Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Matemáticas 06 2015, Exámenes de Matemáticas

Matematicas I extraordinaria Junio

Tipo: Exámenes

2014/2015

Subido el 31/05/2015

adriangg-1
adriangg-1 🇪🇸

4

(1)

5 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Matemàtiques I ETSAB - UPC Convocatòria Extraordinària 14-6-2015
1.
a) Per dissenyar una rosassa com la de la figura, donada una
circumferència
C
, dibuixeu amb regle i compàs quatre circumferències
'C
de radis iguals, tangent cada una amb dues d’elles i tangents a
C
,
tal com s’indica a la figura adjunta.
Pel centre
O
de la circumferència
C
tracem un diàmetre
d
, la seva
perpendicular per
O
i una bisectriu
b
de l’angle que formen aquestes
rectes.
Anomenem
A
a un dels punts d’intersecció de
b
amb
C
.
Tracem la perpendicular
p
a
b
per
A
i la bisectriu de l’angle agut que formen
p
i
d
. Aquesta bisectriu
talla a
b
en un punt
'
O
que és el centre duna de les circumferències
Finalment tracem la
circumferència de centre
'
O
i radi
'.OA
(Justificació de la construcció:
'C
és la circumferència inscrita al triangle determinat per
,p
d
i la seva
perpendicular per tant el seu centre
'
O
és l’incentre d’aquest triangle).
b) Calculeu la proporció entre el radi de
C
i el radi de
'C
.
Anomenem
R
al radi de
C
i
r
al radi de
'C
. Aleshores
' ' '.R OA OO O A OO r==+=+
Però si
B
és el punt intersecció de la perpendicular a
d
per
'
O
amb
d
, aplicant el teorema de Pitàgores al
triangle
'OO B
tenim que
22
'2
OO r r r
= +=
i
2Rr r= +
d’on
1 2.
R
r= +
2. Considereu l’aplicació lineal
33
:f
definida per
( ) ( )
,, ,2,73f x y z x ay z y z ax y z
=++ +
on
.aR
a) Doneu la matriu de
f
en base canònica
( ) ( )
( ) ( )
( ) ( )
1,0,0 1,0, 1 1
0,1,0 ,2, 7 0 2 1
0, 0 ,1 1,1, 3 7 3
fa a
faM
fa
=

= →=


= −−

b) Doneu bases i dimensions dels subespais
ker f
i
Im f
segons els valors de
.a
( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( )
Im 1,0, 0 , 0,1,0 , 0, 0,1 1,0, , ,2, 7 , 1,1, 3ffff aa= = −−
Com
22
11
0 2 1 2 1 ( 1)
73
a
aa a
a
= +=
−−
, tenim dos casos.
Cas 1:
1a
dim Im 3f=
i
( ) ( ) ( )
{ }
1, 0, , ,2, 7 , 1,1, 3aa−−
és una base de
Im .f
O
B
'O
A
b
d
p
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Matemáticas 06 2015 y más Exámenes en PDF de Matemáticas solo en Docsity!

Matemàtiques I ETSAB - UPC Convocatòria Extraordinària 14-6-

1.

a) Per dissenyar una rosassa com la de la figura, donada una circumferència C , dibuixeu amb regle i compàs quatre circumferències C 'de radis iguals, tangent cada una amb dues d’elles i tangents a C , tal com s’indica a la figura adjunta.

Pel centre O de la circumferència C tracem un diàmetre d , la seva perpendicular per O i una bisectriu b de l’angle que formen aquestes rectes.

Anomenem A a un dels punts d’intersecció de b amb C.

Tracem la perpendicular p a b per A i la bisectriu de l’angle agut que formen p i d. Aquesta bisectriu tallarà a b en un punt O 'que és el centre d’una de les circumferències C '.Finalment tracem la circumferència de centre O 'i radi O A '.

(Justificació de la construcció: C 'és la circumferència inscrita al triangle determinat per p , d i la seva perpendicular per tant el seu centre O 'és l’incentre d’aquest triangle).

b) Calculeu la proporció entre el radi de C i el radi de C '.

Anomenem R al radi de C i r al radi de C '. Aleshores R = OA = OO ' + O A ' = OO ' + r.

Però si B és el punt intersecció de la perpendicular a d per O 'amb d , aplicant el teorema de Pitàgores al

triangle OO B ' tenim que OO ' = r^2 + r^2 = r 2 i R = r 2 + r d’on^ R 1 2.

r

2. Considereu l’aplicació lineal f : ^3^ → ^3 definida per

f (^) ( x y z , , (^) ) = (^) ( x + ay + z , 2 y + z ax , − 7 y − 3 z )on aR.

a) Doneu la matriu de f en base canònica ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( )

f a a f a M f a

= − ^ → =^ 

= − ^ ^ − − 

b) Doneu bases i dimensions dels subespais ker f i Im f segons els valors de a.

Im f = f (^) (1, 0, 0 , ) f (^) ( 0,1, 0 ,) f (^) ( 0, 0,1) = (^) (1, 0, a (^) ) (, a , 2, −7 , 1,1, (^) ) ( − (^3) )

Com 2 2

a a a a a

, tenim dos casos.

Cas 1: a ≠ 1

dim Im f = 3 i^ {( 1, 0,^ a^ ) (,^ a , 2,^^ −7 , 1,1,^ ) ( −^3 )}és una base de^ Im f.

O

B

O '

A b

d p

dim ker f = 3 − dim Im f = 0 i^ ker f = { (0, 0, 0)}.

Cas 2: (^) a = 1

Com que (^) (1, 0,1 , 1, 2, ) ( − (^7) ) són linealment independents, dim Im f = 2 i (^) {( 1, 0,1 , 1, 2, ) ( − (^7) )}és una base de Im f .Així doncs, dim ker f = 3 − dim Im f = 1. Ara calculem el nucli:

{ ( ) ( ) ( )}

2

ker , , , , 0, 0, 0 1 1 1 0 0 0 2 1 0 2 0 2 1 7 3 0 rang

f x y z f x y z x x y z x y y y z z y z =

   =  → ^ → 

     + = ^ = − 

 − −     ^ 

Per tant (^) {( 1,1, − 2 )}és una base de (^) ker f.

c) Per a = 0 , podem assegurar que l’antiimatge per f de qualsevol vector sempre serà un únic vector? I per a = 1?

Per a = 0 sí, en aquest cas per l’apartat anterior dim ker f = 0 i dim Im f = 3 per tant l’aplicació lineal és bijectiva. Així, l’antiimatge de qualsevol vector sempre serà un únic vector.

Per a = 1 no, en aquest cas l’aplicació lineal no és bijectiva.

d) Per a = 1 calculeu f −^1 ( 1, 0,1). Hem de calcular: (^1) (1, 0,1 ) (^) {( , , (^) ) ( , , (^) ) (1, 0,1 )} 1 1 1 1 1 0 2 1 0 2 0 1 7 3 1 7 3 1

f x y z f x y z x x y z y y z z x y z

     +^ +^ = 

De les dues primeres equacions tenim 1 2

x y z y

I, substituint a la tercera 1 + y − 7 y + 6 y = 1 → 1 = 1.

Per tant ( ) {( ) } {( ) } {( ) ( ) }

f x y z x y z y y y y y y y

3. Estudieu la diagonalització de l’endomorfisme de ^3

f (^) ( x y z , , (^) ) = (^) ( 2 x + 2 , z x + y + 2 , zxz ). En cas que sigui diagonalitzable calculeu els valors i vectors propis i la relació entre la matriu de f en la base canònica i en la base dels vectors propis trobats.

Si v^ ^ =( 1,1) és un vector propi de valor propi − 1 , la seva imatge ha de ser − v ^ = (^) ( −1, − (^1) ), gràficament es

veu que només es pot fer amb un gri de 180º o una simetria respecte de la recta y = − x.

Una segona manera de resoldre aquest exercici és amb matrius. Si la transformació és un gir, la seva matriu serà del tipus: cos sin sin cos

i ha de satisfer que : cos sin 1 1 cos sin 1 cos 1 180º sin cos 1 1 sin cos 1 sin 0

 −^     −^ = −^  = −

   = −^   →^ ^ →^ →^ =

     +^ = −^  = 

Per tant, només pot ser un gir de 180º.

En cas que sigui una simetria, la matriu serà: cos sin sin cos

ha de satisfer que : cos sin 1 1 cos sin 1 cos 0 270º sin cos 1 1 sin cos 1 sin 1

α α α α α α α α α α α

     +^ = −^  = 

   = −^  →^ ^ →^ →^ =

 −^     −^ = −^  = −

Així, només pot ser una simetria respecte de la recta tan 270º. 2

y = xy = − x

b) Comproveu que la matriu

M

 −^ − 

= ^ − − 

 −^ − 

és ortogonal. Classifiqueu-la i trobeu-ne els

elements característics.

És ortogonal ja que:

3 6 2 3 6 2 49 0 0 1 0 0 (^1 6 2 3 1 6 2 3 10 49 0 0 1 ) (^7 2 3 6 7 2 3 6 490 0 49 0 0 )

M M t Id

 −^ −^   −^ −     

⋅ = ^ − − ^ ^ − − ^ = ^ ^ = ^ =

 −^ −^   −^ −     

Per classificar-la, calculem el seu determinant: (^) det M = + 1 → M és la matriu d’un gir axial. L’eix de gir

queda determinat pels vectors propis de valor propi 1:

x x y z (^) x y z y x y z z

 −^ −    

      +^ −^ =

 −^ −^ −^   =^   →^  →^ =^ =

      +^ +^ =^ −

 −^ −    

és la matriu d’un gir respecte l’eix 2 3 1

x (^) = y (^) = z

L’angle de gir, α ,queda determinat per la traça de la matriu:

( ) traça 1 3 2 6 1 1 2 cos cos 1 180º. 7

M = − + − = − = + α → α= − → α=

a) Feu un llistat de totes les còniques (també les degenerades) que es poden obtenir tallant un cilindre el·líptic amb un pla. En cada cas feu-ne un dibuix aproximat.

Es poden obtenir tres tipus de còniques: el·lipse (quan es talla el cilindre per un pla horitzontal o inclinat), rectes paral·leles (quan es talla per un pla vertical i que no és tangent al cilindre) i recta doble (quan es talla per un pla vertical i tangent al cilindre).

b) Doneu l’equació, tots els elements característics i feu un dibuix de l’el·lipse centrada en el punt ( 1,^ −2 ,^ ) semieix major paral·lel a l’eix d’abscisses (OX), amb un vèrtex en el punt^ ( 1,1)^ i excentricitat 1. 2

e =

Com que és una el·lipse centrada en el punt (^) ( 1, − (^2) ) i els seus eixos de simetria són paral·lels als eixos de coordenades, la seva equació serà de la

forma (^ )^ (^ )

2 2 2 2

x 1 y (^2 ) a b

, on b és el semieix menor que va del centre

( 1,^ −^2 )al vèrtex^ ( 1,1)^ :^ b^ =^ d ( (1, −2 , 1,1^ ) ( )^ )=^3. Així doncs: