Un altre aspecte important en la motivació són les metes. Aquestes són reptes
abordables pels alumnes, els quals es plantegen uns objectius a l’inici d’una tasca que
han d’aconseguir al finalitzar-la. Segons la motivació dels alumnes podran adoptar un
treball extrínsec o intrínsec.
El primer pot donar lloc, segons la seva implicació a un enfocament superficial o
estratègic.
El superficial es caracteritza perquè els processos d’aprenentatge es duen a terme as
través de la memorització rutinària. Això vol dir que hi ha una manca de reflexió
sobre els propòsits i les estratègies d’estudi. Totes les persones que adopten aquest
enfocament és perquè es senten presionades i agobiades per haver de fer un treball. En
conseqüència tenen por al rebuig social i al fracàs. Per tant, les persones que adopten
aquest enfocament adoptaran un aprenentatge mecànic i repetitiu o escassament
significatiu.
Tal i com hem dit anteriorment la motivació extrínseca també compte amb un
enfocament estratègic. La intenció que persegueix és aconseguir el millor resultat
possible. Aquest procés d’aprenentatge es caracteritza per l’assignació de temps i esforç
en funció de la rendibilitat, en la cerca de condicions i materials adequats per a l’estudi,
en centrar una elevada atenció en les exigències i criteris d’avaluació i utilitzar exàmens
previs per preparar avaluacions. Tots els alumnes que adoptin aquest enfocament
experimentaran la sensació agradable i palcentera que acompanyen l’èxit. En algunes
ocasions també aconseguiran premis, recompenses o situacions valorades positivament.
En conseqüència el tipus d’aprenentatge que es realitza és amb un grau variable de
significativitat.
El segon tipus de motivació, la intrínseca, està estretament relacionada amb
l’enfocament profund, ja que té com a objectiu l’aprenentatge, que condueix a
l’estudiant a centrar-se en la tasca i a dirigir la seva atenció a incrementar la seva pròpia
competència. Les característiques de procés d’aprenentatge d’aquest enfocament són
que els alumnes intenten relacionar els coneixements i experiències prèvies, estableixen
relacions amb l’experiència quotidiana, analitzar la lògica interna, els arguments i els
pas de les dades i les conclusions. L’enfocament profund proporciona un increment de
la pròpia competència, una actuació autònoma i sense sentir-se obligat, un plaer i un
increment en el domini o el control se la realització de la tasca. Per tant, el tipus
d’aprenentatges que es deriva d’aquest enfocament és altament significatiu.
