

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicologia de l'Educacio en Primaria, Profesor: , Carrera: Educació Primària, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


L’objectiu principal del nostre mapa conceptual és explicar i desenvolupar el concepte central, l’aprenentatge significatiu. Es considera molt important en el procés educatiu conèixer com aprenen i com assimilen els continguts els alumnes per poder ajudar-los a desenvolupar el seu aprenentatge. Aquest aprenentatge significatiu és primordial en el context educatiu i el podem definir en el nostre mapa com un establiment de relació o com un vincle entre el que l’alumne ja sap, és a dir, els coneixements previs, i entre els nous conceptes que anirà aprenent. Aquesta pràctica es pot considerar funcional si es pot utilitzar de manera efectiva en una situació que aquesta mateixa la requereixi. En relació als nous continguts que els alumnes assimilaran, hem de dir que aquests s’enriqueixen de manera progressiva en cada etapa educativa, o sigui, aquesta forma d’aprendre de manera significativa es contradiu amb l’aprenentatge mitjançant la memòria mecànica, ja que amb aquesta no s’assegura gaire que l’alumne aprengui continguts i els dugui a terme en algunes situacions. A més a més, l’aprenentatge significatiu requereix que l’alumne processi els continguts, els modifiqui i els enriqueixi.
Fent referencia als coneixements previs, els podem definir en el mapa com una eina per poder aprendre nous continguts. L’alumne ha d’atribuir un sentit al que aprèn i construir significats a partir dels coneixements que ja té assimilats. Per poder atribuir aquest sentit, es parteix d’uns esquemes de coneixement que l’alumne posseeix, és a dir, sense esquemes de coneixement el nen/a no pot donar sentit al que està aprenent perquè no partiria de res. No obstant això, s’ha de dir també que els alumnes tenen una quantitat variable d’aquests esquemes, és a dir, no tenen un coneixement global de la realitat sinó un coneixement d’aspectes amb els quals ha pogut entrar en contacte al llarg del seu desenvolupament. Aquests esquemes s’originen quan s’entra en contacte amb la societat, amb l’ambient o amb la família. A més a més, hi ha diversos tipus d’esquemes, entre els quals podem trobar els successos, les normes, els valors, les actituds, les experiències...
Respecte al paper del mestre/a en el procés d’ensenyança expressat en el nostre mapa, en primer lloc, aquest ha de fixar els continguts bàsics sobre el qual se centrarà el procés d’aprenentatge de l’alumne i concretar els objectius
als quals volen arribar a partir d’aquests continguts. A més d’això, també s’ha de conèixer a l’alumne, saber quin ritme d’aprenentatge té, quins coneixements previs té, saber si ho ha après de manera correcta...
En relació a les condicions que requereix aquesta pràctica educativa, podem dir que, en primer lloc, es troba la necessitat d’utilitzar un material significatiu, que sigui coherent, clar i organitzat per facilitar l’aprenentatge a l’alumne i no dificultar aquest procés. En segon lloc, es necessita la disposició de l’alumne, amb un bagatge de coneixements previs i amb una activitat cognitiva complexa, és a dir, seleccionar els esquemes de coneixement, aplicar-los a les situacions, revisar-los i modificar-los, reestructurar-los...
En el mapa conceptual també s’explica que l’aprenentatge significatiu es porta a terme, com he dit abans, a partir de la construcció de significats i els continguts. Aquests continguts fomenten i desenvolupen l’autonomia de l’alumne/a. Això s’aconsegueix mitjançant estratègies d’autoregulació de l’aprenentatge. Aquesta autoregulació afavoreix la implicació dels alumnes en l’activitat educativa i amb ella, el paper clau i important del professor. L’autoregulació és l’assimilació progressiva de l’aprenentatge i aquesta, a part de necessitar un domini de les capacitats cognitives i afectives, precisa també d’un domini d’estratègies socials i comunicació. Podem trobar dins d’aquest mètode uns elements clau, dins dels quals trobem l’autoregulació i la metacognició, que es refereix al coneixement que l’alumne té de l’aprenentatge i al control del procés. En segon lloc trobem també l’autoregulació i la motivació, on els alumnes s’han d’esforçar per arribar als objectius que les activitats proposen amb unes ganes d’aconseguir-los i arribar a bons resultats. Finalment, dins d’aquesta autoregulació trobem el fet de buscar ajuda als mestres. Els professors que valoren que els alumnes els demanin ajuda, afavoreixen que els alumnes trobin efectiu el procés, ja que els ajuden a trobar solucions, a dur a terme estratègies, a fer-se preguntes...
L’última branca del mapa, ens explica els mecanismes que utilitzen els agents pedagògics per afavorir un bon aprenentatge. Aquests mecanismes són, entre d’altres, ajudar a avançar de manera progressiva a l’alumne, però per aconseguir això, l’alumne ha de tenir un paper actiu, i que presenti unes condicions: la motivació i sentit, és a dir, que se senti motivat per abordar nous