¡Descarga Immuno tema 3 y más Apuntes en PDF de Medicina solo en Docsity!
TEMA 3. Els Antígens
3.1 Immunogenicitat, antigenicitat 3.2 Immunogen, antigen, haptè 3.3 Factors que determinen la immunogenicitat 3.4 Epítop. Reconeixement pels receptors de Bs i Ts 3.5 Antígens T dependents i T independents 3.6 Reconeixement pels receptors d’immunitat innata
3.1 IMMUNOGENICITAT, ANTIGENICITAT
Antigenicitat : Capacitat d’unir-se específicament amb els productes de la resposta immunitària específica: l’anticòs i el TCR
Immunogenicitat : Capacitat d’induir una resposta immunitària adaptativa
3.2 IMMUNOGEN, ANTIGEN, HAPTÈ
Antigen : Substància que pot ser reconeguda pel BCR ( B-cell receptor -anticós de membrana) o pel TCR (T-cell receptor) quan forma un complex amb les molècules del MHC. Encara que aquest contacte es produeixi, no té perquè donar-se una resposta immunitària. Només hi ha resposta en aquells antígens que presenten immunogenicitat.
Immunogen : Substància que és capaç d’induir una resposta immunitària cel·lular i/o humoral:
Haptè : Substància petita (menys de 4kDa) i d’estructura senzilla que pot actuar com un antigen (unint-se a BCR o TCR) però que no genera una resposta immunitària. Es a dir, és una substància antigènica però no té immunogenicitat. Exemples són la penicil·lina i les sulfamides.
3. FACTORS QUE DETERMINEN LA IMMUNOGENICITAT
a) Propietats de l’immunogen
- Foraneitat o similitud amb proteïnes pròpies dels sistema biològic: Com més gran la distància filogenètica entre les dues espècies, més diferències estructurals entre la molècula pròpia (de l’hoste) i la molècula forània i, per tant, de ser reconeguda com una molècula no-pròpia.
Excepcions: proteïnes conservades (col·lagen, citocrom c) o no accessibles al sistema immunitari (esperma, teixit corneal)
- Mida molecular : Existeix una correlació positiva entre mida i immunogenicitat, a majors mides hi ha més immunogenicitat, ja que té més punts d’unió. Tot i aixó, algunes substàncies petites (< 1 kDa) també són immunogèniques.
Composició química i estructura molecular : Complexitat i heterogeneïtat augmente n la immunogenicitat. Contribució de l’estructura primària, secundària, terciària i quaternària. Les proteïnes són més immunogèniques que els polisacàri ds i els lípids. Els lípids són antigènics quan són emprats com un haptè conjugat amb una proteïna transport adora o carrier Imatge : es pot veure com la complexitat estructural pot contribuir en la immunogenicitat, augmentant-la.
- Susceptibilitat processament i presentació per una molècula de MHC : és a dir, si la molècula es degrada o no pot ser presentada por un MHC, no hi ha antigenicitat.
b) Sistema biològic
- Genotip de l’animal receptor : Condiciona tipus i nivell de la resposta. Està relacionada principalment amb els gens del MHC i, també, amb els gens del BCR, TCR i de proteïnes implicades en els mecanismes de regulació de la resposta immunitària.
- Dosis : Cada immunogen té una corba dosi-resposta particular. Booster : administració repetida d’immunogen.
- Via d’administració : intravenosa és la menys eficient perquè no tenim cèl·lules presentadores d’antigen; subcutània és la més efectiva perquè tenim moltes cèl·lules de Langerhans presentadores d’Ag; intradèrmica, intramuscular i intraperitoneal. Totes aquestes vies condicionen els òrgans i poblacions cel·lulars implicats en la resposta.
- Adjuvants ( adjuvare = ajuda): Substàncies que quan es barregen i s’injecten amb l’antigen n’augmenten la immunogenicitat. Es desconeix el mecanisme d’acció i actua: - Augmenta la persistència de l’antigen - Increment dels senyals co-estimuladors
- EPÍTOPS. RECONEIXEMENT PELS RECEPTORS Bs I TS
Epítop : Regió immunològicament activa d’un immunògen que interacciona amb els receptors de membrana específics per l’antígen o amb l’anticós lliure, és a dir, la regió o regions de la molècula que són reconegudes.
Tenim diferents tipus d’epítops:
- Epítop seqüencial o lineal : Format per residus d’aminoàcids continus en l’estructura primària.
- Epitop no-seqüencial o conformacional : Format per segments d’aminoàcids discontinus en la seqüència però propers en l’estructura tridimensional de la macromolècula. Són presents en l’estructura nativa però no la desnaturalitzada.
- Neoepítop : són els originats per modificacions post-traduccionals d’una proteïna (fosforilacions, proteòlisi) de l’epítop original.
Els antígens contenen epítops seqüencials i no seqüencials. Un mateix anticòs pot interaccionar en diferents punts d’unió diferents, és a dir, pot tenir més d’un determinant antigènic.
- Els antígens contenen epítops seqüencials i no seqüencials
Algunes proteïnes complexes contenen múltiples epítops que es poden solapar, alguns dels quals són immunodominants, és a dir , indueixen una resposta immune més forta que altres epítops en un animal en particular. Possiblement depèn de les propietats topogràfiques intrínsiques de l’antigen i dels propis mecanismes reguladors de l’hoste.
- Antigenicitat d’un haptè associat a una proteïna portadora
Hi ha moltes proteïnes no immunog èniques que poden arribar a ser-ho amb enllaços covalents a proteïnes transport adores (lípids, pèptids...). Normalm ent, aquesta proteïna transport adora és pròpia de l’organisme i, per isomeria, habilita aquesta unió (això passa en un percentatge baix). Llavors es generen anticossos contra la proteïna transportadora, contra l’haptè i contra les unions dels dos. Sabent aquest mecanis me, s’han pogut descobrir substànci es biològiques que actuen com haptens:
- Hormones peptídiques : gonadotro pina coriònica (test embaràs)
- Antibiòtics : penicil·lina, estreptomicina
- Drogues : sulfonamides, anestèsics, alguns opiàcis...
- Aspirina
- Unió antigen-anticòs (Ag-Ac). Formes complementàries
Aquesta interacción Ag-Ac es dóna per complementarietat espacial i NO per unions covalents.
- Antígen Timus-independent (TI): Són la minoria. La principal diferència amb els timus-dependents és que no necessiten la presència d’una cèl·lula Th per activar la cèl·lula B. NO es generen cèl·lules de memòria i en tenim de dos tipus: - TI tipus 1 (TI-1): mitògens/activadors policlonals de cèl·lules B. Un exemple seria el LPS: - Baixes concentracions de lipopolisacàrids (LPS): s’indueix la producció d’anticossos anti-LPS. - Altes concentracions de LPS: activador policlonal de cèl·lules B. És el que generalment tenim davant d’una resposta. - TI tipus 2 (TI-2): activació de la cèl·lula B per un crosslinking de receptors mlg, és a dir, que s’activen els limfòcits B perquè augmenten els receptors de mIg en la membrana. Tenen les següents característiques: - No són mitògens de cèl·lules B. Activen les cèl·lules B madures i inactiven les B immadures. - Són necessàries citoquines Th per a una proliferació eficient de les cèl·lules B i per a que hi hagi un canvio en l’isotip diferent de l’IgM.
6. RECONEIXEMENT PELS RECEPTORS DE LA IMMUNITAT INNATA
El sistema immunitari innat també presenta uns receptores que reconeixeran:
- Receptors de complement : que indueixen proteïnes de complementarietat i actuaran en la resposta innata.
- Receptors que reconeixen patrons moleculars molt conservats i comuns en un grup o família de patògens: - Receptor de manosa : juntament amb els receptors carronyaires actuen per unir-se als microorganismes i ingerir-los. El receptor de manosa és una lectina del macròfag que s’uneix a la manosa i a la mucosa de les glicoproteïnes i glicolípids del microorganisme. - Scavenger receptors (receptores carronyaires) : es van definir com molècules que s’uneixen a lipoproteïnes de baixa densitat (LDL), acetilades o oxidades que ja no poden interaccionar amb el receptor LDL clàssic. Aquests receptors s’uneixen a diferents microbis. - Toll-like receptors (TLR) : descoberts en Drosophila fa uns anys, activen els fagòcits en resposta a diferents tipus i components de microorganismes. S’han identificat 13 TLR (TLR1-13) de mamífers i tots semblen necessaris per a la resposta davant a una classe diferent de patogen infecciós. Aquests receptors actuen a través de quinases associades a receptors per estimular la síntesi de substàncies microbicides, interferons i citoquines. Diferents TLR són essencials en les respostes cel·lulars davant a: - RNA de doble cadena: TLR- - RNA de cadena simple: TLR 7- - Nucleòtids CpG no metilats: TLR-9.
En aquest quadre s’observen els receptors de superfície que reconeixen els microorganismes:
