En el recorregut dels diferents reptes hem pogut visualitzar la importància de la
funció educativa de com s’ha anant construint amb el temps i que el seu
ressorgiment no és de manera automàtica sinó que es va adaptant depenent de les
necessitats i contextos socials del moment , també vam fer un recorregut per les
diferents funcions tant les singulars com les compartides dels educadors, de la
importància del treball en xarxa i de com tot plegat influeix en l’educació social que
tenim en l’actualitat.
Tal com vam comentar en els altres reptes l’educació social (ASEDES, 2007) es
fonamenta en un doble eix, per una banda es reconeguda com un dret a la
ciutadania i l’altre que es considerada una professió de caràcter pedagògic i que els
educadors socials son agents de transformació sociocultural amb l’objectiu, entre
d’altres, de promoure l’autonomia i l’emancipació de les persones amb la finalitat
d’encaminar-se en la construcció d’una societat més justa i lliure.
Per tal de portar a terme aquesta transformació hem de tenir en consideració una
sèrie de factors que influiran de manera directa tant al procés com en totes les
persones implicades.
Tal com s’explica en la “revolució copernicana” de Phillipe Meirieu, (1998) per portar
a terme el procés educatiu serà necessari un canvi paradigmàtic posant al centre del
procés al subjecte ja que així estarem promovent l’autonomia i dotant de
responsabilitat i consciencia a la persona del seu propi procés, tot el contrari al
procediment educatiu tradicional on es centra més en els continguts que en el
procés d'aprenentatge dels subjectes.
Dintre d’aquesta revolució copernicana de Phillipe Meirieu, (1998) ens detalla una
sèrie d'exigències, una d’elles fa referència a que l’autonomia ha de ser un dels
elements centrals en tot el procés educatiu i es desenvoluparà durant tot el procés ,
però com podrem portar a terme aquesta promoció de l'autonomia dintre d’un
sistema que ens imposa constantment una sèrie de restriccions i limitacions?
El llibre de Moyano (2020), es basa en un recull de les paradoxes, límits i obstacles
en que es veu exposada l’educació social amb l’objectiu de comprendre d’una
manera mes amplia les incoherències alhora de portar a terme els diferents
processos socioeducatius.
