

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Dreogues,prevenció formes d'actuació socioeducatives, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


1.- Exposa quina és la principal diferència entre les anomenades Drogues Depressores, Drogues Estimulants i Drogues Psicodèl·liques i els efectes del seu consum en les persones. (Mitja plana)
Pel que fa les drogues depressores, aquestes, es caracteritzen per ser substàncies que inhibeixen, relaxen i suprimeixen alguns aspectes del sistema nerviós central i es divideixen en tres grups, que són: opi i derivats(produeixen tranquil·litat, calma, indiferència, somnolència, eufòria, atordiment, abandó), alcohol i derivats(l’ús perllongat genera de vegades dependència, cosa que sovint comporta trastorns mentals, físics i psicològics de diferent tipus), i hipnòtics i sedants (generen efectes com: pèrdua de concentració, de memòria i de coordinació, i parla inconnexa, enfarfollada i sequedat de boca).
En canvi les drogues estimulants, són substàncies que activen, potencien o incrementen l’activitat neuronal, presentant dependència psicològica i tolerància. En l’ús freqüent el consumidor pot mostrar actituds de violència, irritabilitat, desconfiança o estats paranoics. Després d’un consum habitual, el síndrome d’abstinència es caracteritza per un estat depressiu, fatiga i alteracions del son. Es divideixen en quatre grups: Coca i cocaïna, cafeïna, amfetamines i derivats i Tabac (nicotina).
Per altra banda, les drogues psicomimètiques i psicodèliques són substàncies que alteren la consciència i la percepció. I es divideixen en dos grups: Cànnabis i els seus derivats i els al·lucinògens, que produeix efectes com sensació d’eufòria, dissipació, relaxació muscular, pèrdua de memòria i gana.
2.- L’Informe Europeu Sobre Drogues 2015 és una anàlisi global de les últimes tendències en els 28 Estats Membres de la UE, a més de Turquia i Noruega. Analitza l’oferta i el mercat de drogues, el consum i els problemes relacionats amb el seu consum, així com les respostes sanitàries i socials.
Llegeix l’apart “RESUMEN. DINÁMICA DEL MERCADO DE LA DROGA EN EUROPA: INFLUENCIAS MUNDIALES Y DIFERENCIAS LOCALES” (pag. 11
Segons el resum de la dinàmica del mercat de la droga a Europa, i el concepte de modernitat líquida de Bauman, podem trobar tot un seguit de relacions i tendències equiparables.
Per començar, el resum parla de les novetats en quant a les pautes de consum, l’augment de la varietat i la quantitat de substàncies psicotròpiques i motivacions de consum diverses, que respondria per tant a una societat més individualista ja que hi han diferents tendències. Com a conseqüència reflectiria la dificultat de la salut pública per supervisar els danys de tanta varietat de drogues.
També com a gran punt angular, parlaríem de la globalització i les noves tecnologies. Aquestes afavoreixen la competència del mercat i genera una millora dels productes. Internet proporciona funcionalitat en el tractament i la prevenció, però al mateix temps i molt ràpid, en la oferta i comercialització de drogues com també en la informació de dades farmacèutiques i de població. A tot això, si li afegim el canvi constant de les rutes de la droga per entrar a Europa, podem equiparar-ho segons el concepte de Bauman, a la figura de canvi i liberalització de mercats i la societat líquida sempre canviant (incerta) i cada cop més imprevisible, potenciada indubtablement per la cultura del capitalisme.
Enllaçant novament amb el resum, i complementant la relació amb el punt anterior de Bauman, podríem afegir la referència de la heroïna, que genera més morts per sobredosis a causa d’una millor puresa.
Pel que diu Bauman respecte la poca responsabilitat cap a l’altre(amor flotant), i la reducció a un vincle sense rostre que ofereix la web, ho podríem relacionar amb les noves conductes sexuals amb drogues que sorgeixen en ciutats concretes del mapa europeu, i que agrupen homes en festes sexuals.. Aquestes reforcen la individualitat de la persona que segurament per mitjà de la web cerquen i es relacionen amb d’altres per interessos concrets.
Per acabar, quan Bauman parla que la llibertat fa que s’assumeixin pors i angoixes existencials que la mateixa comporta, es podria vincular d’alguna manera en el consum general de drogues en la societat, ja que podrien ser moltes vegades detonants o complements pel consum.