Els mecanismes d’equilibració: és la forma de funcionament intel·lectual que s’ha de
mantenir constant durant el desenvolupament cognitiu. Si això no és així, es provocarà
un desequilibri cognitiu fins que l’individu pugui retornar a l’estat d’equilibri
mitjançant modificacions o noves creacions d’esquemes mentals.
Trobem 4 tipus de mecanismes d’equilibració que són els següents:
Esquema 1: No aprenentatge.
En el moment en el què ens mostren el nou contingut d’aprenentatge passem per un
procés d’assimilació o de recerca. Aquell esquema mental ja el teníem, per tant, no hi ha
aprenentatge perquè ja coneixíem el contingut.
Esquema 2: Aprenentatge (equilibració majorant)
En el moment en el qual ens mostren un nou contingut d’aprenentatge comencem un
procés d’assimilació i de recerca, aquell esquema mental, no el trobem i, per tant,
entrem en un desequilibri cognitiu o dissonància cognitiva. Com que no podem estar en
desequilibri, iniciem un procés d’acomodació que consisteix en: revisar, modificar,
ampliar crear i aprofundir. Aquest procés d’acomodació, ens porta altre vegada als
esquemes mentals, i quan ens mostren altre vegada el contingut nou d’aprenentatge,
entrem al procés de recerca, ja tenim l’esquema mental fet i, per tant, es crea un
aprenentatge d’equilibració majorant.
Esquema 3: Aprenentatge erroni
En el moment en el qual ens mostren un nou contingut i entrem al procés d’assimilació
i recerca, no trobem o no tenim l’esquema mental i entrem en un desequilibri cognitiu i
una dissonància cognitiva que ens porta en un procés d’acomodació que consisteix en:
revisar , modificar, ampliar, aprofundir i crear. Ens mostren altre vegada el nou
contingut, entrem al procés d’assimilació i recerca, i si que tenim l’esquema mental
previ però com que és erroni, ens pot portar al prejudici. Per canviar un prejudici cal
canviar l’esquema mental.
Esquema 4: No aprenentatge
