Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


comentari del mapa!, Apuntes de Psicología Educacional

Asignatura: Psicologia de l'educacio i atencio a la diversitat, Profesor: , Carrera: Educació Primària, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 18/04/2008

zetec-1
zetec-1 🇪🇸

3.7

(153)

131 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Un altre aspecte important en la motivació són les metes. Aquestes són reptes
abordables pels alumnes, els quals es plantegen uns objectius a l’inici d’una tasca que
han d’aconseguir al finalitzar-la. Segons la motivació dels alumnes podran adoptar un
treball extrínsec o intrínsec.
El primer pot donar lloc, segons la seva implicació a un enfocament superficial o
estratègic.
El superficial es caracteritza perquè els processos d’aprenentatge es duen a terme as
través de la memorització rutinària. Això vol dir que hi ha una manca de reflexió
sobre els propòsits i les estratègies d’estudi. Totes les persones que adopten aquest
enfocament és perquè es senten presionades i agobiades per haver de fer un treball. En
conseqüència tenen por al rebuig social i al fracàs. Per tant, les persones que adopten
aquest enfocament adoptaran un aprenentatge mecànic i repetitiu o escassament
significatiu.
Tal i com hem dit anteriorment la motivac extrínseca també compte amb un
enfocament estratègic. La intenció que persegueix és aconseguir el millor resultat
possible. Aquest procés d’aprenentatge es caracteritza per l’assignació de temps i esforç
en funció de la rendibilitat, en la cerca de condicions i materials adequats per a l’estudi,
en centrar una elevada atenció en les exigències i criteris d’avaluació i utilitzar exàmens
previs per preparar avaluacions. Tots els alumnes que adoptin aquest enfocament
experimentaran la sensació agradable i palcentera que acompanyen l’èxit. En algunes
ocasions també aconseguiran premis, recompenses o situacions valorades positivament.
En conseqüència el tipus d’aprenentatge que es realitza és amb un grau variable de
significativitat.
El segon tipus de motivació, la intrínseca, està estretament relacionada amb
l’enfocament profund, ja que com a objectiu l’aprenentatge, que condueix a
l’estudiant a centrar-se en la tasca i a dirigir la seva atenció a incrementar la seva pròpia
competència. Les característiques de procés d’aprenentatge d’aquest enfocament són
que els alumnes intenten relacionar els coneixements i experiències prèvies, estableixen
relacions amb l’experiència quotidiana, analitzar la lògica interna, els arguments i els
pas de les dades i les conclusions. L’enfocament profund proporciona un increment de
la pròpia competència, una actuació autònoma i sense sentir-se obligat, un plaer i un
increment en el domini o el control se la realització de la tasca. Per tant, el tipus
d’aprenentatges que es deriva d’aquest enfocament és altament significatiu.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga comentari del mapa! y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

Un altre aspecte important en la motivació són les metes. Aquestes són reptes abordables pels alumnes, els quals es plantegen uns objectius a l’inici d’una tasca que han d’aconseguir al finalitzar-la. Segons la motivació dels alumnes podran adoptar un treball extrínsec o intrínsec.

El primer pot donar lloc, segons la seva implicació a un enfocament superficial o estratègic. El superficial es caracteritza perquè els processos d’aprenentatge es duen a terme as través de la memorització rutinària. Això vol dir que hi ha una manca de reflexió sobre els propòsits i les estratègies d’estudi. Totes les persones que adopten aquest enfocament és perquè es senten presionades i agobiades per haver de fer un treball. En conseqüència tenen por al rebuig social i al fracàs. Per tant, les persones que adopten aquest enfocament adoptaran un aprenentatge mecànic i repetitiu o escassament significatiu. Tal i com hem dit anteriorment la motivació extrínseca també compte amb un enfocament estratègic. La intenció que persegueix és aconseguir el millor resultat possible. Aquest procés d’aprenentatge es caracteritza per l’assignació de temps i esforç en funció de la rendibilitat, en la cerca de condicions i materials adequats per a l’estudi, en centrar una elevada atenció en les exigències i criteris d’avaluació i utilitzar exàmens previs per preparar avaluacions. Tots els alumnes que adoptin aquest enfocament experimentaran la sensació agradable i palcentera que acompanyen l’èxit. En algunes ocasions també aconseguiran premis, recompenses o situacions valorades positivament. En conseqüència el tipus d’aprenentatge que es realitza és amb un grau variable de significativitat.

El segon tipus de motivació, la intrínseca, està estretament relacionada amb l’enfocament profund , ja que té com a objectiu l’aprenentatge, que condueix a l’estudiant a centrar-se en la tasca i a dirigir la seva atenció a incrementar la seva pròpia competència. Les característiques de procés d’aprenentatge d’aquest enfocament són que els alumnes intenten relacionar els coneixements i experiències prèvies, estableixen relacions amb l’experiència quotidiana, analitzar la lògica interna, els arguments i els pas de les dades i les conclusions. L’enfocament profund proporciona un increment de la pròpia competència, una actuació autònoma i sense sentir-se obligat, un plaer i un increment en el domini o el control se la realització de la tasca. Per tant, el tipus d ’aprenentatges que es deriva d’aquest enfocament és altament significatiu.

Per finalitzar aquest punt cal dir que tant l’enfocament superficial, estratègic i profund tenen tres trets en comú : la consistència, la variabilitat i la complexitat. La consistència és la transacció que determina l'actuació en altres tasques i contexts similars i condueix als estudiants a orientar-se cap a un enfocament o uns altres. La variabilitat fa referència a que els estudiants no utilitzen sempre un mateix enfocament en totes les matèries ni en tots els temes ni tasques. L’enfocament de l’alumne varia segons la seva concepció de l’estudi per cada tasca tema i assignatura. El darrer terme, la complexitat, és quan un enfocament necessita ser reinterpretat de forma més àmplia i profunda, dins de cada context d’aprenentatge.

A partir d’aquest tres enfocaments se’n deriven uns factors relacionals que tenen tres eixos claus (igual que els eixos del triangle interactiu vist en blocs anteriors): L’activitat mental constructiva de l’alumne, l’activitat educativa del professor i el contingut.

Pel que fa als factors de l’activitat mental constructiva dels alumnes es relaciona amb els enfocaments d’aprenentatge, cal dir que aquests tenen una concepció de l’aprenentatge que poden anar des dels més simples (memoritzar, saber o no saber) que són les més pròximes i superficials o, a l’extrem oposat, les concepcions més complexes (entendre la realitat), que conduiran a interpretar les idees i transformar-les per atorga’ls-hi un significat. Un altre punt sobre l’activitat mental constructiva de l’alumne són els factors cognitius. Gràcies als coneixements previs podem donar significat a allò que aprenem o relacionar-ho amb altres coneixements fixats. Si aquests coneixements previs falten únicament es podran memoritzar alguns continguts de forma aïllada. Per tant, estarem treballant un enfocament superficial. Per construir una base sòlida i promoure un enfocament profund és necessari seleccionar unes estratègies d’aprenentatge que ens permetran prendre decisions sobre què, com i amb quines condicions aprenem. El resultat d’aquest procés serà un aprenentatge significatiu. Pel que fa als factors relacionals i afectius de l’activitat mental de l’alumne caldrà potenciar unes condicions: l’interès i la seva motivació per la tasca i el seu contingut, vinculat a una qüestió de per què fer-ho; el grau de competència que l’alumne sent que posseeix per desenvolupar i dur a terme dita tasca de manera autònoma, és a dir, el seu