Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Mateematicas Algebra, Ejercicios de Matemática Financiera

Ejercicios de Aljebra para practicar

Tipo: Ejercicios

2018/2019

Subido el 25/01/2019

onseaway
onseaway 🇪🇸

3 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Formulari de Matem`atiques: models matricials
J. Ripoll, Universitat de Girona, Facultat de Ciencies.
1. El rang d’una matriu, rang(A), ´es el m`axim umero de files (o columnes) linealment independents.
2. Determinant i inversa 2 ×2: a c
b d 1
=1
det dc
b a ,det = a d b c.
3. Determinant i inversa 3 ×3:
a1a2a3
b1b2b3
c1c2c3
1
=1
det
A1A2A3
B1B2B3
C1C2C3
T
,
adjunts:A1=
b2b3
c2c3
,A2=
b1b3
c1c3
,A3=
b1b2
c1c2
,. . . . det = (a1b2c3+b1c2a3+c1a2b3)
(a3b2c1+b3c2a1+c3a2b1).
4. El determinant d’una matriu triangular (L, U oD) ´es el producte dels elements de la diagonal principal.
5. La inversa d’una matriu triangular (L, U oD= (di)) tamb´e ´es triangular (L1, U 1oD1= (1/di)).
6. Vector amb origen Pi extrem Q:
P Q =QP.
7. `
Area determinada per dos vectors al pla: |det(~u,~v)|. Triangle: (1/2) paral·lelogram.
Exemple: l’`area del triangle de v`ertexs P= (4,2), Q= (8,4) i R= (3,8) ´es |det(
P Q,
P R)|/2 = 39.
8. Volum determinat per tres vectors a l’espai: |det(~u, ~v , ~w)|. Tetraedre: (1/6) paral·lelep´ıpede.
Exemple: el tetraedre de v`ertexs P= (1,0,3), Q= (1,2,1), R= (8,1,4) i S= (3,8,1) e un
volum de |det(
P Q,
P R,
P S)|/6 = 8.
9. Propietats: det(A·B) = det(A)·det(B), det(A·B1) = det(A)
det(B),det(c A) = cn·det(A),det(A) = det(AT).
10. umero de solucions d’un sistema lineal: o no e soluci´o, o e soluci´o ´unica, o e infinites solucions.
11. Sistemes lineals quadrats: si det 6= 0, soluci´o ´unica; si det = 0, infinites solucions o no t´e soluci´o.
12. Sistemes lineals quadrats homogenis: si det 6= 0, soluci´o ´unica ~x =~
0; si det = 0, infinites solucions.
13. La tra¸ca d’una matriu, tr(A), ´es la suma dels elements de la diagonal principal.
14. Definici´o de vector propi ~v i valor propi λd’una matriu A:A~v λ~v =~
0, ´es a dir, un vector no-nul
que al multiplicar per la matriu ona un ultiple del vector A ~v =λ~v.
15. C`alcul dels vaps λk: resoldre l’equaci´o caracter´ıstica det(AλI d) = 0. 2×2: equaci´o de segon grau
λ2tr(A)λ+ det(A) = 0. 3 ×3: equaci´o ubica (un factor com´u i una equaci´o de 2n grau).
Exemple: la matriu 11
2 4 e tr(A) = 5 i det(A) = 6, llavors λ25λ+6 = 0 i vaps λ1= 22= 3.
16. C`alcul dels veps ~vk: per cada vap λkresoldre el sistema lineal homogeni (AλkId)~x =~
0 i triar
una de les infinites solucions no-nul·les ~vk=~x. En dimensi´o 2 i 3:
aλkc
b d λk x
y=0
0.
a1λka2a3
b1b2λkb3
c1c2c3λk
x
y
z
=
0
0
0
17. Suma dels vaps: λ1+. . . +λn= tr(A) i producte dels vaps: λ1·. . . ·λn= det(A).
18. Els vaps d’una matriu triangular (L, U oD) son els elements de la diagonal principal.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mateematicas Algebra y más Ejercicios en PDF de Matemática Financiera solo en Docsity!

Formulari de Matem`atiques: models matricials

J. Ripoll, Universitat de Girona, Facultat de Ciencies.

  1. El rang d’una matriu, rang(A), ´es el m`axim n´umero de files (o columnes) linealment independents.
  2. Determinant i inversa 2 × 2:

a c b d

= (^) det^1

d −c −b a

, det = a d − b c.

  1. Determinant i inversa 3 × 3:

a 1 a 2 a 3 b 1 b 2 b 3 c 1 c 2 c 3

− 1 = (^) det^1

A 1 −A 2 A 3

−B 1 B 2 −B 3

C 1 −C 2 C 3

T ,

adjunts: A 1 =

b 2 b 3 c 2 c 3

∣,^ A^2 =

b 1 b 3 c 1 c 3

∣,^ A^3 =

b 1 b 2 c 1 c 2

∣,^...^.^ det =^

(a 1 b 2 c 3 + b 1 c 2 a 3 + c 1 a 2 b 3 ) −(a 3 b 2 c 1 + b 3 c 2 a 1 + c 3 a 2 b 1 )

  1. El determinant d’una matriu triangular (L, U o D) ´es el producte dels elements de la diagonal principal.
  2. La inversa d’una matriu triangular (L, U o D = (di)) tamb´e ´es triangular (L−^1 , U −^1 o D−^1 = (1/di)).
  3. Vector amb origen P i extrem Q:

P Q = Q − P.

  1. Area determinada per dos vectors al pla:| det(~u, ~v)|. Triangle: (1/2) paral·lelogram. Exemple: l’area del triangle de v`ertexs P = (− 4 , −2), Q = (8, 4) i R = (3, 8) ´es | det(

P Q,

P R)|/2 = 39.

  1. Volum determinat per tres vectors a l’espai: | det(~u, ~v, ~w)|. Tetraedre: (1/6) paral·lelep´ıpede. Exemple: el tetraedre de v`ertexs P = (− 1 , 0 , −3), Q = (1, − 2 , −1), R = (8, 1 , 4) i S = (3, 8 , 1) t´e un volum de | det(

P Q,

P R,

P S)|/6 = 8.

  1. Propietats: det(A·B) = det(A)·det(B), det(A·B−^1 ) = (^) det(det(BA)) , det(c A) = cn·det(A), det(A) = det(AT).
  2. N´umero de solucions d’un sistema lineal: o no t´e soluci´o, o t´e soluci´o ´unica, o t´e infinites solucions.
  3. Sistemes lineals quadrats: si det 6 = 0, soluci´o ´unica; si det = 0, infinites solucions o no t´e soluci´o.
  4. Sistemes lineals quadrats homogenis: si det 6 = 0, soluci´o ´unica ~x = ~0; si det = 0, infinites solucions.
  5. La tra¸ca d’una matriu, tr(A), ´es la suma dels elements de la diagonal principal.
  6. Definici´o de vector propi ~v i valor propi λ d’una matriu A: A ~v − λ~v = ~0, ´es a dir, un vector no-nul que al multiplicar per la matriu d´ona un m´ultiple del vector A ~v = λ~v.
  7. C`alcul dels vaps λk: resoldre l’equaci´o caracter´ıstica det(A − λId) = 0. 2 × 2: equaci´o de segon grau λ^2 − tr(A)λ + det(A) = 0. 3 × 3: equaci´o c´ubica (un factor com´u i una equaci´o de 2n grau). Exemple: la matriu

t´e tr(A) = 5 i det(A) = 6, llavors λ^2 − 5 λ+6 = 0 i vaps λ 1 = 2, λ 2 = 3.

  1. C`alcul dels veps ~vk: per cada vap λk resoldre el sistema lineal homogeni (A − λkId) ~x = ~0 i triar una de les infinites solucions no-nul·les ~vk = ~x. En dimensi´o 2 i 3:

( a − λk c b d − λk

x y

a 1 − λk a 2 a 3 b 1 b 2 − λk b 3 c 1 c 2 c 3 − λk

x y z

  1. Suma dels vaps: λ 1 +... + λn = tr(A) i producte dels vaps: λ 1 ·... · λn = det(A).
  2. Els vaps d’una matriu triangular (L, U o D) son els elements de la diagonal principal.
  1. Els veps de vaps diferents s´on sempre linealment independents.
  2. F´ormula per les pot`encies d’una matriu A: At^ = V · Dt^ · V −^1 , t ≥ 0, on V ´es la matriu dels veps per columnes (amb det(V ) 6 = 0) i D ´es la matriu diagonal dels vaps. Dt^ = (λtk). En dimensi´o 2: ( a c b d

)t

u 1 v 1 u 2 v 2

λt 1 0 0 λt 2

u 1 v 1 u 2 v 2

Exemple: (^) ( 1 − 1 2 4

  1. Matrius i vectors no negatius: A ≥ 0, ~xt ≥ 0, que vol dir que totes les components s´on positives o zero. El vap dominant d’una matriu A ≥ 0 ´es el valor propi positiu m´es gran.
  2. El model matricial de poblacions ~xt+1 = A ~xt, t´e soluci´o ~xt = At~x 0 , t ≥ 0, ´es a dir, la matriu de projecci´o elevada al n´umero de generacions t pel vector de la poblaci´o inicial ~x 0. La poblaci´o total Nt ´es la suma de les components del vector ~xt.
  3. Cadenes de Markov. Les columnes de la matriu de projecci´o sumen 1 i el vap dominant ´es λ 1 = 1. La poblaci´o total sempre es mant´e constant Nt+1 = Nt, t ≥ 0. Matrius de Markov en 2d i 3d: ( p 1 − q 1 − p q

p 1 q 1 r 1 p 1 q 2 r 2 p 3 q 3 r 3

on les probabilitats de transici´o sumen 1: p 1 + p 2 + p 3 = 1, q 1 + q 2 + q 3 = 1 i r 1 + r 2 + r 3 = 1.

  1. Matrius de Leslie: la primera fila s´on les fertilitats (f 1 , f 2 ,... ), la subdiagonal s´on les supervivencies (s 1 , s 2 ,... ), i excepcionalment, l’´ultim element de la matriu ´es la supervivencia de l’´ultima classe p. Nombre reproductiu basic: (fertilitat × supervivencia) R 0 = f 1 + f 2 s 1 /(1 − p) en 2d, R 0 = f 1 + f 2 s 1 + f 3 s 1 s 2 /(1 − p) en 3d. Matrius de Leslie en 2d i 3d: ( f 1 f 2 s 1 p

f 1 f 2 f 3 s 1 0 0 0 s 2 p

  1. El comportament asimptotic de la poblaci´o, i.e. quan el temps tendeix a infinit, depen del vap dominant λ 1 > 0 i del seu vep ~v > 0.
    • Creixement (o decreixement) de la poblaci´o: N Nt+1t −→ λ 1 que ´es la taxa de creixement asimpt`otic. Si λ 1 > 1 la poblaci´o creix indefinidament. Si λ 1 = 1 la poblaci´o es mant´e constant. Si λ 1 < 1 la poblaci´o s’extingeix.
    • Augment net (o disminuci´o) de la poblaci´o: Nt+1 N−t Nt −→ (λ 1 − 1) · 100% que ´es el percentatge d’augment asimpt`otic.
    • Per temps grans, la poblaci´o compleix ~xt ∼ c 1 · λt 1 ~v, c 1 > 0. Equivalentment, la distribuci´o de poblaci´o normalitzada tendeix al vep normalitzat de vap dominant: (^) N^1 t ~xt −→ (^) v 1 +···^1 +vn ~v que ´es la distribuci´o estable de poblaci´o, independentment del valor de λ 1 i de la condici´o inicial ~x 0 6 = ~0.

Exemple: Markov ( xt+ yt+

xt yt

, t ≥ 0 , λ 1 = 1 ,

Nt

xt yt