Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


mapa conceptual, Esquemas y mapas conceptuales de Psicología Educacional

Asignatura: Psicologia de l'Educacio en Primaria, Profesor: , Carrera: Educació Primària, Universidad: UB

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2017/2018

Subido el 23/02/2018

ddrea-1
ddrea-1 🇪🇸

3.7

(15)

20 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Bloc 2: L’aprenentatge escolar i l’elaboració del significat. Els components
cognitius de l’aprenentatge
TEXT ARGUMENTATIU
En primer lloc, apareix l’aprenentatge escolar, a partir del que derivem al triangle
interactiu (format per la interacció que hi ha entre el mestre i l’alumne; l’ensenyament
dels continguts per part del mestre a l’alumne; i l’aprenentatge d’aquests continguts
que adquireix l’alumne). Tot aquest triangle interactiu ve determinat per la cultura
establerta per la societat.
Recordem: Parlem del triangle interactiu, com a nucli d'anàlisi de l'aprenentatge que es
duu a terme a l'escola. Format pels elements dels quals m'heu parlat: alumne,
continguts i mestre. Alumne i mestre es relacionen al voltant d'uns continguts escolars,
que són objecte tant d'ensenyament com d'aprenentatge. Aquests duen a terme
interrelacions, en les quals el mestre guia i recolza el procés d'aprenentatge de
l'alumne per tal de promoure que construeixi el coneixement de la manera esperada;
mentre l'alumne duu a terme un procés progressiu i actiu d’elaboració i reelaboració
del coneixement, connectant nous continguts amb el que ja sabia.
Dins de l’aprenentatge escolar, el mestre ha de ser la influència educativa per a tots els
alumnes i el que duu a terme el guiatge i l’observació de l’infant. També és l’encarregat
de controlar que aquest aprenentatge es realitzi de manera progressiva i ajuda als
alumnes a autoregular-se. Una altre aspecte que va relacionat amb el mestre és
presentar els continguts amb significativitat lògica. (condició indispensable per
l'aprenentatge significatiu1).
L’alumne parteix d’un estat inicial el qual el qual qualsevol persona el té en el moment
d’iniciar cualsevol procés d’aprenentatge. Com per exemple, la disposició, els factors
personals e interpersonasl, les capacitats, instruments, estrategies y habilitats generals
de l’alumne en aquella àrea, les capacitats cognitives generals de l’alumne, ..etc
Els continguts escolars evoquen als coneixements previs, que marquen un punt de
partida en determinació amb el mestre. Al mateix temps, el punt de partida varia en
funció dels coneixements previs que l’alumne. Gràcies als coneixements previs, hi
1 Capacitat d’establir relacions substantives no arbitràries entre els nous continguts i els que ja
coneixem. En donar sentit i significat als nous coneixements es creen noves estructures de
coneixement que amplien els esquemes previs.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga mapa conceptual y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

Bloc 2: L’aprenentatge escolar i l’elaboració del significat. Els components cognitius de l’aprenentatge

TEXT ARGUMENTATIU

En primer lloc, apareix l’aprenentatge escolar, a partir del que derivem al triangle interactiu (format per la interacció que hi ha entre el mestre i l’alumne; l’ensenyament dels continguts per part del mestre a l’alumne; i l’aprenentatge d’aquests continguts que adquireix l’alumne). Tot aquest triangle interactiu ve determinat per la cultura establerta per la societat.

Recordem: Parlem del triangle interactiu, com a nucli d'anàlisi de l'aprenentatge que es duu a terme a l'escola. Format pels elements dels quals m'heu parlat: alumne, continguts i mestre. Alumne i mestre es relacionen al voltant d'uns continguts escolars, que són objecte tant d'ensenyament com d'aprenentatge. Aquests duen a terme interrelacions, en les quals el mestre guia i recolza el procés d'aprenentatge de l'alumne per tal de promoure que construeixi el coneixement de la manera esperada; mentre l'alumne duu a terme un procés progressiu i actiu d’elaboració i reelaboració del coneixement, connectant nous continguts amb el que ja sabia.

Dins de l’aprenentatge escolar, el mestre ha de ser la influència educativa per a tots els alumnes i el que duu a terme el guiatge i l’observació de l’infant. També és l’encarregat de controlar que aquest aprenentatge es realitzi de manera progressiva i ajuda als alumnes a autoregular-se. Una altre aspecte que va relacionat amb el mestre és presentar els continguts amb significativitat lògica. (condició indispensable per l'aprenentatge significatiu 1 ).

L’alumne parteix d’un estat inicial el qual el qual qualsevol persona el té en el moment d’iniciar cualsevol procés d’aprenentatge. Com per exemple, la disposició, els factors personals e interpersonasl, les capacitats, instruments, estrategies y habilitats generals de l’alumne en aquella àrea, les capacitats cognitives generals de l’alumne, ..etc

Els continguts escolars evoquen als coneixements previs , que marquen un punt de partida en determinació amb el mestre. Al mateix temps, el punt de partida varia en funció dels coneixements previs que té l’alumne. Gràcies als coneixements previs, hi 1 Capacitat d’establir relacions substantives no arbitràries entre els nous continguts i els que ja coneixem. En donar sentit i significat als nous coneixements es creen noves estructures de coneixement que amplien els esquemes previs.

ha una adquisició de nous continguts escolars, els que permetran la construcció d’esquemes de coneixement.

L’alumne, que ha de mostrar una actitud activa i una disposició per aprendre necessita tenir una significativitat psicològica, és a dir, ha de poder crear relacions entre els coneixements previs que té amb els nous coneixements a assolir. A més, la seva capacitat metacognitiva l’ajudarà a autoregular-se utilitzant unes estratègies d’aprenentatge o unes altres i determinant el moment oportú en què necessita cercar ajuda.

En definitiva, el grau d’aprenentatge significatiu dependrà de la quantitat i qualitat dels conceptes que intervinguin en l’aprenentatge escolar.

És molt important poder fer un relació de coneixements previs i nous significats (esquemes de coneixement^2 ). Els significats estan relacionats de manera jeràrquica i amb relacions semàntiques. El nou significat s’ha d’introduir al coneixement del que ja disposo (jeràrquicament). El nombre de relacions que establim entre el nou significat i els coneixements previs determina el grau de significativitat de l’aprenentatge. El mestre ha de procurar que el nen estableixi el màxim de relacions possibles. A més relacions, més funcionalitat (ho podrà usar més) de l’aprenentatge.

Condicions per a l’aprenentatge significatiu del nou significat (contingut).

  1. SIGNIFICATIVITAT LÒGICA : El material que s’ha d’aprendre ha de ser potencialment significatiu, és a dir que la informació i el contingut que se li proposa a l’alumne sigui coherent, ben estructurat, organitzat, no confús ni arbitrari. Aquesta estructura de coneixements es fa a través dels continguts, que poden ser:

• Conceptuals.

• Procedimentals.

• Actitudinals.

2 Els coneixements previs obtinguts a través de l’experiència i la interacció amb la realitat s’estructura en esquemes de coneixement (significats organitzats de manera jeràrquica). Els esquemes de coneixement es caracteritzen per: la quantitat de coneixements de diferents tipus, nivell d’organització interna (relacions entre els coneixements d’un mateix esquema i grau de coherència entre ells), correcció (adequació a la realitat) i la quantitat de relacions que s’estableixen amb altres esquemes de coneixement.