mar (peixos) i al altra banda tenim la personificació de Domina Clusi en la que hi havia producció de Gra, una al·legoria de la prosperitat de la ciutat. Les mans hi ha un hieratisme però que rendeix al moviment.
- Duomo de Siena El que fa es la façana, també es arquitecte diferent a Arnolfo que era un creador de espais, però ell es mes un decorador, no participa en el Duomo creant la catedral si no decorant la façana. Giovanni va aprendre del pare la 9 Cibori
Es el primer púlpit que fa tot sol, es una obra documentada que ens diu que es va fer entre 1297-1301. es una obra que es troba en la part esquerra de l'església de Sant Andrea de Pistoia però que ha esta desmuntada i recol·locada. La tipologia es la mateixa que la de Nicola Pisano amb diferencies com la gotització una enfassís en el gòtic on els arcs son apuntats i no de mig punt trilobulats. Trobem un discurs unit en la part de d'alt. S'organitza en 3 nivells, el baix els lleons stilofori, atlant, base de suport centrals (àguila, lleó i griu) en ell nivell mitja Sibil·les als angles, reis i profetes de l'antic testament als carcanyols finalment en la part superior trobem la nativitat la epifania, el judici final etc. El que es important es insistir en la força del estil de Giovanni. Trobem en la part baixa a un Atlant/Telamó^11 el que interessa es la expressió, el cap que baixa el que busca es força al màxim les personalitats. El seu pare Nicola ja ho havia començat a experiment amb el trencament del cos com en el Judici Final. Exemple de la Sibil·la en una postura forçada també. Per el que trobem en la part superior veiem que Iconogràficament no canvia. En la nativitat trobem el mateix que en el seu pare. Però si traspassem la lectura iconogràfica la execució material es totalment diferent, aquí veiem figures tenses, que abaixa el cap cosa normal en Giovanni, com la Verge maria mengua en una posició forçada que contrasta amb la mare de deu de Nicola. El que interessa es la expressió per el que fa als plegs de la roba. Introdueix una especie de lluita per l'espaí una composició molt dinàmica menys clàssica que la de Nicola. Matança els innocents aquí es on emergeix el Pathos, busca captar la emoció, on busca la reacció emotiva. Vist així es un homenatge a la varietat mostrada dels cosos, trobem una gran similitud amb el Sarcofàg Ludovisi on trobem cosos retorçats, trencats etc. Veiem com cada personatge te un protagonisme, on ens dona aquesta agitació física. Utilització del trepanat. Per el que fa a la crucifixió hi veiem dintre de la lluita dels personatges per l'espai hi ha un cert ritme, veiem com Jesús es qui ordena la multitud, sense deixar de banda les contorsions. Giovanni el que fa es crear un estil a partir del seu pare, de la seva experiència amb altres artistes, del coneixement de altres obres de altres països, però també del coneixement directe de l'escultura.
- Púlpit del Duomo Pisa, 1302- Ultima obra documentada de Giovanni, fruit de lla fama que va adquirint. Ha estat desmuntat i recol·locat. En 1602 es va desmuntar i en 1926 es va tornar a refer a partir de manuals, a partir de posats, ja que no tots son originals. Es el mes gran de tots, te una certa estructura corba, els relleus no son plans si no que fan una certa corba. Per el que fa referencia a la seva ordenació tenim el mateix, trobem virtuts, etc. Una de les coses que caracteritza el púlpit son les bases que son monumentals, tenen un 11 Personatge de la mitologia grega, personatge que subjecta coses.
gran protagonisme. Trobem un Heracles, però mes esquelètic. En el pilar central trobem la al·legoria de la església que seria una nova forma de ser la alegria de la caritat que es la dona acompanyada dels nens, seria una reinterpretació. No es una al·legoria de la caritat si no de l'església que esta recolzada per unes virtuts. Veiem el gir del coll que es fa a partir de la façana del duomo de Siena en que tot aquell pathos deixen pas a una escena mes tranquil·la i mesurada, veiem la versatilitat de Giovanni. Per el que fa a les virtuts que son la Fortalesa i la Temperança que utilitza la venus púdica i a la dreta tenim a una justícia que seria quasi un retrat republicà amb les balances i la prudència que sosté una cornocopia. Per el que fa a la resta de escenes veiem la versatilitat. Crucifixió molt esquelètic amb la mateixa postura física que Heracles, molt prim, on el public no es concentra a banda i banda si no que els espectadors estan en la zona de abaix, seguint trobant aquest cosos retorcent-se. Nativitat veiem un moviment acompassant en el que semblen que estiguin ballant les figures.
- Tomba de Margherita de Brabant (reina de Luxemburg) No es conserva sencera, on es conserva part del cos i dos àngels que simulen la Assumptio animae et corporis. Veiem la diagonal del cos que li dona una vitalitat al igual que el seu rostre amb la boca entre oberta que es mostra com si estigues viva, hi ha un cortosionament de les vertebres. Veiem la vestimenta del segle XIII.
- Crocifissi ligneo Veiem la diversitat de materials, aquest es de fusta. Es un crist dolorós que reprodueix la figura del púlpit de pisa, amb un abdomen enfonsat, un cos prim tendent a la síntesis del esquelet on brota la sang.
- Madonna de ivori 1298- Veiem com la petjada francesa es veu moltíssim, en els plegs com es repetís al igual que el gest de lla ma i la corbatura del cap semblant a la verge del notre dame de la porta nord. Trobem una rotunditat plàstica i una corporeïtat. Nicolas Pisano Pisa Nicolas Pisano Siena Giovanni Pisano Pistoia Giovanni Pisano Pisa
