¡Descarga memoria tema 4 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Tema 4: Factors i variables que afecten al procés mnemònic
2. factors que intervenen en la entrada, la consolidació i la recuperació de la informació - (^) Factors o variables temporals
- Característiques del subjecte receptor
- Factors contextuals o del context: context extern o intern en el que es troba el subjecte en el moment de la recepció o recuperació de la informació.
- Factors relacionats amb activitats o estratègies: que el subjecte utilitza per optimitzar.
- Tipus d’informació per emmagatzemar o recuperar
- Dependrà del tipus de tasca que s’exigeixi per recuperar aquesta informació
2.1 factors relacionats amb les característiques del subjecte
L’expert és capaç d’organitzar el material segons un model significatiu regulat per unes lleis (fa referència als jugadors d’escacs).
També s’han tingut en compte aspectes relacionats amb els factors emocionals del subjecte que poden ser considerats com a factors referents al subjecte quan parlem de l’estat emocional permanent que pràcticament es converteix en un tret de personalitat però també pot ser considerat factor contextual intern quan es tracta del que normalment classifiquem com emocions.
Llei de Yerkes-Dodson: postula que hi ha una relació en forma de U invertida entre arousal i execució en la qual el nivell màxim d’activació està inversament relacionat amb la dificultat de la tasca.
Referent a la personalitat és important la teoria d’Eysenck on la personalitat es definida en relació a dimensions ortogonals en els vectors de:
- Neocriticisme/estabilitat
- Extraversió/introversió
- Ansietat
- Impulsivitat
2.2 factors temporals i factors relatius a les estratègies o operacions realitzades en la fase d’adquisició
Introvertits: el càstig empitjora l’execució en les tasques, més susceptibles a la distracció, més afectats per les respostes de competició, triguen més temps en recuperar la informació del magatzem a llarg termini, criteri de resposta més caut, millor memòria en intervals de retenció llarga.
Extravertits: tot el contrari
Associacionisme: l’associació repetida dels esdeveniments és la que crea entre ells un vincle que permet evocar a un d’ells quan presentem un altre.
Un factor important és el temps dedicat a l’adquisició. Es va comprovar que quan major és el temps invertit major era el grau de retenció (hipòtesis del temps total).
Aquesta hipòtesis es una regla restringida, no una llei general.
En relació al temps, un altre factor important és la influència en la distribució de la pràctica , es a dir, com s’han de distribuir les sessions d’adquisició per a maximitzar els resultats. Dos tipus de pràctiques:
Els estudis confirmen que la distribuïda és la més eficaç.
Ara bé, els factors temporals han perdut rellevància doncs es considera més important com es codifica la informació. La importància radica en considerar els factors que afavoreixen una bona adquisició de la informació mitjançant l’estudi de les tècniques d’aprenentatge.
El que és realment important es l’ús que el subjecte fa de la informació que se li demanarà recordar posteriorment, és a dir que l’estudi es centrarà en el tipus de sistemes, processos o tècniques de codificació i recuperació que s’utilitzaran en el processament.
Classificació de les estratègies:
- En funció dels objectius
- En funció del tipus de tasca
- En funció de la complexitat cognitiva: 3 tipus
- Procediment de repetició : quan l’objectiu és obtenir un producte idèntic a l’original i ens trobem davant d’una informació poc coneguda és quan son més adequats.
- Procediment d’elaboració: quan l’objectiu es centra en relacionar nova informació amb els coneixements previs, s’utilitzen els subratllats, agrupacions, exemples, analogies.
- Procediment d’organització: quan el que es vol es organitzar de tal manera la informació per tal de que la seva estructura interna sigui clara i això permeti activar-la de forma adequada amb la finalitat de conservar el seu significat, es oportú l’ús de mapes conceptuals, metàfores, diagrames..
Per a consolidar elements a llarg termini en la nostra memòria és essencial la comprensió i atorgar-li significat.
Quan més significatiu és un material s’assoleix millor i es reten millor amb el que també millora la seva recuperació.
- De tipus intern: pensaments, sentiments i emocions del subjecte. Els estudis es centren en investigar la relació dels factors emocionals en el funcionament de la memòria. Principals temes estudiats: - Depressió i memòria: pitjor execució en subjectes deprimits relacionat amb la demanda d’esforç cognitiu. Una explicació seria la hipòtesis d’assignació de recursos on es suggereix que la depressió redueix la utilització dels recursos cognitius viables al utilitzar inapropiadament els processos atencionals. Una altre explicació es que només estan interessats en els seus propis sentiments i no en altres coses que consideren irrellevants.
- Estat d’ànim i memòria: estudiada en dos sentits:
■ Treball sobre la memòria dependent de l’estat : increment de memòria quan l’estat d’ànim és similar en la situació d’aprenentatge i en la de record.
■ Treball sobre la congruència del estat d’ànim: el tipus d’informació ha de ser congruent amb l’estat d’ànim del subjecte. Major congruència major record.
- Estrès i memòria: a mesura que l’estrès augmenta, els subjectes cometen més errors degut a la tensió. Explicacions fonamentades en la llei de Yerkes/Dodson.
- De tipus extern: aspectes físics de l’entorn. Els estudis es centren e investigar com afecta el canvi de l’entorn físic en els factors d’aprenentatge.
Tulving i col·laboradors van definir aquest efecte favorable com a particularitats de la codificació o més tècnicament amb la formulació del principi d’especificitat de codificació.
La idea fonamental seria que serà millor recuperar en les mateixes condicions en les que es va codificar la informació.
3. com millorar la memòria
Aspectes a considerar per a una bona adquisició de la informació:
- S’ha de parar atenció
- Temps i pràctica
- El material ha de ser organitzat implicant la seva comprensió, donar-li significat i relacionar la informació nova amb la que ja es coneix.
- Consolidació
- El material que sigui codificat significativament, utilitzant en coneixement preexistent
- (^) Que el procés atribueixi claus de recuperació en alguna estructura “construïda”, “elaborada” o “organitzada” sobre un coneixement existent.
- Que el procés es torni progressivament més ràpid amb la pràctica
Podem realitzar més d’una tasca a la vegada si una d’elles està automatitzada.
La relació entre atenció i memòria és bàsica ja que l’estímul al que no se li para atenció, no serà recordat. Per això, moltes vegades, els problemes de memòria estan lligats a problemes d’atenció.
La motivació juga un paper més colateral o indirecte que no pas l’atenció. La motivació influeix en la voluntat del subjecte per a atendre al material que s’ha d’aprendre. La motivació i l’interès fan que el treball resulti més senzill. Facilita la concentració i l’atenció.
Per a adquirir i emmagatzemar la informació en humans, és crític saber com es processa el material que s’ha de recordar, es a dir, les activitats o estratègies que utilitzem per a memoritzar.
Quan parlem d’associació es tracta de que el material a aprendre formi unitats relacionades, vinculades. De tal manera que la presentació d’un dels estímuls, ajudi a recordar els altres. Els associacionistes defensen 2 formes d’aconseguir aquesta connexió:
- Llei de la contigüitat aquelles informacions que es presenten juntes en el temps, tendiran a associar-se.
- Llei de la repetició: quant més es repeteixi aquesta connexió, més fort serà el vincle associatiu.
Aquesta tècnica és molt útil per aprendre petits continguts però quan el volum de material a adquirir augmenta, és més pràctic utilitzar la comprensió, el lligand amb les experiències i coneixements previs i la organització.
La informació codificada de forma semàntica, en base al seu significat, són millor recordades que aquelles que han estat codificades simplement en base a les seves característiques físiques o estructurals.
Quan més rica es la petjada que deixem en la nostra memòria millor serà el record, quan més codis utilitzem, quants més detalls codifiquem, més camins d’accés tindrem en el moment de la codificació.
Per tant, les codificacions no són excloents, res impedeix codificar alguna cosa des d’un punt de vista significatiu, però a la vegada fer-ho també des del punt de vista de les seves característiques físiques. És important connectar-ho amb les nostres experiències anteriors per a donar-li una major consolidació.
Imatges mentals
La idea d’imatge mental suposa que el sistema cognitiu disposa d’un medi de representació que provoca una experiència similar a la que té lloc durant la percepció, és una experiència conscient de veure però no a través dels ulls sinó a través de la ment. La imatge mental s’identifica amb l’experiència d’estar veient un objecte en absència de l’entrada sensorial
Arguments a favor de la organització:
- El material organitzat és més fácil de recordar
- Evidencia de que donat un material al atzar, els subjectes intenten organitzar-lo espontàniament
- Les instruccions per organitzar incrementen l’aprenentatge
És millor crear-se una mnemotècnica pròpia que copiar les de altres ja que:
- En pensar en les pròpies invertim més esforç i això afavoreix l’automatització i el record
- La mnemotècnica pròpia es possible que sigui l’associació que més fàcilment sorgeixi en la nostra ment facilitat la recuperació.
Les mnemotècniques basades en la codificació verbal es combinen freqüentment amb codis fonològics de rima i ritme. La fonamentació d’aquesta tècnica es tractar de relacionar les paraules de forma que la presència d’una provoqui l’evocació de l’altre.
Les tècniques basades en les imatges mentals es fonamenten en la idea de que al generar imatges diferents, seran fàcils d’evocar. Aquestes imatges associades a estructures més àmplies permetran un bon accés al record de la informació.
- Les tècniques visuals són més efectives per a materials concrets o figuratius
- (^) Les tècniques verbals són més efectives amb materials abstractes o no figuratius
