La República de Platón, Diapositivas de Historia de la Filosofía

¡Descarga La República de Platón y más Diapositivas en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

La República de Plató: Context

històric. 2on Bachiller

Context polític i biogràfic de l’autor: • Des de finals del segle VI a. C., la forma de govern d'Atenes va ser lademocràcia. • La democràcia és la forma d'organització política de l'Estat en laqual el^ poble o demos

governa; suposa a més la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i igual dret de tots a participar enl'Assemblea. • L' Assemblea^ és l'òrgan polític més important de la democràciaatenesa. Les seues principals funcions eren discutir i aprovar les lleisde la ciutat, decidir sobre la pau i la guerra, i triar als magistrats. Adiferència de la democràcia moderna -que és només indirecta irepresentativa-, la democràcia atenesa era directa, per la qual cosatots els ciutadans atenesos eren membres de l'Assemblea amb dreta veu i vot. Però, francament, amb prou faenes un 25% de lapoblació d'Atenes tenia el rang de ciutadà.

-^ Atenes i la democràcia van tenir els seus anys d'esplendoren el segle V a. C., sota la direcció de Pèricles, alguns anysabans del naixement de Plató. No obstant açò, l'última partdel segle V a. C., època que coincideix amb la infància i lajoventut de Plató, va ser un dels períodes més agitats itristos de la història d'Atenes. Va ser una època deconvulsions polítiques i de descomposició interna a causade la incompetència dels seus dirigents i les lluites internespel poder entre el bàndol democràtic (partidari de lademocràcia) i el bàndol oligàrquic (partidari del reprenc aformes de govern tradicionals, com l'oligarquia i lamonarquia). •^ En aquesta època tenen lloc les Guerres del Peloponés, quevan enfrontar a Atenes i Esparta, i que a més van culminaramb derrota d'Atenes l'any 404 a. C., la qual cosa vasuposar la fi de la seua hegemonia política i militar en elmón grec. Molts atenesos van culpar a la democràcia desemblant desastre.

-^ Després de derrotar-la militarment, Esparta va abolir lademocràcia a Atenes i va imposar un govern,l'anomenat "Govern dels Trenta Tirans“ que va sembrarel terror amb una feroç repressió contra elsdemòcrates, que es van veure obligats a exiliar-se. Amés, van intentar, encara que sense aconseguir-ho,implicar en els seus crims a Sòcrates, mestre de Plató. •^ Aquest govern només va durar una mica més d'un any,fins que en el 403 a. C. (Trasíbul), es va organitzar unarevolta popular que va enderrocar als Trenta Tirans(oligarquia) i reinstaurà la democràcia a Atenes. Noobstant açò, amb el nou govern democràtic tampocvan acabar les injustícies, doncs es va jutjar i vacondemnar a mort a Sòcrates, el "més just dels homes"segons Plató, acusant-lo de delictes contra la religió ide corrompre a la joventut amb els seusensenyaments.

-^ Als vint anys va conèixer al filòsof Sòcrates, de qui es va fer amic i deixeble.Sòcrates va exercir una extraordinària influència sobre la seua vida i el seupensament. Plató va rebutjar la invitació de col·laborar amb el Govern delsTrenta Tirans en comprovar la política de terror i els crims que van cometre. •^ Després de la condemna a mort del seu mestre Sòcrates, ja sota el nou règimdemocràtic, Plató va arribar al convenciment que ni

l'oligarquia ni la

democràcia^ eren capaces de governar la ciutat amb justícia i de conduir lasocietat amb harmonia. L'execució de Sòcrates va ser l'esdeveniment que li vaportar a renunciar definitivament al seu desig d'implicar-se en la política de laseua ciutat, i va intentar cercar en la filosofia el remei als mals polítics del seutemps. • En efecte, després de viure molt d'a prop aquests avatars i convulsions, Plató vaarribar a la conclusió que

tots els Estats de la seua època estaven mal governats,^ i va tractar de trobar mitjançant la filosofia una espècie de medicinapolítica que poguera aplicar-se als règims polítics malalts existents en el seutemps. És en aquesta època quan comença a gestar la idea que un governformat per filòsofs seria l'únic capaç de governar l'Estat amb justícia (propostapolítica del filòsof governant).

-^ La "Carta VII" és un document autobiogràfic dePlató extraordinàriament interessant, doncs en ellaens exposa la motivació clarament política de laseua filosofia. Plató ens explica els detalls dels seustres viatges a Siracusa i dels seus fracassats intentsde posar en pràctica la seua idea d'un govern defilòsofs. •^ A continuació et presentem un fragment d'aquestacarta, en el qual Plató ens parla de decepcions idesil·lusions, i d'una època d'inestabilitat i derevoltes polítiques i injustícies, en la qual s'estanperdent els valors morals tradicionals. Acabaproposant com a remei a aquesta situació i com amedicina política per als estats malalts del seutemps, la seua teoria del

filòsof governant,

que és

el nucli fonamental de la teoria política platònica:LLEGIR LLIBRE.