¡Descarga Lecturas educación y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
AÁMBITS DE PSICOPEDAGOGIA núm. 16, p.39-47, estiu de 2006. EULALIA BASSEDAS | BA! UN LA COL-LABORACIÓ DE PROFESSIONALS AL VOLTANT DE L'ALUMNAT AMB DISCAPACITAT. UN CAMÍ CAP A L'ESCOLA INCLUSIVA., FAP B 01 Nou Barris RESUMEN “Colaboración entre profesionales que trabajan alrededor de los alumnos con En el artículo se analizan las relaciones de colaboración que se deben dar entre los profesionales que trahajan alrededor del alumnado con discapacidad ordinarios, tanto dentro como fuera de la escuela: maestros tutores, maestros especialistas en educación especial, logopedas, fisicterapentas. orienta Psicorerapeutas, especialistas en déficits espocíficos,....Se analiza la importancia que los diferentes profesionales dan u la colaboración y sus tan la colaboración, las estructuras intemas en el centro y externas que promueven la colaboración. y los motnentos estrategias y actitudes que fa idad. Un camino hacia la escuela inclusiva” apo a lo largo de la escolaridad de los alumnas ABSTRACT “Collaboration between professionals working with children with spe: This article aims to analize the contribution between different professionals, that work in: different ways with handicapped children, in or outside the special educational teacher, educational psychologist, physiotherupist, specch therapist, Icarning assistant, psychotherapist.... lt is analized the importan the collaboration these different professionals, tho strategies they use, the attitudes Lat make casy the collaboration, the sturctures in or outside | needs. A way towards an inclusive education” collaborate, and the key moments to collaborate in tre schooling of a child, INTRODUCCIÓ Totes les persones que treballem al voltant de Palumnat amb discapacitat en els centres ordinaris, ens adonem que les situacions amb qué ens trobem en els processos d'escolarització són complexos, cal tenir en compte múltiples aspectes que hi estan vinculats: comprendre les necessitats derivades de la própia discapacitat i de "entorn familiar i social de l*alumne, posar-se en contacte amb els professionals que tenen coneixement de l'alumne i que poden aportar informació necessária que ajudi a avangar en el seu desenvolupament, anar treballant amb el context escolar perque durant la vida escolar de l'alumne li ofereixi situacions que li permetin desenvolupar les seves capacitats al máxim, anar resolent conjuntament les situacions de conflicte que es van presentant en el dia a dia, amb P'alumne, els seus companys, la seva família... En aquest sentit és pertinent el concepte que han introduitels autors que han treballat a fons els processos d'inclusió educativa (tant en la práctica educativa, com en la recerca), de “barreres per a l'aprenentatge i la participació” (Ainscow, 2001; Booth i Ainscow, 2002)) per identificar les dificultats que necessáriament cal véncer per avangar cn els processos d'inclusió escolar i social. Farem un petit comentari sobre el concepte d'inclusió, en el qual s' identifiquen aquells corrents de pensament que tenen com a objectiu reestructurar les escoles en la seva capacitat de donar resposta a les necessitats dels alumnes. L'orientació inclusiva es refereix al dret de totes les persones, no només a aquelles que tenen discapacitats. a no ser excloses del sistema educatiu ordinari. El moviment social que és a la base de l'escola inclusiva fa confluir els interessos de diverses disciplines: educació especial, psicologia educativa, pedagogia social, educació intercultural, antropologia... Des d'un punt de vista psicológic enllacen amb concepc: istes de les característiques individuals. perspectiva és la de ser capacos s les diferéncies que hi ha entre P'alumnat (cultures, étnies, capacitars...) aquestes diferencies es transformin en desig en els alumnes el nivell máxim de desenvoluparm» En aquest sentit, podem assenyalar que es p lam de no desvincular l'alenció de l'alumnar amb dis centres, a una posició ética en relació als drets de les persones amb discapacitat i la implicació de tots els professionals de aúscacio en aquest posicionament. Tenir en compte la complexitat del camí cap 2 inclusiva (Staniback, 2001; Porter, 2001. Aisco; necessária la col-laboració de diferents professione dels quals des del seu saber específic, pol ajudar a anar respostes als interrogants que les situacions d'inclusió edi social ens porten. Els processos de col laboració han est: per Tharp (2002) com la realització d'una activitat p: conjunta, en qué persones amb diferents graus de coneizem per resoldre la situació. La cultura de la collaboració identificada com a imprescindible per Parrilla i Gallego (2 afrontar el desenvolupament d'una escola oberta a la divers Segons aquestes autores, i recollint recerques d'estudis en tema, es poden identificar els beneficis de la col-lai escoles en els segilents aspecte: + la collaboració permet als professors bus les necessitats dels alumnes a través Pexperiéncia dels diferents professors. + lacollaboració facilita deixar de banda un model profess “burocrátic” per emprendre models que tenen a veure an resolució conjunta de problemes. que permet constru coneixement + els grups col-laboratius de professorat promouen sentimen de seguretar confianca. autonomia, lliber: + els professors que fan activit permeten que els AÁMBITS DE PSICOPEDAGOGIA En aquest sentit és interessant i coherent amb el plantejament dels diferents punis a nyalats anteriorment, la perspectiva que ens planteja Parrille (2003), en el sentit que “crear munitats de - Segons l'autora, els diferents provessos de resposta ala diversitat que s"han anat donant en els centres aquests darrers anys, estan basats en projectes, experióncies i estudis que posen de relleu la col-laboració com 2 “estratógia amb capacitals de a les demandes de la diversitar”. promoure respostes adequade: Identifica diferents ámbits on cal plantejar la collaboraci + lacollaboració entre el protessorat, amb la formació de grups de treball de mestres i professors, project de collabor: amb institucions externcs als centres educalius, grups de suport i ajuda entre Mestres... “ lac boració a Paula, en el sentit de creació de comunitats de convivencia per a tots, i també de comunitats d'apronentatge, utilitzant diverses estratégics metodológiques i organitzarives concgudos: tutoria entre iguals, «prenentatge cooperatin, treball per projectes, xarxes d'acollida d'alumnes, grups de suport entre alumnes, utilització del suporta aula por part del professorat d'educació especial... * — acol-laboració entre comunitat escolars, mitjangant Vestabliment de xarxes de col-laboració entre mestres i professors de diferents centres, i en Pestabliment de grups interprofessionals, entre professionals interns i externs al centre educatiu «la collaboració entre escola i comunitat, en experiéncics de treball conjunt amb les famílies i Pentorn social de Pescola + la collaboració entre escola i recerca, en el sentit d'encetar recerques per poder sistematitzar les experiéncies que s'estan duenta termo i també poder estudiar a fons i donar la veu als protagonistes de les experiéncies d'inclusió: els mestres, els alumnes ¡les seves families. En el nostre treball ens hem centrar a estudiar alguns dels aspectes dels quals parla P' autora: * la collaboració entre el prolessorat que participa en Veducació d*alumnat amb diseapacitat: tutors, mestres d'educació especial, professors de pedagogia terapéutica, altres mestres i professors. + la collaboració enire els professionals del centre educatiu l els professionals externs a l'escola, peró que també provenen del món educatin (professionals d'EAP, lagopedes, fisioterapeute: + la coblaboració entre Pescola ¡una part de la comunitat, emenent com a comunitat els professionals dels diferents ámbits socials (treballadors socials, educadors...) ¡ médie (professionals de Centres de Salut Mental, professionals de centres d'atenció precoy...) amb Pámbit educatiu, ja sigui intern de l'escula com extern. Concretament, ens ha interessat aprofundir en 1” ces concrets: +1 portáncia que s'otorga als processos de col-laboració entre professionals + la cultura professional que facilita processos de col laboració + les estructuros organitzatives que milloren l'establiment de col laboració + les estratégies que fan servir cls professionals + les actituds que faciliten la col-laboració * els moments clau de col laboració al llarg de l'escolaritar de Valumnat Per tal de dur a terme la recerca es ya treballar a travó de la metodologia d'estudi de práctiques conerctes que són considerades positives por a les persones que les duen a terme, malgrat que s'hi puguin identificar dificultats ¡ aspectes a millorar. Les dades es varen recollir a través d'entrevistes i qlestionaris amb professionals implicats en diverses experiéncics. Hem partit de la base que el seguiment de P'alumnat amb discapacitat requereix diferents nivells de collaboració: » dels professionals dins dels centres educatins: els Lutors/es, els mestres d'cducació especial ¡ pedagogia terapéutica, els educadors, els auxiliars d'edncació especial, els professors de psiculogia i pedagogia, 1'equip directiu... + dels professionals educatius externs a l'escola, que treballen als centre educatius de diferents maneres, com a assessors i/o directament amb els alumnes: logopcdes, lisioterapeutes, mestres itincrants de cecs, professionals d'EAP, professionals de centres de recursos especifics. + dels professionals externs a Pescola (Benestar Social, Salut i altres professionals de fundacions o associacions), que atenen fora de l'ambit escolar aquests alumnes i que estableixen formes de coordinació de manera estable ¡ organitzada amb els professionals vinculals al món escolar per fer Plantejaments conjunis i seguiment de P'alumnat S”ha dut a terme una tria de dilercnts experiéncios de cadascun dels nivells de col-laboració que hem esmentas. Passarem a continuació a fer una explicació dels aspectes més importants identificats en els sis elements d'análisi triats. LA IMPORTANCIA DELA COL-LABORACIÓ La gran majoria de professionals amb qué s'ha treballat han manifestat a través de les entrevistes o en els qiiestionaris que la coordinació i vol-laboració entre professionals és un element tonamental en el treball amb l'alumnat que presenta més necessilats, entre els quals entenem que hi ha Palumnat amb discapecitat. Segons aquests professionals, la coordinació i col-laboració implica millores per a Falunme, per ala seva família i per al treball dels mateixos professionals. Hem pogut veure en una análisi més qualitativa que hi ha dos eixos fonamentals que poden explicar la importancia ¡les possibilitats de fer treball collaboratiu entre professionals: * el grau cn qué es necessita dels altres pera la própia tasca professional + la linalitat que gnta el propi treball professional Fent una análisi del primer aspccic, veiem que els professionals que estan al voltant de P'alumnat amb discapacitat dins i fora dels centros educatins els podem situar en un contínuum entre dos pols que podríem identificar com des del treball d'assessorament al treball asistencial directe. Per tant, tenim o AMBITS DE PSICOPEDAGOGIA 2.1, En els centres educatius (docents i professionals externs educatius) Partint de Vanalisi d'aquestes concepcions implícites, em veure que els professionals que treballen en els centres poden trobar en un contínuum quant a cultura relació a aquests temes, des dels quals són més propers a tacions inclusives i col-laboratives als que n'estan més Ln un primer lloc trobem els centres on els professionals que només amb la col-laboració entre professionals cialistes i turors s'aconseguirá trobar modalitats de treball a aules ia l'escola que siguin beneficioses per a tot l'alumnat i bé porals alumnes amb discapacitat, ja que cal innovar i buscar noves maneres d”afrontar les dificultats que trobem a les aules, tot oferint situacions educatives adaptades a les capacitats de tot umnat que siguin enriquidores per a tots; es pensa que avangar “educació de Palumnat amb més necessitals és una qúestió de que cal buscar estratégies organitzatives dins del centre per endre totes les necessitats dins del propi centre ordinari, bé es pensa que a Pescola cal oferir a Palumnal situacions e possibilitin la construcció del coneixement tenint la situació inicial de cadascú. En un altre part d'aquest contínuum ens trobem rofessionals que comencen a plantejar=se la necessit: col-laborar amb d'altres, peró que encara no de manera cralitzada es veu necessari a lol el centre; sobretot hi estan implicars els especialistes, peró es comenga a coordinar les accions d”uns i altres, es comencen a dur a terme al centre nes estrarégies d'atenció a la diversitat normalitzadores, pero re hi ha lPespecialista que está al darrere. S”está en procés d'anar incorporant una visió constructivista de l'ensenyament i enentatge, peró aquestes idees són encara molt inicials. Són escoles on es plantegen situacions col laboratives, peró encara de manera no generalitzada a tota la institució escolar i depenent rofessorat del moment. Lis plantejaments col-laboratius i 'sius encara no formen part de la cultura i organització del TI finalment ens podem wobar amb professionals que altats a trobar-se, ja que es pensa prioritáriament en que cadascú té la seva part de la feina i no es valora all conjunt; Pespecialista d'alenció a la diversital ircballa nera individual, normalment fora de laula, ja que els plantejaments generals d'cscola són molt homogenis: no es tenen expectatives en relació a l'alumnat amb discapacitats i que estan possiblemenl millor en centres educació cial perque necessiten actuacions molt especialitzades 2.2. Els professionals de la xarxa També els professionals de la xarxa de serveis al voltant Jumnal amb discapacital (com hem dil, serveis de salut, s socials ¡ altres) es troben en posicions diverses en un contínuum: per a uns, la collaboració €s important perque es busquen solucion a situacions que requereixen Patenció en una 2 direcció de professionals de diferents móns: el saber de gmentari ¡ es necessita la col laboració amb d'altres soldre determinades situacions; el tema de la inclusió educativa ¡ social s'ha consideral per part dels professionals is imtenta anar cap a plantejaments compartits. Per a aquests jonals es veu la necessilal de tenir una es srmanent reculli les necessitats que es detecten des dels diferents -rveis. Des d'aquesta perspectiva, hi ha possibilital de fer accions 2 ¿ves que poden anar més enllá del coneixement mutu. ructura pa Per a d'altres, la colllaboració s'ha iniciat per part d'alguns professionals i s"está en un procés de coneixement mutu; els integrams d'aquests grups ercuen que es resolen coses amb el treball conjunt que no es podrien resoldre d*una altra manera, peró no hi ha plantejaments comuns dels temes vinculats a la inclusió educativa de manera explícita, peró sí d'alguns aspectes de la inclusió social, ja que la problemática social és la que ha porlal a engeger projecles comuns. l'inalment, ens trobem amb professionals que tenen una colulaboració a nivell de seguiment de casos, peró no hi ha cap estructura que enalobi tots o la majoria dels professionals que treballen en un sector i, per tant, es ta dificil compartir cultura quant als temes d'inclusió. En general, hi ha entara un cort desconeixement i en alguns casos poc reconeixement de la feina dels altres; cadascú fa la seva feina sense iniciar processos de treball compartit a nivell grupal. 3. LA CREACIÓ D'ESTRUCTURES DINS I FORA DE L'ESCOLA PER A SUSTENTAR LES EXPERIENCIES DE COL-LABORACIÓ 3.1. Les estructures en els centres educatius Hem pogut veure que, a part dels aspectes relacionats amb les concepoions implícites dels professionals en relació a aquests temes, és molt important l'existencia d'una organització que faciliti les práeriques professionals en un sentil inclusiu i col laboratiu. Hem pogut concloure que tant als centres de primaria com als centres de secundaria són necessárics dos tipus d'estructures per avangar en un camí cap a l'escola inclusiva: + d'una banda, les que tenen un carácter col legial i institucional (la Comissió d'Atenció a la Diversitat, la reunió entre can Vestudis/EAP? mestres d'educació especial, l'equip d'educació especial, la comissió social...) + daltra banda, les que tenen una funció de seguiment d'un alumne o grip alumnes (el cicle, mestre de suport i tutor, logopeda i tutor, EAP i els professionals que atenen Valumne...) Ln relació a les estructures institucionals, creiem que té una importancia clau el que habitualment s'anomena Comissió d' Atenció a la Diversitar(CAD) o bé Comissió Pedagógica, órgan col-legial que pren organitzacions molt diverses, peró que reuneix les segilents caraclorístiques: + grup liderat per algun mestre o professor de equip directiu (cap VPestudis o coordinaría pedagógic) que vetlla pel incionament del dia a dia, amb representació de professorat dels ciclos (i amb vineulació amb els departaments didácti en el cas dels centres de secundaria) + grupon hi ha representació dels diferents professionals que treballen a Pescola en relació a Vatenció a la diversitat (mestre d'educació especial, psicopedagog de centre, professionals de suport, professional de l'EAP...) « a Pinterior de la CAD es treballa amb la intenció d'arribar a prendre decisions conjuntes, fer propostes de millora de latenció a la diversitat dels alumnes del centre i per ajudar a avancar a la institució en aquesta temálica, per facilitar estratégies de col-laboració al professorat, fer propostes i avaluar els procediments d'atenció a la diversitat del centre... Els centres on el treball de la Comissió d'Atenció a la Diversitat pot aprofitar-se al máxim són els que també tenen un treball de colMaboració a Pinterior dels cicles ¡equips educatius, en els departaments, a l'equip directiu... o cia dels equips de cessitals. En aquests equips als més dodicats a l'atenció de les als i que treballen enel dia a diaamb seguin tant hi trobem els necessitars educatives e: Palumne (el tutor, el mestre d'educació especial, el logopeda, fisioterapeuta, auxiliar 'EX...), com d'altres professionals que es poden afegir en determinats moments (professional Y p, professionals d'equips específics, terapeules extern: Agquests professionals han d'incorporar estratégies de treball conjunt que facilitin la presa de decisions i una bona comunicació amb Palunne i la seva familia. Per facilitar un bon treball de coordinació 1 poder fer un treball col-laboratiu entre el professorat ereiem que és necessari que al centre s'estableixin els dos tipus d'estructuresi que es vetlli per tenir uns bons canals de comunicació i relació entre elles. 3.2. Les estructures en el treball en xarxa Els nivells de relació entre els professionals que es donen en les diferents experiéncies estudiades, són sempre a dos nivells básics: + unnivell de collaboració global de zona, en que hi participen alguns representants dels professionals dun sector » — untreball centraten la col laboració de diversos professionals per a la intervenció en un cas Molts aulors donen una eran importáncia a l'existéncia d aquests dos nivells de colrlaboració i es considera que un inflacix en Paltre, Els treballs conjunts entre professionals s'han goncralitzat en els últims temps en diversos camps de Lreball sota el nom del treball en xarxa (Ubieto, 2005; Leal, 2005; Dabas, 1998) , treball en xarxes col-laboratives (Serra, 2004), treball en xarxa professional (Alegret, 2005). Les expericncies dutes a terme sempre estan plantejades com una nova manera de donar resposta a situacions presentades per famílics uleses per professionals de diversos ámbits: educació, salut mental, treball social, en qué la familia pugui beneficiar-se d'un ircball collaboratiu entre els diferents agents. La coneroció de los diferents experiéncies quant a metodologia són diverses i els professionals busquen aquelles estratégies que són capagos de posar en marxa. Un aspecte que sempre está present és la importáncia que es dóna a la dimensió comunilária, contextual i abastant la complexitat dels problemes individuals. Es tracta de tenir en compte el subjecte com a ésser individwal que viu en relació amb contextos diversos, cadascim dels quals pot aportar elements que permetin introduir millores en la qualital de vida i la salut mental. Habitualmenrt, es fa emPasi en l'estudi conjunt de casos de població amb problemes priorilaris en l'ámbit social, El treball en xarxa representa una nova metodologia de treball que caldrá anar analitzant i valorant en els propers anys. Un dels aspectes apuntats des d'ayucsta metodologia de treball és la de partir de resolució de problemes des de la perspectiva interdisciplinar (Dabas, 1998), en el sentit de, i cito, “els intercanvis entre disciplines impliquen cooperació, interacció i circularitaC”. Així, per aquesta entora, un cquip de treball interdisciplinar, implica: » —untreball en equip cooperaliu + tenir una clara intencionalitat en la relació entre les disciplines » — serflexible quant a la recerca de models, métodes de treball itécniques » reconéixer | s divergéncies senso adoptar actituds dogmátiques + mantenir una cooperació recorrent, en el sentir de donar-Ji continuital perque ajuda a cohesionar el grup + — asegurar la reciprocitat, que ve donada per la interacció entre les disciplines. Lanálisi de les dados oxtreles de les entrevistes amb professionals estan en la línia d'estudis rualit
