



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Matematicas I extraordinaria Junio
Tipo: Exámenes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Matemàtiques I ETSAB - UPC Convocatòria Extraordinària 14-6-
1.
a) Per dissenyar una rosassa com la de la figura, donada una circumferència C , dibuixeu amb regle i compàs quatre circumferències C 'de radis iguals, tangent cada una amb dues d’elles i tangents a C , tal com s’indica a la figura adjunta.
Pel centre O de la circumferència C tracem un diàmetre d , la seva perpendicular per O i una bisectriu b de l’angle que formen aquestes rectes.
Anomenem A a un dels punts d’intersecció de b amb C.
Tracem la perpendicular p a b per A i la bisectriu de l’angle agut que formen p i d. Aquesta bisectriu tallarà a b en un punt O 'que és el centre d’una de les circumferències C '.Finalment tracem la circumferència de centre O 'i radi O A '.
(Justificació de la construcció: C 'és la circumferència inscrita al triangle determinat per p , d i la seva perpendicular per tant el seu centre O 'és l’incentre d’aquest triangle).
b) Calculeu la proporció entre el radi de C i el radi de C '.
Anomenem R al radi de C i r al radi de C '. Aleshores R = OA = OO ' + O A ' = OO ' + r.
Però si B és el punt intersecció de la perpendicular a d per O 'amb d , aplicant el teorema de Pitàgores al
r
2. Considereu l’aplicació lineal f : ^3^ → ^3 definida per
f (^) ( x y z , , (^) ) = (^) ( x + ay + z , 2 y + z ax , − 7 y − 3 z )on a ∈ R.
a) Doneu la matriu de f en base canònica ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( )
f a a f a M f a
Im f = f (^) (1, 0, 0 , ) f (^) ( 0,1, 0 ,) f (^) ( 0, 0,1) = (^) (1, 0, a (^) ) (, a , 2, −7 , 1,1, (^) ) ( − (^3) )
Com 2 2
a a a a a
, tenim dos casos.
Cas 1: a ≠ 1
dim Im f = 3 i^ {( 1, 0,^ a^ ) (,^ a , 2,^^ −7 , 1,1,^ ) ( −^3 )}és una base de^ Im f.
A b
d p
dim ker f = 3 − dim Im f = 0 i^ ker f = { (0, 0, 0)}.
Cas 2: (^) a = 1
Com que (^) (1, 0,1 , 1, 2, ) ( − (^7) ) són linealment independents, dim Im f = 2 i (^) {( 1, 0,1 , 1, 2, ) ( − (^7) )}és una base de Im f .Així doncs, dim ker f = 3 − dim Im f = 1. Ara calculem el nucli:
{ ( ) ( ) ( )}
2
ker , , , , 0, 0, 0 1 1 1 0 0 0 2 1 0 2 0 2 1 7 3 0 rang
f x y z f x y z x x y z x y y y z z y z =
Per tant (^) {( 1,1, − 2 )}és una base de (^) ker f.
c) Per a = 0 , podem assegurar que l’antiimatge per f de qualsevol vector sempre serà un únic vector? I per a = 1?
Per a = 0 sí, en aquest cas per l’apartat anterior dim ker f = 0 i dim Im f = 3 per tant l’aplicació lineal és bijectiva. Així, l’antiimatge de qualsevol vector sempre serà un únic vector.
Per a = 1 no, en aquest cas l’aplicació lineal no és bijectiva.
d) Per a = 1 calculeu f −^1 ( 1, 0,1). Hem de calcular: (^1) (1, 0,1 ) (^) {( , , (^) ) ( , , (^) ) (1, 0,1 )} 1 1 1 1 1 0 2 1 0 2 0 1 7 3 1 7 3 1
f x y z f x y z x x y z y y z z x y z
De les dues primeres equacions tenim 1 2
x y z y
I, substituint a la tercera 1 + y − 7 y + 6 y = 1 → 1 = 1.
Per tant ( ) {( ) } {( ) } {( ) ( ) }
f x y z x y z y y y y y y y
3. Estudieu la diagonalització de l’endomorfisme de ^3
f (^) ( x y z , , (^) ) = (^) ( 2 x + 2 , z x + y + 2 , z − x − z ). En cas que sigui diagonalitzable calculeu els valors i vectors propis i la relació entre la matriu de f en la base canònica i en la base dels vectors propis trobats.
Si v^ ^ =( 1,1) és un vector propi de valor propi − 1 , la seva imatge ha de ser − v ^ = (^) ( −1, − (^1) ), gràficament es
veu que només es pot fer amb un gri de 180º o una simetria respecte de la recta y = − x.
Una segona manera de resoldre aquest exercici és amb matrius. Si la transformació és un gir, la seva matriu serà del tipus: cos sin sin cos
i ha de satisfer que : cos sin 1 1 cos sin 1 cos 1 180º sin cos 1 1 sin cos 1 sin 0
En cas que sigui una simetria, la matriu serà: cos sin sin cos
ha de satisfer que : cos sin 1 1 cos sin 1 cos 0 270º sin cos 1 1 sin cos 1 sin 1
α α α α α α α α α α α
Així, només pot ser una simetria respecte de la recta tan 270º. 2
y = x → y = − x
b) Comproveu que la matriu
és ortogonal. Classifiqueu-la i trobeu-ne els
elements característics.
És ortogonal ja que:
3 6 2 3 6 2 49 0 0 1 0 0 (^1 6 2 3 1 6 2 3 10 49 0 0 1 ) (^7 2 3 6 7 2 3 6 490 0 49 0 0 )
M M t Id
Per classificar-la, calculem el seu determinant: (^) det M = + 1 → M és la matriu d’un gir axial. L’eix de gir
x x y z (^) x y z y x y z z
és la matriu d’un gir respecte l’eix 2 3 1
x (^) = y (^) = z −
L’angle de gir, α ,queda determinat per la traça de la matriu:
( ) traça 1 3 2 6 1 1 2 cos cos 1 180º. 7
a) Feu un llistat de totes les còniques (també les degenerades) que es poden obtenir tallant un cilindre el·líptic amb un pla. En cada cas feu-ne un dibuix aproximat.
Es poden obtenir tres tipus de còniques: el·lipse (quan es talla el cilindre per un pla horitzontal o inclinat), rectes paral·leles (quan es talla per un pla vertical i que no és tangent al cilindre) i recta doble (quan es talla per un pla vertical i tangent al cilindre).
b) Doneu l’equació, tots els elements característics i feu un dibuix de l’el·lipse centrada en el punt ( 1,^ −2 ,^ ) semieix major paral·lel a l’eix d’abscisses (OX), amb un vèrtex en el punt^ ( 1,1)^ i excentricitat 1. 2
e =
Com que és una el·lipse centrada en el punt (^) ( 1, − (^2) ) i els seus eixos de simetria són paral·lels als eixos de coordenades, la seva equació serà de la
forma (^ )^ (^ )
2 2 2 2
x 1 y (^2 ) a b
, on b és el semieix menor que va del centre
( 1,^ −^2 )al vèrtex^ ( 1,1)^ :^ b^ =^ d ( (1, −2 , 1,1^ ) ( )^ )=^3. Així doncs: