les dinàmiques de grup, Ejercicios de Trabajo Social

¡Descarga les dinàmiques de grup y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

2. PLANIFICACIÓ DEL GRUP: PREPARACIO I CONTRACTE Aquest capítol tracta sobre qué passa abans de la primera reunió d'un grup. No s'ha de menystenir la importáncia d'aquesta etapa del treball de grup. Tant la recerca (Douglas, 1970) com Pexperiéncia práctica demostren que Pe- fectivitat o «éxit» (sigui quina sigui la seva definició) depenen tant del que passa abans que el grup aparegui com del que passa durant la vida del grup. Pot ser que les etapes de preparació no tinguin les satisfaccions i els reptes de les reunions i activitats del grup, perd necessiten exactament la mateixa energia creativa, els mateixos raonaments clars i la mateixa habilitat comuni- cativa, Alguns grups avorten o moren més endavant perque els treballadors socials subestimen el temps i la cura que una bona preparació requereix, Normalment, la idea de formar un grup, o de treballar amb un grup je existent, procedeix d'una o més persones que poden ser membres potencials del grup, de treballadors socials individuals o del personal d'alguna entitat. La Persona que primer va pensar en la possibilitat de crear el grup probablement hi fará una aportació especial que influirá en el curs futur dels esdeveniments, durant la preparació ia mesura que el grup es desenvolupi. Un altre factor important és la reacció dels altres als motius que segons ells han mogut els iniciadors. De manera que la preparació d'un grup no és només un procediment racional directe, sinó que está influida pels sentiments i les reaccions que la gent experimenta envers els altres i envers la mateixa proposta. La planificació i la preparació d'un grup consta de tres ctapes, que sovint coincideixen parcialment. Per comengar, el treballador de grup ha d'estar con- Vvengut que existejx un problema o una necessitat, i que aquesta és compartida 39 per algunes persones per a les quals es poden trobar objectius comuns. El tre- ballador social també ha d'estar convengut que el grup és millor que qualsevol altre métode disponible per a satisfer aquella necessitat i assolis els objectius. També hauria de fer per escrit un esbós del pla. En segon lloc, s'ha d'analitzar Pentorn i el context organitzatia del grup per a veure si hi ha prou suport perqué valgui la pena d'intentar formar-lo. Aquest estudi de possibilitats o de «sondeig» inclou negociacions preliminars amb persones i grups influents de Pentitat (í amb altres si és necessari), el suport dels quals és necessari. Aquestes persones poden ser caps que controlen els recursos necessaris per al grup, i collegues, els clients dels quals són mem- bres potencials del grup. En tercer lloc, si les etapes prévies són favorables, es comencará la tasca de creació del grup. Aquesta etapa inclou Pobtenció de recursos, la recerca de membres per al grup i la presa de decisions inicials sobre el temps, el Hoc i Ll durada. També inclou les preparacions per a assegurar un assessorament, i la negociació d'un contracte o acord preliminar amb els membres del grup. PERSPECTIVES RESPECTE DELS OBJECTIUS En el capftol anterior, ja vam esbossar la varietat d'objectius possibles per als diferents grups. En una entitat pública pot ser que hi hagi objectius diver- gents per al mateix grup. Aplin (1977) ha distingit la perspectiva de Penti- tat, la perspectiva de la práctica i la perspectiva de Pusuari. Aquestes tres perspectives sovint difereixen, peró perque un grup sigui viable no cal que siguin totalment idéntiques, sinó que tinguin suficients elements en comú. Tame Dé cal que dintre de cada grup els membres coincideixin mínimament, és a dir que hi hagi un acord raonable entre els membres potencials del grup i entre els líders i els coHegues importants. El segiient exemple ¡llustra la possible dí- feréncia de perspectives, fins i tot quan existeix un acord aparent respecte de les necessitats i els objectius. Exemple: Una oficina de districte del Departament de Serveis Socials deci- deix formar un grup per a pares/mares sols, juntament amb un grup d'esplai pet als séus fills.-L'objectiu general és donar suport als pares/mares sols per tal d'ajudarlos a apanyarse més facilment. Gairebé tothom subscriu aquest objectiu més aviat vague, perú les interpretacions de que vol dir realment va- rien considerablement. 40 En primer lloc, considerarem la perspectiva de Ventitat. L'entitar ha estat criticada e causa del gran nombre d'infants procedents de famílies mOnopa- rentívoles que han de passar a la protecció de menors. Hi ha fons disponibles per a comengar un treball de prevenció, Aixd també serviria per a vigilar més de prop algunes families sospitoses de maltractar els seus fills, i per a asse- gurar que els infants fan un ápat apropiat al migdia. Es podria ensenyar als pares coses practiques sobre com s'ha de portar la Mar, ajudar-los a conviure millor en societat i a ocupar-se dels nens. El Director de 'Area está interessat a tenir grups de pares/mares a cada un dels seus districtes, ja que el seu nom- bre está augmentant en la zona i el Departament, en general, afavoreix la creació d'aquests grups. El líder de Pequip és un entusiasta del treball de grup i considera el grup com un bon mitja perque el seu equip sigui conegut com una unitat «progressista». Els treballadors socials serviran per a iHustrar la perspectiva de la práctica. Els treballadors socials treballen directament amb el grup, Pestableizeniel dirigeixen, i tenen diferents motius per a donarli suport, com és la convicció que el treball de grup és més eficaz que el treball social individualitzat per a ajudar aquestes famílics; el desig d'augmentar la seva experigncia i habilitat en el treball de grup; la creenga que tenir un grup recixit incrementará status del seu equip; i Pesperanga que d'aquesta manera podrá influir més en els usuaris i millorar el nivell d'atenció als infants, emocionalment i física. El tre- ball en grup també suposará un canvi agradable després de tantes visites a do- micili, i si tot va bé, permetra els treballadors socials d'establir millors rela- cions amb les families. La perspectiva de l'usuari Es igualment variada. Alguns dels pares, espe- cialment els qui són visitats soyint per un treballador social, veuen aquest grup com un bon mitjá per a saber com han de tractar els seus fills. En part, se senten una mica pressionats a entrar al grup, ja que els treballadors socials tenen el poder de remetre els seus fills a la protecció de menors. Perú, d'altra banda, no estaria gens malament que algú timgués cura dels seus fills un matí per setmana, ¡ tenir així Poportunitat de xerrar amb altres pares. Hi ha, a més, l'atracció afegida d'un dinar barat i café de franc. Alguns pares tenen ganes de trobar nous amics, Una mare pot esperar, per exemple, que si assisteix a totes les reunions, li tornaran el seu fill gran que viu amb una familia d'aco- lliment. Alguns esperen que entrar al grup els servirá de suport i els ajudará a aprendre a complir les seves responsabilitats familiars i amb els seus fills. Quan Pobjectiu és tan general com en aquest cas, és més facil que. les expectatives dels implicats divergeixin, Una manera d'intentar ebtenir més consens és ésser més específic respecte dels objectius. Aixó ho eliminará les diferéncies de perspectiva que acabem d'iHustrar, peró pot proporcionar la 41 Les residéncies (vegeu també pág. 32) A les residéncies on Sofercix un servei que cau dintre del camp d'acció del treball social (per exemple, residéncies per a ancians, cases per a persones en llibertat vigilada) i que estan dirigides per treballadors socials, tots els grups que es creen han de formar part d'un programa conjunt. Exemple: Als EUA, algunes residéncies per a delingiients juvenils han adop- tat el métode de «grup positiu d'iguals» (Vorrath i Brendtro, 1986), que con- sisteix en una reunió del grup una hora ¡ mitja cada vespre. La resta del dia es dedica a classes, educació física, treball i activitats de leure, La forga Va: quest model (que pot ser criticat pel mateix motiu) és que la sessió formal del grup está conscientment i coherentment relacionada amb la resta del pro- grama ia Vinrevés, Tot el personal (ja sigui el mestre, el cuiner, el treballa- dor de grup, el professor d'educació física o el director) estan compromesos amb un model conjunt, de manera que les reunions del grup, que es basen principalment en la influencia dels companys, tenen tots els ayantatges del suport i la coherencia institucionals. Els serveis de base En aquest cas, la influencia de Pentorn en una proposta de treball de grup potser és menys óbvia que en els contexts institucionals, peró pot ser igual- ment poderosa. Aquest fet es pot iHustrar mitjangant Pexperiéncia Sun curs per a obtenir el diploma d'assistent social que anima els estudiants a fer práctiques de sis mesos treballant amb grups en un servel de base, Sembla que la possibilitat que Pestudiant obtingui alguna experiéncia de treball de grup durant el seu període de práctigues depen almenys en igual grau de les actituds de Pentitat i de Pequip que de les necessitats i motivació dels usuaris, o la dedicació i P'habilitat del mateix estudiant. L'entorn de V'entitat en general Factors que indiquen que V'entorn de Pentitat és favorable al treball de grup són: possibilitat d'obtenir fons i altres recursos; supervisió i orientació; tenir en compte el treball de grup a Phora de calcular. la quantitat de treball que lentitat ha de dur a terme en un perfode determinat; coHaboració entre collegues per a «compartir» usuaris, coliderar grups i proporcionar suport emo- cional; que P'entitat valori que els treballadors socials utilitzin mitjans creatius 44 per a obtenir els objectius legalment establerts (McCaughan, 1985; Laming i Surton, 1978). Establir aquestes condicions «ideals» porta molt de temps, peró si el clima és favorable, es poden aconseguir moltes coses. No és possible d'establir procediments específics si el treball de grup no és generalment acceptat en una entitat o institució, perque cada context és diferent, perd la majoria dels models inclouen els segúents: a) buscar el suport dels coHegues de l'equip; b) consultar els caps de Pentitat per tal que puguin entendre millor el pro. jecte, expressar els seus punts de vista i sentir-s'hi inclosos; c) escriure un informe sobre el grup que es vol formar, sobre els seus ob- jectius i les seves necessitats, i com aquests (per exemple, recursos, espai, usuaris de Pentitat, intervenció de la comunitat) poden afectar altres per- sones de Pentitat; d) entendre els sentiments dels altres. Molta gent encara considera que els grups són un misterj o una amenaga, especialment els equips que utilitzen métodes tradicionals de treball social individualitzat. És important que els collegues que prefereixen altres métodes no se'n sentin exclosos o infe: riors. És molt més facil respondre a una franca oposició que a una: barreja de suport verbal («crec que el teu grup és una bona idea») 1 accions con- tradictóries («és que mai no trobo cap persona adequada per al teu grup entre els meus casos»). L'entorn social A més de Pentorn de Pentitat, els grups estan influñts per P'entorn social dels participants. Tots els líders en poténcia i els membres d'un grup de tre- ball social també són membres d'altres grups en els seus entorns socials. Per exemple, la família, el grup d'amics, els companys d'escole, els grups de la feina i les bandes. Aquests grups primaris formen part dels sistemes de P'entorn social que influeixen en tota decisió sobre la participació en un grup. Exemple: Grup de formació social i d'activitats per a infants de deu a dotze anys amb conducta problemática. Com que aquest grup s'ha de reunir en hores de classe, els treballadors de grup depenen de la coHlaboració dels mes- tres ¡ els pares. És molt més facil que el grup pugui comengar i servir d'ajuda als infants si els entorns básics de la casa i Pescola li donen suport, o almenys el toleren. Si hi ha oposició, infant assistirá a les reunions sense saber si realment és aixd el que hauria de fer, la qual cosa li causará molta confusió. 45 Exemple: Grup d'activitats per a delinqúents juvenils. L'encarregar de la Ili- bertat vigilada ha buscat quatre membres, tres dels quals ja es coneixen i un quart, en Jim, que és membre d'una altra banda. A la meitat de la primera sessió, els altres membres de la banda d'en Jim arriben inesperadament ¡ de- manén que en Jim abandoni el grup i se'n vagi amb ells, En Jim obecix docik- ment abans que els líders o els altres membres del grup puguín fer res per a evitar-ho. Exemple: Dos treballadors socials, home i dona, colideren un grup teraptutic de 6,30 a 8,00 cada dilluns al vespre. Ell és solter i la seva promesa, com que és infermera, entén que hagi de treballar al vespre. Ell té el seu suport i el nota quan fa plans i dirigeix el grup. La seva colega está casada i té dos fills, i se sent constantment presionada perque els nens esperen veure-la a casa al vespre, i el mateix li passa al seu marit (que no és treballador social) a qui no agrada la intimitat del «matrimoni professional» que la seva dona i el seu company necessiten per a coliderar el grup amb eficácia. El marit se sent ex- clós d'aquesta activitat que en realitat no entén i que de vegades sembla més una manera de viure que no pas una simple feina. L'entorn fisic L'entorn físic en que les reunions i les activitats tenen lloc també afecta els grups. En primer loc, una habitació té connotacions particulars per a cada per- sona, per exemple, servei de sanitat, bar, oficina de llibertat vigilada, club de joves, institut per a sords, centre de comunitat. En segon lloc tenim Pimpacte directe de la distribució física i la seva conveniéncia per a un propósit deter- minat. Estudis de prox2mia (Vestudi de Pespai personal i social) mostren que la comunicació humana está molt influida per Vespai físic i la distancia (Hall, 1969). I en tercer lloc, un territori familiar proporciona suport i seguretat a un grup i, per tant, canviar de territori quan el grup ja s'ha acostumat a un lloc determina pot tenir un efecte pertorbador. RECURSOS I FINANCAMENT Un grup está format per un determinat nombre de persones que sovint realitzen activitats i, per tant, necessiten tipus diferents de recursos. La pos- sibilitat o impossibilitat de comptar amb aquests recursos ens dirá alguna cosa sobre la prioritat que una entitat determinada atorga al treball de grup. Si 46 considerem el treball de grup com un métode integral Pintervenció del treball social, aquests recursos haurien V'existit, mentre que si el considerem només com una activitat extra opcional, és probable que la resposta económica sigui més aviat gasiva, Així que una habilitat básica en el treball de grup és saber obtenir els recursos necessaris, Aixd no és facil, pot ser que lentitat esperi, directament o indirectament, que els treballadors socials aportin proves pera demostrar que el grup será efectiu i els diners estaran ben invertits. Potser per- que el treball de grup és més visible que el treball de casos, se li exigeix que els recursos que obté s'utilitzin amb més efectivitat, la qual cosa suposa una pressió adicional per als treballadors socials que treballen en aquest camp. A continuació, considerarem alguns dels recursos necessaris. Temps El treballador de grup ha d'invertir un temps considerable en la seva feina, molt més del que sovint es pensa. Sembla que per a veure vuit perso- nes juntes en lloc de fer-ho separadament es necessiti molt menys temps, perd el cálcul no és tan senzill! En primer lloc, es necessita temps per a planificar la creació del grup i per a totes les negociacions que calen per a ferho. En segon lloc, hi ha el temps dedicat a les sessions. Aquestes poden suposar una o dues hores la setmana, més, en alguns grups, caps de setmana, o alguns dies la setmana, per a activitats concretes, com campaments, sortides, tallers tera- péutics o aprenentatge de técniques de convivencia en societat. En tercer lloc, es necessita temps entre sessió i sessió per a planificar, revisar, redactar informes, obtenir recursos, i reunir-se amb un conseller i/o altre líder del grup. També es necessita temps entre sessions per a parlar amb els membres del grup individualment, per a visitar els qui no han assistit a les darreres reunions i altres persones importants de la seva família i xarxes socials. El temps total que es necessita per a cada grup varia molt segons el tipus de grup, perd es pot fer una estimació per a cada un tenínt en compte les di- verses obligacions externes al grup. Aquesta inversió de temps addicional s'hau- ria de tenir en compte exactament de la mateixa manera que altres obligacions de treball, Si el treball de grup suposa treballar al vespre o al cap de setmana, aquestes hores s'haurien de descomptar de la jornada laboral. Aixd pot semblar obvi, peró sovint no es fa, 47 COMPOSICIÓ, MIDA, TEMPS I SELECCIÓ DEL GRUP Un cop s'ha decidit que cal crear un grup, s'han aclarit els objectius i s'han obtingut els recursos necessaris, el segilent pas és decidir quina n'ha de ser la composició i la mida, i seleccionar membres i líders, Á continuació, trac- tarem cada una d'aquestes qiiestions per ordre, basant-nos en orientacions ted- tiques, en els casos en que n'hi hagi, i en Pexperiéncia practica. Els tedrics di- vergeixen respecte d'alguns aspectes de la composició dels grups, peró algunes orientacions són acceptades per tots (Hartford, 1971; Yalom, 1975). La qiiestió de la mida del grup és més clara perque és una variable simple sobre la qual «es poden fer prediccions molt exactes. En canvi, la majoria dels teórics diuen poc o res sobre els criteris de selecció de líders de grup. Composició del grup Vhomogeneitat i Phet ilitat. La lei de Redl de la «distáncia ópt suficientment homo- genis per a assegurar-ne V'estabilitat, i suficientment heterogenis per a assegue rar-ne la vitalitat» (1971). L'homogeneitat és necessária per a desenvolupar la