¡Descarga Hispània Antiga - TEMA 2 y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
TEMA 2: LES CULTURES AUTÒCTONES I ELS POBLES
COLONITZADORS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
1. TARTESSOS
Tartessos està molt indefinit geogràficament. S’ubicaria al sud-est d’Andalusia, al triangle Huelva-Cadis-Sevilla. Sempre hi ha hagut un debat sobre si eren fenicis o no, i aquí ha tingut influència la ideologia, ja que durant els anys del feixisme no interessava una possible vinculació amb el món semita.
1.1. ENTRE EL MITE I LA HISTÒRIA
Durant molts anys es pretenia trobar Tartessos mitjançant les fonts clàssiques. Un exemple va ser el d’Adolf Schulten, que va voler trobar Tartessos basant-se en les fonts clàssiques, de fet va editar una recopilació de fonts sobre la Hispània Antiga. Des de les autoritats espanyoles es va veure com una oportunitat de trobar una civilització a la península i això es va explotar ideològicament. És per això que Schulten va voler desvincular tota influència semítica. Després d’anys sense resultats en un congrés celebrat el 1968 es va sentir la frase de “menos Avieno y mas husmea el terreno”. Des de llavors es va deixar més de banda la literatura clàssica per centrar-se en una arqueologia efectiva que va donar resultats, i aquests van fer rebaixar el concepte de civilització al de cultura, ja que de ciutats no se n’ha trobat. S’han trobat palaus i temples. Al final hi ha un consens en considerar Tartessos com una cultura híbrida entre els pobles autòctons i les cultures orientals.
- Tarshis: Tartessos s’ha vinculat amb la Tarshis bíblica, un topònim de l’Antic Testament. No se sap si és un topònim, un epònim, un antropònim el nom d’una embarcació o una pedra preciosa. Menciona que els reis Salomó i Hiram van portar de Tarshis or, plata, ullals d’elefant, micos i peons reals. Alguns defensen que podria ser Tartessos perquè aquestes mercaderies es trobarien també a la ruta del nord d’Àfrica, però segurament es referien al Mar Roig.
- Mite de l’Atlàntida: Alguns han vinculat Tartessos amb aquest mite.
1.2. CULTURA TARTESSI O CULTURA ORIENTALITZANT?
No hi ha constància a les fonts literàries sobre cap barreja dels fenicis amb els autòctons, tot i que no seria estrany perquè era una pràctica habitual.
- Definició de Tartessos: Resultat de la interacció entre un substrat indígena i l’augment demogràfic i cultural fenici, i també de la colonització grega.
- Pax tartessica: No hi ha evidències de cap conflicte sobre el control del territori. A Aviè es veu que les ciutats que hi havia abas d’arribar a Tartessos eren factories fenícies. Això evidencia que si no eren fenicis, han tingut molta influència d’ells. En un primer moment, Schulten va identificar Tartessos amb Gadir.
- Problema del Tractat de l’Ebre: Al principi, el rio Tinto era considerat com el riu Iber, i en el Tractat de l’Ebre aquest se situava on hi ha el Xúquer. El reu s’ha anat movent al llarg del temps segons el coneixement de la península. Això voldria dir que al principi, quan el parlava d’Iberia es parlava sobre aquest triangle geogràfic.
1.3. RIQUESA METAL·LÚRGICA
A les fonts clàssiques es menciona molt sovint la riquesa de la península, sobretot les mines del rio Tinto. Aquestes mines són les que donen el color vermellós al riu = Eritrea (terra roja).
1.4. ELS GRECS A TARTESSOS: PRECOLONITZACIÓ
Els grecs no van arribar a la península fins a finals del s. VII aC, només hi havia arribat alguna mercaderia grega com la ceràmica. 1.4.1. Les esteles del sud-oest o tartèssies Es van trobar esteles de guerrers tartessis que han desconcertat als investigadors. Una teoria diu que estan totalment descontextualitzades. Els tartessis van arribar a la vall del Guadiana en busca de mà d’obra per la indústria minera. Altres teories diuen que marcaven un límit territorial. Són esteles que epigràfiques que encara no s’han traduït, però que és un alfabet elaborat a partir del grec. 1.4.2. Recursos
- Tenien la ramaderia, minerals i metalls.
- La domesticació de la vinya es devia als fenicis.
- Colonització agrària: És un concepte exagerat però que no està gaire allunyat de la realitat. Venien a buscar metalls però hi havia una necessitat de recursos agraris.
- Ponferrada: Hi havia mineria de carbó.
- Indústria alimentària fonamental: Salaons.
- Pesca de l’Almadrava. Hi ha qui vincula la paraula Tarsis a les mines. 1.4.3. Desenvolupament urbà No s’ha trobat cap ciutat gran, només habitats dispersos i de poca qualitat, i alguns són derivats del model fenici. El Carambolo és el tresos més important que s’ha trobat. Es creu que era un temple vinculat a intercanvis de comerç silenciós. Al Cancho Roano es troba una estructura no només de culte, sinó també comercial. 1.4.4. Món funerari S’han trobat poques restes perquè incineraven els morts. Hi ha una hipòtesis que diu que potser tenien la tradició de llençar els cossos a l’aigua.
2. LA COLONITZACIÓ FENÍCIA
2.1. CAUSES DE LA COLONITZACIÓ OCCIDENTAL
Hi ha un debat geogràfic sobre si la colonització fenícia va ser una diàspora o un procés de colonització planificat, però sembla que va ser un punt entremig. Es creu que van venir a la península en busca de metalls per satisfer la demanda de l’Imperi Assiri. Era un context premonetari i aquests metalls tenien molt valor. Tot i així, no se saben els motius reals de la colonització. Les fonts clàssiques parlen d’un excés de població que va marxar per falta de terres. També podria haver tingut importància el tall de la via comercial del Mar Roig dels egipcis. Per explicar el món fenici moltes vegades s’agafa el món cartaginès i s’extrapola, però això és un error. El patró d’expansió segurament va ser Xipre → Sicília → Sardenya → Eivissa → Cadis. Sembla que la ruta de navegació va ser aquesta i es tornava de Cadis pel nord d’Àfrica, ja que els corrents ho facilitaven. Però arribar a Cadis no és tan fàcil i per això es creu que abans van arribar a Màlaga. Pel que fa a Eivissa, es pensa que la van ocupar perquè estava poc poblada. Hi va haver una polèmica sobre l’illot que hi ha a Cadis, de nom Cotinoussa. Significa terra de l’olivera salvatge i per això hi ha un debat sobre si van ser els primers en domesticar l’oliva i la vinya. Ciutats fenícies a recordar: Gadir, Malaka, Sexi, Abdera i Eivissa. Es calcula que el viatge de Tir a Cadis durava uns 3 mesos i en l’antiguitat es navegava de març a octubre, però això és una extrapolació de la guerra i podria no ser així, ja que a l’hivern hi havia dies que es podia navegar perfectament. No esta clar si també hi van anar dones, sinó fos així els homes s’haurien emparellat amb les dones indígenes. Hi ha un debat sobre si aquestes colònies estan dirigides des de Tir o no, i els que afirmes que si es basen en l’extrapolació de la política cartaginesa on el Senat cartaginès controlaria els magistrats encarregats de cada colònia.
- POLÍTICA No hi ha cap font que ens parli de com s’organitzaven, només se sap que els fenicis tenien monarquies. Això ho sabem pels romans, i en la majoria de vegades parlaven malament d’ells. Però hi ha una part de bona fe i desconeixement, ja que com hi ha coses que no pots comprendre les expliques segons el teu món conegut. Els romans van definir la organització fenícia basant-se en la cartaginesa. Seguim en la hipòtesi, ja que no tenim prou fonts.
- RELIGIÓ Hi havia 3 divinitats importants: Melqart (Heracles), Astarté (fertilitat) i Ba’al Shamem (Cronos).
Anníbal va fer una ofrena a Heràcles abans d’iniciar la seva marxa. Gràcies a les monedes s’ha pogut interpretar el domini cartaginès del 237 al 206 aC, i era una moneda no fiduciària, ja que el valor era el propi metall i l’encunyació es deuria a una intenció purament publicitària.
- SOCIETAT Tant a Tir com a les fundacions colonials hi havia el mateix esquema social.
- Classes dirigents: o Oligarquia mercantil: Els mercaders pertanyien a la classe governant. Hi havia un comerç d’Estat a part del privat. o Casta sacerdotal: També pertanyien a la classe dirigent.
- Ciutadans lliures: Formaven part de l’exèrcit. o Camperols o Artesans
- Estrangers
- No lliures: o Artesans del rei o Esclaus
- Presència indígena (colònies): S’obtindrien al sud de la península de manera pacífica mitjançant pactes i intercanvi de dons per segellar amistat. o Esclaus o Dones
2.2. LA COLONITZACIÓ FENÍCIA A LA PENÍNSULA IBÈRIA I A LES BALEARS
La diàspora fenícia es va produir cap al 800 – 700 aC i estava controlada per Tir, arribant a la península cap a mitjans del s. VI aC. En aquest moment costa d’imaginar el control que Tir pogués tenir sobre aquells assentaments. Hi ha dos models de colònies fenícies:
- Fundacions dins d’un poblat tartessic ja existent.
- Fundacions fenícies ex novo independents: Com Gadir i les colònies que es troben des de Huelva al Baix Segura. Abdera i Sexi també van ser importants. Hi ha molts casos com Doña Blanca, on el barri fenici va acabar sent una ciutat. Les colònies estan ubicades en desembocadures de rius, i si pot ser en illots propers, ja que les autopistes de l’antiguitat eren aquàtiques. El comerç era de metalls a canvi de productes de luxe fenicis. A Huelva s’hi ha trobat els materials fenicis més antics. 2.2.1. La fundació de Gadir El problema en la fundació de Gadir és que no tenim cap font literària fenícia. La fundació de Gadir es vincula al final de la Guerra de Troia:
Màlaga va ser un lloc de convivència entre grecs i fenicis. Al s. VI aC es van abandonar les rutes més externes degut a la caiguda de Tir. Es va mantenir la ruta de Cadis – Almeria. Indústries de salaons gaditanes es van exportar per tot el Mediterrani. S’ha trobat la presència de múrex en alguns llocs com Sexi, cosa que evidenciaria l’existència de la indústria de la porpra a la zona. 2.2.6. Màlaga A Malaka hi havia una convivència entre fenicis i grecs. Sembla que els grecs es van establir en un barri que es deia Mainake. Es trobava a la desembocadura del Guadalmedina seguint el patró d’establimetn fenici. Estrabó distingeix entre Màlaca (fenícia) i Mènace (grega), que estava més a l’est. 2.2.7. Eivissa Eivissa es deia Ebusus. Allà hi havia factories de manufactura de teixits. Es creu que van triar l’illa perquè era la menys poblada i perquè si es mira la ruta és la que estava més al sud. Al principi es podrien haver establert a un illot. Eivissa i Formentera ex consideraven com una sola illa. Podria ser que es pogués passar caminant cap a l’altra illa. Al Puig des Molins es van trobar unes tanit, unes figures que no se sap què eren exactament pels fenicis. Hi havia factories de tintura de teixits.
- Sa Caleta És un establiment del 700 aC fet per fenicis de l’àrea de l’estret de Gibraltar. Tenia una intensa activitat metal·lúrgica on s’extreia plata i plom. Cap al 600 aC va ser abandonat i va ser succeït per Ebusus. Ebusus s’ajustava molt millor a les necessitats de navegació i encaixava millor a la reestructuració colonial fenícia. D’aquesta manera es va incrementar el comerç i Ebusus ho va poder absorbir.
- Noms de les illes: o Mallorca: Crobusa, Illa de les Cebes. Època romana: Balearide Major. o Balears: No se sap d’on ve. o Menorca: Melusa, illa de les cabres. Època romana: Balearide Minor. o Menorca: Ens interessa el topònim de Maó, ja que s’ha vinculat a la colonització fenícia o als cartaginesos després. Hi havia una família que es deien Magònides i apareixen àmfores amb la paraula Magón, d’on vindria el nom de Maó. o Formentera: Ofiusa, illa de les serps. o Pitiüses: Illes dels pins.
o Cabrera: Capraria. o Gymnesuae: Podria ser per la nuesa dels habitants. Es parla molt del llentiscle, com si es fes servir en aquells rituals nupcials.
Tot això va succeir a la Grècia Arcaica. Després de les Estasis (guerres civils), una de les solucions que van trobar algunes persones va ser la de buscar-se la vida mitjançant la colonització: anar-se’n per necessitat i sense vocació imperialista. La colonització Focea no responia a aquest fenomen, però si que hi havia un perill de ser conquerits per un altre poble. Emporion significa Mercat. Si la colònia es deia així és perquè en un principi era una emporia (per comerciar) fundada pels grecs de Massàlia i no una apoikía, ja que una emporia depenia de la metròpoli. Emporion va passar de emporia a apoikía i es va independitzar de Massàlia. No es va canviar el nom i per això ha perdurat fins avui dia. Els romans li van dir Emporiae, que vol dir les Empúries, ja que hi havia la grega i la romana perquè no la van construir al mateix lloc. La Estenojoria és un concepte que significava que no hi havia terra per tothom. 3.1.1. Oikistes Qui triava el lloc de fundació era un oikistes, l’encarregat de fundar la apoikía. Aquest només tenia la tasca de fundar-la, ja que els Alytres es quedaven i ocupaven les magistratures. Inclús en alguns casos van fundar dinasties. L’oikistes havia de traslladar la legislació de la ciutat mare a la colònia, això es coneix com una Politeía. Definia el sistema polític i els drets bàsics. L’oikistes fundava les colònies fundava les colònies amb unes lleis basades en la metròpoli, però tenint en compte que aquestes eren totalment independents d’ella. Si les colònies eren independents i autònomes és perquè els grecs no van ser capaços d’unir-se en un gran Estat. En el cas d’Empúries no coneixem l’oikistes, però sabem que es rendia culta a Artemis: la divinitat que regulava el pas de la virginitat en la primera menstruació de la dona i ja podia contraure matrimoni. L’oikistes repartia kléros de terra quan arribava a una colònia, i serien parcel·les. Les lleis de l’oikistes eren un codi bàsic i no eren un codi legal.
3.2. ETAPES DE LA COLONITZACIÓ GREGA
- 1a fase: Van ser les primeres fundacions arcaiques fins al s. VII aC. Estaven ubicades a la costa síria i fenícia i no es tractava de ciutats, sinó de barris en nuclis urbans ja existents amb una finalitat comercial.
- 2a fase: Des de la fundació de Pitecusa el 775 i fins el 675 aC. Es colonitza Sicília, el sud d’Itàlia (Magna Grècia) i el nord de l’Egeu.
- 3a fase: Des del 675 aC fins a la primera meitat del s. V aC. La colonització es dirigia cap al nord-est i cap al nord-oest, concretament cap a Còrsega, la Gàl·lia i la península Ibèrica. És en aquesta fase quan es funda massàlia i Emporion. Dels eubeus ens interessa l’arribada de la seva ceràmica a la península.
La tesi de David Ridgway diu que els grecs van descobrir Occident a Orient per les notícies que escoltaven dels fenicis. Als autòctons ja els anomenarem ibers. Es pensa que es van desenvolupar gràcies al contacte amb els grecs. No està clar perquè la gent de Focea va marxar a colonitzar el mediterrani. És cert que Focea tenia a l’Imperi Lidi amenaçant i després a l’Imperi Persa, però els perses solien donar autonomia a les ciutats a canvi d’impostos. Tot i així, sembla que a partir del 660 aC els foceus van començar a abandonar la seva ciutat, ja que estava sota control lidi. Primer es van instal·lar a Elea, després a Alàlia, després a Massàlia i per últim en un illot a la desembocadura del riu Fluvià, que actualment és Sant Martí d’Empúries. El poema de Parmènides diu que van abandonar Elea per dificultats amb els autòctons. Hi ha fonts que diuen que van fugir d’Alàlia per un enfrontament amb els etruscos i cartaginesos en una victòria pírrca. Text 2.1.2. Heròdot explica perquè els foceus van abandonar la seva ciutat. Text 2.1.3. Text d’una font tardana que diu que els massaliotes van fundar Emporion i Rodes. Aquesta informació no és fiable, ja que si fos així, Roda s’hagués fundat en un moment on Emporion ja seria autònoma. Text 2.1.4. Text d’Estrabó dedicat a la Gàl·lia on es destaca a Àrtemis, la divinitat dels foceus. Text 2.2.2. Empòrion (Estrabó, III, 4,8-9) Estrabó no va estar mai a la península. És interessant com diu que la terra té bons ports. Menciona la divinitat que tenien els emporitans: Àrtemis Efèsia. També parla de com els indicets volien seguretat i van poder quedar-se dins la ciutat convivint amb els grecs i donant lloc a un sol estat configurat per lleis bàrbares i gregues. L’arqueologia ha constatat això al trobar enterraments mixtes. Parla dels artesans del lli, una indústria molt preuada en l’antiguitat. Menciona la Plana Joncària (la Jonquera), que en aquell moment eren els Trofeus de Pompeu i la frontera.
3.3. EMPORION
Al principi era una emporia que va ser fundada en 575 aC pels massaliotes a l’illot que avui és Sant Martí d’Empúries. El 525 aC van fer el salt a la península. A vegades se l’ha anomenat Neàpolis i Palaiàpolis, però mai es van dir així. Això va ser una invenció de Puig i Cadafalch. Al 525 aC, Emporion ja funcionava com una ciutat-estat petita independent. No hi ha notícies d’enfrontament amb els indígenes. A les fonts literàries apareixen colònies gregues fantasma, ja que no s’ha trobat cap prova arqueològica. Un exemple seria Fixela, a l’àrea de Girona; i Acra Leuce, al Penyal d’Ifac.
4. ELS POBLES PRERROMANS L’estudi dels pobles preromans estan vinculats a temes d’arqueologia i cultura material. Els paleohispanistes són els que estudien aquests pobles. Les fonts clàssiques s’hi refereixen com indigets o indicets. Estrabó, Plini i Ptolomeu parlen d’aquest pobles i les denominacions s’agafen d’ells. Les fonts llatines presenten als prínceps com a petits reis.
4.1. ELS POBLES DEL SUD DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Turdetans i túrduls
- Turdetans: o Eren els successors dels tartessis. Van ocupar la vall del Guadalquivir, la baixa Andalusia i el sud de Badajoz. o Segons Ptolomeu, les seves ciutats eren Italica (Santiponce), Hispalis (Sevilla), Regina (Reina), Urso (Osuna) i Astigi (Écija). o Gràcies al contacte amb els fenicis i grecs van adquirir un grau més alt de civilització i desenvolupament econòmic. Després van ser el primers en ser conquerits per Roma i en ser romanitzats.
- Túrduls: o Estaven al nord dels turdetans, però Estrabó ja diu que a la seva època ja no es diferenciaven. o Segons Ptolomeu, les seves ciutats serien Corduba, Tucci (Martos), Sacilis (El Carpio) i Iliberris (Granada). Bastetans i bàstuls
- Els seus poblats eren de la colonització fenícia. És per això que també se’ls anomenava fenicis.
- A l’època romana el seu nucli principal era Baza, on apareixen dames com la d’Elx.
- Els bastetans eren la sortida al mar de les mines. Oretans
- No van aparèixer a les fonts fins a l’expansió cartaginesa.
- Estan vinculats cap a l’interior vinculats a la zona minera. 4.1.1. Economia, política, societat i religió
- Urbanització: Es parla de més de 200 ciutats quan es mencionen els ibers, però són xifres exagerades.
- Dieta: Triada mediterrània (blat, oli i vi). També hi ha bovins, caprins i indústries de salaons.
- Enterraments: Hi havia tombes reials i d’aristocràcia, però amb els mateixos aixovars. És per això que no sabem pràcticament res de la societat.
- Religió: Tenen importància les figures de dames, vinculades a la fertilitats. La figura del cavall també és molt important.
4.2. ELS IBERS
