Vista previa parcial del texto
¡Descarga kant pedagogia y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Collecció assessorada per: Jordi Carlas Josep González-Agápito Salomó Marqués Jordi Monés i Pujol-Busquets Miquel Siguan Miquel Tresserras Direcció literaria: Segimon Serrallonga Pere Solá Direcció editorial: Ricard Torrents IMMANUEL KANT SOBRE PEDAGOGIA Próleg de Joan-Carles Mélich i Sangrá Traducció de Jaume Tió AL Unlversitat de Girona Biblioteca Educació EEUMO Editorial R.ARO50s Coberta de Ton Granero La collecció Textos Pedagógics és una iniciativa conjunta d'Eumo Editorial i la Diputació de Barcelona. O D'aquesta edició (traducció, cronologia, bibliografia, próleg, notes i disseny de la coberta): Eumo Editorial, Miramarges, 4, 08500 Vic (Osona) Tel. (93) 886 07 94 —Eumo és editorial dels Estudis Universitaris de Vic— Primera edició: Setembre de 1991 Dipósit legal: B-35,341-1991 ISBN: 84-7602-266-2 Imprés a Romanya/Valls, Verdaguer, 1, 08786 Capellades Printed in Catalonia Sumari Xvu XxI 73 Kant i el seu temps Bibliografia La filosofia de Peducació de Kant SOBRE PEDAGOGIA Índex general Lespecie humana ha d'anar traient de dintre seu de mica en mica cap enfora totes les disposicions naturals de la humanitat amb el seu propi csforc. Una generació educa Paltra. Lestat inicial s'ha de cercar en un estat inculte o, també, en un estat perfecte, desenvolupat. Si suposem que és aquest darrer el qui fou primer i anterior a Paltre, 'home ha d'haver caigut doncs altra vegada en la incultura i s'ha d*haver assalvatjat. La disciplina evita que 'homc, per culpa dels seus impulsos animals, s'aparti de la seva finalitat, la humanitat. Li ha d'impo- sar limitacions perqué no s'exposi, imprudentment i impetuosa, als perills. L'ensinistrament és, dones, purament negatin, és l'ao- tuació mitjangant la qual S'arranca de home alló que té de sal- vatge; la instrucció, per contra, és la part positiva de Peducació, Estat salvatge és la no dependencia de lleis. La disciplina sotmet home a les lleis de la humanitat i comenga a fer-lén sentir la pressió. Aixó s'ha de fer ben aviat. Així és com, per exemple, enviem al comengament els nens a Pescola, que no ho fem amb la intenció que hi aprenguin res, sinó perqué es vagin habituant a seure en silenci i a fer puntualment el que se'ls prescriu perque en el futur no posin en práctica simplement tot alló que els passa pel cap a cada moment. L'home, perd, té per naturalesa una tirada tan gran per la llibertat que, si hi ha estat acostumat durant molt de temps, ho sacrifica tot per ella. És justament per aixó també que la disci- plina, com ja he dit, s'ha d'introduir molt d”hora perque, si no es fa així, després és molt difícil de canviar Phome, Aleshores segueix tots els seus capricis. Aixó ho podem veure també en les nacions incultes, les quals, encara que durani molts anys hagin estat al servei dels europeus, no poden arribar a acostumar-se a la seva manera de viure. En aquest cas, peró, no es tracta d'una noble afecció a la llibertat, com diuen Rousseau i d'altres, sinó una certa incultura, en tant que aquí 'animal en certa manera encara no ha desenvolupat en ell la humanitat. Per aixó home s'ha d'avesar aviat a sotmetre's a les prescripcions de la raó. Si durant la jovenesa se 'ha deixat al seu llinre albir i no se li ha oposat cap entrebanc, conserva tota la vida una certa incultura. 6 1 tampoc no li serveix de res haver estat mimat durant la infan- tesa per una tendresa materna exagerada, perqué més endavant topará per tot arreu amb molts més obstacles i rebrá més cops tan aviat com es dediqui als afers mundans. Aquest és un error habitual en Teducació dels poderosos perqué, com que estan destinats a manar, durant la infantesa ningú no els ha contradit mai. A home, per causa de la seva predisposició a la llibertat, cal llimar-l la incultura; a Vanimal, en canvi, no li cal per causa del seu instint. L'home necessita assistencia i formació. La formació compren Pensinistrament i la instrucció. Pel que se sap, a cap animal no li fa falta aquesta formació. No n'hi ha cap que aprengui res dels seus pares tret dels ocells, que y'aprenen el cant. En aixó sí que són instruits pels seus pares, i és emocionant contemplar com la mare canta davant dels petits, com si fos en una escola, amb totes les seves forces i com aquests s'esforcen a produir els mateixos sons amb les seves gorges. Per convéncer-nos que els ocells no canten per instint, sinó que realment n'aprenen, val la pena de fer la prova ¡ treure, per exemple, la meitat dels seus ous als canaris 1 posar-los ous de pardal, o fins i tot d'intercanviar-los els seus pe- tits. Si se'ls porta a una habitació que no puguin sentir els pardals de fora, aprenen el cant dels canaris i es poden obtenir pardals cantadors. És també ben admirable, en efecte, que qualsevol espé- cie d'ocell conservi a través de les generacions un cert cant princi- pal: la tradició del cant és ben mirat la més fidel del món!. 1. El que diu Kant dels pardals es podría extrapolar fins a cert punt iambé a altres animals. Es diu que 'ba pogut observar, per exemple, que els lleons que són cagats de petits no mugeixen ben bé de la mateixa manera que els que són cagats de més vells. Abans S'hauria de veure peró encara la part que s'hauria d'atribuir al canvi de vida sofert, que no pot quedar sense cfecte damunt d'una organització no acabada, damunt d'un animal encara no totalment desenvolupat. El que es diu agui dels pardals és válid també amb reserves. El seu cant no podrá ser mai pres com el d'un canari de debó. Natura furca expellas, et tamen usque recurrit (Foragita la natura a cops de forca, ¡ la natura sempre torna). Fins i tot en els híbrids d'una raga d'ocells apareixen diferéncies considerables. («Sobre el principi kantiá en relació a la história natural», Góttingen 1796.) Vegeu Girtanner, pág. 341. (Nota de l'editor del texí alemany) L'home només pot esdevenir home a través de educació. No és res més que el que educació en fa. S'ha de tenir en compte que "home és educat només pels homes, per homes que també han estat educats. Per aixó la manca de disciplina i d'ins- trucció d'alguns homes els fa també mals educadors dels seus deixebles. Si alguna hora un ésser superior es fes cárrec de la nostra educació, aleshores veuríem fins on podria arribar Tho- me. Peró com que "educació per una part ensenya alguna cosa a Phome i per una altra també li desenvolupa alguna cosa, no podem saber fins on arriben les seves aptituds naturals. Sial- menys amb el suport dels poderosos i amb la unió de la forga de molts es fes un experiment, es podrien treure algunes conclu- sions sobre el punt fins on Yhome podria arribar. Peró per al pensament especulatiu és una observació tan important, com trista ho és per al filántrop, veure com els poderosos la majoria de les vegades només procuren per ells i no participen en Pim- portant experiment de Peducació perqué la natura faci un pas endavant cap a la perfecció. No hi ha ningú que no s'hagi trobat desemparat durant la seva infantesa i que en la seva maduresa no s'adoni de quines són les coses que ha deixat de banda, siguin qiestions de disciplina o de cultura (així podem anomenar la instrucció). Qui no és cultivat és inculte, qui no és disciplinat és salvatge. La descuranga de la disci- plina és un mal pitjor que la descuranga de la cultura, perque aquesta es pot recuperar més endavant; la barbarie, peró, no es deixa extirpar, i el desencert en la disciplina ne pot ser mai substi- tuit. Potscr educació será cada vegada millor i cada generació futura fará un pas més cap al perfeccionament de la humanitat, perque darrera de Peducació s'hi amaga el gran secret de la perfec- ció de la naturalesa humana. Á partir d'ara aixó pot ser així, per- que és tot just ara que podem jutjar correctament i veure elara- ment qué és el que és inherent a una bona educació. És meravellós imaginar-se que la naturalesa humana es podrá desenvolupar cada vegada més i millor per causa de Peducació i que aquesta es podrá aplicar d'una manera adeguada a la humanitat. Aixo ens obre la perspectiva d'una futura espécic humana més felig. 3 L'esbós d'una teoria de 'educació és un ideal magnífic i no hi fa res que nosaltres no estiguem tampoc encara en condicions de realitzar-la. El que no podem fer és titllar aquesta idea de quimérica i desacreditar-la com si es tractés d'un somni bonic, encara que apareguin entrebancs en la seva execució. Una idea no és res més que el concepte d'una perfecció que encara no ha estat provada. Per exemple, la idea d'una república perfecta, governada per les regles de la justícia! És que és impossible? Primerament la nostra idea ha de ser correcta, aleshores no será pas impossible, hi hagi els obstacles que hi hagi en el curs de la seva execució. Si per exemple tothom mentís, dir la veritat no seria res més que una quimera? La idea d'una educació que desenvolupi totes les aptituds naturals de home és sens dubte una idea legítima. Amb P'educació actual l'home no acaba d'aconseguir ben bé la finalitat de la seva existéncia. Perqué, com n'arriben a ser de diferents les vides dels homes! Una uniformitat entre tots ells només es pot donar sí actuen segons els mateixos principis, i aquests principis els haurien de convertir en una naturalesa di- ferent. Podem treballar en el projecte d'una educació més racio- na] itransmetre a la posterioritat indicacions per poder fer-la de mica en mica realitat. En el cas de les aurícules es pot veure, per exemple, que si s'arranquen de rel surten totes només d'un ma- teix color, mentre que si se'n sembren les granes se nobtenen de colors molt diferents. La naturalesa, doncs, els ha posat els gér- mens i, depenent només de la manera com se sembrin o com es plantin, ses desenvolupen de manera diferent. També de la mateixa manera passa amb home! Hi ha a la humanitat molts gérmens, ¡la nostra tasca consis- teix a desenvolupar d'una manera proporcionada les aptituds naturals, a descobrir la humanitat a partir dels seus gérmens ia procurar que l'home acompleixi el seu destí. Els animals Pa- compleixen pel seu natural sense saber quin és. L'home primer ha d'intentar arribar-hi, peró no ho pot aconseguir si no en té ni el concepte. L'acompliment del destí és també totalment im- possible en el cas de Pindividu. Si ens imaginem una primera parella realment instruida, podrem veure com educa els seus 9 ció per fonament. Lart educatiu, O pedagogia, ha d'esdevenir per tant raonat si vol desenvolupar la naturalesa humana per qué acompleixi el seu destí. Els pares ja educats són exemples segons els quals els nens es formen, que els nens tenen per nor- ma. Pero si han d'esdevenir millors, aleshores la pedagogia ha d'esdevenir un estudi, si no, no se'n pot esperar res ¡un que hagi estat mal educat educará malament els altres. El mecanisme de Part de Peducació s'ha de transformar en ciéncia, si no, no será mai un esforg interdependent i una generació podria destruir alló que una altra hagi construit. Un dels principis de Part educatiu que haurien de tenir en compte sobretot els homes que planifiquen Peducació és que els nens han de ser educats no solament de cara a Pestat actual de Pespécie humana, sinó també de cara a un estat futur possible- ment millor, és a dir, «¿Vacord amb la idea de la humanitat i amb el seu destí global. Aquest principi és d'una gran importáncia. Els pares eduquen generalment els seus fills només perqué s'a- daptin al món actual, encara que sigui corrupte. Peró el que haurien de fer seria educar-los millor per tal de crear un estat futur millor. Aquí, peró, ens trobem amb dos obstacles: 1) Els pares només es preocupen que els seus fills progressin en aquest món i 2) els prínceps tenen els seus súbdits només per instruments per aconseguir els seus objectius. Els pares s'ocupen de la casa, els prínceps de Vestat. Cap dels dos no té per finalitat ni el bé del món ni la perfecció a la qual la humanitat está destinada i per a la qual té també aptituds. Els fonaments d'un projecte educatiu han de ser cosmopolites. Po- drá ser perniciosa aleshores per al nostre bé particular la idea del bé del món? Mail Perqué si primerament pogués semblar que amb aquesta idea haguéssim de sacrificar alguna cosa, el que fem en realitat no és res més que estimular també el bé del nostre estat actual. 1 després, quines consegiéncies tan merave- lloses en resulten! Una bona educació és precisament aquella de la qual sorgeix tot el bé del món. Els gérmens que hi ha en Phome només s'han d'anar desenvolupant cada vegada més. Perqué les raons del mal no es troben en les aptituds naturals de 12 Thome. La causa del mal és només el fet de no posar la naturale- Pro unes normes. En home només hi ha gérmens per al De qui ens ha de venir peró aquest millor estat del món? Dels prínceps O dels súbdits? Del fet que aquests es millorin primer a si mateixos i puguin posar-se així ja a mig camí d'un millor govern? Si són els prínceps els qui hi han de posar les bases, aleshores s'ha de millorar primerament Peducació dels prínceps, que ha comés durant tant de temps el gran error de no oposar-los resistencia durant la infantesa. Un arbre que estigui sol enmig del camp creixerá tort i eixamplará les seves bran- ques; per contra, un arbre que estigui al mig del bosc creixerá de dret i buscará Paire i el sol damunt seu perque els altres arbres del seu costat li oposaran resistencia. Així passa també amb els princeps. I és millor que siguin educats per algú d'entre la multi- tud dels súbdits que no pas per un dels seus: només podem esperar el bé vingut des de dalt en el cas que educació fos en aquelles esferes la més excellent! Aixó depén principalment dels esforgos privats ino tant de Pactuació dels prínceps, com pensa- ven Basedow i d'altres; perqué P'experiéncia ens ensenya que en principi no tenen tant la intenció del bé del món com la del bé del seu estat per aconseguir els seus fins. Peró si ells hi aboquen els diners aleshores hem de deixar que siguin ells els qui confec- OS el projecte. Així és amb tot alló que afecta la formació de l esperit huma i Pampliació dels coneixements humans. El poder iel diner no ho fan, com a máxim ho faciliten. Peró ho podrien fer si Peconomia de Pestat no calculés previament els interessos que se'n derivarien per a les seves arques. Fins ara tampoc no ho han fet les académies, i sembla que les possibilitats perqué a partir d'ara ho puguin fer no han estat mai tan poques. Segons aixo, la creació d'escoles hauria de dependre només dels judicis dels experts més preclars, Tota mena de cultura a e pen papal E i pa «De Pavés del principi maligne enfront del bo, és «a dir. sonre la malicia radical de la raó humana, de la seva religió dintre d límits de la raó pura». p. 3 188. " seva roles clases de 13 parteix de 'home particular i s'estén a partir Vell. La lenta aproximació de la naturalesa humana cap al seu destí només és possible amb Pesforg de les persones que tenen inclinacions ge- neroses, que prenen part en el millorament del món i que són capaces de formar-se la idea un estat futur millor. De tant en tant, peró, algun princep encara veu el seu poble només com. una part del regne natural i fixa la seva atenció només en el fet que es propagui, Com a máxim se li exigeix també habilitat per poder utilitzar millor els súbdits com a eina per als seus objec- tius. Les persones particulars també han de tenir en compte primerament, és clar, el destí de la naturalesa, peró principal- ment pel que fa al desenvolupament de la humanitat i veure que no solament s'ha de fer -més habil, sinó també més ben educada 3, el que és més difícil, han d'intentar dur la seva descendéncia més enlla d'on han arribat ells mateixos. Per Peducació home ha d'arribar a ser: 1) Disciplinat. Disciplinar vol dir intentar d'evitas que Pani- malitat no esdevingui perniciosa per a la humanitat, ni per a Pindividu ni per a "home en societat. La disciplina és 'amansi- ment del salvatgisme. 2) Cuite. La cultura compren 'ensenyament i la instrucció. És la creació de Phabilitat, la qual és la possessió d'una facultat suficient per aconseguir els fins que hom es proposa. No deter- mina per tant absolutament cap finalitat, sinó que les deixa a les circumstáncies. Algunes habilitats són bones en tots els casos, per exemple llegir i escriure; algunes altres ho són només pera algunes Coses, per exemple la música, que ho és per fer-nos agradables. D'habi- litat és en certa manera inesgotable per causa de la gran diversi- tat de finalitats. 3) També ha de fer que P'home sigui prudent, que 5 adaptia la societat humana, que sigui estimat i tingui influencia. A tot aixó li correspon un cert tipus de cultura que hom anomenña civilitza- ció. Aquesta civilització exigcix bones maneres, amabilitat ¡una certa prudencia, grácies a la qual hom pot utilitzar tots els homes per a les seves finalitats. $S'orienta segons els gustos canviants de 14 cada época. Així per exemple fa encara poques decades que ens agradaven les cerimónies en el tracte social, 4) També s'ha de tenir en compte la moralització. L'home no ha de ser hábil per a tota mena de finalitats, sinó que ha de formar-se un criteri per triar només les bones. Bones finalitats són aquelles que necessariament tothom aprova i que al mateix temps poden ser les de tothom. **. A T'home se ensinistra, se'1 doma, se Pinstrueix mecánica- ment o se Pillustra de debó. S'ensinistren els gossos, els cavalls, ¡ també es pot ensinistrar lhome. (Aquesta paraula ve de Pan- glés «to dress», vestir. D'aquí ve vestidor, el lloc on els predica- dors es canvien de roba, i no pas consolatori”). Amb Pensinistrament peró encara no s'ha aconseguit res, el que realment importa és que el nen aprengui a pensar. Aixó ens porta als principis dels quals dimanen totes les actuacions. Hom pot veure, doncs, que en una educació veritable hi ha molta feina a fer. Habitualment, en Peducació privada encara es practica poc el quart punt, el més important, ja que normal- ment hom educa els nens deixant la moralització al predicador. Com rarriba a ser d'infinitament important ensenyar els nens des de petits a avorrir el vici, no solament per raó que Déu P'ha prohibit, sinó perqué ell mateix el troba avorrible! Si no, po- drien pensar amb molta facilitat que podrien practicar-lo sem- pre que volguessin i que bé podria ser permés si Déu no Phagués prohibit i que per tant Déu bé podria fer alguna vegada alguna excepció. Déu és Pésser més sant i només vol alló que está bé i exigeix que nosaltres practiquem la virtut pel seu valor intrínsec i no perqué ell ho exigeixi. =Així traduím «Trostkammer», possiblement una deformació popular de «Dresskammen», vestidor. D'altra banda, Tetimologia de Kant, que fa venir el mo: alemany de Panglés és inconseta; el ve dressren, actualzac dressierr és parent del llatí popular * ¿rectiare, que ha dat també el catalá dregar. Ñ 15 ja molts diners. Passa com amb els asils i els hospitals, Els edifi- cis que calen, els sous dels directors, vigilants i treballadors, s'emporten ja la meitat dels diners que s'hi destinen, i és una cosa sabuda que, si aquests diners es donessin directament als pobres, a casa seva estarien molt més ben atesos. És per aixó que també és difícil que puguin accedir a aquests instituts nens que no siguin de families riques. La finalitat d'aquests instituts públics és el perfeccionament de leducació familiar. Si els pares o Paltra gent que col-labora en Veducació fossin previament ben educats, aleshores podria desapartixer la despesa dels instituts públics. En aquests insti- tuts s'hi ha d'experimentar i s'hi ha de formar individus, de tal manera que se'n desprengui posteriorment una bona educació familiar. De educació privada en tenen cura els mateixos pares o també, com que aquests no tenen temps, o no en saben, o no en tenen ganes, altres persones que són collaboradors a sou. En Teducació portada a terme per aquests coHaboradors es dóna la circumstáncia, ben difícil, que Pautoritat és compartida entre els pares i aquests mentors. El nen s'ha de regir pels preceptes dels mentors j seguir també al mateix temps els capricis dels pares. En aquest tipus d'educació cal que els pares deleguin tota la seva auforitat als mentors. Fins a quin punt, pero, Peducació privada hauria de preva- ler per damunt de la pública o al revés? En general sembla que Peducació pública sigui més avantatjosa que la familiar, i no solament per habilitat que pugui tenir un ciutadá, sinó també pel seu carácter. La familiar sovint no solament no corregeix els errors de la familia sinó que els va transmetent, Quant de temps ha de durar l'educació? Fins al moment que la mateixa naturalesa de home ha decidit que pot anar sol, quan se li desenvolupa linstint del sexe, quan ell mateix pot ser pare i ha d'educar: aproximadament fins als setze anys. A partir d'aquesta edat encara es poden utilitzar recursos de la cultura i es pot practicar una disciplina dissimulada, peró ja no una edu- cació regular. 18 La submissió de P'educand és positiva, quan ha de fer alló que se li prescriu perqué no és capas de jutjar per ell mateix i té viva encara l'habilitat de la imitació, o negativa, quan ha de fer el que volen els altres quan ell voldria que fossin els altres els qui cl complaguessin. En el primer cas es castiga, en Paltre no es fa el que ell vol; encara que ja pugui pensar, depén del seu plaer. Un dels problemes més grans de Peducació és saber com es poden acoblar la submissió determinada per una pressió legíti- ma ¡la facultat de home de fer ús de la seva llibertat. La pressió és necessária! Com puc cultivar jo la llibertat estant sota pres- sió? AT educand, l' he d'acostumar a soportar la pressió que es fa a la seva llibertat i, al mateix temps, he de guiar perqué en faci un bon ús. Si no és així tot es converteix en un simple mecanis- me i, un cop acabada "educació, home no sap servir-se de la seva llibertat. Ha de sentir ben d'hora la resisténcia inevitable de la societat perqué aprengui com és de difícil de sostenir-se, de prescindir de moltes coses i de tenir-ne d'altres, de ser inde- pendent. Aqui hem de tenir en compte el segiient: 1) que des de petit s'ha de deixar el nen lliure en tots els ámbits (Mevat d'aquells en qué es pot fer mal, per exemple quan agafa un ganivet), si no és que S'interposa a la llibertat dels altres; per exemple quan crida o quan de content fa tant de soroll que els molesta. 2) Se li ha d'ensenyar que només podrá aconseguir els seus fins si deixa que els altres aconsegueixin també els seus, per exemple que no seli donará cap gust si no fa el que volem, que ha d'estudiar, etc. 3) Se li ha de demostrar que se li imposa una obligació que el portará a Pús de la seva propia llibertat, que se educa perque més endavant pugui ser lliure, és a dir, perqué no hagi de depen- dre de la protecció dels altres. Aixó últim és la darrera cosa. Els nens no reflexionen fins que són grans sobre el fet que per exem- ple són ells els qui més endavant s'hauran de preocupar pel seu sosteniment. Pensen que será sempre com a casa amb els pares, que els donen menjar i beure sense que se n'hagin de preocupar. Si no se'ls educa, els nens, principalment els de pares rics i els 19 fills dels princeps, són com els habitants d'Otaití, que són nens durant tota la seva vida. L'educació pública presenta aquí els seus avantatges més evidents perqué el nen aprén a mesurar les seves forces i les limitacions que imposa el dret dels altres. No gaudeix de cap privilegi perqué troba resisténcia per tot arren, perque només pot fer-se notar si s'ho guanya pels seus mérits. És Peducació que dóna la millor imatge del futur ciutadá. Perú aquí s'ha de tenir en compte encara una dificultat, que consisteix a anticipar el coneixement sexual per evitar el vici abans de Parribada a la pubertat. Peró d'aixó en parlarem més endavant. 20 TRACTAT La pedagogia o teoria de Peducació és física o práctica, L'e- ducació física és la que home té en comú amb els animals, Yalimentació. La práctica o moral és aquella amb qué s'ha d'e- ducar home perqué pugui viure com a ésser que actua lliure- ment. (Hom anomena práctic tot el que es relaciona amb la llibertat.) És educació per a la personalitat, educació d'un ésser lliure que es pot mantenir a si mateix i que es pot convertir en un membre de la societat, peró que pot tenir també un valor intrínsee per ell mateix. Segons aixó, consta 1) de la formació escolastico-mecánica pel que fa a l'habilitat, és, per tant, didáctica (informador), 2) de la pragmática pel que fa a la prudencia (mentor), 3) de la moral pel que fa als bons costums. A T'home li cal la formació escolástica o la submissió per habilitar-lo per aconseguir totes les seves finalitats. Li dóna un valor per ell mateix com a individu. Amb educació per a la prudencia, d'altra banda, se Peduca per ser ciutadá i té per tant un valor públic. Aprén tant a dirigir Patenció de la societat cap als seus interessos com a integrar-S'hi. Amb la formació moral finalment se li dóna un valor per referéncia a la totalitat de Pespécie humana. La formació escolástica és la primera i la més antiga. Perqué la prudencia pressuposa sempre habilitat. La prudencia és la capacitat d'aplicar bé l'habilitat en lhome. La formació moral, en tant que es fonamenta en principis que home mateix ha de 21 
