RESUM COMPLEMENT DIRECTE I COMPLEMENT INDIRECTE
COM RECONÈIXER EL COMPLEMENT DIRECTE I INDIRECTE?
EL COMPLEMENT DIRECTE
Complement directe: és l'element que completa el significat del verb perquè ens diu
l'objecte sobre el qual recau l'acció verbal. En els verbs transitius és imprescindible perquè
el predicat tingui sentit. Es relaciona amb el verb quasi sempre directament, és a dir, sense
necessitat de cap preposició.
Si l’oració porta un CD és transitiva. Hi ha verbs que sempre exigeixen un CD: tenir, fer,
veure... N’hi ha d’altres que es poden fer servir amb CD o bé sense: escriure, mirar...
Aspectes del CD: El CD és sempre un SINTAGMA NOMINAL: mai porta la preposició a, a
diferència del castellà, referit a persona.
Ex: Hem vist la nova escola d’idiomes.
Hem conegut la Mariona.
Substitució pronominal del CD
Els pronoms que substitueixen el CD són els següents:
a) Si el CD és un complement determinat (introduït per l’article, un demostratiu o un
possessiu): EL, LA, ELS, LES.
Ex: Veig el nen: El veig.
Han comprat els llibres: Els han comprat.
Miro la Maria: La miro. Miro aquelles bicicletes: Les miro.
b) Si el CD és un complement indeterminat, és a dir, quan el CD no porta ni article, ni
demostratiu, ni possessiu, o quan és precedit d’un numeral, indefinit o quantitatiu que el
determini: EN.
Ex: Busca bolets: En busca.
Volen dues cerveses: En volen dues.
Llegeix algunes revistes: En llegeix algunes.
Llegeix molts contes: En llegeix molts.
c) Si el CD és un complement neutre, és a dir, si està representat pels mots neutre això, allò
o una oració subordinada en funció de CD: HO.
Ex: Em dius això o no?: M’ho dius o no?
Miràveu allò: Ho miràveu.
Volien que vingués l’alcalde: Ho volien.
d) Si el CD fa referència a la 1a o a la 2a persona, o bé si recau sobre el mateix subjecte
(reflexiu): EM, ENS, ET, US, ES.
Ex: La Laura em pentina.
Et cridaran a les set.
La Pepa es pentina.
