Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Lliçó 7 I Eclesiàstic, Apuntes de Derecho Eclesiástico

Asignatura: Dret Eclesiàstic de l'Estat, Profesor: Jose Landete Casas, Carrera: Dret, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 09/07/2013

alaco-3
alaco-3 🇪🇸

3.8

(168)

66 documentos

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Lliçó VII
El dret de llibertat religiosa (II):
Titularitat
Dr. José Landete Casas
Grup L
Grau en Dret
Curso 2012/2013
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Lliçó 7 I Eclesiàstic y más Apuntes en PDF de Derecho Eclesiástico solo en Docsity!

Lliçó VII

El dret de llibertat religiosa (II):

Titularitat

Dr. José Landete Casas

Grup L

Grau en Dret

Curso 2012/

Índex

7.1. Contingut de la llibertat religiosa en

la seua dimensió individual

7.2. Règims especials: menors i

estrangers

7.3. Els grups religiosos. Tipologia de les

entitats religioses

7.4. Contingut de la llibertat religiosa

col·lectiva

7.1. Contingut de la llibertat

religiosa en la seua dimensió

individual

Drets del individu

(art. 2.1 LOLR):

Drets del individu

(art. 2.1 LOLR):

a) Llibertat de professió i manifestació

de les creences religioses

b) Llibertat de culte i assistència

religiosa

c) Llibertat de proselitisme i

ensenyança religiosa

d) Drets de reunió, manifestació i

associació

7.2. Règims especials: menors i

estrangers

Menor

Art. 6 LO 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor :

Menor

Art. 6 LO 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor :

«1. El menor tiene derecho a la libertad de ideología, conciencia y religión.

  1. El ejercicio de los derechos dimanantes de esta libertad tiene únicamente las limitaciones prescritas por la Ley y el respeto de los derechos y libertades fundamentales de los demás.
  2. Los padres y tutores tienen el derecho y el deber de cooperar para que el menor ejerza esta libertad de modo que contribuya a su desarrollo integral.»

Problemes^ Problemes ::

El menor pot exercir el seu
dret fonamental de llibertat
religiosa en qualsevol
circumstància?
Quan té prou maduresa per a
exercir per si mateix este dret
personalíssim?

7.3. Els grups religiosos.

Tipologia de les entitats

religioses

Església

  • (^) Organitzaci ó existent dins de la religió cristiana que reconeix en Crist al seu Fundador (catòlics, ortodoxos i protestants
  • (^) Organitzaci ó existent dins de la religió cristiana que reconeix en Crist al seu Fundador (catòlics, ortodoxos i protestants

Comunitat

  • (^) Qualsevol religió sorgida fora de l'àmbit cristià (jueus, musulmans , etc.)
  • (^) Qualsevol religió sorgida fora de l'àmbit cristià (jueus, musulmans , etc.)

Confessió

  • (^) Original : Esglésies de la Reforma.
  • (^) Actual : qualsevol moviment o agrupació religiosa, com així ho demostra
  • (^) Original : Esglésies de la Reforma.
  • (^) Actual : qualsevol moviment o agrupació religiosa, com així ho demostra l'art. 16.

Federació

  • (^) L'agrupaci ó d'Esglésies, Comunitats o Confession s
  • (^) L'agrupaci ó d'Esglésies, Comunitats o Confession s

Terminologia^ Terminologia

  • (^) Art. 16 CE: “Comunidades”; “Confesiones”
  • (^) Art. 5 LOLR: “Las iglesias, confesiones y comunidades religiosas y sus federaciones”
  • (^) Art. 16 CE: “Comunidades”; “Confesiones”
  • (^) Art. 5 LOLR: “Las iglesias, confesiones y comunidades religiosas y sus federaciones”

7.3. Els grups religiosos.

Tipologia de les entitats

religioses

ConcepteConcepte

  • (^) Dificultat prèvia: Es tracta d'entitats que tenen un origen anterior al Dret i a l'Estat, i poden constituir-se al marge de l'ordenament, sense necessitat d'autorització prèvia. No obstant això això no fa impossible construir un concepte jurídic que especifique quin és el titular del dret col·lectiu de llibertat religiosa.
  • (^) Requisits:
    • (^) Caràcter comunitari o societari : una Confessió és una agrupació de persones.
    • (^) Caràcter religiós : a) Ser Superior; b) credo propi i diferenciat; c) culte específic; d) normes morals; e) organització diferenciada i estable, que definisca la seua pròpia estructura, jeràrquica o no, depenent del tipus de confessió que es tracte, que propose quins són els drets i deures dels seus membres i quins els modes de selecció i formació i les funcions dels seus ministres (RDGAR 22 de desembre de 1992 i SANT 30 de setembre de 1993, FJ 3).
  • (^) En conclusió: organització cúspide d'una comunitat de persones

7.4. Contingut de la llibertat

religiosa col·lectiva

Drets de la confessió

(art. 2.2 LOLR):

Drets de la confessió

(art. 2.2 LOLR):

Llibertat

d'organització

interna

Llibertat de

formació de

ministres

Llibertat de

proselitisme

Llibertat de

comunicació

Garanties públiques

(art. 2.3 LOLR):

Garanties públiques

(art. 2.3 LOLR):

Assistència religiosa en

centres públics

Formació religiosa en

centres docents públics

Fins a la setmana que ve!