

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
PAC 2. Per a què eduquem? Les concepcions ideològiques de l’educació. • En quin sentit pot contribuir un (nou) sistema educatiu a la millora de la vida democràtica? ????
Tipo: Ejercicios
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


En quin sentit pot contribuir un (nou) sistema educatiu a la millora de la vida democràtica?^1 John Dewey creia que només mitjançant l'educació, podríem arribar a la plena democràcia. Ell defenia la unificació de la teoria i la practica, una educació experimental que donés resposta a les necessitats de tots els alumnes, ja que la democràcia és sinònim d'un ideal propi d'igualtat d'oportunitats. Dewey, contrastava la diferència que hi ha entre el mètode d'educació tradicional amb el mètode d'educació activa, els dos mètodes li donen una gran importància a la salut física dels alumnes com a base de la construcció d'altres capacitats, però el mètode d'educació activa i experimental, busca aprofitar aquestes activitats per formar un organisme realment sa, on és impossible d'adquirir una intel·ligència general mitjançant un sistema que no faci servir el cos per ensenyar l'esperit i l'esperit per ensenyar al cos. Les activitats pràctiques són necessàries per comprendre els fets que el mestre desitja ensenyar, ja que tots els instints es manifesten mitjançant el cos, per això una educació que no reprimeixi les activitats corporals i no impedeixi el mètode natural d'aprenentatge. Per tant, substituir l'estudi ordinari del llibre aïllat, amb activitats pràctiques, produeix resultats morals positius, donant-los una preparació que els hi faci arribar a ser ciutadans propers i valuosos. L'escola ha d'estar en plena connexió amb la realitat de la vida, i no contradir amb els fets que estan succeint. L'alumne veu el valor del mateix treball, dels progressos, i dels resultats que estimulen a treballar pel seu propi interès i no per les recompenses, així crearem persones que s'adapten a ells mateixos, dominant l'ambient físic on viuen. Tot el que he esmentat són aspectes que ajudaran al fet que aquests infants aprenguin i després puguin desenvolupar bé en aquesta societat democràtica. És necessària una educació en llibertat, si preparem als nostres fills per rebre ordes i fer coses perquè li diuen que les faci, estem posant obstacles en el camí d'establir la llibertat i ideals democràtics. Estem en una societat poc desenvolupada, si s'apliqués aquest mètode d'educació, tindríem més recursos per afrontar diferents situacions a la vida, sense sentir-nos adoctrinats com crec que realment estem ara per ara. Un sistema escolar on la democràcia es construeixi experimentant-la. Com descriu Hannah Arendt la crisi de l’educació? Es pot atribuir alguna responsabilitat en aquesta crisi a les noves metodologies impulsades per l’Escola Progressista de John Dewey? 1
Hanna Arendt descriu la crisi de l'educació en Amèrica com un desastre nacional originat pel canvi de paradigma educatiu, passant d'un model tradicional d'educació a un més progressista (com podria ser un model educatiu amb semblances a l'escola activa i progressista de John Dewey) Arendt escriu aquest text en 1958, però podríem relacionar alguns aspectes amb el sistema educatiu actual, ella atribueix tres causes o aspectes significants que han pogut desencadenar aquesta crisi. La primera causa parla de la conseqüència de la desaparició de l'autoritat, autoritat com a reconeixement. Els nens i nenes no reconeixen l'autoritat, per tant es construeix un grup amb la seva pròpia dinàmica, idees i opinions. Això com a conseqüència porta que aquest col·lectiu no tingui criteri, si no força, i qui té més força, té la majoria, encara que no tinguin la raó. La segona és el domini de la pedagogia, ciència de l'educació. El mestre és el que domina la voluntat, no la intel·ligència, el que és capaç de motivar, no d'ensenyar. Per a Hanna, el mestre és aquell que estima el que sap, i que desitja transmetre'l. Es tracta de rebre la informació, i una vegada assimilada es pot ser capaç d'aportar una cosa nova. És a dir, primer fa falta escoltar i entendre. Si no és així el que es fa és potenciar l'opinió sense argument i justificar-la com a suposada arma crítica. Es tracta de rebre i una vegada assimilat el que ens ensenyen es pot ser capaç d'aportar una cosa nova. La tercera és el que ella deia pragmatisme, consideració que només s'aprèn a través de l'experiència i del joc. Els nens han d'aprendre per les seves experiències, no se li pot ensenyar coses que no coneix i no pot experimentar. Aprendre ha de ser un plaer i no una obligació. Segons Dewey en canvi, era inútil ensenyar al nen quan no estava prou motivat, que calia substituir l'esforç pel joc, que no calia obstinar-se massa a ensenyar sabers concrets als nens perquè no se sabia com anava a ser el món en què aquests anaven a haver de viure i que, per sobre de tot, havia de respectar-se "el món dels nens", la qual cosa conduïa a mestres i pares a renunciar a l'exercici de la seva autoritat, cosa que Arendt estaba totalment en contra. En paraules de Hannah Arendt, es tractava d'aquestes teories educatives modernes que van néixer a Europa central i que consisteixen en una notable barreja de sensatesa i insensatesa que pretenia aconseguir, sota l'estendard d'una educació progressista, una revolució radical en tot el sistema educatiu. Assenyala una idea del text de John Dewey i una altra del text d’Hannah Arendt amb les quals estiguis d’acord i justifica-ho breument. ''Tothom té dret d'exigir una educació que satisfaci les seves necessitats'' de John Dewey.