Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La oració simple: subjecte, verb, complement directe, complement indirecte i CRV, Apuntes de Lengua y Literatura

En aquest quadre resum s¡expliquen els diferents components que formen una oració simple y la seva funció.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 10/10/2021

smontana
smontana 🇪🇸

12 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Quadre resum oració simple
Una oració és una unitat mínima de comunicació que un significat complet
(semàntica), que es pronuncia entre dues pauses (prosòdia) que, a més a més,
relaciona un subjecte amb un predicat i que és sintàcticament independent.
Com a unitat sintàctica: s'estructura a través de
1) La jerarquia
2) La concordança
→ Explica els problemes de les següents oracions:
a) Els manifestants va protestar.
b) Aquesta tarda la Laura.
→ Assenyala les proposicions d'aquestes oracions compostes i estableix-ne la jerarquia:
a) M'amoïna que surtis de nit.
b) Crec que els diners són en algun paradís fiscal.
c) Aquell conte que estava tan ben escrit ha estat premiat.
El subjecte
Només la concordança garanteix la identificació del subjecte. Estableix quins són els SN i el SV
de l'oració:
M'encanten les cireres.
Les paraules que formen una oració no estan totes al mateix nivell. Els dos elements principals
a partir dels quals es forma l'oració són els nuclis del SN subjecte i del SV predicat. Aquests
elements principals poden estar acompanyats de diversos complements que en completen el
significat. Tots aquest elements que apareixen entorn dels nuclis del SN subject i del SV
predicat són jeràrquicament inferiors.
Analitza sintàcticament i fixa't especialment en els subjectes i uneix les etiquetes amb la seva
oració corresponent:
(verb inacusatiu i pronominalització); (focalització del subjecte); (passiva pronominal-> es +
verb transitiu); (impersonal); (subordinada substantiva de subjecte)
a) Sempre surt tard de la feina, la Laura
b) El preocupa que ho descobreixin
c) Hi ha caravanes a les carreteres catalanes
d) Surten avions del Prat / En surten
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La oració simple: subjecte, verb, complement directe, complement indirecte i CRV y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!

Quadre resum oració simple

Una oració és una unitat mínima de comunicació que té un significat complet (semàntica), que es pronuncia entre dues pauses (prosòdia) que, a més a més, relaciona un subjecte amb un predicat i que és sintàcticament independent. Com a unitat sintàctica: s'estructura a través de

  1. La jerarquia
  2. La concordança → Explica els problemes de les següents oracions: a) Els manifestants va protestar. b) Aquesta tarda la Laura. → Assenyala les proposicions d'aquestes oracions compostes i estableix-ne la jerarquia: a) M'amoïna que surtis de nit. b) Crec que els diners són en algun paradís fiscal. c) Aquell conte que estava tan ben escrit ha estat premiat. El subjecte Només la concordança garanteix la identificació del subjecte. Estableix quins són els SN i el SV de l'oració: M'encanten les cireres. Les paraules que formen una oració no estan totes al mateix nivell. Els dos elements principals a partir dels quals es forma l'oració són els nuclis del SN subjecte i del SV predicat. Aquests elements principals poden estar acompanyats de diversos complements que en completen el significat. Tots aquest elements que apareixen entorn dels nuclis del SN subject i del SV predicat són jeràrquicament inferiors. Analitza sintàcticament i fixa't especialment en els subjectes i uneix les etiquetes amb la seva oració corresponent: (verb inacusatiu i pronominalització); (focalització del subjecte); (passiva pronominal-> es + verb transitiu); (impersonal); (subordinada substantiva de subjecte) a) Sempre surt tard de la feina, la Laura b) El preocupa que ho descobreixin c) Hi ha caravanes a les carreteres catalanes d) Surten avions del Prat / En surten

L'artista és aplauditpels assistents Els assistents aplaudeixen e) S'apugen els preus / S'aplaudeix l'artista amb entusiasme Fes la pronominalització dels subjectes de les següents oracions: a) Arriben moltes propostes b) Surten dos trens a les vuit del vespre c) Vindran més clients a la tarda Observa les dues oracions següents: l'artista Malgrat l'ordre típic subjecte+verb+complements del verb, factors diversos poden alterar-lo, com el tipus de verb: Li desagrada el teu mocador ; la construcció emprada: Es venen patates (subjecte postverbal) o la voluntat de tematitzar un element oracional, entre altres. Observa les següents oracions: a) Donarem el clavell al violoncel·lista. b) El clavell, el donarem al violoncel·lista. c) El donarem al violoncel·lista, el clavell. d) En Pere fabrica torrons. e) Què fabrica, en Pere? f) L'Eulàlia no hi és. g) No hi és, l'Eulàlia. SV (predicat) Estructura i funcions del SV S V V atributiu S N SA dj SPr ep Atribu t V predicatiu SN SPrep^ SAdj^ SAdv C D CI CPred CC C C CRV CC CAg El Complement directe (CD) És el complement verbal que designa l'ésser o l'objecte sobre el qual recau l'acció expressada pel verb. Apareix amb verbs transitius. Va unit directament al verb, per tant, és un SN. Només va precedit de preposició quan el CD és un pronom: mi, tu, tots/totes, ningú, tothom, etc. El CD esdevé subjecte pacient quan passem la frase activa a passiva. Els arquitectes van restaurar l'edifici-> en passiva->