PRACTICUM II PAC 1, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga PRACTICUM II PAC 1 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Guiomar Trullols Sauné Practicum II Consultora: Joana Herance UOC

PAC 1: INSTITUCIÓ,

VINCLES I TERRITORIS

INTRODUCCIÓ: Pensar en l’escenari Courtil és, com defineix Otero a la seva entrevista, “una institució orientada pel psicoanàlisi que rep a nens i nenes amb dificultats socials i psíquiques, en internat o semi-internat” (Otero, 2014). Aquesta institució treballa a partir de les singularitats de cada infant atorgant-los el lloc que els pertoca com a subjecte i creant condicions favorables per a l’aprenentatge. En aquests sentit, “es tracten les seves dificultats amb el “goce” més que el lloc on el subjecte es tractat” (Serra 2016:85). Aquesta institució advoca per ajudar a l’infant o adolescent a construir els seus propis recursos, a construir-se a ell mateix, predisposant espais facilitadors per a que es doni aquesta construcció. Per altra banda, l’agent de l’educació no apareix com quelcom impositiu i autoritari sinó més ve com un acompanyant en el recorregut que respecta, escolta i acompanya en el transcurs del tractament.

DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL

• Escena 1- un nou ingrés Durant el documental podem observar l’entrada de dos nous participants a la institució, Logan i Mateo. Ambdós usuaris presenten dificultats socials i psíquiques que es manifesten de manera diferent. Coneixem a ambdós infants en la seva setmana de prova, que serveix per conèixer a l’infant a partir de l’observació, permet realitzar un primer contacte més proper i establir el vincle entre professional i subjecte. Tanmateix permet que l’infant o jove es pugui orientar a partir del que Viscasillas (2016) anomena la deambulació. Aquesta setmana de prova permetrà saber si el tractament que ells ofereixen ajudarà a l’infant o jove així com conèixer la facilitat o dificultat d’adaptació d’aquest a centre. Tanmateix ajudarà a conèixer i establir els límits dels actors participants (subjectes i participants), facilitant el posterior ingrés.

per ressaltar certs trets característics de la personalitat d’en Jean , posar-los en comú i analitzar-los conjuntament.

• (^) Escena 6- Els tallers: jocs com a eina educativa. A Courtil es treballa a partir de diferents activitats i jocs que permeten a l’infant desenvolupar-se segons les seves característiques i necessitats. Aquests tallers funcionen com a recurs i eina educativa que permet conèixer les seves necessitats i assolir els objectius establerts pels infants. Tanmateix funcionen com una via que permet als participants projectar situacions que viuen o han viscut de manera simbòlica, com ara amb el teatre. Podem observar com per exemple l’Evanne reprodueix les seves crisis d’epilèpsia o bé com l’Amina percep el seu entorn (mestra i àvia) com a figures d’autoritat coercitives. En aquest sentit podem dir que és una via serveix per accedir a estats d’ànim i emocions que d’altra manera serien molt díficils de conèixer. Es tracta doncs de fer que “alguna cosa de la cultura pugui ser significatiu per algú” (Nuñez 2016:12). Tanmateix permet treballar diferents aspectes, reformular noves preguntes i alhora utilitzar tècniques que permetin moldejar als subjectes i construir noves bases que facilitin la comprensió i delimitació de certes conductes que generen en l’infant sentiments de frustració i negativitat. En aquests tallers es posen en joc diferents aspectes relacionats amb les necessitats de l’infant i amb el tractament que requereixen els trastorns que els acompanyen. És important esmentar que ens certs moments es presenten dificultats que s’han de saber reconduir per tal de no generar més malestar en l’infant.
• Escena 8- Reunions d’equip El treball en equip en qualsevol institució esdevé importantíssim per a garantir l’assoliment d’objectius i el compliment l’encàrrec educatiu. En aquest sentit la

comunicació i el traspàs d’informació tenen un paper fonamental per al bon desenvolupament de la tasca educativa de tots els professionals. Les reunions d’equip serveixen per abordar els diferents casos i posar en comú els diferents coneixements i sabers per tal de generar un nou saber que no existia prèviament.

La interacció entre tots els professionals, on la conversa servirà com a eix vertebrador, permetrà a més a més rendibilitzar els esforços de tots els professionals i fomentar la creativitat en relació a la creació de noves tècniques i recursos per abordar els diferents casos. Per altra banda, aquestes reunions permetran al professionals posar en comú frustracions, pors i inseguretat davant l’afrontament de situacions concretes facilitant entre tots diferents eines i punts de vista que generaran nous recursos per afrontar-les i reduiran les sensacions de malestar, evitant així el burnout. Finalment aquestes reunions serveixen per coordinar-se entre tots els professionals per tal d’unir esforços que permetin treballar a tot l’equip en una mateixa direcció.

CONCLUSIONS El documental que hem pogut visionar ens mostra una altra realitat a la que estem acostumats. Ens fa veure que és possible treballar des de la particularitat del subjecte i que alhora això és més profitós i satisfactori tant pel subjecte com pel professional. D’altra banda ens aporta una nova mirada pel que fa al tractament de certes patologies, diferent a la visió estigmatitzada que preval en una societat basada en un model neohigienista que generalitza i engloba als subjectes segons característiques generals. Tanmateix en mostra la importància i eficàcia d’oferir al subjecte el lloc que li pertoca capaç de construir-se a sí mateix. Per a fer-ho és necessari respectar la seva voluntat de formar part de l’acció educativa i el temps que necessita per a fer-ho. Crec que és important posar l’accent en el seu ideari com a institució i en el tracte que donen al subjectes que formen part d’aquest, tant professionals com

• Pié A. i Solé, J. (2015). Bases per a l'anàlisi institucional. Pié A. I Solé,J. (coord). Practicum II: El coneixement institucional. FUOC: Barcelona
• Pié A. i Solé, J. (2015). L'educació social i les institucions. Pié A. i Solé,J. (coord). Practicum II: El coneixement institucional. FUOC: Barcelona