Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


mates 1 academia, Apuntes de Administración de Empresas

Asignatura: Mates 1, Profesor: , Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017
En oferta
30 Puntos
Discount

Oferta a tiempo limitado


Subido el 23/11/2017

mikio-9
mikio-9 🇪🇸

3.1

(9)

19 documentos

1 / 22

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
VEN A INFORMARTE Y
TE ENTREGAREMOS
RESPUESTAS
DE LOS TEST!!
---------------------------------------------
. APUNTES TEORÍA TEMA 1
. PREGUNTAS TEST DE EXAMEN TEMA 1 Y 2
. TABLA DERIVADAS
. CURSO INTRODUCTORIO GRATUITO
MATERIAL MATEMÁTICAS I:
.
GRADO A.D.E. y
GRADO ECONOMÍA
Desde 1975 la Academia
de ADE y ECONOMÍA
MATEMÁTICAS I
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
Discount

En oferta

Vista previa parcial del texto

¡Descarga mates 1 academia y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

VEN A INFORMARTE Y

TE ENTREGAREMOSRESPUESTAS

DE LOS TEST!!

. APUNTES TEORÍA TEMA 1

. PREGUNTAS TEST DE EXAMEN TEMA 1 Y 2

. TABLA DERIVADAS

. CURSO INTRODUCTORIO GRATUITO

MATERIAL MATEMÁTICAS I:

GRADO A.D.E. y

GRADO ECONOMÍA

Desde 1975 la Academia

de ADE y ECONOMÍA

MATEMÁTICAS I

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

TEMARIO MATEMÁTICAS I

1. ÀLGEBRA

1.1. Espai vectorial Rn

1.1.1. Concepte

1.1.2. Combinació lineal de vectors

1.1.3. Dependència i independència lineal de vectors

1.1.4. Sistema de generadors

1.1.5. Base de l’espai vectorial. Components d’un vector en una base

1.1.6. Subespai vectorial. Subespai vectorial engendrat

1.2. Espai euclidià

2.1.1. Producte escalar: definició i propietats

2.1.2. Norma d’un vector: definició i propietats

2.1.3. Distància: definició i propietats

2. CÀLCUL

2.1. Funcions reals den variables

2.1.1. Concepte, domini i corbes de nivell

2.1.2. Derivades parcials i direccionals. Marginalitat

2.1.3. Vector gradient. Hiperplà tangent i funció diferenciable

2.1.4. Derivació de funcions compostes

2.1.5. Derivació de funcions implícites

2.1.6. Funcions homogènies. Teorema d’Euler

2.1.7. Derivació successiva. Matriu hessiana

2.2. Optimització sense restriccions

2.2.1. Concepte d’òptim local i global. Teorema de Weierstrass

2.2.2. Condició necessària d’optimitat local

2.2.3. Condició suficient d’optimitat local

2.2.4. Optimització convexa. Teorema local-global

2.2.5. Aplicacions econòmiques: problemes d’optimització

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

1.1.2. Combinación lineal de

vectores

Un conjunto (^) S   a , a , 1 2 , an

 de vectores de^ Rn^ se dice que es combinación

lineal o hay combinación lineal (CL) si, y sólo si, existen , no

todos nulos , tales que   1 a 1    2 a 2 ^   n a^ n^0

Ejemplos:

 Veamos si el vector es combinación lineal de los vectores

a 1  (^)  0, 3, 2

y (^) a 2  (^)  1, 4,1

. Para que así sea deben existir , de forma que a    a 1   a 2

, es decir:

 2, 17, 4      0, 3, 2      1, 4,1 ,^ operando^ llegamos^ al^ sistema 2 3 4 17 2 4

^  
   ^   

que una vez resuelto nos da   3 y    2 , no nulos, por tanto a  3 a 1  2 a 2

y a

es combinación lineal de los vectores (^) a 1   0, 3, 2

y (^) a 2   1, 4,1

1.1.3. Dependencia e independencia lineal de vectores

Un conjunto S  (^)  a , a , 1 2 , an

 de vectores de Rn^ es linealmente dependiente si,

y sólo si, existen , no todos nulos , tales que

  1 a 1    2 a 2    n a (^) n 0

Un conjunto de vectores son linealmente dependientes (LD) sí y solo sí alguno de

ellos se puede expresar como combinación lineal (CL) de los otros, en caso

contrario son linealmente independientes (LI).

Consecuencias de la definición de linealmente independiente:

  • Todo vector no nulo de Rn^ forma por sí mismo un conjunto LI

u  0  0

con u  0

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

  • Si un conjunto de vectores contiene el

vector nulo es un conjunto LD

Podemos escribir una CL de ellos con el coeficiente del vector nulo distinto a

0 cuya suma es el vector nulo

  • Si añadimos un nuevo vector a un conjunto de vectores LD el conjunto es LD

Si existe una CL de los primeros cuya suma es nula al añadir otro vector

podemos mantener estos coeficientes para los vectores y dar el coeficiente 0

al nuevo vector

  • Todo subconjunto de vectores de un conjunto LI es también LI

Si no fuera cierto por la propiedad anterior al añadir los vectores tendríamos

que sería un conjunto LD

  • La condición necesaria y suficiente para que un conjunto de vectores sea LD es

que al menos uno de ellos se pueda escribir como CL de los demás.

1.1.4. Sistema de generadores

Un conjunto S  (^)  a , a , 1 2 , an

 de vectores de un espacio vectorial Rn^ es un sistema

generador de este espacio si cualquier vector de Rn^ se puede expresar como combinación lineal de los vectores de S.

 Ejemplos:

 Para comprobar si a 1  2,1

, a 2  (^)  1,  (^1) 

y a 3 1, 0 

son un sistema generador de R^2 , consideramos (^)  x, y (^)  un vector cualquiera de R 2 y tratamos de averiguar si  x, y^ puede expresarse como combinación lineal de^ a , a 1 2 y a 3

, para ello deben existir tales que:

 x, y^     1  2,1^    2  1,^ ^1 ^    3  1, 0

Después de efectuar las operaciones obtenemos el siguiente sistema de ecuaciones:

1 2 3 1 2 3 1 2 1 2

2 x x, y 2 , y

^ ^   ^  ^ 
  ^ 

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

1.1.6. Subespacio vectorial

Sea Rn^ un espacio vectorial real y Wn un subconjunto de vectores de Rn. Entonces,

W^ n (^) es un subespacio vectorial de Rn^ si, y solo si, se verifica que:

Para cualesquiera u, v  W n^  u  v Wn

Para cualesquiera u  W n^ y      u Wn

Observaciones:

  • La condición necesaria y suficiente para que un subconjunto F de V sea un

subespacio vectorial es que se verifique

 u vWn^ ,  u,vWn  , 

. Esta condición sustituye a las dos

condiciones de la definición y es la que se utiliza normalmente.

  • Todo espacio vectorial V admite dos subespacios que llamaremos triviales o

impropios y son y Rn^. Todos los subespacios no triviales se llaman

subespacios propios.

El estudio de los vectores, sus magnitudes y propiedades son de gran utilidad

como estudios básicos en diversas ciencias que dan paso a estudios más avanzados

y producen bienes al servicio del hombre basados en ciencia y tecnología, como es

el caso, por citar uno, de los móviles, afortunadamente no todos debemos

dedicarnos al estudio avanzado del álgebra lineal para disfrutar de sus beneficios.

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

PREGUNTES TIPIQUES D´EXAMEN PER TEMES

1. PREGUNTES D´EXAMEN TEMA 1 - ÀLGEBRA

1.1. Espai vectorial Rn

1.1.1. Concepte

1.1.2. Combinació lineal de vectors

1.1.3. Dependència i independència lineal de vectors

1.1.4. Sistema de generadors

1.1.5. Base de l’espai vectorial. Components d’un vector en una

base

1.1.6. Subespai vectorial. Subespai vectorial engendrat

1. Sigui B una base de R^3.

(a) B està formada per 3 vectors com a màxim. (b) B està formada per 3 vectors com a mínim. (c) B està formada per 3 vectors exactament. (d) El nombre de vectors d'una base de R^3 no és fixe.

2. Considereu el sistema de vectors format per v1 = (1, 1, 0, 3) , v2 = (2,−1, 3, 1) i v3 = (0, 2,−1, 4). Podem afirmar:

(a) només conté 2 vectors linealment independents, (b) és un sistema de vectors linealment independent, (c) només hi ha un vector linealment independent, (d) amb vectors de 4 components no poden existir 3 vectors linealment independents.

3. El vector v = (−1,−8,−4) es pot expressar com a combinació lineal dels vectors: v1 = (3, 0, 2) , v2 = (1, 2, 3) , v3 = (7, 2, 4) , i llavors podem assegurar:

(a) no és possible, ja que no és un sistema de vectors linealment independents, (b) és un sistema de vectors linealment independent, però no podem expressar- lo, (c) podem escriure v = 5v1 − 2v2 − 2v3, (d) cap dels anteriors.

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

9. El vector (k, −k, 3) és combinació lineal del conjunt de vectors {(3, 2, 0) , (1, 4, 6)}:

(a) només per a k = 1. (b) per a qualsevol valor de k. (c) només per a k = −1. (d) per a k = 1 i per a k = −1.

10. Una base del subespai de R^3 definit per S = {(x, y, z) | x − 2y − z = 0} és:

(a) (1,−2,−1). (b) (2, 1, 0) , (1, 0, 1). (c) (−1,−2,−1). (d) (1, 0, 0) , (0, 1, 0) , (0, 0, 1).

1.2. Espai euclidià

2.1.1. Producte escalar: definició i propietats

2.1.2. Norma d’un vector: definició i propietats

2.1.3. Distància: definició i propietats

11. Normalitzar un vector v és:

(a) Trobar un vector que tingui la mateixa direcció que v però que el seu mòdul sigui 1. (b) Trobar un vector que la seva direcciò sigui 1. (c) Afegir una unitat a v. (d) Trobar un vector que multiplicat escalarment per v doni 1.

12. Determinar quin dels següents valors de c fa que el vector v =(2/3,−1/3, c) sigui unitari.

(a) c = 2/ (b) c = 1/ (c) c = 0 (d) c = 1

13. Calcula l’angle que formen els vectors de R^3 (1, 2,−1) i (3, 1, 5). (a) = 0 (b) =/ (c)  = / (d) = /

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

14. L'angle format pels vectors ~u = (0; 1; 2) i ~v = (2;-2; 1) és igual a:

(a) 0 graus. (b) 45 graus. (c) 90 graus. (d) cap de les anteriors.

2. PREGUNTES TÍPIQUES TEMA 2 - CÀLCUL

2.1. Funcions reals den variables

2.1.1. Concepte, domini i corbes de nivell

1. El domini de la funció f (x, y) =1/(y-x 2 ) és:

(a) afitat (acotado), (b) tancat, (c) obert, (d) cap dels anteriors.

2. Considereu la funció f(x, y) = x2 + (y − 1) 2. Si dibuixem les corbes de nivell, podem dir:

(a) les corbes de nivell de f son rectes paral·leles, (b) les corbes de nivell de f son circumferències, (c) les corbes de nivell de f son paràboles, (d) la corba de nivell k = 0 passa pel punt (1, 2).

3. Donada la funció f(x, y) = x 2 + 2 + y, aleshores les seves corbes de nivell son:

(a) paràboles (b) circumferències, (c) rectes (d) cap de les anteriors

4. Sigui f(x, y) = x + y

(a) Les corbes de nivell de f son paràboles. (b) f només té corbes de nivells positius. (c) La corba de nivell 0 passa pel punt (0, 0) (d) Pel punt (1, 1) NO passa cap corba de nivell.

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

10. Sigui f(x, y) = 2x2 + y3 El vector que indica la direcció en la que la derivada direccional de f en el punt (1, 1) és màxima és:

(a) (1, 0) (b) (1, 1) (c) (4, 3) (d) (2,−1)

2.1.3. Vector gradient. Hiperplà tangent i funció diferenciable

11. El gradient de la funció f(x; y) = ln( x/y ) _es:

(a) (1/x;-1/y) (b) (x;-y) (c) (ln(1/x);-ln(1/y)) (d) (1/y;-x/y 2 )

12. El gradient de la funci´o f(x, y, z) = x^2 cos z + y2z^ + xy^3 en el punt (1,−1, 0) és:

(a) (1, 3, 1) (b) (−1, 0, 3) (c) (1,−1, 2) (d) cap de les anteriors.

13. El gradient de la funció f(x, y, z) = xy · ex^ en el punt (0, 1, 1) és:

(a) 1 (b) (1, 0) (c) (1, 0, 0) (d) cap de les anteriors.

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

2.1.4. Derivació de función

compostes

14. Donada la funció f  x , y   x  y^2 on x  t 1 · t 22 e y   t 1  t 2 ^2. Calculeu

t 1

f

en el punt  t 1 , t 2   2 , 2 :

  a 4   b 8   c  4  d  1 / 8

Dada la función zu^3  v^2 , en la que ue xxy vxy ,

hallar

z x

en el punto  x , y    0, 1.

(a) 0

z x

(b) 26 z x

(c) 7 z x

(d) 22

z x

15. Dada la función zu · v · w , en la que y

x u

 , vexy , wy^2  1 , el valor de dx

dz

para x  0 , y  1 es:

a) 0 b) 4 c) 2 d) Ninguna de las anteriores es cierta

2.1.5. Derivació de funcions implícites

16. L’equació

(^2) ·

e x^ y  3  4· x  2· y  0 , defineix ay com a funció implícita dex en un entorn del

punt (1,0). Aleshores la derivada d’aquesta funció implícitady/dx és igual a:

(a) 4 (b) ¼ (c) -1/ (d) -

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

21. En la funció anterior, la derivada parcial ∂f /∂x és una funció: (a) Homogènia de grau 2. (b) Homogènia de grau 1. (c) Homogènia de grau 0. (d) No homogènia.

22. Esbrineu quina de les següents funcions és homogènia:

23. Suposem que f  x , y  y g  x , y son homogènies de graur is respectivament,

essent r  s. Esbrineu quina de les següents afirmacions és verdadera.

24. Donada la funció:

1 2 1 2 3 3

x x f x x x x

de la funció 3

f x

 podem dir que és: a) Homogènia de grau 1. b) Homogènia de grau 0. c) Homogènia de grau –1. d) Homogènia de grau –2.

     

     

   

     

, , és homogènia de grau /

, , és homogènia de grau

, és homogènia de grau 2

, , no és homogènia

a f x y g x y r s

b f x y g x y r s

c g x y s

d f x y g x y

, ln ln

2 2

4 4

2

d f x y x y

x y x y

x y c f x y

x y

x y b f x y

a f x y x y

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

2.1.7. Derivació successiva.

Matriu hessiana

25. La matriu hessiana de la funció f (x, y) = xy , avaluada en qualsevol

punt (x, y) , amb x > 0, y > 0 :

(a) no és simétrica, (b) té el determinant negatiu, (c) no té inversa, (d) cap de les anteriors respostes és correcta.

26. Calcula la matriu hessiana de f(x, y) = e x ^2 y en el punt (0, 0).

27. Calcula la matriu hessiana de f(x, y, z) = x^2 y + y 2 x − z 2 en el punt (1, 1, 1).

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

32. Sigui f(x, y) = 2xy + x^2 + xy 2 + y^3 :

(a) (−1, 1) compleix la condició necessària d’òptim local. (b) (1, 1) és un mínim local d’f perquè la matriu hessiana d’f en aquest punt és semidefinida positiva. (c) (0, 0) és un punt de sella d’f. (d) (1, −1) és un punt de sella d’f.

-PROBLEMA 1:

Sigui f ( , x y )  x^3^  y^3  3· x^2  3· y^2 una funció definida a R^2

  1. Determineu els seus punts crítics a) L’únic punt crític és (0,0). b) L’únic punt crític és (2,2). c) Només té dos punts crítics (0,2) i (2,0). d) f té més de tres punts crítics.

Determineu la naturalesa dels punts crítics de la pregunta anterior.

a) Tots els punts crítics són punts de sella. b) f té exactament dos punts de sella, un màxim i un mínim. c) f té exactament un punt de sella i dos màxims. d) f té exactament un punt de sella, un màxim i un mínim.

2.2.4. Optimització convexa. Teorema local-global

33. Dada la función f(x,y)= 3x+4y definida en D= { (x,y); 1 x 2, 1 y 2}, entonces:

a) Hay un máximo global y un mínimo local. b) Solo hay un máximo global pero no un mínimo global. c) Sólo hay un mínimo global pero no hay otros óptimos locales. d) Cap de les anteriors.

Desde 1975 Formant Universitaris Trias i Giró, 15-19, Bajos, Bcn. Tel. 932 033 459

34. Considerem la funció f : R^2  R definida per f ( x , y ) ( 3 x  2 )^2 ( y  1 )^2  5 aleshores:

a) Qualsevol punt és un mínim local degut a que la hessiana en qualsevol punt és

 

b) ( 32 , 1 )és un mínim local però no global. c) ( 32 , 1 )és un mínim global. d) Cap de les anteriors.

36. Sigui f(x,y)= (x-2) 2 +y 2 a) Les corbes de nivell de f són paràboles b) f és còncava c) f és estrictament convexa d) Cap de les anteriors

37. Donada la funció f (x, y) = x2 + ky2 + 2xy, indiqueu quins són els valors del paràmetre k fan que la funció sigui convexa:

a) k ≥ 0. b) k ≥ 1. c) La funció és convexa per a qualsevol valor de k. d) No existeix cap valor de k que faci que la funció sigui convexa.

35. Dada la función zx^3^  y^3^  3· x  3· y  4 definida en el dominio x>0 , y> a) Se trata de una función estrictamente cóncava. b) Se trata de una función estrictamente convexa. c) No es una función cóncava ni convexa. d) No hay información suficiente para saber si es cóncava o convexa.