Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


los problemas de matematicas, Ejercicios de Matemáticas

Asignatura: matematicas I, Profesor: Ricardo Flores, Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UAB

Tipo: Ejercicios

2015/2016

Subido el 22/09/2016

imad.elazizi
imad.elazizi 🇪🇸

4.2

(11)

39 documentos

1 / 34

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Departament dEconomia i dHistòria Econòmica
Grau en Economia
Grau en Administració i Direcció dEmpreses
Grau en Comptabilitat i Finances
Grau en Empresa i Tecnologia
102345 / 102097
Matemàtiques I
Llista de problemes
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22

Vista previa parcial del texto

¡Descarga los problemas de matematicas y más Ejercicios en PDF de Matemáticas solo en Docsity!

Departament d’Economia i d’Història Econòmica

Grau en Economia

Grau en Administració i Direcció d’Empreses

Grau en Comptabilitat i Finances

Grau en Empresa i Tecnologia

Matemàtiques I

Llista de problemes

Llista de problemes 0

  • Repàs previ -
  1. Simplifiqueu les expressions

(a)

a^3 b^2 a

(b)

( (^) a b^2

(c)

(−x)^3 + 2x^3 (−y)^4 + y^4 (d)

x−^2 y−^2

(2xy) x−^5 y^6

(e)

√ (^48) a 2 √ (^42) a (f ) 3

3 a^3 8 b^6

(g) 4

32 a^3 81 b^5

(h) 4

4 a^3 b^2 2 a^2 b^3 (i) 5

32 a^10 b^15 c (j) 4

(−3)^4 (k) 3

(−15)^3 (l) n

xn

(n)

(x − 3)^2 (o) 3

− 118 (^1

  1. Digueu si aquestes igualtats s´on certes o no:

(a) (x + 3)^2 = x^2 + 3^2

(b) x

p xq^ =^ x^

pq

(c)

2 x =

x

(d)

x + 2 =

x +

  1. Comproveu si els valors que us donen s´on solucions de les equacions corres-

ponents.

(a) x^6 − 7 x^3 − 8 = 0 x = 8, x = 2, x = − 1.

(b)

3 t 2 t + t^2 −^

t +^

2 + t = 0^ t^ = 1,^ t^ =^ −^1 /^3. (c) 31 −s^2 = 1 27

s = 2, s = 0, s = − 2.

(d) 5 log 10 x − log 10 32 = log 10 (0. 5 x) x = − 2 , x = 2.

(e) 5 a − 3 b = − 4 i 3 a − b = 0, (a = 1, b = 3), (a = 2, b = 6).

  1. Resoleu les equacions:

(a) 0. 3 x + 0.2 = 1. 5 (b) 2x − 1 = 8x + 3 (c) 2t − 4 /3 = 5t/6 + 2 (d) x − π = x/ 0 .3 + 2. 5 / 5 (e) 1. 73 d − (0.3)^2 = d/ 2 − 3. 03 (f ) x^3 − 0 .001 = 0

(g) a^4 + a^2 /2 + 1 = 0 (h) x^3 − x^2 − 5 x − 3 = 0 (i) s^2 − 2 s = 3

  1. Trobeu els punts de la recta real que compleixen les seg¨uents igualtats:

(a) |x + 1| =^12 (b) |x/ 3 − 1 | = 2x +^13 (c) x^2 − |x + 1/ 3 | = 1/ 3

(d) |x^2 − x − 2 | = 1 (e); x x^ + 1+ 2 =^12 (f ) (^) x + 1 x =^3 x 2 −x^1

  1. A quina distancia de l’origen de coordenades esta el punt (4, 3)? Com cal- culeu la distancia a l’origen de qualsevol (x, y)? Doneu l’equaci´o que han de complir els punts (x, y) que s´on a distancia R de l’origen.
  2. Busqueu tots els punts del pla cartesi`a tals que la primera coordenada ´es tres

vegades la segona. Quina figura geom`etrica n’obteniu?

  1. Localitzeu els punts (1, 3) i (1, 1) en el pla cartesia. Quina ´es la distancia

entre els dos punts? Quins s´on els punts del pla que disten igual de tots dos punts?

  1. Escriu l’equaci´o cartesiana de la recta (i dibuixa-la):

(a) que passa pels punts (3,-1) i (-2,1).

(b) de pendent − 3 / 5 i que passa per (1,-2).

(c) paral.lela a la recta 3 y + 2x + 1 = 0 que passa per (1,-1).

(d) perpendicular a la recta 3 y + 2x + 1 = 0 que passa per (1,-1).

  1. Dibuixeu les circumfer`encies:

(a) (x − 1)^2 + (y + 2)^2 = 9, (b) (s − 3)^2 + (t + 1)^2 = 10

(c) (x − 1 .5)^2 + (y + 0.5)^2 = 10 (d) a^2 + 4a + y^2 − 2 y = − 1

  1. Resoleu les inequacions seg¨uents:

(a) x + 1 < 2 x − 7 (b) − x + 1 ≤ − 4 (c) s^ +^ π s

(d) (x − 1)(x + 2) ≥ 0 (e) x^2 − 2 x + 3 ≤ 0 (f ) x^3 − x ≥ 0

(g)

(x − 0 .2)(x + 1.4) x + 5. 5 <^1 (h)^

t + 3 t − 8 >^0

Llista de problemes 1

  • Introducció -

1. Digueu si aquestes igualtats s´on certes o no:

a) (x + 3)^2 = x^2 + 3^2 b)

xp

xq^

= x

pq

c)

2 x =

x d)

x + 2 =

x +

e) (−2)(x − 5) = − 2 x − 5 f )(−x)^3 = −x^3

g)

x + y

y

= x h) (−x)^4 = −x^4

2. Trobeu el conjunt de nombres reals soluci´o de cada una de les seg¨uents

inequacions:

a) 3x − 4 > 0 b) (x + 1)(x − 3) > 0

c) 5x + 9 < 0 d)

x + 1

x^2 − 4

e) − 4 x + 3 > 0 f ) x^2 − 1 ≤ 1

g)

3 x

+ 6 > 2 h)

x

1 − x

i) 3x − 5 > 6 x − 7 j) (x − π)(x + 5)(x − 3) > 0

k) 8x − 1 < 9 x + 3 l) (x − 21 /^3 )(x − 21 /^2 ) > 0

m) 2x^2 − 7 x + 6 ≤ 0 n) 3x^2 + 2x − 1 < 0

o)

2 x

x − 1

x

x + 7

p) 3x^2 + 26x ≥ 9

q)

x

2 − 4 x

r)

x + π

x

3. Sigui I = (a, b) un interval obert. Trobeu els valors de x 0 i r per tal que

I = B(x 0 , r). Calculeu el valor de x 0 i r en el cas particular dels intervals:

a) I 1 = (− 2 , 8)

b) I 2 = (− 7 , 7)

c) I 3 = (− 10 , −7)

d) I 4 = (−∞, +∞)

7. Sigui la funci´o f (x) = ax + b, on a, b ∈ IR. Observeu que la seva gr`afica

sempre ´es una recta. Trobeu els valors de a i b per tal que la recta compleixi

les seg¨uents condicions:

a) Tingui pendent 2 i passi pel punt (1,-1)

b) Sigui horitzontal i passi pel punt (3,3)

c) Passi per l’origen de coordenades i pel punt (1,-2)

d) Passi pel punt (1,-2) i cada cop que augmenta una unitat la variable x

tamb´e augmenta una unitat la variable y

e) Sigui paral.lela a la recta y = 2x + 1 i passi pel punt (0, 0)

f) Sigui perpendicular a la recta y = 2x + 1 i passi pel punt (− 1 , −1)

Llista de problemes 2

  • Funcions -

3. Considereu la grafica de la funci´o f (x) = x^3. Usant aixo doneu la gr`afica

de les seg¨uents funcions pels casos : c = − 2 , c = 0, c = 5.

a) g(x) = f (x) + c b) g(x) = f (x + c)

c) g(x) = cf (x) d) g(x) =

f (x)

e) g(x) = f (

x

) f ) g(x) = f (|x|)

g) g(x) = |f (x)| h) g(x) = max{f, 0 }

i) g(x) = min{f, 0 }

4. Feu el mateix que el problema anterior per a les funcions f (x) = ex^ ,

f (x) = ln x i f (x) = e−x.

5. D’entre totes les relacions-funcions que un pot descriure entre el conjunt IR

i si mateix, n’hi ha algunes que s´on privilegiades i que es poden expressar

per f´ormules algebraiques senzilles. Cal saber recon`eixer-les i dibuixar-les

graficament sense necessitat de grans calculs. Fonamentalment aquestes

s´on: polinomis de grau 1 (rectes) i 2 (par`aboles), exponencials i logar´ıtmes.

Feu un esboc¸ de les seg¨uents funcions amb el m´ınim de c`alculs possibles.

a) f (x) = 5x + 7 b) f (x) = − 7 x − 1

c) f (x) = 3x^4 d) f (x) = x^2 − 8

e) f (x) = ln x f ) f (x) = ex

g) f (x) =

x

h) f (x) =

x^2

i) f (x) =

x

6. En un estudi de l’economia dels EEUU durant el periode 1929-1941 es va

poder constatar que la despesa total C en b´ens de consum i serveis est`a

relacionada amb la renda nacional Y de la seg¨uent forma: quan Y = 500

tenim que C = 470. A m´es cada cop que la renta nacional augmenta en 100

unitats el consum de b´ens i serveis ho fa en 75 unitats. Suposant una relaci´o

lineal entre la renda nacional i el consum obtenir la funci´o que descriu la

relaci´o. Quin ser`a el cosum de b´ens i serveis quan la renda sigui Y = 1000?

  1. Comproveu que:

a) (^) xlim→ 1 (x^2 + 1) 6 = 3, b) (^) xlim→ 01 x

no existeix

  1. Comproveu que

x^ lim→ 1

[

(x^2 − 1) · cos

x^2 − 1

)]

  1. Raoneu si s´on certes o no les seg¨uents implicacions:

a) lim x→a f (x) = l =⇒ f (a) = l b) f (a) = l =⇒ (^) xlim→a f (x) = l

  1. Sigui h(x) = f (x) + g(x). Raoneu si s´on certes o no les seg¨uents implica-

cions:

a) Si h(x) ´es cont´ınua =⇒ f (x) i g(x) s´on cont´ınues

b) Si h(x) ´es cont´ınua i g(x) tamb´e ´es cont´ınua =⇒ f (x) cont´ınua

  1. Els problemes que precedeixen en aquest requereixen d’un domini m´es o

menys acurat de la noci´o de l´ımit. Ara proposem un calcul molt m´es sis- tematic basat en “les regles” de calcul de l´ımits conegudes per vosaltres. No obstant, potser cal pensar una mica sobre el que fem per tal de reconeixer la noci´o de l´ımit dels problemes anteriors en aquestes “regles” m´es o menys misterioses (´es a dir, substituir x per x 0 quan fem limx→x 0 ). Calculeu, doncs, els l´ımits seg¨uents.

a) lim x→ 1

1 − x

1 − x^3

b) (^) x→lim+∞^ x

(^2) − 5 x + 1 3 x + 7

c) (^) x→lim+∞^ (2x^ + 3)

(^3) (3x − 2) 2 x^5 + 5

d) (^) xlim→− 1 x

x^2 + 3x + 2 e) (^) x→lim+∞

x^2 + 1 −

x f ) lim x→ 1 x

(^3) − 3 x + 2 x^4 − 4 x + 3 g) lim x→ 0 (1 + x) 1 x^ h) lim x→ 0

x^2 − 1 x + 3

i) (^) x→lim+∞^ x

2 10 + x

x

j) (^) x→lim+∞

2 x + 1 −

2 x^2 + x + 1

k) (^) x→lim+∞

x^2 + 3 x^2 + 2

)x l) lim x→ 1 e(^ x^1 − 1 )

m) (^) xlim→∞(1 + x^1 )x^ n) (^) x→−∞lim ln x^2

o) (^) xlim→∞ sin x p) (^) xlim→∞ x sin x

q) (^) xlim→∞

x^2 + 3 2 x − 1 r)^ xlim→∞

x^2 − 3 x^6 + 2x s) (^) xlim→∞

√x^ −^ x^ + 1 x + x − 1

t) lim x→ 0

sin^2 x

x^2

u) lim x→ 01 x

(ex^ − 1) v) lim x→ 0

sin x x

w) (^) xlim→∞^2 x

(^2) − 3 x − 4 √ x^4 + 1

x) (^) xlim→∞

x + 2 2 x + 1

) x 22

y) lim x→ 0 x^2 cos

x^2 + 2 x

z) (^) xlim→∞

3 x^3 − 2 x^2 + x − 6 2 x^2 + 3x + 5

  1. Una funci´o, f , ´es cont´ınua en un punt, x 0 , si els l´ımits laterals de la funci´o

en aquest punt existeixen i coincideixen amb el valor que pren la funci´o en aquest punt. ´es important tenir en compte que aquesta definici´o ´es local i, per tant, el fet que una funci´o sigui cont´ınua (o no) en un punt no d´ona cap informaci´o sobre la continu¨ıtat de la mateixa funci´o en qualsevol altre punt diferent de x 0. Passarem ara a estudiar la continu¨ıtat de funcions en tot el seu domini. Aixo implica per tant, saber separar els punts on la funci´o pot patir alguna patologia d’aquells on simplement la funci´o ´es cont´ınua pel fet de ser polinomial, exponencial, logar´ıtmica, trigonometrica, etc. En els punts patologics caldra un estudi m´es acurat usant fortament el c`alcul de l´ımits vist anteriorment. Estudieu, doncs, la continu¨ıtat de les seg¨uents funcions en tots els punts del seu domini de definici´o i, en cas de ser discont´ınues en algun punt, digueu de quin tipus de discontinu¨ıtat es tracta:

a) f (x) = x − 2 b) f (x) = ex−ln(x^2 +1)

c) f (x) =

x^2 x − 2 d)^ f^ (x) =^ e

( (^1) x^2

)

e) f (x) = 1 +^ x

3 1 + x

f ) f (x) = e^1 /x

g) f (x) = x · sin

( (^) π x

(h) f (x) = ln

x

i) f (x) = 0 (j) f (x) =

√ (^) x |x|

k) f (x) =

x^2 , si x ≤ 3 2 x + 1, si x > 3

l) f (x) =

{ (^) ex x −^ e,^ si^ x <^1 ln x, si x ≥ 1

m) f (x) =

x · ln(x^2 + 1), si x ≤ 0 x · ex, si x > 0

n) f (x) =

1 , si x < − 1 1 , si x ≥ 1

o) f (x) =

{ (^) x |x| ,^ si^ x^6 = 0 0 , si x = 0

p) f (x) =

ln √ |x|, si x < 0 x^2 + 1, si x ≥ 0

  1. Vegeu si existeixen valors dels par`ametres a, b pels que les seg¨uents funcions s´on cont´ınues (cal que imposeu que els dos l´ımits laterals coincideixin amb el valor de la funci´o en el punt conflictiu):

a) f (x) =

{ (^) x (^2) − 4 x− 2 ,^ si^ x^6 = 2 a, si x = 2

b) f (x) =

ax^2 + 1, si x ≤ 1 a, si x > 1

c) f (x) =

ex, si x ≤ 0 ax + b, si x ∈ (0, 1] ln(bx), si x > 1

d) f (x) =

ex^2 +ab, si x ≤ 1 −x^2 − ab, si x > 1

e) f (x) =

a, si x < − 2 x^2 − b, si − 2 ≤ x ≤ 1 ax + b, si x ≥ 1

f ) f (x) =

ln(x + 1) + a, si x ∈ [− 1 , 1] ex^ + 2bx^2 , si 1 < x < 2 sin(πx) + (a + 1)x, si x ≥ 2

g) f (x) =

x^2 + ax + b, si x ≤ 0 √ x + ab, si x > 0 , a, b > 0

  1. Demostreu que les seg¨uents funcions tenen una arrel (´es a dir, f (x 0 ) = 0)

en els intervals que s’indican

a) f (x) = ex^ − (x + 2) en [− 10 , 0] i [0, 10] b) f (x) = ex^ − (x^2 + 2) en [0, 3]

c) f (x) = ex^ − (5x^3 − 5) en [0, 2]

d) f (x) = ex^ − (2 − x^2 ) en [− 2 , 0] i [0, 3] e) f (x) = x^3 − 3 x^2 − 5 en [2, 4]

f ) f (x) = ex^ + 2 − (3 − x^2 ) en [− 2 , 0] i [0, 3]