4 PILARS DELORS, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga 4 PILARS DELORS y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Segona part

Principis

(Capítol 4)

ELS QUATRE PILARS

DE L'EDUCACIÓ

El proper segle hi haurà mitjans sensé précèdent per a la circulado i l'emmagat- zematge de les informacions I per a la comunicado. Aquest fet sotmetrà l'edu- cació a una doble injunció que pot semblar, a primera vista, contradictoria. En efecte, l'educació ha de transmetre de forma massiva i eficient una quantitat creixent de coneixements i habilitais évolutives, adaptades a la civilització cognitiva, perqué són els fonaments de les capacitats de demà. Simultané- ment, ha de trabar i senyalar referències que ens permetin no deixar-nos submergir pels fluxes d'informacions més 0 menys efimeres que envaeixen els espais publics i privais i mantenir el rumb deis projectes de desenvolupa- ment tant individuáis com col.lectius. D'alguna manera l'educació ha de proporcionar els mapes d'un món complex i contínuament agitât, així com la bruíxola que permetl navegar-hi.

En aquesta visió prospectiva, una resposta totalment quantitativa a la demanda insaciable d'educació, és a dir un bagatge escolar més i més feixuc, no és ni possible ni adéquat. En efecte, ja no és suficient l'accumulació d'un estoc de coneixements a l'inici de la vida, d'on es pot anar pouant fins a l'infinit. Ara cal sobretot ser capaç de copsar i explotar al llarg de la vida totes les ocasions d'actualitzar, d'aprofundir i d'enriquir aquest coneixement inicial, i d'adaptar- se a un mon canviant.

Per tal de complir totes les sèves missions, l'educació s'ha d'organitzar al voltant de quatre aprenentatges, que seran els pilars del coneixement al llarg de la vida de cada individu: aprendre a conèixer, és a dir adquirir les eines de la comprensió; aprendre a fer, per poder actuar sobre l'entorn; aprendre a viure junts, per participar i cooperar amb els altres en totes les activitats humanes; i finalment, aprendre a ser, progressió essencial que participa deis tres aprenentatges anteriors. És ciar que aqüestes vies del saber es confonen

Els quatre pilars de l'educació

accedir per la via mes adequada a l'enfocament clentífic i esdevenir, per sempre mes, un "amic de la ciencia'". En l'ensenyament secundan i superior, la formado inicial ha de de donar a fots els alumnes i estudiants les eines, els conceptes i els models de referencia que resulten del progrés de les ciències i deis paradigmes de l'època.

Tanmateix, com que el conelxement és múltiple i infinitament evolutiu, és cada vegada mes inútil intentar coneixer-ho tôt i, mes enllà de l'ensenyament bàsic l'omnidisciplinarietat és una enganyifa. Pero l'especialització, fins i tot en el cas deis futurs investigadors, no ha d'excloure una cultura general. "Ara, un esperit reaiment format requereix una cultura general extensa i la possibilitat de treballar en profunditat un petit nombre de matéries. En tot el ventall de l'ensenyament s'ha d'afavorir la simultaneïtat de les dues tendéncies^2 ". La cultura general, obertura a altres llenguatges i altres coneixements, permet, en primer lloc, comunicar. Tancats en la seva propia ciencia, els especialistes poden perdre l'interès peí que fan els altres. Siguin quines siguin les circunstancies, els costará cooperar. Per altra banda, la formado cultural, fonament de les societats en el temps i en l'espai, comporta l'obertura a altres camps del coneixement, i així poden produir-se sinérgies fecundes entre les disciplines. Sobretot en la recerca, alguns avéneos del coneixement es produeixen en la cruílla deis camps disciplinars.

Aprendre per a conéixer suposa primer aprendre a aprendre, per l'exercici de l'atenció, de la memoria i del pensament. Des de petit, sobretot en les societats dominades per la imatge televisiva, l'infant ha d'aprendre a concentrar la seva atencló en les coses i en les persones. En efecte, la successió molt rápida d'informacions mediatitzades, el "zapping" tan fréquent, perjudica el procès de descobriment que implica la durada i l'aprofundiment de l'adquisició. Aquest aprenentatge de l'atenció pot prendre formes diverses i treure partit de moites ocasions en la vida (jocs, practiques en les empreses, viatges, treballs pràctics de ciències...).

L'exercici de la memoria, per altra banda, és un antídot necessari contra la submersió per les informacions instantànies que difonen els mitjans de comunicació. Seria perillos imaginar que la memoria ha esdevingut inútil degut a la formidable capacitat d'emmagatzematge i de difusió d'informacions de qué disposem ara. Certament, cal ser selectiu en la tria de les dades que s'han d'aprendre "de cor", pero la facultat própiament humana de memorització associativa, que no es pot reduir a un automatisme, s'ha de cultivar amb cura. Tots els especialistes coincideixen que la memoria s'ha d'entrenar des de la infancia i que no s'haurien de suprimir de la práctica escolar alguns exercicis tradicionals considerats com avorrits.

(^1) Cf. Laurent Schwartz, "L'enseignement scientifique", a Institut de France: Réflexions sur l'enseignement, ed.

Flammarion, Paris, 1993.

Educado: h¡ ha un tresor amagat a dins

Finalment, l'exercici de pensar, al qual l'lnfant és iniciat primer pels seus pares i després pels mestres, ha d'incloure añades i tornades entre el concret i l'abstracte. Per aixó convé combinar, tant en l'ensenyament com en la recerca, el métode deductlu i el métode inductiu, sovint qualificats d'antagonlstes. Segons les disciplines ensenyades, un métode pot ser mes pertinent que l'altre, pero en la majoria deis casos, l'encadenament del pensament requereix una combinació deis dos métodes.

El procés d'aprenentatge del coneixement no s'acaba mai i es pot enriquir de totes les experiénces. En aquest sentit, s'imbrica cada vegada mes en l'experiéncia del treball, a mesura que aquest esdevé menys rutinari. L'educació inicial pot ser considerada un éxit quan ha donat l'impuls i les bases que permetran continuar aprenent al llarg de la vida, dins i fora de la feina.

Aprendre a fer

Aprendre a conéixer i aprendre a fer son, en gran mesura, indissociables, tot i que aprendre a fer té mes a veure amb la qüestió de la formació profes- sional, és a dir: com ensenyar l'alumnat a posar en práctica els seus coneixe- ments, i també com adaptar l'educació al futur treball encara que la seva evolució no sigui del tot previsible? La Comissió intentará donar una resposta a aquesta última pregunta.

Convé distingir, en aquest sentit, el cas de les economies industriáis, on domina el treball assalariat, de les altres economies on encara domina ámpliament el treball independent o informal. Efectivament, en les societats assalariades que s'han desenvolupat al llarg del segle XX segons el model industrial, la substitució del treball huma per maquines fa que el treball huma sigui mes i mes immaterial i accentua el carácter cognitiu de les tasques, fins i tot en la industria, i destaca la importancia deis servéis en l'activitat económica. El futur d'aquestes economies depén de la seva capacitat de transformar el progrés deis coneixements en innovacions generadores de noves empreses i nous llocs de treball. Per tant, l'expressió "aprendre a fer" ja no pot teñir la significació senzilla que tenia quan es tractava de preparar algú per una tasca material determinada, per fer-lo participar en la fabricació d'alguna cosa. Els aprenentatges han d'evolucionar en conseqüéncia i ja no poden ser considerats com una simple transmissió de practiques mes o menys rutináries, encara que aqüestes practiques conservin un valor formatiu no negligible.

De la noció de qualificació a la noció de competencia

En la industria, sobretot en els operadors i els técnics, l'ascendent del cognitiu i de l'informatiu en els sistemes de producció fa que esdevingui obsoleta la

Educado: hi ha un trésor amagat a dins

provoquen. Se'n troben exemples tant en el sector mercantil, que prolifera nodrint-se de la creixent complexitat de les économies (peritatges de tota mena, servéis de control o d'assessorament tecnologie, servéis financers, comptables o de gestió), com en el sector no mercantil mes tradicional (servéis socials, d'ensenyament, de salut, etc.). En ambdós casos, l'activitat d'informació i de comunicado és primordial; es posa l'accent en la recollida i el tractament personalitzat d'informacions especifiques per a un projecte concret. En aquest tipus de servéis, la qualitat de la relació entre el prestatari i l'usuari també depèn molt d'aquest darrer. Llavors s'entén que el treball ja no es pot preparar de la mateixa manera que si es tractés de llaurar la terra o fabricar xapes de ferro. La relació amb la matèria i amb la técnica s'ha de completar amb la aptitud per les relacions interpersonals. El desenvolupament deis servéis Implica dones traballar unes qualitats humanes que les formacions tradicionals no inculquen necessàriament, i que corresponen a la capacitat d'establir relacions estables i eficients entre els individus.

Finalment, podem imaginar que en les organitzacions ultra-tècniques del futur, els déficits relacionáis podran crear greus disfundonaments, que demanaran qualificacions noves de base mes comportamental que intel.lectual. Aixó pot ser una oportunitat per la gent poc o gens diplomada. La intuido, l'olfacte, el criteri, la capacitat de cohesionar un equip no son forçosament qualitats exclusi- ves deis alts diplomats. Com i on ensenyar aqüestes qualitats mes o menys innates? No es poden deduir de manera simple els continguts de formado de les capacitats o aptituds necessàries. Aquest problema també es planteja a propòsit de la formació professional en els països en vies de desenvolupament.

El treball en l'economia informal

En les économies en vies de desenvolupament on l'activitat assalariada no és la dominant, la naturalesa del treball és molt diferent. En molts països de l'Africa Subsahariana i en alguns països d'America Llatina i d'Àsia, només una petita part de la poblado té una feina assalariada, mentre que la gran majoria pertany a l'economia tradicional de subsistencia. No hi ha cap referencial de treball própiament dit; les habilitats son sovint de tipus tradicional. A mes, la fundó de l'aprenentatge no es limita únicament al treball, però ha de respondre a l'objectiu mes ampli d'una participado formal o informal en el desenvolupament. Sovint, es tracta tant de qualificació social com de qualificació professional.

En altres països en vies de desenvolupament existeix, a banda de l'agricultura, un sector formal réduit, d'economia alhora moderna i informal, a vegades bastant dinàmic, basât en l'artesania, el comerç i les finances, que denota l'existència d'un potencial empresarial ben adaptât a les condicions locáis.

Els quatre pilars de l'educació

En ambdós casos, les nombrases consultes realltzades en els països en vies de desenvolupament revelen que veuen el seu futur estretament lligat a l'adquisició de la cultura científica que els donará l'accès a la tecnología moderna, pero sense negligir les capacitats especifiques d'innovació i de creació que es poden trabar en el context local.

Aixó ens porta a una qüestió comuna ens els països industrialitzats i en vies de desenvolupament: com aprendre a actuar de forma eficient en una situació incerta, com participar en la creació del futur?

Aprendre a viure junts, aprendre a viure amb els altres

Aquest aprenentatge representa sens dubte un deis principáis reptes de l'educació en l'actualitat. El món d'ara és massa sovlnt un món de violencia que contradiu l'esperança que alguns havlen posât en el progrés de la humanitat. La historia humana sempre fou confllctiva, pero hi ha éléments nous que accentuen el hsc, sobretot l'extraordinari potencial d'autodestrucció creat per la humanitat durant el segle XX. L'opinió pública, a través deis mitjans de comunicado, esdevé un observador impotent, fins i tôt ostatge, deis qui creen o mantenen els conflictes. Fins ara, l'educació no ha pogut fer gran cosa per modificar aquesta situació de fet. És possible concebre una educació que permeti evitar els conflicte o resoldre'ls de manera pacífica tot desenvolupant el coneixement deis altres, de les seves cultures i espiritualitats? La idea d'ensenyar la no-violència a l'escola és molí lloable, encara que sigui només un instrument suplementari per a lluitar contra els prejudicis que porten ais conflictes. La tasca és molt ardua perqué, molt naturalment, els éssers humans tendeixen a sobrevalorar les seves qualitats i les del seu grup de pertinença, i a nodrir prejudicis desfavorables envers els altres. A mes, el clima general de competencia que actualment caracteritza l'activitat económica a l'interior de les nacions, i sobretot en l'àmbit internacional, tendeix a donar la prioritat a l'esperit de competició i a l'èxit individual. De fet, aquesta competició acaba amb Tactual guerra económica despiadada i la tensió entre rics i pobres que fractura les nacions i el món, i exacerba les rivalitats historiques. És lamentable que l'educació contribueixi a vegades a mantenir aquest clima, a causa d'una mala interpretació de la idea d'emulació.

Qué es pot fer per millorar-ho? L'experiència demostra que no és suficient, per a disminuir el risc, d'organitzar la relació i la comunicado entre els membres de grups diferents {a les escoles on conviuen diverses étnies o religions, per exemple). Si aquests grups diferenciats están en competició, o si el seu estatut és desigual en l'espai que comparteixen, el contacte pot enverinar les ten- sions latents i degenerar en conflictes. En canvi, si aquest contacte es fa en un marc igualitari, i hi ha objectius i projectes comuns, els prejudicis i la hostilitat

Eis quatre pilars de l'educació

(^4) " -Risc d'alienació de la Personalität, présent en les formes obsessives de la propaganda i la publicitat, en el

conformisme dels comportaments que poden ser imposais des de l'exterior, en détriment de les necessitats autentiques i de la identitat intelJecrual i afectiva de cadaseli. -Risc d'exclusió, per les maquines, del món del treball, en el quai al menys tenia la impressió de poder moure's lliurement i de determinarse com li sembles." (Apprendre à être. Informe de la Comissió internacional sobre el desenvolupament de l'educació, Edgar Faure et al.,UNESCO-Fayard, Paris, 1972, p. XXVIII.)

Traballar amb objectius comuns

Quan treballen junts en projectes estimulants que fan sortir de la rutina, les diferencies entre eis individus, o fins i tot eis conflictes, solen disminuir i a vegades desapareixen del tot. D'aquests projectes que surten de les rutines individuáis i que valoren el que hi ha en cornu mes que les diferencies, en neix un nou model d'identificació. Gracies a la practica d'un esport, per exemple, quantes tensions entre classes socials o nacionalitats s'han transformat finalment en Solidarität en les proves i en alegria per l'esforç comú! I a la feina, quantes realitzacions no s'haurien produit mai si el projecte cornu no hagués transcendit eis conflictes habituais en les organltzacions jeràrquiques!

L'educació formal, per tant, ha de mirar de reservar prou temps i prou ocasions en eis programes perqué eis joves es puguin iniciar en aquests projectes coo- pérâtes, ja des de la infancia, en el marc de les activitats esportives o culturáis. I també ha de mirar de fer-los participar en activitats socials: renovació de barris, ajuda als més desafavorits, accions humanitàries, servéis de Solidarität entre les generacions, etc. En aquest sentit, les altres organitzacions éducatives i associacions han d'agafar el relleu de l'escola. A més, en la práctica escolar quotidiana, la implicado deis ensenyants i de l'alumnat en projectes comuns pot donar Hoc a l'aprenentatge d'un métode de resolució de conflictes i pot crear una referencia per a la vida futura deis alumnes, tot enriquint la relació entre ensenyant i ensenyat.

Aprendre a ser

Des de la primera reunió, la Comissió va reafirmar amb força un principi fonamental: l'educació ha de contribuir ai desenvolupament total de cada individu, és a dir, esperit i eos, intel.ligéncia, Sensibilität, sentit estètic, responsabilitat personal, espiritualitat. Tot èsser humà ha d'estar en condicions, gracies sobretot a l'educació que rep durant la infancia, de fer-se un pensament autonom i crític i de forjar el seu criteri propi, per tal de determinar eil mateix el que considera que ha de fer en les diverses circumstàncies de la vida.

El preàmbul de l'Informe Apprendre à être (1972) expressava el temor d'una deshumanització del món com a conseqiiència de l'evolució tècnica^4. Des de

Educado: hi ha un trésor amagat a dìns

llavors qualsevol evolució de les socletats, I sobretot el formidable desenvolupament del poder mediàtic, ha accentuât aquesta por i légitimât la comminació que en resulta. És possible que el segle XXI amplifiqui aquests fenòmens. Llavors el problema ja no sera tant de preparar els infants per a una societat determinada sino de donar-los de forma constant les forces i les referències intel.lectuals que els permetin comprendre el món que els envolta i comportar-se corn a actors responsables i justos. Mes que mai, l'educaci sembla que té el paper essenclal de conferir a tots els humans la llibertat de pensament, de criteri, de sentiment i d'imaginació que necessiten per a desenvolupar els seus talents i controlar tant corn puguin el seu desti.

Aquest imperatiu no és simplement de naturalesa individidualista: l'experiència recent demostra que el que podria semblar simplement un mitjà de defensa de l'individu envers un sistema aliénant o percebut corn hostil també pot ser la millor oportunitat de progrés de les societats. La diversitat de les personalitats, l'autonomia i l'esperit d'iniciativa, fins i tot el gust per la provocado, son garanties de creativitat i d'innovació. Hi ha uns mètodes inédits, sorgits de les experiències concretes, que han demostrat la seva eficacia per reduir la violencia o lluitar contra diferents flagells que afecten la societat.

En un món extraordinàriament canviant, que té en la innovado social i económi- ca un deis motors principáis, s'hauria de donar importancia a la imaginado i a la creativitat. Com que son les manifestacions mes clares de la llibertat humana, poden veure's amenacades per una certa estandarització de les conductes individuáis. El segle XXI necessita aquesta diversitat de talents i de personali- tats, com també necessita individus excepcionals, essencials en qualsevol ci- vilització. Per tant, convé donar ais infants i ais joves totes les ocasions possi- bles de descoberta I experimentado (estètica, artística, esportiva, científica, cultural i social) que completaran la presentació atractiva del que han sabut crear en aquests camps les generacions anteriors o els seus contemporanis. A leseóla, l'art i la poesia haurien de recuperar un Hoc mes important que el que se'ls atorga en molts pai'sos a causa d'un sistema educatiu mes utilitaris- ta que cultural. El desig d'estimular la imaginado i la creativitat també hauria de revalorar la cultura oral i els coneixements extrets de l'experiència de l'infant

0 de l'adult.

Així, la Comissió s'adhereix plenament al principi de l'informe Apprendre à être: "L'objectíu del desenvolupament és la reailtzació completa de l'èsser humà en tota la seva riquesa i en la complexitat de les sèves expressions i compromisos, com a individu, membre d'una familia i d'una col.ledivltat, ciutadà 1 productor, inventor de tècniques i productor de somnis^5. Aquest desenvolupament de l'èsser humà, que s'extén des del naixement fins al final

s Op. cil nota 4. p. XVL