Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


la infancia resum, Resúmenes de Psicología

Asignatura: cicle vital I, Profesor: Adelina Gimeno, Carrera: Psicologia, Universidad: UV

Tipo: Resúmenes

2016/2017

Subido el 09/01/2017

pera9-5
pera9-5 🇪🇸

3.9

(11)

8 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
CAPÍTOL 5 – LA INFÀNCIA
1. REFLEXES
REFLEXES DE SUPERVIVÈNCIA: són aquells que tenen la funció d’adaptació. Són: parpelleig,
pupil·lar, succió, respiració, deglució i cercar.
REFLEXES PRIMITIUS: no es sap quina és la funció certa d’ells. Solen desaparèixer durant el
primer any de vida degut que estan sota el control de les àrees subcorticals més baixes del
cervell i es perden quan els centres superior maduren. Són: Babinski, Moro, nadar, marxa i
agafar.
2. ESTATS DE CONSCIÈNCIA
Hi ha sis tipus: Son regular, Son irregular (MOR), alerta activa, alerta inactiva, somnolència i
plor.
Durant el primer mes, el nadó passa d’un estat a altre ràpidament. Dormen al voltant de 18
hores al dia (la meitat d’hores són MOR) i sols 2 o 3 hores en estat alerta inactiu. El cicle del son
és breu (de 45min- 2h). Les becadetes estan separades per períodes de somnolència, alerta
activa o inactiva i plor. Tot açò ocorre a qualsevol moment del dia i nit.
Cap al tercer mes, el bebè dorm tota la nit i fa dos o tres becadetes durant el dia. Es redueix la
son MOR i el plor. La son MOR activa el SN i té una correlació inversa amb la estimulació externa.
L’estat d’alerta augmenta.
3. MORT SOBTADA
És un problema d’origen incert, però hi ha factors que influeixen (Baix pes, anòxia, refredats,
temperatura alta, dormir cap per baix, tabac/drogues/alcohol durant l’embaràs...) També està
relacionat amb problemes respiratoris i del nucli arcuat.
4. DESENVOLUPAMENT SENSORIAL
4.1 Audició
- Preferència per la parla materna i sons aguts
- Reconeix la veu de la mare i el seu propi nom
- Discriminació entre sons semblants com “pa” i “da”
- Perill d’otitis des dels 6 mesos fins als 3 anys
- Als tres mesos els sons comencen a tindre significació (condicionament)
4.2 Tacte
- El contacte corporal tranquil·litza i fa que es concentre
- Molta sensibilitat al dolor i altes temperatures
- Paper positiu del massatge
- La sensibilitat incrementa amb l’edat
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga la infancia resum y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!

CAPÍTOL 5 – LA INFÀNCIA

1. REFLEXES

REFLEXES DE SUPERVIVÈNCIA: són aquells que tenen la funció d’adaptació. Són: parpelleig, pupil·lar, succió, respiració, deglució i cercar.

REFLEXES PRIMITIUS: no es sap quina és la funció certa d’ells. Solen desaparèixer durant el primer any de vida degut que estan sota el control de les àrees subcorticals més baixes del cervell i es perden quan els centres superior maduren. Són: Babinski, Moro, nadar, marxa i agafar.

2. ESTATS DE CONSCIÈNCIA

Hi ha sis tipus: Son regular, Son irregular (MOR), alerta activa, alerta inactiva, somnolència i plor.

Durant el primer mes, el nadó passa d’un estat a altre ràpidament. Dormen al voltant de 18 hores al dia (la meitat d’hores són MOR) i sols 2 o 3 hores en estat alerta inactiu. El cicle del son és breu (de 45min- 2h). Les becadetes estan separades per períodes de somnolència, alerta activa o inactiva i plor. Tot açò ocorre a qualsevol moment del dia i nit.

Cap al tercer mes, el bebè dorm tota la nit i fa dos o tres becadetes durant el dia. Es redueix la son MOR i el plor. La son MOR activa el SN i té una correlació inversa amb la estimulació externa. L’estat d’alerta augmenta.

3. MORT SOBTADA

És un problema d’origen incert, però hi ha factors que influeixen (Baix pes, anòxia, refredats, temperatura alta, dormir cap per baix, tabac/drogues/alcohol durant l’embaràs...) També està relacionat amb problemes respiratoris i del nucli arcuat.

4. DESENVOLUPAMENT SENSORIAL

4.1 Audició

  • Preferència per la parla materna i sons aguts
  • Reconeix la veu de la mare i el seu propi nom
  • Discriminació entre sons semblants com “pa” i “da”
  • Perill d’otitis des dels 6 mesos fins als 3 anys
  • Als tres mesos els sons comencen a tindre significació (condicionament)

4.2 Tacte

  • El contacte corporal tranquil·litza i fa que es concentre
  • Molta sensibilitat al dolor i altes temperatures
  • Paper positiu del massatge
  • La sensibilitat incrementa amb l’edat

4.3 Gust i olfacte

  • Preferència de sabor: dolç > salat > amarg > agre > neutre
  • Preferència de l’olor i la llet materna
  • Gran sensibilitat des del naixement

4.4 Vista

  • Sentit menys madur
  • Sensibles a la llum i al moviment. Amb lentitud poden seguir un objecte. (Brazelton)
  • No focalitza, veu borrós. Millora als 6-12mesos.
  • Necessita més contrast i proximitat
  • Preferència per cares o similars (setmana 5ª-Johnson)
  • Veu els colors bàsics: blau, roig, groc, als 2-3 mesos.
  • Agudesa visual millora en els primers mesos i necessiten contrasts visuals més elevats
  1. PERCEPCIÓ TRIDIMENSIONAL - Interpreten el moviment en tercera dimensió i molt aviat trobem indicadors de sorpresa o defensius en l’aproximació d’objectes - Constància de la grandària. (percebre un objecte amb el mateix tamany des de diferents distàncies) Senyals cinètiques i superposició, perspectiva i binoculars. Avança al primer any (3-
  1. fins als 11-12 anys
  • Senyals gràfiques: ajuden a desenvolupar la perspectiva. (experiment finestra girada 45º)

5.1 Percepció de la profunditat

Experiment de l’abisme visual (Gibson i Walk). Conclusions: comença a adquirir-se la percepció de la profunditat als sis mesos i mig aproximadament (quan comencen a gatejar). També influeix la experiència prèvia que han tingut (caigudes...)

L’abisme visual indica sensibilitat a les senyals monoculars i binoculars, però la detecció es major si el xiquet va a gates, es a dir: la pràctica motriu ACTIVA la percepció de la profunditat.

Flux òptic (sensació de que els objectes es mouen quan u mateix es mou) -Visió perifèrica

Interacció visual i motriu

  1. PERCEPCIÓ INTERMODAL

És la capacitat de gastar una modalitat sensorial per identificar un estímul que normalment familiaritzes amb altra modalitat. Per exemple, reconèixer una pilota de golf pel tacte i no per la vista.

Conceptes:

Exploració intermodal. Cercar amb tots els sentits.  Percepció intermodal Reconèixer identificar per mitjà d’un altra modalitat  Oral-visual  Visual-auditiva  Oral motriu  Integració sensorial És la capacitat del sistema nerviós central per organitzar i interpretar les informacions captades pels diversos sistemes sensorials (visual, auditiu, gustatiu,