Bloc 2: L’aprenentatge escolar i l’elaboració del significat. Els components
cognitius de l’aprenentatge
TEXT ARGUMENTATIU
En primer lloc, apareix l’aprenentatge escolar, a partir del que derivem al triangle
interactiu (format per la interacció que hi ha entre el mestre i l’alumne; l’ensenyament
dels continguts per part del mestre a l’alumne; i l’aprenentatge d’aquests continguts
que adquireix l’alumne). Tot aquest triangle interactiu ve determinat per la cultura
establerta per la societat.
Recordem: Parlem del triangle interactiu, com a nucli d'anàlisi de l'aprenentatge que es
duu a terme a l'escola. Format pels elements dels quals m'heu parlat: alumne,
continguts i mestre. Alumne i mestre es relacionen al voltant d'uns continguts escolars,
que són objecte tant d'ensenyament com d'aprenentatge. Aquests duen a terme
interrelacions, en les quals el mestre guia i recolza el procés d'aprenentatge de
l'alumne per tal de promoure que construeixi el coneixement de la manera esperada;
mentre l'alumne duu a terme un procés progressiu i actiu d’elaboració i reelaboració
del coneixement, connectant nous continguts amb el que ja sabia.
Dins de l’aprenentatge escolar, el mestre ha de ser la influència educativa per a tots els
alumnes i el que duu a terme el guiatge i l’observació de l’infant. També és l’encarregat
de controlar que aquest aprenentatge es realitzi de manera progressiva i ajuda als
alumnes a autoregular-se. Una altre aspecte que va relacionat amb el mestre és
presentar els continguts amb significativitat lògica. (condició indispensable per
l'aprenentatge significatiu1).
L’alumne parteix d’un estat inicial el qual el qual qualsevol persona el té en el moment
d’iniciar cualsevol procés d’aprenentatge. Com per exemple, la disposició, els factors
personals e interpersonasl, les capacitats, instruments, estrategies y habilitats generals
de l’alumne en aquella àrea, les capacitats cognitives generals de l’alumne, ..etc
Els continguts escolars evoquen als coneixements previs, que marquen un punt de
partida en determinació amb el mestre. Al mateix temps, el punt de partida varia en
funció dels coneixements previs que té l’alumne. Gràcies als coneixements previs, hi
1 Capacitat d’establir relacions substantives no arbitràries entre els nous continguts i els que ja
coneixem. En donar sentit i significat als nous coneixements es creen noves estructures de
coneixement que amplien els esquemes previs.
