

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Guión video PAC 3 pràcticum 1 educació social
Tipo: Ejercicios
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


En el recorregut dels diferents reptes hem pogut visualitzar la importància de la funció educativa de com s’ha anant construint amb el temps i que el seu ressorgiment no és de manera automàtica sinó que es va adaptant depenent de les necessitats i contextos socials del moment , també vam fer un recorregut per les diferents funcions tant les singulars com les compartides dels educadors, de la importància del treball en xarxa i de com tot plegat influeix en l’educació social que tenim en l’actualitat. Tal com vam comentar en els altres reptes l’educació social (ASEDES, 2007) es fonamenta en un doble eix, per una banda es reconeguda com un dret a la ciutadania i l’altre que es considerada una professió de caràcter pedagògic i que els educadors socials son agents de transformació sociocultural amb l’objectiu, entre d’altres, de promoure l’autonomia i l’emancipació de les persones amb la finalitat d’encaminar-se en la construcció d’una societat més justa i lliure. Per tal de portar a terme aquesta transformació hem de tenir en consideració una sèrie de factors que influiran de manera directa tant al procés com en totes les persones implicades. Tal com s’explica en la “revolució copernicana” de Phillipe Meirieu, (1998) per portar a terme el procés educatiu serà necessari un canvi paradigmàtic posant al centre del procés al subjecte ja que així estarem promovent l’autonomia i dotant de responsabilitat i consciencia a la persona del seu propi procés, tot el contrari al procediment educatiu tradicional on es centra més en els continguts que en el procés d'aprenentatge dels subjectes. Dintre d’aquesta revolució copernicana de Phillipe Meirieu, (1998) ens detalla una sèrie d'exigències, una d’elles fa referència a que l’autonomia ha de ser un dels elements centrals en tot el procés educatiu i es desenvoluparà durant tot el procés , però com podrem portar a terme aquesta promoció de l'autonomia dintre d’un sistema que ens imposa constantment una sèrie de restriccions i limitacions? El llibre de Moyano (2020), es basa en un recull de les paradoxes, límits i obstacles en que es veu exposada l’educació social amb l’objectiu de comprendre d’una manera mes amplia les incoherències alhora de portar a terme els diferents processos socioeducatius.
Segons Moyano 2020, ressalta que una de les paradoxes que ens trobem en l’educació social és la pressió que trobem entre aquesta promoció de l’autonomia i les estructures de control i de poder que trobem dintre del sistema educatiu, és a dir, es busca fomentar la independència del subjecte però al mateix temps hem d’acatar una sèrie de normes que ens condicionen en la llibertat individual. D’igual manera aquesta autonomia es pot veure limitada per les condicions socioeconòmiques i/o culturals ja que no totes les persones tenen el mateix accés als diferents recursos o trobar-se amb l’obstacle de les diferents resistències de canvi en el sistema educatiu ja que es basa en avaluacions per exemple estandarditzades obviant la individualització de cada subjecte. Pel que fa la transmissió de coneixements durant aquest desenvolupament educatiu en relació les exigències recollides en la revolució copernicana ens detalla que per portar a terme aquest traspàs de sabers es realitzarà de manera flexible, amb consciencia amb una intencionalitat i no podrà ser considerada com una manera de reproduir els mateixos coneixements a totes les persones de forma automàtica. Per tant, per tal de portar a terme aquesta transmissió, tal com ens indica Phillipe Meirieu (1998) serà necessari els diferents mètodes per transferir els coneixements haurien d’evolucionar per tal poder adaptar-se a les necessitats que puguin tenir els subjectes i al context social que es trobi. Segons Moyano (2020), la paradoxa que ens podem trobar en la transmissió de coneixements es trobar per una banda l’estabilitat de dotar als subjectes d’uns ciments sòlids i a la vegada que els subjectes tinguin la possibilitat d'explorar i fabricar els propi aprenentatge, ja que per un costat els educadors han de transmetre un coneixements bàsics però per altre la manera en que els subjectes s’involucren de manera voluntària i l'aprenentatge es molt més profund és precisament quan el subjecte te aquesta llibertat d’explorar el seu propi camí. Els límits amb el que ens podem trobar en aquesta transmissió, seran mètodes educatius rígids basats en memoritzar i repetir de manera constant els diferents coneixements, traient-li l’espai al pensament crític, a plantejar-se , qüestionar-se i que facin aquest coneixements seus, aplicats a les seves experiències recobrant sentit i pel que fa als obstacles ens trobem de forma continua amb sistemes d’avaluació desactualitzats basats en la simple retenció d’informació.