¡Descarga Hispania Antiga y más Apuntes en PDF de Filología hispánica solo en Docsity!
Hispania antiga
1 FONTS DOCUMENTALS
1.1 Problemes Generals
- L’escassetat de les fonts documentals sobre la hispània antiga és una realitat, generalment és de caràcter heterogeni. Tenim doncs, la documentació recollida des de l’Edat Mitjana amb diferents motivacions (literatura, epigrafía, numismática, artística), la documentació arqueologica , de caràcter artístic i monumental i finalment altres tipus d’evidència com tecnología, datos arqueobiologicos, paisaje, suelos.
Aquesta problemàtica genera problemes alhora contrastar les fonts, ja que acostumen a requerir d’anàlisi específic i depèn de qui l’estigui investigant. Això genera entrebancs alhora de definir el procés i l’estructura històrica d’una manera rigorosa i objectiva. És per aquests motius que s’estableix generalment línies d’estudi amb models culturals generals que creen tendencies negatives, ja que s’estudia a través de mecanismes externs.
1.2 La documentació literaria
Diodor, Estrabó i Apià fan descripcions geo-etnografiques sobre pobles d’Espanya, l’unica modelitat literaria que defineix els pobles d’Espanya. Societat, Cultura i Economia serien els temes més complexos de reconstruir amb les fonts que ens han arribat, moltes vegades poc fiables en precisió, veracitat i cronologia. Un altre problema és que els textos que tenim avui han dia han estat tractat per altres estudiosos d’èpoques anteriors perdent-se moltes vegades apunts pel camí, ja sigui per errors de comprensió o grans recopilacions que obvien moltes informacions. Trobem també que la informació de les fonts està concentrada en un espai i temps concret, i també acustumen a ser temes concrets
Espais: Litoral mediterráneo, región meridional, meseta, área del Cantábrico (algunos espacios y poblaciones son descritos de forma sumaria como escenarios de hechos militares) Temps : Siglos II-I a.C.; referencias episódicas (guerra civil del 69 d.C. y del 193 d.C.); final de la antigüedad (invasiones bárbaras, revueltas) Temes: Descripción de episodios político militares: guerras de conquista y revueltas; guerras civiles y usurpaciones (que permiten plantear la cuestión de la función del poder imperial); invasiones bárbaras y crisis de la autoridad central F 0 6 EDescripciones globales de poblaciones y recursos en una perspectiva de dominio imperial F 0 6 EFormas de vida y valores de la aristocracia (ejemplo: representación de situaciones especificas de las elites hispanas del final de la antigüedad a través del intercambio epistolar)
1.2.1 La documentació literària tipologia 1
Històrics : Documents basats en fets politics i militars amb argumentació que justifica el perquè d’aquestes empreses. També tenen motivacions o moralitat concretat amb finalitats pedagògiques. Poques vegades apareix la península excepte de discursos amplis
Referencien variïs autors com Polibi i Tàcit la península però sempre com una part del procés polític del estat Romà.
Geografia/ Etnografia: Aquesta modalitat neix com una pràctica de tradició hel·lenística, que s’allarga època republicana i d’August. En aquests documents se’ns fa una descripció àmplia sobre regions i pobles. Sovint per fert-ne la descripció, els autors llatins fan la comparació dels diferents pobles i la seva vida, teixint així un idearia general del pobles no romans. Aquests estan recollits en inventaris definits en termes administratius, suposo perquè deurien ser empreses d’estat.
Biografias: Dins d’aquest gènere documental trobem persontages com Cèsar, que basicament per una causa provocada incideixen en el territori Ibèric. Amb aquests escrits es defineix el perfil dels seus habitants i el seu comportament, des d’un punt de vista romà, sense cap mena de dubte.
1.2.2 La documentació literària tipologia 2
Obres de caràcter enciclopedic o erudit: Dins d’aquest gènere, la contrastació de fonts és escasa i sovint es recrean territoris fantàstics o mítics allunyats de la realitat. Així doncs moltes vegades s’usen per les classes altes com un tipus de lectura de caràcter recreatiu amb certa moralitat pedagogica. Eren escrits per gent propera al establishment romà i consumits per ells mateixos.
Obres de caràcter tècnic: Per una banda tenim com exemple un tractat d’agrimensura amb precisió tècnica en el que atany l’agricultura i la dimensió politico administrativa d’aquestes pràctiques. En el cas de ‘agronomia se’ns fan descripcions més llargues que giren al voltant de les Villes com a estructura agrària i social.
Fuentes Oficiales: En aquest cas, tots els documents sobre aquest aspecte són de caràcter epigràfic, ens ajuden a fer un apropament a la realitat hispana i al poder imperial romà que dominava.Cal a dir que el suport epigrafic és de dificil conservació, per una banda, i per l’altre la disparitat o diversitat de fonts fomals estàn recollides en lleis des de tots els estrats políticoadministratius( colònia,municipi), cartes i rescriptes imperials i normatives.
comunitat, com en l’aspecte econòmic amb iniciatives de propietaris com a subjectes de ple dret.
2.1.2 Representació de l’ordre polític
Primerament l’epigrafia era un mecanisme de visibiltzació del poder central, i intentava plasmar la relació que havia de tenir amb els seus ciutadants. Aquest poder era l’administració romana( S.P.Q.R). També hi entrarien la propaganda d’emperadors o polítics que fan la carrera per arribar a cònsul.
En el camp legislatiu, basicament s’inscriuen les normes emeses pel Senat, com un mecanisme de difusió de la tasca adminsitrativa. També apareixen en altres suports com les epistoles o rescriptes imperials
El problema principal és que els suports politicoepigrafics, recauen sempre sota el poder establert cosa que impedeix coneixer realitats alternatives.
2.1.3 Representació de l’Ordre Social
Aquesta tipologia permet fer un anàlisis profund sobre la societat d’aquell moment ja que desvetlla les diferents jerarquies socials, procedència, riquesa. També és un sistema de comunicació social ja que a través de la llosa el reste de gent podia llegir-hi el missatge. Cal a dir que aquest suport només se’l podien permetre gent amb diners, o sigui que la classe popular quedava fora d’aquesta dinàmica. És dificil aleshores reconstruir la societat des d’aquest suport ja que només explica trets importants, rellevants i positius de certes persones de classes mitjanes-altes.
2.1.4. Representació de l’Economia
Aquesta pràctica podia ser utilitzada o per grans propietaris, garants d’un gran patrimoni i amb la finalitat de deixar pal·lesa la seva extensió. L’emperador i l’administració mitjançant organismes jurídics fixaven els limits de l’activitat ecònomica. Hem de suposar que l’activitat ecònomica a grans termes estava supeditada a les elits. Comerciants per exemple no utilitzaven aquest suport, ens referim basicament a l’entramat jurídico-econòmic
