Tema 2: Mesura de la memoria
1. Aspectes generals de la mesura
La psicologia, en la seva recerca per a obtenir l’estatus i el reconeixement com a ciència va
mostrar molt d’interès en poder demostrar que el fenòmens psíquics o mentals eren susceptibles
de ser mesurats i quantificats de forma sistemàtica i així poder diferenciar-la de la psicologia
filosòfica.
Quan parlem de mesura psicològica ens referim a:
• Mesures obtingudes a través de l’experimentació
• Mesures obtingudes a través de la pràctica clínica
2. Mesures directes vs mesures indirectes
Molts autors divideixen totes les formes de mesurar la memòria en dos grans grups:
•Mesures directes, explícites, conscients o intencionals: són aquelles que exigeixen
expressions conscients de record. Es tracta de tasques en les que les instruccions que es
donen als subjectes en el moment de l’administració de la prova fan referència a
successos de la seva història personal. Es tracta de l’administració de tests on s’espera
que el subjecte recordi un material que se li ha presentat anteriorment.
•Mesures indirectes, implícites, inconscients o incidentals: són aquelles que no
requereixen una manifestació conscient de record. Es tracta de proves que exigeixen al
subjecte la implicació en una activitat cognitiva o motora a partir d’unes instruccions
que fan referència a la tasca present i que no fan referència a coneixements anteriors
d’una forma clara però d’alguna manera està implícita la memòria, es a dir, la memòria
està participant encara que no ho fa de forma directe.
3.
Des dels inicis, ambdós enfocs han quedat clarament diferenciats. Així la tradició psicomètrica ha tingut una
funció dirigida a objectius pràctics o de diagnòstic contraposat a l’enfoc experimental que es basa en
objectius científics i teòrics.
La mesura psicològica ha tingut dos grans enfocs:
•La medició de laboratori: fonamentada en la tradició experimental on les dades s’obtenen en un
laboratori i s’exerceix control sobre els factors subjectius i les variables que poden interferir en els
resultats. L’experiment permet variar sistemàticament les condicions així com repetir les
observacions i generalitzar permetent que la psicologia s’assembli a altres ciències. Aquest enfoc
es el que ha proporcionat a la psicologia els diferents coneixements i lleis fonamentals del
comportament humà i no es limita només al context del laboratori.
•La medició psicomètrica: es fonamenta en la tradició de les diferències individuals que va derivar
en la mesura a través dels tests. Ha permès que la psicologia disposi d’instruments propis i que
desenvolupi el seu caràcter aplicat.
• Reconeixement: el subjecte ha d’indentificar dades adquirides que están presents dins del
camp perceptiu.
• Record o evocació: reproducció del que s’ha adquirit en absència de l’estímul:
• Record amb claus: les dades estan presents de forma incompleta o alterada, al
subjecte se li faciliten claus o pistes concretes per al record.
• Record serial: requereix que el subjecte reprodueixi la informació en el mateix
ordre que ha estat presentada.
• Record lliure: el subjecte pot recuperar la informació en l’ordre que prefereixi.
