Història Medieval, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Història Medieval y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

HISTÒRIA MEDIEVAL

Història de l'Art 2011-

Grup C

Història Medieval: BLOC 1: Les migracions, l'osmosi política i cultural 1 Els pobles germànics abans de les invasions

• (^) · Agricultura rudimentària: cerealista.
• • Repartiment i canvi de terres, autosuficients.Institucions fonamentals.
• Parentiu SIPPE tots els descendents d'un mateix avantpassat. → propietària de les terres que treballàven (propietat col·lectiva);
• • Assamblea DING Monarquies electives, temporals i escollides a les assamblees. → d'homes lliures.
• • Religió politeista.Incursions violentes del s. III: → → L'imperi esEs frena: fortificacionsfortifica de les fronteres,el muralleslimes a les ciutats. → Les ciutats romanes es tanquen. Alguns entren de manera pacífica: colons, serfs, dides, soldats... FONT: LA GERMPANIA DE TÀCIT, S.I Odin Wotan: déu suprem de la mitologia germànica. A les societats germàniques eren les dones qui s'ocupàven del treball de les terres. Valeda:sacerdotesa considerada per molts com a una divinitat; Freia: deesa de la fertilitat, Terra Mare. Tàcit destaca les diferències, al text s'entreveuen les diferenciacions socials. •.1 Les invasions i els pactes FONT: LLEI D'HOSPITALITAT D'ARCADI I HONORI (398 d.C) La casa havia d'estar dividida en tres: una part de la casa era guardada per un hoste, els propietaris estàven protegits. ''Foedus'': pobles federats; les parts de terra que es reparteixensón les sortes. De ''foedus'' (o pactes) es van realitzar un centenar.

GERMANITZAR ROMA: ROMA ALS GERMÀNICS Gal·la Placídia és segrestada pels gots, es va casar amb Ataülf i va anomenar el seu fillTeodosi (intent de romanitzar-se). Els germànics es romanitzen a la llarga. Conseqüència de la pressió fiscal: molts fugen del seu lloc de treball per situar entre els bàrbars. Entre els gotsi els bagaudes.

•.1.1Creació de les monarquies germàniques Els pobles germànics van evolucionant, es sedentaritzen i formen els seus propis regnes: visigots, sueus, vàndals , francs, burgundis, angles, saxons, juts, ostrogots, longobards.

• El regne visigot , primer capital a Tolosa i després a Toledo (507) conquerit el 711
• pels musulmans.

Religió Molts pobles germànics orientals, en entrar a l'imperi, eren cristians arrans. Els sueus erencatòlics. Els francs, alamans, angles, saxons i juts eren pagans. Arrianisme: corrent heterodox > Crist és una mena d'intermediari superior als homes, però inferior a Déu. El bisbe Ulfila va propagar aquesta creença entre els pobles germànics, a Orient, abans d'entrar a l'Imperi. Les èlits germàniques es van anar convertint al catolicisme. LA MEDITERRÀNIA, UNA NOVA REALITAT. 1 OCCIDENT, BIZANCI I L'ISLAM 1.1 Pervivència de l'Imperi bizantí: l'obra de Justinià.

• Constantinobl e: la Nova Roma (330)
• Deleguen temporalment en caps germànics el poder a Occident. L'emperador Zenó dóna les ensenyes imperials: ·A l'ostrogot Teodoric (493)·A l'hérul Odoacre (477) Entre els dos es succeeixen enfrontaments bèl·lics però acaven pactant. Un mes desprésTeodoric assassina a Odoacre. - Península Itàlica:
• ·Bizanci
• (^) imperials.·Cabdills germànics que han pactat amb Bizanci. Odoacre envia a Zenó les insígnies - Bizanci: l'obra de Justinià
• ·Justinià (527-565) es proclama emperador d'Orient i Occident.
• (^) Ibèrica),·Intent de recuperar l'antic Imperi de Roma d'Occident (Itàlia, Àfrica i la Península cosa que suposa la ruïna econòmica de l'Imperi bizantí.
• ·Codifica l'antic dret romà: reparteix còpies del codi a tots els magistrats de l'Imperi.
• ·Constructor: Santa Sofia, Sant Vidal.

ELS GOTS I EL REGNE VISIGOTRegne visigot de Toledo, finals del segle VI (mapa). EL REGNE FRANC S.III: De la desembocadura del Rin fins a Bèlgica.S- IV-V: se situen al nord de la França actual. S. VI: -Expulsió dels visigots de bona part de les Gàl·lies (batalla de Vouillé, 507) -Absorció dels Alamans i els Burgundis.- Intenten retornar l'esperit dels romans tot junts amb els Carolingis. DINASTIA MEROVÍNGIA Clodoveu (466-511)

• -Es converteix al cristianisme
• (^) Borgonya-Monarquia hereditària -> divisió del regne a la seva mort: Austràsia, Neustria, i Aquitània. Clodoveu reparteix el regne entre els seus fills.
• -El poder de la dinastia es redueix. Guanyen força els majordoms de palau, primers funcionaris de l'Estat. Els d'Austràsia s'imposen per sobre dels altres, la qual cosadesemboca a la creació de la dinastia carolíngia; un altre fet és que el rei deixa el poder a un menor d'edat. L'HEPTARQUIA BRITÀNICA -Migracions a Britània (450-550) > Entrada dels saxons, angles i juts. -Enfrontaments contra pictes, escots i britons.
• Pictes i escots resisteixen a Escòcia.
• (^) Gal·les.Britons: una part del continent (Bretanya) i una altra s'estableix a Cornualles i a
• • Funden regnes petits i inestables.Heptarquia: tres regnes seran saxons: Sussex, Wessex i Essex; tres angles:
• Northúmbria, Ànglia Oriental i Mèrcia i un de jut: Kent.Aliances per fer front a les ràtzies dels vikings (s. VIII – IX) o altres pobles escandinaus. Cap al s. X s'uneixen sota la primàcia del regne Wessex, formant el regne d'Anglaterra.

-Festes i calendari lligats a tradicions paganes.• Importància de Gregori el Gran (540-604): ''el missatge ha de er senzill i s'ha d'intentar mantenir el lloc de creences, calendari, etc..''. Els monjos van beneir elsaltars, boscos, fonts... per convertir-los al cristianisme. Així permetien les formes d'expressió religiosa, només havia de reconduir les creences cap a formes cristianes.

• L'abat regula la vida dels monjos al monestir en tots els seus aspectes. 1 ORIGEN I EXPANSIÓ DE L'ISLAM 3.1 Aràbia abans de Mahoma
• La Península Aràbiga del s. VI no era un territori aïllat.
• (^) d'AbissíniaMantenien relacions estables amb l'Imperi romà, bizantí, persa i el regne cristià (Etiòpia).
• Organització tribal (agrupacions de clans o llinatges), estructura patriarcal. -Sedentàries (agricultura rudimentària i ramaderia).-Nòmades (ramaderia, comerç, pillatge). -Grups enfrontats, iemenis (àrabs del sud, més rics) i els qaysis (àrabs del nord, pastures itràfic de carabanes)
• -Ciutats a les rutes comercials: la Meca i Yatrib (Medina). •.1 El profeta El profeta Muhammad o Mahoma (c. 570-632) predica una religió monoteïsta, recollida al'Alcorà (precepte de Llei).

Fill pòstum d'un membre de la tribu de Qurays de la Meca. Als 20 anys va entrar en el negoci comercial i caravaner d'una vídua rica, Hadïgah, amb qui es va casar i va viure unmatrimoni monògam. Comença a predicar l'any 610.

Revelació religiosa, Hadïgah el va creure i per això és considerada la primera musulmana. Un cop vidu, es casa amb diverses dones (Aixa serà l'última). Respecte per la gent del Llibre [revelat] del mateix Déu. •.1.1Les religions del ''llibre'' L'Islam respecta la gent de la Bíblia. Pels jueus la Tanakh (Bíblia Hebrea)*. Especialment el Pentateuc, també conegut com laTorà, són els cinc primers llibres de la Bíblia.

LaEspecialment als Evangelis. Bíblia cristiana, Antic Testament (compartit amb els jueus) + Nou Testament.

*Torà (Llei) ANevim (Profetes) AKetuvim (Escrits) H •.1.1.1Els cinc pilars de l'Islam

• Professió de fe: ''No hi ha cap altre Déu i Muhammad és el seu enviat.''
• L'oració ritual: cinc vegades al dia mirant cap a la Meca i l'oració de divendres es faa la mesquita.
• L'impost alcorànic: el seu origen era la pràctica d'almoïna per ajudar als pobres, peròmés tard va esdevenir un impost.
• (^) L'abstinència durant el mes del Ramadà.
• Pelegrinatge a la Meca (Kaaba: pedra negra). -.1 La Meca
• A la Meca hi havia un santuari que servia per venerar els ídols (fundat pel patriarcaAbraham): Aquest era el centre de pelegrinatge.
• Estava controlada pels Qurays, guardians del santuari i beneficiaris de la xarxacomercial.
• Les tribus de l'Aràbia pre-islàmica eren paganes i politeïstes, però havien rebutinfluència del judaisme i el cristianisme. -.1 L'Hègira
• • Les conversions foren lentes.Els musulmans van tenir problemes a les seves comunitats.
• El Profeta va marxar amb uns 150 musulmans de la Meca a Yatrib (Medina),coneixem aquest esdeveniment com l'Hègira i va tenir lloc el 16 de juliol de l'any
• 622; aquest és l'inici del calendar islàmic (és un calendari lunar).Van fundar la primera mesquita. -.1 La successió de Mahoma
• Els quatre primers califes eren parents de Mahoma (632-661): Abû Bakr, Umar,Utmân, Ali.
• Califa: ''successor de l'enviat de Déu''. És el cap suprem de l'Islam amb poder civil ireligiós.
• Neix el xiisme

sunnites, que observen les normes de la sunna i opinen que els califes han de pertànyer a la tribudels Quarys.

• Califat Omeia (661-750): és parent d'Utmân. Trasllada la capital de Medina a
• Damasc. Gran expansió territorial. *Sunna: recull els costums de l'època de Mahoma i companys (primers musulmans). És el text on es recullen les narracions. -.1 La successió de Mahoma
• (^) de l'Imperi islàmic:Califat Abbassi (750-1258). Trasllada la capital de Damasc a Bagdad. Fi de la unitat -Omeies a Còrdova (756-1031)-Fatimis al Caire (909-1171)

-.1.1El sacre Imperi Romanogermànic Divisió interna de l'antic Imperi Franc

• Invasions (normandes i magiars)
• Resorgiment dels principats territorials.
• Resorgiment dels principals territorials.
• L'any 919 és elegit a Germània un rei no carolingi, escollit pels ducs de Germània.
• (^) Papa,El rei Otó I de Germània lidera un moviment unificador: rei d'Itàlia, protector del es fa coronar emperador l'any 962.
• Intervenció imperial en elecció papal
• El seu nét Otó III (983-1002) té grans idees, però mor molt jove:
  • • Eleva el papat a Gerber d'Aurillac (Silvestre II), un monjo benedictí format a Vic i Volia reconstruir l'imperi de Constantí i Carlemany. Ripoll, a travès d'ell es difon la numeració aràbica.
• Concepció de l'Imperi com a federació de regnes: DUCATS DE GERMÀNIA : Saxònia, Suàbia, Turíngia, Baviera, Franconia.
• Trontolla la dinastia carolíngia. A la mort de Lotari, no hi ha emperador. Serà un descendent, Otó I, qui unifiqui l'Imperi.
• Comença la dinastia dels otònides i s'inicia el sacro Imperi romanogermànic (relació papa-emperador) d'origen germànic, però hereus de Roma. •.1 La societat feudal El feudalisme: '' brutal, dels beneficis (de l'excedent) de treball pagès i que garantia, mitjançant un sistemaRègim social que es basava en la confiscació regular i amb freqüència més o menys complex de xarxes de dependència (vassallatge) i de gratificacions (feus), laseva redistribució en el sí de la classe dominant (és a dir, l'aristocràcia feudal) .'' Pierre Bonnassie. Sistema socioeconòmic que es basa en una economia majoritàriament agrícola organitzada al voltant de senyories territorials poseïdes per senyors amb poder econòmic, jurídic imilitar, que exercien sobre els pagesos que habitaven les 'senyories'. L'aristocràcia feudal es relacionava entre sí mitjançant el vassallatge.

El Feu

• És la base econòmica del sistema.
• (^) Es tracta majoritàriament de grans propietats territorials.
• Conjunt de tenes agrícoles on viuen i treballen els pagesos.
• Teòricament autosuficients.
• ''Senyoria territorial''.

Torres: l'impuls vertical de les ciutats medievals sobresurten en el camp, així donen a

entendre que dominen en sentit real i simbòlic damunt un país aplanat.

• Siena. •.1 Els senyors i la societat urbana
• (^) abats).S. XI: poder a les ciutats = senyors feudals tradicionals (reis, prínceps, nobles, bisbes,
• (^) l'administracióEl bisbe comparteix públicael poder: propietarii d'amplisde dominis,la responsablejustícia. de
• Influència de l'aristocràcia a les ciutats.
• Quan s'incrementa la circulació mercantil, xoquen dos interessos i dues mentalitats diferents: el clergat i els comerciants – habitants dels burgs. Això porta a una situacióincòmoda per la nova classe social emergent: la burgesia:
• • Aspiren a alliberar-se d'impostos i càrregues.Volen més llibertat de moviment.
• Les classes privilegiades (clergues i nobles) van haver de reconèixer llibertats i privilegis econòmics, així com també franquícies jurídiques i certes parcel·les depoder i dignitat social als ciutadans i ciutadanes.
• Des de Gran Bretanya a la Península Ibèrica i Itàlia, des de França fins a les fronteres dels països eslaus, les ciutats adquireixen furs, privilegis i llibertats.
• Revoltes (revoltes comunals als segles XII i XIII)
• Negociacions de forma pacífica. •.1 Ciutat i món feudal
• Rebel·lions contra els senyors, bisbes i abats.
• A Colònia (s. XI) l'arquebisbe mana requisar una nau mercantil i fa tirar les mercaderies al Rin: a causa d'això va haver-hi un alçament urbà.
• L'abat de Deutz (Colònia. 1128) deia: 'Caín fundà la primera ciutat [Gènesi 1, 17]. Abraham, Isaac i Jacob vivien en tendes..'.
• (^) parlar, almenys fins que no han venut les mercaderies, llavors parlen de guerra Els nobles critiquen els burgesos de Colònia '' de combatre no en volen sentir a durant els dinars .'' •.

Mercaders: creixement de les almoïnes. segons Eiximenis, miren pel desenvolupament de les ciutats i contribueixen al •.1 Comerç

• L'excedent econòmic i demogràfic del camp impulsa el creixcement de les ciutats(mercats locals).
• Comerç a gran escala:
• • Objectes de luxe: seda, espècies, pells.
• Teixits.Productes alimentaris i matèries primeres: cereals, sal, ferro, alumini.
• Esclaus (servei domèstic).
• Es segueixen les vies fluvials.
• Es renoven els transports terrestres: carretes.
• Els marítims: la brúixola (c. 1200), el timó (ja que augmenta la mida de les naus): el timó de Codast.
• Augmenta el tràfic, l'ús de la moneda, etc... •.1 La venda al detall 1403: Barcelona. Pregó sobre el frau en la qualitat i el pes. Mostassaf = funcionari que s'ocupa dels mercats. Canvi, crèdit i inversió
• (^) La gran varietat de monedes propícia operacions de canvi.
• Mercaders especialitzats en els canvis -> ''banquerius'' a Gènova des de 1180.
• Lletres de canvi.
• (^) prohibida, tot i que es feia una ''venda de diners''.El crèdit i la usura: els jueus i monestirs presten a crèdit, però la usura estava •.1 La Hansa
• (^) de comunitaris de comerciants alemanys en el mar Bàltic, Països Baixos, PaïsosLa Lliga Hanseàtica o Hansa va ser una federació de ciutats del Nord d'Alemanya i escandinaus, Anglaterra, Polònia...
• (^) amb Flandes; Bruges, la principal ciutat flamenca, entra a la Lliga Hansiàtica. TambéEl centre va ser Lübeck: forma aliança el 1241 amb Hamburg i Tractats comercials
• negocien amb Anglaterra, amb sucursal a Londres.

Altres ciutats firmen aliança amb Lübeck per emprendre accions comunes contra bandolers